Godall - Blog

El 11 y el 12 de febrero se celebrará el 4° DH Godall

2012-01-20T13:36:00.003+01:00

Diari de Tarragona

Més info a la web de la Unió Ciclista Santa Bàrbara:

https://sites.google.com/site/dhgodall/

Vuit poblacions, les oliveres mil·lenàries i la tonyina roja de Balfegó, a Fitur

2012-01-20T13:33:00.000+01:00

Ebre Digital

http://www.ebredigital.cat/societat/vuit-poblacions-les-oliveres-millenaries-i-la-tonyina-roja-de-balfego-a-fitur/?id=1460

Vuit municipis de les Terres de l'Ebre donaran a conèixer els seus actius els pròxims dies a una de les fires del turisme més importants del món. Fitur, a Madrid, ha obert portes aquest dimecres amb destacada presència ebrenca.

Aquest dimecres ha arrancat la 32a edició de la fira internacional del turisme de Madrid, Fitur, un dels principals aparadors mundials del sector. I les Terres de l’Ebre hi tenen una presència destacada. Especialment, a través del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona. Hi són presents les oficines de Turisme de Deltebre, la Ràpita, Tortosa, les Cases d’Alcanar, Ascó i la Terra Alta i els patronats de l’Ametlla de Mar i l’Ampolla. En la inauguració de la mostra hi han estat presents a més del president de la Diputació, alcaldes com el de l’Ametlla de Mar i Godall. En el cas de Tortosa, cal remarcar que enguany hi té una participació doble, perquè també és present en l'estand que promociona la Setmana Santa d'un important nombre de ciutats de l'Estat i donarà a conèixer el seu call jueu, de manera conjunta amb la resta de calls jueus de Catalunya i de l'Estat. A més, a la fira també hi és present l’oli i les oliveres mil·lenàries del Territori del Sénia i la tonyina roja de Balfegó. Fitur compta amb 9.500 expositors de 167 països i territoris, que ocupen deu pavellons del recinte firal madrileny. En la passada edició, el certamen va aplegar més de 200.000 visitants

Ginestar rehabilitarà una església del segle XIII emprada de magatzem

2012-01-20T13:27:00.006+01:00

Diari de Tarragona:

http://www.diaridetarragona.com/ebre/062938/ginestar/rehabilitar/esglesia/segle/xiii/emprada/magatzem

El Govern local vol que es converteixi en la peça central d’un nucli antic dignificat que capti el turisme

Rehabilitar una antiga església d’origen romànic utilitzada com a magatzem durant dècades era la proposta estrella del projecte presentat per l’Ajuntament de Ginestar a la convocatòria 2011 de la Generalitat de Catalunya del programa d’ajuts ‘Viure al poble més’.

El temple, un cop arranjat i museïtzat, es convertiria en la peça central d’un nucli antic dignificat i preparat per atraure el turisme. L’engrescadora aposta ha rebut l’aprovació de la Generalitat, que l’ha escollit com un dels 19 projectes guanyadors del programa, en el qual es van presentar enguany fins a 143 propostes de municipis catalans de menys de 3.000 habitants.

L’any 2008, el Govern local presidit per l’alcalde Josep Maria Domènech va adquirir a un propietari privat l’antic temple, que ha estat profundament modificat amb el pas dels anys i que segons fonts municipals no exercia la seva funció religiosa des de principis del segle XIX.

Capella gòtica

Coneguda a Ginestar com església vella, el seu origen es remunta al segle XIII amb un primer temple d’origen romànic, modificat posteriorment dos cops, al segle XV amb l’ampliació d’estil gòtic i al segle XVII.

Destaca un tram de volta de canó apuntada, una capella lateral coberta per una volta de creueria d’estil gòtic, arcs, pilars i una llinda de marbre sobre l’antiga porta d’accés a la sagristia amb una creu de Malta i una inscripció datada de la primera meitat del segle XVII. De l’exterior del temple en destaquen els contraforts originals.

L’església està documentada l’any 1278 i se sap que va pertànyer a l’Orde del Temple i posteriorment a l’Orde dels Hospitalers. La rehabilitació del temple s’executarà l’any 2013 després que la Generalitat ha premiat el projecte de Ginestar, un projecte que, a banda d’aquesta proposta, inclou la millora urbana de diversos carrers adjacents, la senyalització turística de les cases nobles del poble –concentrades al voltant del carrer Ample– i la difusió turística del conjunt.

Domènech expressà ahir al Diari la voluntat de vincular la visita al nucli antic amb la del passeig de l’embarcador al riu Ebre i amb el veí municipi de Miravet, que disposa del seu magnífic castell templer.

A l’interior de l’església s’hi adequarà una oficina de turisme i es museïtzarà tot l’interior per a fer-lo visitable i per poder-hi acollir tot tipus d’actes culturals.

La convocatòria

3 premiats i 15 pobles no seleccionatsA banda de Ginestar, dos pobles ebrencs més han estat escollits, Vinebre i Arnes. En el primer cas, es tracta d’una inversió de 874.377 euros per rehabilitar el palau renaixentista de Ca Don Joan i crear un itinerari per a vianants i ciclistes que unirà el nucli antic i l’embarcador de l’Ebre per la ribera del riu. L’alcaldessa, Gemma Carim, va mostrar ahir la seva satisfacció al Diari i assegurà que l’aprovació del projecte ofereix una oportunitat històrica per potenciar els actius turístics, una aposta irrenunciable del consistori els últims anys. El tercer municipi ebrenc guanyador ha estat Arnes amb un projecte de 600.000 euros destinat a potenciar la vinculació del nucli antic amb la seva cultura apícola. El programa atorga una subvenció màxima del 65 % del total.A la convocatòria 2011 hi optaven 18 municipis ebrencs. No han estat seleccionades les propostes d’Ascó, Batea, Bot, Caseres, la Fatarella, Godall, Horta de Sant Joan, la Palma d’Ebre, Paüls, Prat de Comte, Riba-roja, Tivenys, la Torre de l’Espanyol, Vilalba dels Arcs i Xerta.

El Delta del Ebro se moviliza contra un trasvase a Castellón

2012-01-20T13:25:00.004+01:00

El Pais:

http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/Delta/Ebro/moviliza/trasvase/Castellon/elpepiespval/20111210elpval_2/Tes

La batalla del Ebro no ha pasado a mejor vida, al menos en el sur de Cataluña. La mayoría absoluta del PP en las elecciones generales mantiene las espadas en alto en las Terres de l'Ebre. El miedo a un hipotético trasvase sigue presente y prueba de ello es que hace unos días, la Plataforma en Defensa del Ebro convocó una manifestación a la que acudieron 200 personas. Las entidades contrarias al trasvase temen que el PP lo resucite, pese a que en el programa electoral fio futuras transferencias a que haya agua suficiente en las cuencas cedentes.

Sin embargo, los dirigentes populares de Cataluña no han dado carpetazo al trasvase. "Tarde o temprano se hará", dijo el presidente del PP en Tarragona, Alejandro Fernández, en un descuido durante la campaña. Argumentó que ya se ha hecho uno en el pasado hasta Tarragona y que es una buena oportunidad de negocio. Por eso, en el Delta del Ebro vuelven a sacar las pancartas a la calle. "La historia nos dice que cada siete u ocho años la amenaza retorna", justifica Susanna Abelló, portavoz de la Plataforma en Defensa del Ebro.

En la última protesta, la entidad se concentró al lado de las obras del canal Xerta-Sènia, que teme acaben llevando agua hasta Castellón.La protesta se celebró al lado de las obras del canal Xerta-Sènia porque la construcción fluvial levanta controversias. "Es un trasvase encubierto, las obras avanzan y con ellas será posible llevar el agua a Castellón, solo tendrán que alargar las tuberías", dice Abelló.

El ramal, impulsado por la Generalitat catalana, significa la ejecución de uno de los tramos del Plan Hidrológico Nacional aprobado en tiempos de Aznar. Pero solo para el territorio de Cataluña, porque no incluye llegar a Càlig (Castellón), como se contemplaba en el PHN y reclama la Diputación castellonense.

La construcción del canal Xerta-Sènia la lleva a cabo la empresa Regadius de Catalunya (Regsa) y es una canalización para regar con agua del Ebro los cultivos del sur de Tarragona. Por el momento, se han invertido 64,74 millones de euros en las obras. Las tuberías transitarán por 16.480 hectáreas de las poblaciones de Xerta, Ulldecona, Tortosa, Santa Bàrbara, Roquetes, Masdenverge, Mas de Barberans, Godall, la Galera, Freginals, Amposta y Aldover. "Los cultivos previstos son de cítricos, olivos y fruta; el canal tiene una sección decreciente a medida que va distribuyendo el agua y finaliza en forma de red de regadío", explican fuentes de la Consejería de Agricultura de Cataluña.

El canal está dividido en siete sectores, y las obras del primero finalizarán dentro de tres semanas. Sin embargo, el plan de la cuenca del Ebro aún no ha fijado uno de los aspectos más polémicos que afectarán a la infraestructura: el caudal ecológico asignado para los tramos medios del Ebro y del Segre, que son los que afectan al Delta. No estará decidido hasta al menos dentro de medio año. "Por el momento, han dotado a la estación de bombeo con una capacidad mucho más elevada que la que habían dicho al principio", alerta Abelló.

"Es una cifra incómoda", abunda sobre el caudal ecológico Ferran Bel (CiU), alcalde de Tortosa. "Si se fija el caudal que el Delta necesita habrá un problema, ya que hay unas concesiones firmadas con los regantes. No queremos que se lleven ni una gota a Valencia, pero también reclamamos que Aragón haga llegar el caudal que necesitamos. Nos oponemos al trasvase y la estructura del canal actual no está diseñada para ese fin", asegura Bel. El edil del PP en esa ciudad también votó en contra del trasvase, algo que desató la ira de sus compañeros de partido valencianos.

La Diputación de Castellón no cesa de demandar la transferencia de 90 hectómetros cúbicos de agua anuales hacia su provincia, que podrían llegar con la prolongación del canal Xerta-Sènia. El 25 de noviembre, el Ministerio de Medio Ambiente denegó la petición, realizada en 2007, y también desestimó crear un Consorcio de Aguas en la zona. Pero la Diputación volvió a la carga y entregó a Mariano Rajoy un decálogo de propuestas para esta legislatura votado por todos los grupos políticos. Uno de los puntos relevantes es la petición del trasvase.

"Cada comunidad es competente de sus regadíos, después está el plan nacional", apuntan desde la Confederación Hidrográfica del Ebro. En el Delta preocupa lo que pueda decidir el Gobierno y desde la Plataforma en Defensa del Ebro anuncian que no bajarán la guardia. "En Valencia el PP gana votos con la lengua y con el agua; vienen tiempos duros", concluye Abelló.

Municipios catalanes declaran la Fiesta Patrimonio Cultural

2012-01-20T13:23:00.002+01:00

MUNDOTORO

Madrid (España). Los Ayuntamientos catalanes de L'Aldea, Godall,Alfara de Carles, Mas de Barberans, Paüls, Jesús y La Sénia han declarado la fiesta de los toros como Patrimonio Cultural Inmaterialsegún lo estipulado por la UNESCO. Pasan a formar parte así de una lista que ya consta de 14 consistorios catalanes partidarios del reconocimiento de la tauromaquia.

Además de estos siete municipios, han declarado los toros Patrimonio Cultural Inmaterial dos ayuntamientos de Badajoz. Torremejía y Los Santos de Maimona han decretado que los festejos taurinos de sus fiestas pasen a formar parte del patrimonio cultural inmaterial de los pueblos han instado a los Gobiernos de Extremadura y España a que promuevan medidas semejantes en su ámbito de competencia.

http://www.mundotoro.com/noticia/municipios-catalanes-declaran-la-fiesta-patrimonio-cultural/89788

Profetas (o no) en su tierra (Diari de Tarragona)

2011-11-22T09:40:00.001+01:00

http://www.diaridetarragona.com/tarragona/062239/profetas/o/no/tierra

Los candidatos por Tarragona corrieron suerte dispar en sus municipios de origen. Mientras Alejandro Fernández (PP) ganó en la capital, Francesc Vallès (PSC) sufrió una brutal debacle en su Reus natal

Sólo tres de los seis candidatos por Tarragona y que ya contaban con representación por Madrid triunfaron ayer en su propia localidad, natal o de acogida. Otros tres, en cambio, no fueron profetas en su tierra, aunque dos de ellos sí pueden presumir de resultados en el conjunto de la demarcación. El tercero, ni eso.

La Tarragona de Alejandro

El que más cariño –en forma de sufragios– se llevó de sus paisanos fue Alejandro Fernández. El candidato del PP, nacido en la capital de la provincia en 1976, fue el triunfador, con 16.943 votos, por encima del PSC (15.998) y CiU (14.105). Su victoria le llevó a repetir la que ya es su cantinela preferida: «Seré alcalde en 2015». Fernández habla en más ocasiones como representante de Tarragona ciudad que del conjunto de la provincia.

La victoria del PP se repitió en once localidades más, la mayoría de ellas del Tarragonès (Els Pallaresos, La Pobla de Mafumet, La Pobla de Montornès, Roda de Barà, Salou y Vila-seca). El resto fueron Querol, Mont-roig, Godall, La Sénia y Corbera d’Ebre.

Tivissa quiere a Alba...

También puede estar satisfecha con sus vecinos la aspirante ecosocialista, Alba Benedicto, (ICV-EUiA), de 28 años. En el conjunto de la provincia registró un aumento de votos (pasó de 11.448 a 18.510) pero tuvo que conformarse con el quinto puesto (por detrás de CiU, PSC, PP y ERC). En cambio, en su Tivissa natal situó a su formación en segundo lugar, sólo por detrás de CiU. En 2008, su partido fue el quinto. Los tivissenses le concedieron un centenar más de votos (de 92 a 197, es decir un 114% de aumento), seguramente la mayoría de los 256 que perdió el PSC, que cayó de 372 a 116.

...Y Amposta a Adam

También recibió un considerable apoyó de sus conciudadanos el republicano Adam Tomàs. Nacido en Amposta en 1972, logró invertir en la capital del Montsià la tendencia de su partido a nivel provincial. Si en toda Tarragona, ERC perdió votos –de 35.433 a 25.661–, en Amposta los aumentó de 962 a 1.113. El claro mensaje antitrasvasista de Adam Tomàs le ha permitido lucirse en su feudo del Montsià.

L’Arboç prefiere al PSC

Jordi Jané (CiU), Francesc Vallès (PSC) y Manuel Alba (UPyD) no fueron profetas en su propia tierra. El candidato convergente estaba el domingo noche exultante por una doble noticia: por primera vez CiU había ganado al PSC en la provincia (105.721 votos frente a 90.206) y lograba evitar la peor pesadilla convergente: que el PP les sobrepasase (se quedó en 81.834 sufragios). Sin embargo, no todo puede ser perfecto. Jané nació en L’Arboç en 1963. La localidad del Baix Penedès fue una de las 24 de la demarcación en que ganaron los socialistas (781 votos) a CiU (607), aunque eso sí el descalabro del PSC fue mayúsculo (tuvo 1.290 papeletas en 2008).

Manita para Manuel

Manuel Alba, secretario del Ayuntamiento de Falset y candidato de UPyD, obtuvo sólo cinco votos en su localidad de adopción (Alba nació en Ceuta en abril de 1954), una minucia. Pero Alba puede consolarse si tiene en cuenta que en 2008 nadie votó a su partido –menos da una piedra– y que, si se contabilizan los votos en toda la provincia, la formación de Rosa Díez crece ‘exponencialmente’: de 498 a 3.655, es decir más de siete veces más.

En casa, peor aún

El mayor varapalo se lo llevó el socialista Francesc Vallès y, sobre todo, en su localidad de nacimiento: Reus. Quizá su fracaso total en la capital del Baix Camp le haga replantearse, si es que lo ha pensando en alguna ocasión, aspirar a la alcaldía de Reus. O precisamente esa debacle a nivel estatal le lleve a querer refugiarse en el calorcillo de la Plaça del Mercadal. En 2008, el PSC logró unos impresionantes 20.689 votos (más que CiU –9.880– y PP –9.960– juntos). El domingo pasó a ser la tercera fuerza, con sólo 11.183 sufragios, por detrás de CiU (13.770) y PP (11.502). Es un descalabro aún mayor que el de la provincia, donde ‘al menos’ fue segundo tras Jordi Jané.

El P.P. guanya les eleccions generals 2011 a Godall per davant del PSC, CiU i ERC respectivament

2011-11-22T09:38:00.001+01:00

http://resultados.elpais.com/elecciones/2011/generales/congreso/09/43/68.html

Diumenge 20 de novembre - Partit ajornat entre el C.F.Godall i La Sénia.

2011-11-22T09:36:00.001+01:00

Partit ajornat degut a les plujes patides durant el fi de setmana que feien impracticable el camp del Godall.

Set carreteres tallades a les Terres de l'Ebre per les pluges

2011-11-22T09:22:00.001+01:00

http://www.naciodigital.cat/noticia/37175/set/carreteres/tallades/terres/ebre/pluges

La zona de Tortosa és la que presenta més problemes de circulació viària

Set carreteres de les Terres de l'Ebre estan tallades aquest diumenge a causa de les fortes pluges de les darreres hores al sud de Catalunya que han provocat inundacions a la via i problemes per a la circulació. Segons informa el Servei Català de Trànsit, aquest matí es troben tallades la C-12 a Tortosa on hi ha desviaments senyalitzats, la C-42 entre l'Aldea i Tortosa, l'N-235 a l'Aldea, la TP-3311 a Galera on també hi ha desviaments senyalitzats, la TV-3321 a Alcanar i la T-301 a Tortosa està tallada per obstacles a la via.

A més d'aquestes vies tallades, hi ha altres vies que també presenten inundacions i problemes per circular-hi. Són l'AP-7 a l'Aldea on les sortides a la C-42 i l'N-235 estan tallades per inundacions, a la BP-1103 hi ha esllavissades a Marganell on es dóna pas alternatiu, la TV-3314 també presenta inundacions a Godall i s'hi pot transitar però amb precaució, a la TV-3421 a Mas de Barberans també s'hi pot circular però amb precaució per l'aigua acumulada a la via i a la T-1025 també s'ha de circulació amb precaució des de Santa Bàrbara fins a Mas de Barberans.

Jornada 10. El Godall perd per la mínima al camp del Deltebre.

2011-11-22T09:19:00.001+01:00

Problemes externs per a entrar al Fòrum de Godall

2011-11-08T14:02:00.002+01:00

El cas es que hi ha gent que al anar a entrar al Fòrum de Godall (http://boards4.melodysoft.com/app?ID=Godall), els surt un missatge d'advertència de que hi ha software malintencionat.

La veritat es que el Foro de Godall està lliure d'aquest tipus de software. El problema radica en que l'empresa que l'ubica físicament (Melodysoft) és una empresa que es dedica a la creació de tot tipus de Foros, amb lo que entre els mils i mils que té, n'hi ha de descàrregues de películes, de generació de codis per a "petar" programes (cracks), de programes pirata, programacions de software... fins i tot d'antivirus, etc etc. En algun d'aquests altres foros segurament hi hauran posat algun programa (Crack, malware, etc) que ha fet saltar el missatge de precaució per a tot el domini (no unicament per al foro en concret)

Si voleu seguir igualment el foro fins que aquesta gent no ho arregli podeu seguir els link que estan marcats en vermell a les captures que s'adjunten.

Una es per al missatge amb el navegador Firefox i l'altra per al Chrome.

L'atur supera els 15.100 parats després d'una pujada de prop del 5%

2011-11-08T13:51:00.000+01:00

Font: La Veu de l'Ebre (06-11-2011)

Les últimes pluges podrien salbar el 50% de la collita d'oli d'oliva (LVdE)

2011-11-08T13:48:00.000+01:00

Font: La Veu de l'Ebre (06-11-2011)

Vilalba CF 1 - Godall CF 2

2011-11-08T13:46:00.000+01:00

El Godall guanya fora de casa i contrapronòstic un disputat partit contra un rival molt fort. Això ens coloca (amb 9 punts) en 14ena posició sortint de la zona de descents i a un punt del Santa Bàrbara i del Sant Jaume.

Aj Godall: Establiment sobre l'increment del IBI

2011-11-03T12:04:00.002+01:00

2011/12578 – AJUNTAMENT DE GODALL

Anunci

El Ple de l’Ajuntament de Godall en sessió de data 26 d’octubre de 2011, va aprovar provisionalment l’establiment i ordenació de l’Impost sobre l’increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana.

De conformitat amb el que estableix l’article 17 de la LHL, l’acord provisional i l’Ordenança ﬁscal estaran exposats al públic al tauler d’anuncis de l’Ajuntament perquè durant el període de 30 dies comptadors des de l’endemà de la publicació d’aquest anunci al BOP, els interessats presentin si escau les corresponents reclamacions.

Godall, 27 d’octubre de 2011. --- L’alcalde, Francesc J. Miró

Melich.

Aj.Godall: Modiﬁcació de les ordenances ﬁscals reguladores (2012)

2011-11-03T12:02:00.000+01:00

Font: http://www.altanet.org/bop/pdf/2011/20111102.pdf

2011/12576 – AJUNTAMENT DE GODALL

Anunci

L'Ajuntament de Godall en sessió plenària realitzada el 26 d’octubre de 2011, va adoptar amb caràcter provisional l’acord pel qual s’aprova la modiﬁcació, per a l’exercici 2012, de les ordenances ﬁscals reguladores dels impostos i taxes que tot seguit es detallen:

- Impost sobre béns immobles (IBI)

- Impost sobre vehicles de tracció mecànica

- Impost sobre construccions, instal·lacions i obres

- Taxa per recollida de residus sòlids urbans, tractament i eliminació

- Taxa cementiri

- Taxa de clavegueram

- Taxa d’abastament d’aigua

- La taxa per llicència d’obertura d’establiments, llicència ambiental i comunicació prèvia.

- Taxa per l’ocupació de terrenys d’ús públic amb mercaderies, materials de construcció, runes, tanques, puntals, estíntols, bastides i altres instal·lacions anàlogues.

- Taxa per l’entrada de vehicles a través de les voreres i reserves de la via pública per aparcament exclusiu, parada de vehicles, càrrega i descàrrega de mercaderies de qualsevol mena.

De conformitat amb el que disposa l’article 17 del RDL 2/2004, de 5 de març pel qual s’aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, s’exposa al públic l’expedient pel termini de 30 dies, a comptar des de l’endemà d’aquest anunci al BOP, als efectes que els interessats puguin presentar les reclamacions que considerin pertinents. Si transcorregut el termini esmentat, no s’ha presentat cap reclamació, els acords adoptats es consideraran aprovats deﬁnitivament, sense perjudici de la publicació del text íntegre de les ordenances o de les seves modiﬁcacions.

Godall, 27 d’octubre de 2011. --- L’alcalde, Francesc J. Miró

Melich.

Bases reguladores dels ajuts per a la diversificació econòmica de les zones rurals del programa Leader de Catalunya

2011-11-02T09:49:00.005+01:00

http://www.gencat.cat/diari/5995/11293097.htm

ORDRE

AAM/283/2011, de 24 d'octubre, per la qual s'aproven les bases reguladores dels ajuts per a la diversificació econòmica de les zones rurals del programa Leader de Catalunya, mesura 410, en el marc de l'eix 4 Leader, del Programa de desenvolupament rural de Catalunya 2007-2013, i es convoquen els corresponents a l'any 2011.

...

Àmbit territorial: inclou dues comarques:

Comarca del Baix Ebre: l'Aldea, Aldover, Alfara de Carles, Benifallet, Camarles, Paüls, el Perelló, Roquetes, Tivenys, Xerta i les entitats municipals descentralitzades i nuclis de població de Tortosa, excepte l'àmbit del nucli urbà de Tortosa.

Comarca del Montsià: Freginals, Godall, la Galera, la Sénia, Mas de Barberans, Masdenverge, Santa Bàrbara i Ulldecona.

En marxa la collita de les oliveres mil·lenàries (DdTGN 02-11-11)

2011-11-02T09:43:00.001+01:00

Godall 1 - Perelló 1

2011-10-30T18:03:00.001+01:00

Un molt bon partit del Godall, amb molta entrega i sacrifici. El resultat hauria pogut estar un altre si l'arbitre hagués pitat un penal claríssim a favor del Godall la segona part.

Cal dir que tot i el mal inici de la temporada, aquests tres ultims partits, s'han "saldat" en 2 empats i una victòria, cosa que ens coloca en 6 punts (a 1 punt del Sant Jaume i de l'Aldeana), mentre que per baix trobem al Jesus Catalònia (amb 3) i el Tivenys amb 2.

http://www.icompeticion.com/torneo.php?id_torneo=10&opcion=jornada&id_jornada=8

Jesús Catalonia 2 - C.F.Godall 3

2011-10-25T13:21:00.001+02:00

El Godall guanya el seu primer partit a la nova categoria. Tot i això el balanç fora de casa es prou bo ja que només ha perdut un sol partit fora de casa. L'assignatura pendent continúa sent un any més el guanyar partits quan juga de local.

La setmana que bé li espera un partit a casa molt difícil contra el Perelló (5è classificat), que compta amb una gran plantilla i que encara no ha perdut cap dels partits disputats.

3 nits del millor Rock en català. Festival IDENTIFICAT

2011-10-24T11:15:00.004+02:00

Escenari Oliveres - Godall 11/11/11

Escenari Algues - La Ràpita 4/11/11

Escenari Ametllers - Santa Bàrbara 18/11/11

Comença la campanya d'Oli d'oliveres mil·lenàries del Territori del Sénia (Font: La Plana Ràdio)

2011-10-24T10:57:00.001+02:00

De moment,la setmana passada van començar a moldre 2 de els 8 cooperatives.

Aquesta setmana s ‘espera que o facin 3 més i la resta començaran al novembre.

(Redacció/J. Roig).-La setmana passada va començar la collita d’olives d’oliveres mil•lenàries per a posar en marxa la producció de la nova Campanya 2011-2012 d’Olis d’oliveres mil•lenàries del Territori del Sénia que elaboraran els 8 molins acollits baix aquesta denominació i que,entre altres,inclou també el que es produeix a la Cooperativa de segon grau Montebre de Santa Bàrbara.Els altres set productors d ‘aquest singular oli són ,el Moli de La Creu de la família Porta i Ferré, ubicat a La Galera. La Cooperativa Agrícola de Godall . Acomont, Cooperativa de segon grau ubicada a Ulldecona. La Cooperativa Alboredes que agrupa els pagesos de La Jana.La Cooperativa La Union de Calig i finalment el dos de Traiguera ,el molí de tradició familiar Oli del Mas i la Cooperativa de segon grau, Cervol.

Enguany la gran sequera ha reduït considerablement la collita i a més l’ha avançat sobre les dades previstes. Per això, a la vista dels resultats dels anàlisis i dels panells de gust oficials preliminars, s’ha posat en marxa la campanya començant per la collita de les olives de dalt de l’arbre, portant-les al molí de forma immediata i molent-les el mateix dia. Es treuen les mostres i s’envien al Centre oficial que fa tots els anàlisis i ho passa pel panell de gust més exigent i sols si obté la màxima qualificació es guarda i després s’envasa amb la marca de cada molí, però sota la denominació comú d’oli d’oliveres mil•lenàries del Territori del Sénia, amb un número que certifica cada una de les botelles i estant controlat tot el procés per una empresa de certificació agroalimentària.

Tota la notícia a:
http://laplanaradio.cat/24102011/comenca-la-campanya-d%E2%80%99oli-d%E2%80%99oliveres-mil%E2%80%A2lenaries-del-territori-del-senia/

La producción de aceite de olivo milenario decrece en el área del Sénia

2011-10-24T10:53:00.007+02:00

Font: Levante-EMV

El sector prevé que se envasarán unas 2.500 botellas menos que el año pasado, cuando se produjeron 12.500 envases, por la falta de lluvia

La cosecha de la aceituna en los 4.520 olivos milenarios del territorio del Sénia ha arrancado con motivo de una nueva campaña de producción de aceite milenario. Este año la sequía propiciará una menor producción de este prestigioso aceite, según reconoció el gerente de la Mancomunitat de la Taula del Sénia, Jaume Antich. "La sequía ha reducido considerablemente la cosecha y, además, la ha avanzado sobre las fechas previstas", dijo.

En cifras, si el año pasado se envasaron un total de 12.500 botellas de aceite virgen extra de olivos milenarios con una capacidad de medio litro cada una, a juicio de Antich "este año, pese la incorporación de un molino más, no se superará esa cifra". "Pensamos que la producción podría situarse en torno las diez mil botellas, pero aún es pronto para aventurar cifras definitivas", dijo.

En cuanto al proceso de producción, Antich indicó que "a la vista de los resultados del análisis y de los paneles de gusto oficiales preliminares, se ha puesto marcha la campaña comenzando por la cosecha de las aceitunas de arriba del árbol, llevándolas al molino de forma inmediata y prensándolas el mismo día".

Las muestras se remiten a un centro oficial que se encarga de hace todo el análisis, que pasa por el panel de gusto más exigente y, si se obtiene la máxima calificación, éste se guarda y después se envasa con la marca de cada uno de los ochos molinos que este año elaboran bajo la denominación común de "Aceite de olivos milenarias del territori del Sénia".

Una producción limitada que se certifica con un número en cada una de las botellas, con un proceso controlado por una empresa de certificación agroalimentaria.

Ocho molinos

Los molinos que elaboran este aceite milenario son el de la cooperativa Alboredes de La Jana, el de la cooperativa Cérvol de Traiguera, el de la cooperativa de Càlig, el de la cooperativa Acomont de Ulldecona, el de la cooperativa del Godall, el de la cooperativa Montebre de Santa Bàrbara, el Molí de La Creu de La Galera y el Molí Olí del Mas de Traiguera, que se ha incorporado este año.

Dos de los ocho molinos comenzaron la semana pasada la recolección y durante esta semana se sumarán tres más. A principios de noviembre lo harán los otros tres molinos y se prevé acabar la cosecha "antes del 13 de noviembre", detalló Antich.

Oferta treball Infojobs: Experto en liofilización sector alimentación

2011-10-24T10:46:00.003+02:00

Experto en liofilización sector alimentación

Fecha de la oferta: 21-10-2011

Nombre de la empresa: ecosolar, C.B.
Población: Godall
Puesto vacante:
Experto en liofilización sector alimentación
Categorías: Ingenieros y técnicos - Otras ingenierías
Nivel: Especialista
Número de vacantes: 1
Descripción de la oferta:
Experto en procesos de liofilización, sublimación, perfil preferible, ingeniero de alimentos, biólogos,etc.
Experiencia mínima 2 años, NO VALIDA en sector farmaceutico,cosmético e investigación.
Imprescindible sector alimentación.
Se valorará experiencia adicional en hongos y setas , así como frutas y verduras.
Incorporación en 2012.

Requisitos
Estudios mínimos:
Ciclo Formativo Superior - Industrias Alimentarias

Experiencia mínima:
Al menos 2 años

Requisitos mínimos:
VEHICULO PROPIO
NIVEL BÁSICO INGLÉS

Contrato
Duración: 6 MESES A INDEFINIDO
Jornada laboral: Completa
Horario: 9 A 13 Y 15 A 19
Salario: 1.200 € - 3.000 € Bruto/mes

link directe: http://www.infojobs.net/godall/experto-liofilizacion-sector-alimentacion/of-iba32f2ba424d948dae220d57a0f991

El MARM suscribe un protocolo de colaboración para la construcción de tres caminos naturales en la Taula del Sènia

2011-10-24T10:38:00.005+02:00

Font: Ministerio de Medio Ambiente (MARM)

El secretario de Estado de Medio Rural y Agua, Josep Puxeu, ha firmado este viernes en Madrid, junto al gerente de la Mancomunidad de la Taula del Sènia, Jaume Antich, un protocolo de colaboración para el desarrollo del proyecto de construcción de tres caminos naturales en la Taula del Sènia.

El proyecto promovido por la Mancomunidad Taula del Sènia, que abarca los trazados de los caminos naturales de Tossal del Rei, Cervol al Matarranya y Serres Litorals, pretende promover un turismo ecosostenible y diversificarlo entre las zonas más visitadas, tanto del litoral como del interior de Teruel (Aragón), Tarragona (Cataluña) y Castellón (Comunidad Valenciana).

Estos tres caminos se han diseñado con criterios de accesibilidad y de seguridad para que puedan utilizarse por el mayor número posible de usuarios con plenas garantías en los cruces con otras infraestructuras y cursos de agua. Asimismo, se facilitará la información necesaria de los diferentes ecosistemas del Territorio del Sénia.

Desde el punto de vista técnico se mejorará el firme y el drenaje de los caminos, se construirán tres pasarelas en Morella, Vinarós y Peñarroya de Tastavins sobre tres cursos de agua y se construirán elementos que posibilitarán el cruce con otros cursos de agua de pequeño y gran tamaño. Además se señalizarán los itinerarios, los elementos culturales y los paisajísticos, se construirán miradores, áreas recreativas y refugios y se llevarán a cabo plantaciones y recuperaciones medioambientales.

El camino natural del Tossal del Rei, de 116,22 kilómetros, atraviesa numerosos espacios naturales y protegidos de Aragón, Cataluña y la Comunidad Valenciana y los municipios de Beceite, y Valderrobres en Teruel; Mas de Barberans, Roquetes y La Sénia en Tarragona y La Pobla de Benifassà, Castell de Cabres, Vallibona y Morella en Castellón. Su recorrido trascurre por por los que transcurre este recorrido.

El camino natural del Cervol al Matarranya atraviesa las Comunidades Autónomas de Aragón, Cataluña y Comunidad Valenciana, completando una longitud de 80,05 kilómetros. Discurre por los municipios de Peñarroya de Tastavins, Fuentespalda, Valderrobres y Beceite en Teruel; Tortosa y La Sénia en Tarragona y Vallibona, Castell de Cabres y La Pobla de Benifassà en Castellón.

El camino natural de Serres Litorals tiene una longitud de 125,57 kilómetros y atraviesa los municipios de Sant Carles de la Ràpita, Freginals, Alcanar, Ulldecona y Godall en Tarragona y de Vinaròs, Sant Jordi, Benicarló y Càlig. También, y debido a titularidad compartida de uno de los caminos afecta al municipio de Peñíscola, en Castellón.

Este protocolo de colaboración se suma a otros convenios firmados entre el MARM y la Mancomunidad de la Taula del Sènia. Así, se han rubricado tres en materia de infraestructuras. El primero, en 2008, permitió mejorar 26 tramos de caminos rurales para lo que el MARM invirtió 3,9 millones de euros. El segundo, en febrero de 2009, hizo posible el desarrollo de 59 proyectos en 21 municipios por valor de 3,9 millones. El tercero, en 2010, permitió la mejora de infraestructuras en 22 municipios con una aportación por parte del MARM de 3,9 millones de euros.

En materia de desarrollo sostenible, el MARM y la Mancomunidad de la Taula del Sènia rubricaron un Convenio Marco de Colaboración, en abril de 2010 y con vigencia hasta el 31 de diciembre de 2015, para la aplicación de un programa de actuaciones en materia de desarrollo rural sostenible. De este modo, se mantiene y amplia la base económica del medio rural de este territorio, se preservan las actividades que aún sean competitivas y se diversifica la economía con nuevas actividades compatibles con el desarrollo sostenible. Además, se mantiene el nivel de población de las zonas más rurales y deprimidas y se conserva y recupera todo el patrimonio natural y cultural del territorio.

Del mismo modo, durante 2011 se firmó un convenio específico con la Mancomunidad de la Taula del Sènia para actuaciones de diversificación económica, infraestructuras y servicios con una inversión del MARM de 4 millones de euros.

Godall acogerá dos plantas que producirán gas con excrementos de animales (Font: ABC)

2011-10-24T10:36:00.002+02:00

Font: ABC (http://www.abc.es/agencias/noticia.asp?noticia=971228)

Més fonts sobre la mateixa notícia:

El Punt: Godall produirà biogàs a partir de purins i gallinassa
Finanzas: Godall acogerá dos plantas que producirán gas con excrementos de animales
ADN: Godall acogerá dos plantas que producirán gas con excrementos de animales

Godall (Tarragona), 21 oct (EFE).- El municipio de Godall, en la comarca del Montsià, albergará dos plantas de generación de biogas a partir del tratamiento de excrementos animales, principalmente de purines de cerdo.

Ecosolar CB, una empresa dedicada a la ingeniería de energía sostenible, iniciará en breve la construcción de dos plantas de biogás de 500 kW cada una que producirán luz a partir del gas metano generado por la fermentación de residuos ganaderos, principalmente excrementos porcinos y de aves.

Las plantas, que empezarían a funcionar a finales de 2012, se instalarán en dos parcelas de tres y dos hectáreas respectivamente situadas en el término municipal de Godall, próximos a la carretera de Ulldecona a Tortosa.

Cada instalación ocupará unos diez mil metros cuadrados y dispondrá de dos o más digestores (los almacenes donde fermentan los residuos). Cada día entrarán 130 metros cúbicos de residuos ganaderos y vegetales.

La inversión inicial es de cinco millones de euros (2,5 por planta), pero más allá de la generación de electricidad a partir del biogás, la empresa apuesta por la máxima eficiencia y prevé separar la fracción líquida de la sólida. Así, la fracción sólida servirá para fabricar adobo orgánico y humus en invernaderos, un método innovador. Y la líquida se almacenará en dos balsas de 15 millones de litros.

Cada día se prevé generar 230.000 litros de agua nitrogenada óptima para el riego. Por eso, la empresa está trabajando para constituir una comunidad de regantes con los propietarios de las fincas vecinas para suministrarles este agua.

Godall és un pueblo de 841 habitantes situado en el noreste de la comarca del Montsià donde se calcula que hay más de ciento sesenta mil cerdos que generan 350.000 litros de residuos ganaderos."Es una gran noticia para nuestro pueblo, ya que podremos generar electricidad y de paso eliminar gran cantidad de residuos", ha declarado Francesc Miró, alcalde de Godall.

La empresa Ecosolar será también una de las primeras en instalarse en el nuevo vivero de empresas que comparten los municipios de la Galera y Godall y que estará listo a finales de año. Así, se prevé que Ecosolar pueda involucrarse en otros proyectos relacionados con la energía sostenible en la zona.

De momento, tiene tres plantas más proyectadas a parte de las dos que se construirán en Godall. Concretamente, la empresa ya ha firmado un contrato con la asociación de Ramaders Units del Montsià (RUM) para impulsar seis plantas más como las de Godall en otros municipios del Montsià y del Baix Ebre. EFE

Y ahora los 'correbous' (Font: El Periódico)

2011-10-24T10:21:00.000+02:00

imatge tamany original: Clicar aquí

L’Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita, El Consell Comarcal de la Terra Alta i Joan Molas, guardonats a la XXI Nit del Turisme (Font: Tot Tarragona)

2011-10-24T09:40:00.004+02:00

Josep Poblet aposta per un canvi en les polítiques turístiques, en què l’administració sigui més propera a les realitats de cada territori.

Un any més, la Nit de Turisme, organitzada per la Diputació de Tarragona a través del seu Patronat de Turisme, ha reunit més de 500 persones en un acte que ja s’ha consolidat com la trobada anual de representants del sector turístic de la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre. Durant la cita s’han lliurat els premis Costa Daurada i Jordi Cartanyà i s’ha fet un balanç de la temporada.

Enguany, el Premi Costa Daurada, que reconeix aquelles persones o organitzacions que duen a terme activitats de gran importància i transcendència per a la promoció, imatge i millora de les infraestructures i serveis que efectuïn en el sector turístic de la Costa Daurada i del turisme en general, s’ha lliurat a Joan Molas, president de la Confederación Española de Hoteles y Alojamientos Turísticos (CEHAT).

En relació al Premi Jordi Cartanyà, la categoria de Litoral ha recaigut a mans de l’Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita, per l’edició de material audiovisual promocional, format per un curtmetratge en 4 idiomes de 10 minuts de durada i per 3 spots de 25 segons de durada. El material destaca per un guió, en què la destinació no és una suma sinó un conjunt d’històries amb desenvolupament i desenllaç. D’altra banda, el Consell Comarcal de la Terra Alta ha rebut el Premi Jordi Cartanyà en la categoria d’Interior, per l’edició de material de difusió de la Via Verda al seu pas per la comarca amb especial atenció als col•lectius amb discapacitats.

El president de la Diputació de Tarragona i alcalde de Vila-seca, Josep Poblet, ha presidit l’acte, acompanyat pel director general de Turisme de la Generalitat de Catalunya, Joan Carles Vilalta, i pel president del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona, Joan Aregio. Altres autoritats del territori han assistit a l’acte, com l’alcalde de Salou, Pere Granados; la subdelegada del Govern de l’Estat, Maria Teresa Pallarès, o el rector de la URV, Francesc Xavier Grau.

Durant la seva intervenció, el president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, ha felicitat els guardonats de la nit. En especial, de Joan Molas ha destacat la seva “llarga trajectòria i enorme experiència en el sector hoteler” i, “per damunt de tot, la seva actitud vers el nostre territori”. A més, ha posat de manifest que aquesta trobada “vol evidenciar la importància del sector turístic”. I ha afirmat que, de fet, és un “sector vital per contribuir a la recuperació de la nostra economia”. En aquest sentit, ha ressaltat el paper que ha de tenir l’administració vers el turisme, essent “coneixedora del funcionament del sector, accessible i fàcil, eficient, amb vocació descentralitzada, que faci seu el principi de subsidiarietat, oberta, amable i innovadora, amb voluntat de servei, i que busqui generar sinergies”.

El president del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona, Joan Aregio, ha fet balanç de la temporada, destacant “el dinamisme del sector, que fins i tot en moment difícils és capaç de resistir i de traduir una molt elevada activitat”. De fet, ha repassat “esdeveniments rellevants” de l’any com la posada en marxa de la nova hostatgeria del Monestir de Poblet, el Castell del Vi a Falset, la nova seu del Parc Natural del Montsant, les noves o renovades oficines de turisme de Godall, Rasquera, la Fatarella i la Galera o la declaració dels castells com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

Més pernoctacions

A més, el president del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona, Joan Aregio, ha repassat les dades de l’Observatori d’Estudis Turístics, que tot i que en general marquen una tendència de creixement, han comportat “un esforç comercial molt important que s’ha traduït en una reducció en general dels comptes de resultats”.

Entre gener i la primera quinzena de novembre, la Costa Daurada ha assolit les 18.377.000 pernoctacions, que representen un increment del 3% en relació al mateix període del 2009. A les Terres de l’Ebre, el creixement ha estat de l’1%. L’estada mitjans s’ha situat en els 3,7 dies, mantenint el volum que l’exercici anterior. I a les Terres de l’Ebre ha augmentat lleugerament, situant-se en 3,5 dies.

Pel que fa als mercats, a la Costa Daurada el 54% dels turistes han estat catalans o espanyols. La resta procedeixen de mercats internacionals, sobretot de França, Bèlgica i Alemanya, mentre que ha disminuït la presència dels mercats britànic i irlandès. A les Terres de l’Ebre, el 79% dels turistes són catalans o espanyols, refermant-se el bon comportament dels mercats habituals de proximitat.

De la seva part, el director general de Turisme de la Generalitat, Joan Carles Vilalta, ha destacat que el turisme és “una de les primeres activitats econòmiques de Catalunya, i un dels sectors que continuen sent capdavanters avui”. Vilalta s’ha mostrat partidari de “potenciar tot allò que ens fa únics” i de cercar les eines per adaptar-se als nous temps.

Joan Molas, Premi Costa Daurada 2010

En recollir el guardó, Joan Molas s’ha mostrat satisfet de veure reconeguda “una vocació personal que desenvolupo amb la mateixa il•lusió que quan vaig iniciar els meus primers passos en el turisme i l’hoteleria”. Molas ha destacat la necessitat d’unió del sector turístic i l col•laboració de les administracions per afrontar els actuals temps de crisi. En aquest sentit, també ha assenyalat que el sector turístic de la Costa Daurada se’n sortirà abans que altres sectors econòmics, atès que aquest territori conjuga una oferta singular, variada i d’èxit que aplega les millors pràctiques turístiques. “Des del lleure, passant per la gastronomia, la cultura o el clima; les comarques de Tarragona disposen en pocs km2 d’un nivell d’excel•lència francament òptim”

Des de l’any 2007, Joan Molas és president de la Confederación Española de Hoteles y Alojamientos Turísticos (CEHAT). Així mateix, és president del Instituto Tecnológico Hotelero (ITH) des de 2008; president de la Fundación CEHAT des de la seva creació al 2009; soci/conseller de diferents establiments hotelers; vocal de la junta directiva de la CEOE. Amb anterioritat va ser president de la Asociación de Cadenas Hoteleras Españolas i president de la Confederación Empresarial de Hostelería y Restauración de Cataluña.

Se li concedeix aquest premi en reconeixement a la seva llarga trajectòria i experiència en el sector turístic i de forma molt especial en l’àmbit hoteler. Per la seva constant predisposició al servei de les necessitats i inquietuds de la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre.

(noticia original)

Teresa Salvadó i Martí Robles campions del XIII Campionat de Catalunya individual a Godall (Diari Sport 28/09/2011)

2011-09-28T09:01:00.000+02:00

Godall 2 - Santa Bàrbara 2 (26/09/2011)

2011-09-26T17:46:00.002+02:00

Una empresa de gestió de residus ramaders a Godall (Diari de TGN: 24/09/2011)

2011-09-26T17:43:00.000+02:00

Més Ebre: El Godall, primer líder

2011-09-26T17:40:00.000+02:00

Amb la fusió dels quatre consells comarcals s'aprima una administració (LvDE)

2011-09-26T17:38:00.001+02:00

Bitlles: Godall acollirà una nova edició del campionat de Catalunya individual (La Veu de l'Ebre)

2011-09-26T17:35:00.000+02:00

El sector oleícola a Catalunya

2011-09-26T17:31:00.004+02:00

http://www.ruralcat.net/web/guest/gecnews.module.ruralcat/-/journal_content/10136/el-sector-oleicola-a-catalunya_27_05_11

...

La producció d’oli d’oliva a Catalunya, en general, ha augmentat durant les últimes dècades, a causa de diversos factors. Entre ells destaca la divulgació dels efectes saludables de la dieta mediterrània en la salut. El prestigi que ha adquirit l’oli, un dels seus aliments més emblemàtics, ha incrementat la demanda en el mercat interior i també a nivell internacional. Tampoc hem d’oblidar les subvencions procedents de la política agrària comunitària (PAC) i l’aplicació d’iniciatives comunitàries de desenvolupament rural, que han possibilitat la renovació de les tècniques de producció, la promoció de les denominacions d’origen, la modernització de les almàsseres i plantes envasadores i, les tasques de recuperació de varietats vegetals en perill d’extinció.

Així doncs, tradició i innovació es barregen sovint en aquest sector, que cerca constantment la manera de sostenir el seu nivell competitiu i comercial. En aquest sentit, una de les iniciatives que més ha arrelat en el mercat és la producció d’oli verge extra obtingut a partir d’oliveres mil·lenàries, un producte gastronòmic, d’extraordinàries qualitats organolèptiques, adreçat a botigues especialitzades o gourmet. Molí de la Creu, Acomont, Alboredes, Montebre, Cervol, Godall, i Càlig són les algunes de les empreses comercialitzadores.

D’altra banda, la qualitat dels productes es demana cada vegada més en els mercats agroalimentaris, tant pel que fa a les propietats organolèptiques com a la seguretat alimentària. El sector oleícola català ha treballat sempre per oferir un producte diferenciador i de gran qualitat. De fet, una de les primeres denominacions d’origen que es va crear en l’àmbit estatal fou la DOP Garrigues, que pertany a una reconeguda zona productora d’oli localitzada a les comarques de les Garrigues, el Segrià i l'Urgell. La van seguir la denominació d’origen (actualment DOP) Siurana i, més endavant, la DOP Oli del Baix Ebre Montsià i la DOP Oli de la Terra Alta. En total, són quatre les denominacions d'origen protegides reconegudes actualment, i apleguen més del 90 per cent de la superfície d’olivera a les nostres terres. Val a dir que també s’ha sol·licitat el reconeixement comunitari de l’Oli de l’Empordà, on es cultiven varietats originàries de la zona.

...

Tres ferits en un accident múltiple a la carretera de GODALL a la Sénia

2011-09-26T17:28:00.001+02:00

Font: La Veu de l'Ebre

http://www.ebredigital.cat/societat/tres-ferits-en-un-accident-multiple-a-la-carretera-de-godall-a-la-senia/?id=1040

Un accident aquest dimarts al matí a la carretera TP-3311, entre Godall i la Sénia, ha deixat tres ferits. El sinistre ha implicat tres vehicles: el turisme, una furgoneta i un camió, que han xocat pocs minuts després de dos quarts d'onze.

Com a conseqüència de la col·lisió, el turisme i la furgoneta han sortit de la via i han topat contra les oliveres. L’impacte del turisme ha sigut tant fort que fins i tot ha trencat el tronc d’un dels arbres. Els seus dos ocupants, dos persones d’edat avançada, han quedat atrapats a l’interior i ha calgut la intervenció dels Bombers per alliberar-los. El conductor de la furgoneta també ha resultat ferit, mentre que el del camió n’ha quedat il·lès. Fins al lloc del sinistre s’hi han desplaçat els Mossos d'Esquadra, els Bombers de la Generalitat i el Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM), que han treballat durant més de dos hores. A més, s'ha hagut d'activar un helicòpter per evacuar alguns dels ferits. Mentre han durat les tasques de rescat s’ha donat pas alternatiu als vehicles que circulaven per aquesta via.

39.723.132 Euros es el dinero que deben devolver los 183 ayuntamientos de la provincia

2011-09-26T17:26:00.001+02:00

Castellón apela al minitrasvase del Segre para reclamar agua del Ebro

2011-09-26T17:23:00.000+02:00

Font: El Periódico

Josefina Matamoros: “A Catalunya falta encara molta cultura d'anar als museus”

2011-09-26T17:15:00.006+02:00

Font: Diari El Punt Avui

Vaig néixer a Godall, al Montsià. Els meus pares van emigrar a França quan jo tenia set anys. Sóc de cultura francesa, encara que a casa sempre parlàvem català. A partir del 68, a França es van desvetllar les qüestions de les identitats de l'Estat francès i el 1978 em vaig involucrar molt en la recuperació de la llengua des del Centre de Documentació de Perpinyà. Quan arribo al museu m'adono que la temàtica del passatge és molt important a Ceret. Els artistes passen per aquí però no s'hi queden. Amb Schengen la línia de frontera entre una banda i una altra queda esborrada. I al cap i a la fi Ceret pertany a França des de 1559, no és tant de temps per a una cultura! Em semblava impensable no obrir el museu al nord i al sud i vaig optar per un projecte molt intel·lectual però que el gran públic també havia de llegir i entendre.

Fa 25 anys que dirigeix el Museu d'Art Modern de Ceret, càrrec del qual es jubilarà el gener del 2012. Matamoros ha convertit el museu de Ceret en un referent de l'art modern i contemporani a França i a Catalunya, aprofitant que aquesta vila fronterera va ser una cruïlla d'artistes de l'avantguarda com ara Picasso, Manolo Hugué, Chagall, Maillol, Gris, Soutine, Braque, Matisse...

La van nomenar directora del museu de Ceret el 1986. Quin era el seu objectiu aleshores?

La meva missió era reestructurar el museu, que era molt petit però ja molt interessant per la seva col·lecció de base donada pels artistes que van passar per Ceret a principi de segle: Picasso, Braque, Matisse, Chagall, Maillol... Quan el museu es va fundar el 1950 tots aquests artistes van donar obra. El centre s'havia creat per voluntat de Pierre Brune i de Frank Burty Haviland. La història de Burty Haviland, que hem descobert recentment gràcies a la compra del museu del seu fons amb 900 peces, és magnífica perquè va ser crucial per a la creació del museu.

I què heu descobert de nou sobre aquest senyor?

Ell era nord-americà, però familiar dels Haviland de Limoges, creadors de les famoses porcellanes. De jovenet va anar a París a estudiar i va rebre classes de piano i es va fer amic de Ricard Viñes. A través del català, va entrar dins el grup de les avantguardes dels artistes barcelonins, com Picasso, Casanovas, Junyent... Després va anar a Nova York i també es va introduir en el cercle avantguardista d'allà. Burty, com tants altres en aquella època, estava malalt dels pulmons i l'estiu de 1909 Picasso va aconsellar a Burty i Manolo Hugué d'anar a Gósol perquè respirés aire pur. Així que Burty i Manolo van decidir anar a Catalunya, però quan van arribar a la Guingueta d'Ix van comprar els diaris i van veure que hi havia la guerra del Marroc. Manolo tenia por de ser allistat i aleshores van decidir quedar-se a la Catalunya del Nord tot l'estiu. El gener de 1910 Manolo va acabar establint-se a Ceret i tres mesos després va arribar Burty. L'americà es va enamorar d'una noia del poble, Josefina Laporta, i es va casar amb ella el 1914. Després de la Primera Guerra Mundial, molts artistes van passar per allà. Fins ara no sabíem aquesta gènesi de la història però ara amb el fons documental podem continuar investigant-la. Aquestes són les últimes novetats de la història de Ceret. Burty és un personatge clau perquè és qui convenç els artistes perquè donin obra per al museu. Ara que pararé, tinc el projecte de treballar sobre la connexió Nova York-París-Ceret pel que fa a les avantguardes catalanes. I la connexió de tot això és Frank Burty.

El museu es va reinaugurar el 1993 amb el president Mitterrand.

Sí, el museu pertany a la Reunió dels Museus francesos, que considerava que si el centre no es rehabilitava s'hauria de tancar. És cert és que ens vam beneficiar de la remuntada cultural de l'Estat espanyol a principi dels vuitanta, però també de la política cultural de Jack Lang de reestructuració del sistema de museus a França. Jo feia uns anys que havia creat el Centre de Documentació Cultural a Perpinyà i tenia molts contactes a Barcelona. Va ser una sort perquè vaig disposar de diners suficients per impulsar el museu. En els primers anys vam organitzar exposicions d'art contemporani per preparar una mica el terreny i després vam afegir les mostres més històriques lligades a les avantguardes. Art contemporani i art de les avantguardes relacionades amb Ceret ha estat la nostra línia d'actuació. En tots aquests anys, a més, hem passat de 500 obres a 3.000, entre adquisicions i donacions.

I mirant sempre cap a Catalunya.

Sí, perquè tenim un triangle d'or amb molts pocs quilòmetres de distància: Ceret, Cotlliure i Cadaqués. Teníem, per exemple, un projecte transfronterer amb el Museu Dalí però finalment no s'ha realitzat per culpa de la crisi. Un altre projecte en què treballo inclou els llocs de creació del cubisme: Ceret, Gósol, Horta de Sant Joan i Cadaqués. És un projecte acabat, en col·laboració amb la Reunió dels Museus Nacionals, que també es veuria a París però està ajornat en espera de temps millors.

Ha exposat molts artistes catalans: Tom Carr, Riera i Aragó, Tàpies,

Perejaume, Claret Serrahima... És un museu amb una pota a cada banda de la frontera.

... continúa a: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/444716-josefina-matamoros-a-catalunya-falta-encara-molta-cultura-danar-als-museus.html

Guía Gastronómica Aceite de Olivos Milenarios del Territorio del Sénia

2011-09-26T17:09:00.000+02:00

http://www.gastronomiaycia.com/2011/08/14/guia-gastronomica-aceite-de-olivos-milenarios-del-territorio-del-senia/

Hace apenas dos semanas que se presentó en Barcelona la Guía Gastronómica Aceite de Olivos Milenarios del Territorio del Sénia (Guia Gastronòmica Oli d’Oliveres Milenàries del TS), una iniciativa de la Mancomunidad de la Taula del Sènia y la Asociación del Territorio del Sènia, financiada por el Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino (MARM), fruto de un largo trabajo en el que se ha contado con la colaboración de la Fundación Alícia, el Instituto de Investigación y Tecnología Agroalimentaria (IRTA) y el Servicio de Ocupación de Cataluña (SOC).

El Territorio del Sénia comprende 27 municipios que se sitúan a ambos lados del río Sénia y alrededor del Tosal del Rey, donde confluyen tres Comunidades Autónomas, Aragón, Cataluña y la Comunidad Valenciana. En 2005 se constituyó la Mancomunidad Taula del Sénia (formada por 15 pueblos valencianos, 9 pueblos catalanes y 3 pueblos aragoneses) con la intención de aunar fuerzas y lograr varios objetivos, así mismo se creó la Asociación Territorio del Sénia que además de la Mancomunidad, se completa su formación con sectores económicos y sociales de la zona.

Uno de los objetivos de estas entidades ha sido proteger y poner en valor los olivos milenarios del territorio y su fruto, el aceite de oliveras milenarias que se han contabilizado en 4.157 olivos (parece que hay algunos más según leemos aquí, y que es la mayor concentración de olivos milenarios de todo el mundo, con una producción, de 12.500 botellas en 2011) repartidos en 18 municipios, todos cumplen con los requisitos o criterios de los estudios realizados en Andalucía y en la Comunidad Valenciana, un olivo milenario o monumental se considera el que tiene un perímetro de tronco de 3’50 metros a 1’30 metros del suelo. Las variedades casi exclusivas de los olivos son otro de los bienes que se desean poner en valor, predominan la empeltre, la farga, la sevillenca y la morruda.

Todo esto y mucho más se explica en la Guía Gastronómica Aceite de Olivos Milenarios del Territorio del Sénia, con la introducción del Director General de la Fundación Alícia, Toni Massanés, e interesantes lecturas del biólogo Romà Senar, autor del inventario de las oliveras, y de expertos del IRTA como Agustí Romero y Antonia Ninot, así como testimonios y opiniones de grandes chefs o profesionales relacionados con la gastronomía como Carme Ruscalleda, Carles Gaig, Paco Roncero, Lluís Serra (Fundación Dieta Mediterránea) o Salvador Cubero (AEMO) entre otros.

A través de esta guía podemos conocer los ocho molinos productores de aceite de olivos milenarios del Territorio del Sénia, y los aceites que cuentan con el certificado de calidad y garantía de que están elaborados con el fruto de los olivos catalogados en el inventario, éstos son: El Vilar Mil.lenari del Molí de la Creu (La Galera), 1000 Tardors de Acomont (Ulldecona), Oli Mil-lenari de Agricola les Alboredes (La Jana), Iberolei Mil-lenari de Montebre (Santa Bárbara), Cervol Mil-lenari de la almazara O. Cervol (Traiguera), Lacrima Olea Mil-lenària de Agrícola CAt. S.C. Godall (Godall), Oro Milenario de Cooperativa Ag. Unión Cálig (Cálig) y Millenium de Almazara V. Dellà e hios, Oli del Mas (Traiguera).

La Guía Gastronómica Aceite de Olivos Milenarios del Territorio del Sénia se completa con el compromiso de los cocineros y restauradores con los productos de la tierra que aportan una receta de su restaurante elaborada con Aceite de Olivos Milenarios del TS, entre ellos encontramos el ‘Bacalao a la plancha con emulsión y aceite de olivos milenarios’ de Can Bunyoles (Alcanar), el ‘Tubo de cuajada, aromas de monte y dulces de aceite de olivos milenarios’ de Daulan (Morella), el ‘OlivArt de aceite de olivos milenarios’ de L’Antic Molí (Barri Castell de Ulldecona), el ‘Helado de aceitunas negras con aceite de olivos milenarios’ de El Langostino de Oro o los ‘Lomos de bacalao a la crema de aceite de olivos milenarios’ de La Cocina de Javier Ramos de Vinaròs.

Aceite y Olivos Milenarios from giraVolt Produccions on Vimeo.

A través de la web de la Asociación Territorio del Sénia podéis obtener más información sobre la guía y dónde conseguirla, además nos ilustran con el vídeo que podéis ver sobre estas líneas. Esperamos que os guste, pues pronto tendremos más para compartir con vosotros sobre las oliveras milenarias de este territorio.

Godall farà biogàs amb els purins

2011-09-26T17:04:00.002+02:00

Font: La Marfanta

http://lamarfanta.blogspot.com/2011/08/godall-fara-biogas-amb-els-purins.html

Una empresa construirà dues plantes de tractaments de purins per a la generació de biogàs ·

Godall tindrà dues plantes de tractaments de purins per a la cogeneració de biogàs. L’alcalde de Godall, el socialista Francesc Miró, ha detallat en una entrevista a Canal 21 Ebre que l’empresa Ecosolar CB ja ha presentat el projecte a l’Ajuntament. De fet, el projecte ja ha obtingut els diferents permisos, i les obres podrien començar molt aviat. La inversió supera els 300.000 euros, pot arribar a crear quatre llocs de treball, i posarà el nom de Godall –un municipi molt preocupat en la protecció de la serra de Godall i la preservació del patrimoni natural- en el mapa de les energies verdes. A més, les plantes de cogeneració de biogàs serviran per eliminar els purins, uns residus que provoquen problemes de contaminació de les aigües subterrànies per acumulació de nitrats als pobles de la plana del Montsià.

En la mateixa entrevista, Miró ha explicat que l’Ajuntament està redactant, amb l’ajuda de la Diputació de Tarragona, la seua Agenda 21. En este sentit, una de les assignatures pendents del municipi, segons la diagnosi de l’Agenda 21, és la implantació d’indústries. A mig i llarg termini, l’alcalde confia en què la posada en funcionament del polígon industrial i del viver d’empreses de Godall i de la Galera puga servir per generar més llocs de treball.

Amb tot, l’alcalde de Godall ha assumit que tant el polígon com el viver d’empreses que ja s’està construint a la Galera està acumulant un cert retard. Miró ha assenyalat que durant esta tardor haurien d’aprovar-se els últims tràmits urbanístics, i que els dos ajuntaments ja han començat a adquirir les primeres finques.

Concert de Festes Majors d'Amposta 2011. Bandes: La Lira Ampostina i l'Agrupació Musical de Godall

2011-09-26T16:59:00.004+02:00

Font: La Via Augusta
http://laviaaugusta.blogspot.com/2011/08/avui-21-dagost-la-foto-denuncia-del.html

... Parlant de Godall, la seva banda de música ha estat avui la convidada per la Lira per a participar en el XXXVè Festival de Bandes de Música d’Amposta. El repertori que ens han ofert ha estat el següent: el pasdoble “Goya” de Julián Palanda, “Dakota” de Jacob de Haan i “Coliseum” un poema simfònic de Hugo Chinesta. Durant aquesta darrera pesa, en un moment donat, les músics han recitat “Ave Cesar, los que van a morir te saludan”. I dic jo perquè no ho han dit en català, ja que sé suposa que els gladiadors o deien en llatí i no en castellà... El seu director és el faldut Fernando Guarch Bordes.

...

Fitxa: http://www.laliraampostina.com/index.php?option=com_gigcal&task=details&gigcal_gigs_id=575&Itemid=64

Concert de Festes Majors de Godall 2011 de l'Agrupació Musical de Godall i la Lira Ampostina (HD)

2011-09-26T16:53:00.001+02:00

CERET, LA CAPITAL DEL VALLESPIR

2011-09-26T16:43:00.001+02:00

Font: La Via Augusta
http://laviaaugusta.blogspot.com/2011/07/ceret-la-capital-del-vallespir.html

La primera parada cap a França la férem al Pertús, on viu mon cosí Miquel, el farmacèutic del Poble. El dia següent, pel matí, i abans de visitar els espais de la guerra civil dels que ja us en vaig parlar, visitarem Ceret, la capital de la comarca del Vallespir (Catalunya Nord) Ceret és coneguda per les seves cireres i sé de bona tinta que hi ha hagut contactes amb Paüls per mirar de fer alguna cosa conjuntament (m’ho va explicar l’Enric Povill, un company de treball que n’és regidor)

La primera cosa que em va cridar l’atenció és va ser la porta de França, És molt pareguda a la porta de Sant Mateu de Morella o les torres dels Miquelets de València, per a que us en feu una idea. I després l’aigua que corre pels carrers de tota la població i els plataners, un arbre present a tots els carrers i places principals de la vila. Segurament que el més destacat és el Centre d’Art Contemporani, la directora del qual és Josefina Matamoros, filla de Godall i que de molt petita es va exiliar a França juntament amb els seus pares. A l’entrada del centre d’art hi ha un gran mural de Tàpies.

Tal com va passar amb Horta de Sant Joan, Pablo Picasso també va estar durant un temps a la capital del Vallespir.

El viver d’empreses de la Galera, ajornat fins a la primavera del 2012

2011-09-26T16:40:00.005+02:00

http://lamarfanta.blogspot.com/2011/07/el-viver-dempreses-de-la-galera-ajornat.html

El viver d’empreses de la Galera podrà entrar en funcionament durant la primavera del 2012. Les obres, que van començar al juliol de l’any passat, acumulen un retard de més de sis mesos. El nou alcalde de la Galera, Ramon Muñoz, ha assenyalat que el projecte s’ha retardat per la necessitat de soterrar una línia elèctrica de mitja tensió. Tanmateix, ara les obres continuen a bon ritme i el viver d’empreses de la Galera podria estar acabat a finals d’any. Muñoz ha fet aquests declaracions durant una entrevista a Canal 21 Ebre.

El viver d’empreses és una iniciativa del Consorci per al Desenvolupament Econòmic de l’Interior del Montsià, que formen els ajuntaments de Godall i de la Galera amb el Consell Comarcal del Montsià. Així, el viver d’empreses de la Galera es complementarà amb el polígon industrial de 40 hectàrees que compartiran els dos municipis, amb accés directe a la futura autovia A-7, l’autovia de l’interior. Però en la mateixa entrevista, l’alcalde de la Galera ha afirmat que caldrà posar molta imaginació per posar el viver d’empreses en marxa, degut a la crisi econòmica. Per exemple, Muñoz ha afegit que una de les prioritats del seu mandat serà aconseguir una connexió òptima d’internet de banda ampla, ja que ara per ara no tenen una cobertura correcta d’ADSL.

D’altra banda, l’alcalde de la Galera ha explicat que un altre dels objectius del seu mandat serà la redacció i aprovació del nou pla d’ordenació urbana municipal (POUM), necessari per garantir el futur de la població. A més, Muñoz també ha dit que ja ha demanat al conseller de Territori i Sosteniblitat, Lluís Recoder, un esforç de la Generalitat per fer les obres de consolidació dels talussos del barranc de la Galera.

Museu de la Terrissa

2011-09-26T16:37:00.002+02:00

http://www.tinet.cat/portal/sheet-show.do?id=45528&ch=3

La Galera és una petita població situada al centre de la Plana de la Galera, entre els Ports i la serra de Godall. Es tracta d'un poble terrisser per excel.lència, malgrat que en l'actualitat només resta una terrisseria en actiu, hi va haver un moment en què trobàvem almenys sis obradors en ple auge. L'origen de la terrissa la Galera s'hauria de buscar als inicis del segle XVIII, en que trobem les primeres referències , fins al moment, d'aquest ofici. Pels anys 1714 i 1718, trobem als Cabanes, Aguilar i Sabater treballant a la Galera com a terrissers (canterers, per als del poble i les comarques de l'Ebre).

Centre d'Interpretació d'Art Rupestre dels Abrics de l'Ermita d'Ulldecona

2011-09-26T16:34:00.000+02:00

http://www.tinet.cat/portal/sheet-show.do?id=30072&ch=3

El Centre d'Interpretació d'Art Rupestre dels Abrics de l'Ermita està dissenyat per apropar els visitants a les restes de pintures prehistòriques de la Serra de Godall. Situat a la mateixa Ermita de la Pietat, al costat mateix dels abrics, el centre ofereix al visitant una complexa visió general de l'art llevantí i, més concretament, dels 13 abrics que formen el conjunt.

Programa de Festes Majors 2011 de Godall

2011-07-22T14:09:00.000+02:00

(cliqueu damunt la imatge per obrir el pdf)

Definits els calendaris de les noves segona i tercera catalana (LvDE)

2011-07-22T14:06:00.002+02:00

Morales entrenarà el C.F.Godall (LvDE)

2011-07-22T14:04:00.000+02:00

La Galera confirma la condició de favorit i guanya la Copa Montsià

2011-07-22T13:53:00.001+02:00

font: La Veu de l'Ebre

Poblet és reelegit president d'una Diputació de Tarragona que avança la reducció d'organismes

2011-07-22T13:51:00.001+02:00

Font: L'Ebre digital.

Josep Poblet serà quatre anys més el president de la Diputació de Tarragona. Divendres al matí s'ha constituït el nou ens, en què CiU tindrà majoria absoluta. Dels 27 diputats que han pres possessió del seu càrrec hi ha set noms ebrencs, els mateixos que fins ara formaven part de la Diputació als quals s'afegeix un de nou, l'alcalde de Móra d'Ebre, Joan Piñol. En el seu discurs, Poblet ha apuntat la retallada d'alguns organismes i l'impuls d'un nou Pla estratègic com a novetats per a aquest mandat.

L’alcalde de Vila-seca, el convergent Josep Poblet, ha tornat a ser elegit president de la Diputació de Tarragona. Ho ha fet amb els vots dels 27 diputats provincials, assolint així l’unanimitat de totes les forces amb representació a l’ens provincial: CiU, PSC, ERC i PP. En aquest nou mandat, el ple de la Diputació comptarà amb 14 noves cares, provinents de les demarcacions del Camp de Tarragona. Pel que fa als representants ebrencs, sis diputats repeteixen: així, CiU manté els alcaldes de Jesús, Pere Panisello; de Masdenverge, Álvaro Gisbert, i de Prat de Comte, Joan Josep Malràs. A més, hi afegeix l'alcalde de Móra d'Ebre, Joan Piñol. El PSC hi té dos diputats, els alcaldes de Tivenys, Maria José Beltran, i de Godall, Francesc Miró. Finalment, ERC compta amb l’alcalde de Deltebre com a representant a l’ens provincial.

Un cop reelegit, Poblet ha anunciat un nou Pla Estratègic per a aquest mandat, que es desenvoluparà en quatre àrees, dos noves, així com la retallada dels organismes autònoms que passaran de sis a tres. Es mantenen, l’organisme de Gestió d'Ingressos BASE; les Escoles d'Activitats Artístiques, -on s'unifiquen les Escoles d'Art i Disseny i les Escoles de Música i Conservatoris-, i els Patronat de Turisme i Desenvolupament Rural. El president ha justificat aquestes mesures, davant les dificultats econòmiques per la disminució del pressupost.

Pel que fa al cartipàs, hi haurà sis àrees operatives i es mantenen les quatre vicepresidències i la representació territorial de les Terres de l'Ebre.

En el ple, els grups de l’oposició han reclamat al president que aplique mesures d’austeritat, i que tinga done prioritat a l’atenció dels municipis més menuts.

Després del seu nomenament, Poblet visitarà les properes setmanes totes les comarques de la demarcació per recollir les sensibilitats i inquietuds dels alcaldes i autoritats locals.

Centre d'Interpretació d'Art Rupestre dels Abrics de l'Ermita d'Ulldecona

2011-07-22T13:44:00.002+02:00

El Centre d'Interpretació d'Art Rupestre dels Abrics de l'Ermita està dissenyat per apropar els visitants a les restes de pintures prehistòriques de la Serra de Godall. Situat a la mateixa Ermita de la Pietat, al costat mateix dels abrics, el centre ofereix al visitant una complexa visió general de l'art llevantí i, més concretament, dels 13 abrics que formen el conjunt. (foto: Daniel Gil)

1eres Jornades Musicals de l'AMG (del 4 al 17 de juliol)

2011-07-05T09:48:00.003+02:00

l'Agrupació Musical de Godall ha preparat un conjunt d'activitats adreçades a tots els públics que es duran a terme entre els dies 4 i 17 de juliol al Casal Municipal de Godall. Entre els actes, destaca el ja reconegut "Cine-forum musical" i "Musica i Musics", a més de noves activitats com poden ser "Taller de Fissioteràpia", "Minipercutes", etc etc.

més info a: http://www.amgodall.com

Documental principalment a les Terres de l'Ebre del 30 minuts "Els altres bous"

2011-07-05T09:35:00.002+02:00

Documental on podreu veure diverses opinions (també de godallencs) sobre el tema dels Bous.

Al mateix temps que Catalunya avançava en la prohibició de les corrides, a les Terres de l'Ebre anava creixent la idea que el pas següent seria l'abolició dels seus festejos taurins. Això va desembocar en una dinamització d'aquestes festes sense precedents. Durant un any, el programa ha fet un seguiment, des de l'interior, de tot el procés que va culminar amb la legitimació dels correbous al Parlament, just en el moment en què Catalunya es declarava més antitaurina que mai.

La Generalitat abre la puerta a más correbous en las Terres de l'Ebre (El Periódico 04-07-11)

2011-07-05T09:34:00.000+02:00

La constitució del plenari de la Diputació es podria allargar fins el 15 de juliol

2011-06-22T10:10:00.003+02:00

La data de constitució del nou plenari de la Diputació continua sent una incògnita, si bé fonts de la institució asseguren que no s’allargarà més enllà del 15 del juliol. La causa es trobaria en els diferents recursos pendents pel que fa a la constitució d’alguns ajuntaments, segons les mateixes fonts. Més enllà de quan es visualitzarà el moviment de fitxes sorgit de les eleccions municipals (CiU governarà per majoria absoluta l’ens supracomarcal sense necessitat de la muleta del PP), el PSC ha hagut de fer front a la davallada electoral intentant encaixar voluntats i representativitats polítiques. En una època de vaques flaques i amb pocs càrrecs institucionals per a poder repartir, entrar a la Diputació és l’únic mal menor per a molts regidors socialistes.

De fet, només quatre dels nou llogaters que li pertoquen al PSC repeteixen respecte a l’anterior legislatura: l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, la regidora socialista a Reus, Misericòrdia Dosaigües, i els dos representants ebrencs, l’alcaldessa de Tivenys, Maria Beltran, i l’alcalde de Godall, Francesc Miró. L’ex alcalde de Cambrils, Robert Benaiges, queda fora del plenari si bé podria acabar sent el portaveu socialista al consell comarcal del Baix Camp. Aquest darrer partit judicial és el que reflecteix de forma més evident la davallada a les urnes del PSC. La pèrdua de Reus resta un representant socialista en aquest àmbit territorial i obliga Dosaigues a partir-se el mandat amb l’alcaldessa de Botarell, Montse Roca, que serà diputada els dos primers anys de legislatura. El segons representant del Baix Camp serà l’ex alcalde de La Selva del Camp, Josep Masdeu.

Pel que fa al Tarragonès, Ballesteros estarà acompanyat de l’alcalde del Catllar, Antonio López, i del cap de llista a Salou, Antonio Brull, mentra que els escollits al partit judicial del Baix Penedès són l’alcaldessa del Montmell, Imma Costa, i el futur alcalde del Vendrell (fruit d’un pacte amb CiU per frenar PxC), Martí Carniser.

El C.F. Godall puja a TERCERA CATALANA

2011-06-21T12:01:00.007+02:00

Desde el Blog de Godall, felicitem a l'equip que ha fet una magnífica temporada, i esperem que l'any que bé l'afició (assignatura pendent aquests darrers anys) respongui com es mereix l'equip. Cal recordar que la temporada que bé, a la nova categoria ens trobarem rivals de molta envergadura. Podrem gaudir d'enfrontaments amb les primeres plantilles d'equips comarcals com La Sénia A, l'Ulldecona A, Sant Jaume, i Santa Bàrbara

CLASSIFICACIÓ FINAL DE LA CATEGORIA:

HISTÒRIC DE RESULTATS DEL CF GODALL TEMPORADA 2010-2011

EDIT: Resultats Electorals de les municipals 2011al Montsià

2011-06-21T11:52:00.002+02:00

El Consell Comarcal convoca dos cursos per formar monitors de lleure infantil i juvenil (LVdE)

2011-06-21T11:51:00.000+02:00

S'analitza la gestió del Projecte Oli i oliveres mil·lenàries TS

2011-06-21T11:48:00.002+02:00

Assemblea de l'Associació Territori del Sénia a Acomont (Ulldecona) on a més dels temes ordinaris s'ha informat del Projecte oli i oliveres mil·lenàries del Territori del Sénia on enguany seran 8 els molins productors d'este oli: 4 valencians i 4 catalans, dels que 6 són Cooperatives i 2 molins privats de La Galera, Ulldecona, La Jana, Santa Bàrbara, Traiguera (2), Godall i Càlig.

Ajuda del SOC a la M-TdS per als 9 pobles catalans

2011-06-21T11:47:00.003+02:00

Del 14 juny al 13 desembre d'enguany, 20 persones que en situació d'atur i inscrites al SOC s'han contractat per treballar en un Pla d'Ocupació, repartides pels 9 pobles catalans de la M-TdS: 3 a S. Carles Ràpita i Alcanar i 2 a Ulldecona, La Sénia, Santa Bàrbara, La Galera, Godall, Mas de Barberans i Freginals. Això és gràcies a una subvenció de 132.005 € del SOC a la Mancomunitat.

La Mancomunitat Taula del Sénia va obtindre del SOC (Servei d’Ocupació de Catalunya) una ajuda de 132.005 € per a contractar 20 treballadors aturats durant 6 mesos que treballaran als 9 pobles catalans en el manteniment i conservació del medi natural al seu territori: neteja de rius i barrancs, camins rurals i naturals, entorns urbans i àrees recreatives.

Esta setmana s’ha fet la selecció de les 20 persones entre les llistes enviades pel SOC de persones que estaven en situació d’atur i a més que complien els requisits del Pla. El contracte serà del 14 de juny al 13 de desembre d’enguany i faran una jornada de 28 hores setmanals (la resta és per a formació), repartides pels 9 pobles catalans, concretament 3 persones a Sant Carles de la Ràpita i Alcanar i 2 a la resta de pobles: Ulldecona, La Sénia, Santa Bàrbara, La Galera, Godall, Mas de Barberans i Freginals.

El promig d’edat de les 20 persones és de 33 anys, però hi ha molta variació ja que el més jove té 19 anys i el més gran 56. En total hi ha 2 dones i 18 homes.

Este és el segon Pla d’estes característiques que posa en marxa la Mancomunitat amb l’ajuda del SOC, ja que ara fa uns mesos s’en va dur a terme un altre que va servir per a fer moltes feines de neteja de rius i barrancs, de poda d’arbres, etc.

Enguany com a novetat, a més de la formació pràctica en temes de medi ambient i sostenibilitat, a les 20 persones se’ls donarà una assistència personal per ajudar a buscar feina i per a l’auto-ocupació per part del personal Tècnic que està fent Itineraris per a la Inserció (IPI) a les oficines d’Ulldecona i Alcanar.

La pluja no atura als prop de 200 persones que participen en la 8a. concentració de Motos Roquetes-Terres de l'Ebre

2011-06-21T11:44:00.001+02:00

El Moto Club Roquetes va celebrar el passat cap de setmana una nova

edició de la concentració motera de les Terres de l'Ebre. L'activitat

va tornar a ser un èxit, en la seva vuitena edició, aplegant prop de

200 persones, tot i les inclemències meteorològiques. El recinte que

el Montepio dels Conductors té a la carretera dels Reguers, punt

central de la concentració, es va tenir que adaptar per fer que la

pluja no fes suspendre cap dels actes programats. Participants vinguts

d'arreu de les Terres de l'Ebre i de l'Estat per participar en aquesta

nova cita dels amants de la moto.

La concentració va iniciar-se a les set de la tarda de divendres 3 de

juny quan es va obrir el recinte del Montepio per rebre els motoristes

que van decidir acampar durant la trobada. El plat fort de la jornada

va ser dissabte amb l'obertura de les inscripcions a la concentració.

Després d'un bon àpat, a base de paella i musclos, els participants

van agafar les motos per fer una ruta turística per les Terres de

l'Ebre amb un berenar espectacular al restaurant Raco del Riu de Sant

Jaume d'Enveja. Sortint de Roquetes, es va passar per Amposta,

Deltebre, Riumar, Sant Jaume d'Enveja, Els Muntells, Poble Nou del

Delta, Sant Carles de la Ràpita, Tortosa i Roquetes. En total, un

centenar de quilòmetres de volta. La jornada de dissabte va acabar amb

un sopar popular i amb una festa amenitzada pel Dj Pere. Destacar

també el dissabte, els aperitius al bar Folk3 i a la Tasca La Pika de

Roquetes.

El darrer dia de la concentració, diumenge 5 de juny, es va optar per

fer un esmorzar al parc del riu de Tivenys i després acabar una volta

que passava per Aldover, Xerta, Benifallet, Tivenys, Bítem, Tortosa i

Roquetes.

La 8a. concentració de Motos Roquetes-Terres de l'Ebre va acabar amb

un aperitiu al Bar La Plaça de la Raval de Crist des d'on es va

seguir, a través d'una pantalla gegant, el campionat del món de

motociclisme al circuit de Catalunya.

En aquesta edició tampoc van faltar els premis. Concretament, es va obsequiar

al club més nombrós: Moto Club Jack Daniels amb 12 integrants;

al pilot masculí vingut de més lluny: José Múgica de Terol amb 294km.

recorreguts fins a Roquetes;

al pilot femení vinguda de més lluny: Aurora Martinez vinguda de Terrassa;

a l'inscrit més jove: Isaac Blanch de 3 anys i veí de Godall;

a l'inscrit més veterà: Constantino Sanz de 81 anys i resident a Traiguera;

i al premi especial del Moto Club Roquetes: Manuel Lajoya de

Saragossa, per la fidelitat a la Concentració i haver estat en la

majoria de les edicions.

Ulldecona obstaculitza el pas del gasoducte d'Enagás vinculat al Castor (LVdE)

2011-06-21T11:36:00.000+02:00

Un mapa sonor del Montsià (Diari de Tarragona)

2011-06-21T11:34:00.000+02:00

Premio a los aceites de la Taula del Sénia en la feria internacional Expoliva de Jaén

2011-06-21T11:33:00.000+02:00

La Mancomunitat de la Taula del Sénia ha recibido dos premios por parte de la Asociación Española de Municipios del Olivo (AEMO), concretamente el tercer premio dentro de la modalidad de difusión y promoción de la cultura olivarera y el premio al mejor olivo monumental de España 2010/11.

La entrega de estos premios se hizo este pasado jueves en Jaén, con motivo de la Feria Internacional Expoliva 2011.

La Mancomunitat de la Taula del Sénia obtuvo el tercer premio en la modalidad de difusión y promoción de la cultura olivarera por el estudio Aceite y Olivos Milenarios del Territorio del Sénia. Un trabajo que cataloga y pone en valor 4.157 olivos monumentales y milenarios de los municipios que integran la mancomunidad.

El premio al mejor olivo monumental ha recaído en la olivera Mater, situada en la partida Arión de Ulldecona, y es propiedad de la familia Beltrán Ferré. Cuenta con un perímetro de tronco superior a los 6,30 metros. Los premios fueron recogidos por el gerente de la mancomunidad, Jaume Antich, y las hermanas María José y Remei Beltrán Ferré, propietarias de la olivera Mater.

El ente mancomunado agrupa a 24 municipios, de los cuales 12 son de la provincia de Castelló: Benicarló, Càlig, Canet lo Roig, Castell de Cabres, Cervera del Maestre, La Jana, Morella, La Pobla de Benifassà, Rossell, Traiguera, Vallibona y Vinaròs. Además de 9 de la provincia de Tarragona: Alcanar, Freginals, La Galera, Godall, Mas de Barberans, Sant Carles de la Ràpita, Santa Bàrbara, La Sénia y Ulldecona; y 3 de la comarca turolense del Matarraña turolense: Beceite, Peñarroya de Tastavins y Valderrobres.

Sense rebaixa fiscal per als citricultors

2011-06-21T11:31:00.002+02:00

UP denuncia que l'Ebre és l'únic lloc de l'Estat on no es compensarà els productors pels danys climatològics.

Els productors de cítrics de les Terres de l'Ebre van ser víctimes el 2010 d'importants pèrdues de collita per les gelades del gener i el desembre. Uns danys climatològics que van afectar també els citricultors del País Valencià, de Múrcia i d'altres punts de l'Estat. Amb tot, les Terres de l'Ebre és l'única zona productora que no està inclosa en l'ordre del Ministeri d'Hisenda que aplica la reducció de l'IRPF per a la campanya 2010 en concepte de danys climatològics. “Les Terres de l'Ebre no hi són perquè hi ha algú que no va fer la seua feina. L'anterior director dels serveis territorials d'Agricultura, Antoni Espanya, no va enviar els informes a Madrid”, va denunciar ahir el coordinador d'Unió de Pagesos a l'Ebre, Joan Montesó. En aquest sentit, els citricultors ebrencs hauran de pagar els impostos al tipus habitual, un 26% del rendiment net, mentre que al País Valencià tributaran el 9% del rendiment; a Múrcia, entre el 9 i el 13%, i a Canàries, el 5%. “Per la incompetència del Departament d'Agricultura, que no surt al camp a valorar els danys, ens tocarà pagar la totalitat del mòdul de l'IRPF”, va lamentar el responsable del sector dels cítrics d'UP, Carles Roig.

Pel que fa al grau d'afectació de les inclemències climatològiques, és diferent segons el municipi. A Tortosa, UP calcula que les gelades van fer malbé entre un 30 i un 100% de la producció; a Santa Bàrbara, un 40%; a Roquetes, entre un 70 i un 90%, i a la Galera i Godall, la pedregada del mes de juliol va afectar un 80% de la producció de cítrics.

Rectificació

UP reclama a la Generalitat que comunique a l'Estat els danys que van patir els citricultors ebrencs abans que finalitze el període de presentació de la declaració de la renda, per evitar haver-ne de presentar de complementàries.

MOLT PER FER

2011-06-21T11:28:00.000+02:00

Font: La Via Augusta

...Una altra vegada estava al cinema de Santa Bàrbara i prop de mi hi havia una parella de Godall. Ella era (és) mestra. Estaven parlant d’un tal Domingo. Però com li volien catalanitzar el nom l’anomenaven Diumenge (?) El nom correcte en català és Domènec.

...

llegir més a: http://laviaaugusta.blogspot.com/2011/05/molt-per-fer.html

El sector oleícola a Catalunya

2011-06-21T11:25:00.001+02:00

L'OLI D'OLIVA: TRADICIÓ I FUTUR.

“L'oli d'oliva, tot mal esquiva”. Amb aquesta expressió popular es podria resumir la infinitat de beneficis i propietats del suc obtingut del fruit de l’olivera, un aliment que des de temps immemorables forma part de l’alimentació i cultura catalanes. Un ingredient tradicional i cada vegada amb més projecció internacional que el sector oleícola català ha de saber aprofitar.

En aquest breu reportatge es parla de la seves qualitats com a producte de consum, de les diferents varietats i les Denominacions d’Origen Protegides, de la seva producció i comerç, de les fires i, en definitiva, de la seva història que, malgrat molts alts i baixos, ha aconseguit assolir certa estabilitat. ..

Estat del sector oleícola català

L'olivera és el conreu llenyós que més superfície ocupa a les nostres terres, amb una extensió aproximada de 110.000 hectàrees. Actualment, la producció es concentra en les províncies de Lleida i Tarragona, i en un 99 per cent s'orienta a l'elaboració de l'oli; la resta, es destina a l'obtenció d'olives de taula.

En l’àmbit estatal, tot i que les condicions ambientals i agronòmiques no són tan favorables com a altres indrets, Catalunya és la quarta comunitat autònoma productora, amb un 3,5 per cent de la producció total. Andalusia produeix el 80 per cent, Castella la-Manxa, el 7 per cent i, Extremadura, el 5 per cent. La resta de comunitats concentra el 4,5 per cent.

Tradició, innovació i les denominacions d’origen

La producció d’oli d’oliva a Catalunya, en general, ha augmentat durant les últimes dècades, a causa de diversos factors. Entre ells destaca la divulgació dels efectes saludables de la dieta mediterrània en la salut. El prestigi que ha adquirit l’oli, un dels seus aliments més emblemàtics, ha incrementat la demanda en el mercat interior i també a nivell internacional. Tampoc hem d’oblidar les subvencions procedents de la política agrària comunitària (PAC) i l’aplicació d’iniciatives comunitàries de desenvolupament rural, que han possibilitat la renovació de les tècniques de producció, la promoció de les denominacions d’origen, la modernització de les almàsseres i plantes envasadores i, les tasques de recuperació de varietats vegetals en perill d’extinció.

Així doncs, tradició i innovació es barregen sovint en aquest sector, que cerca constantment la manera de sostenir el seu nivell competitiu i comercial. En aquest sentit, una de les iniciatives que més ha arrelat en el mercat és la producció d’oli verge extra obtingut a partir d’oliveres mil·lenàries, un producte gastronòmic, d’extraordinàries qualitats organolèptiques, adreçat a botigues especialitzades o gourmet. Molí de la Creu, Acomont, Alboredes, Montebre, Cervol, Godall, i Càlig són les algunes de les empreses comercialitzadores.

D’altra banda, la qualitat dels productes es demana cada vegada més en els mercats agroalimentaris, tant pel que fa a les propietats organolèptiques com a la seguretat alimentària. El sector oleícola català ha treballat sempre per oferir un producte diferenciador i de gran qualitat. De fet, una de les primeres denominacions d’origen que es va crear en l’àmbit estatal fou la DOP Garrigues, que pertany a una reconeguda zona productora d’oli localitzada a les comarques de les Garrigues, el Segrià i l'Urgell. La van seguir la denominació d’origen (actualment DOP) Siurana i, més endavant, la DOP Oli del Baix Ebre Montsià i la DOP Oli de la Terra Alta. En total, són quatre les denominacions d'origen protegides reconegudes actualment, i apleguen més del 90 per cent de la superfície d’olivera a les nostres terres. Val a dir que també s’ha sol·licitat el reconeixement comunitari de l’Oli de l’Empordà, on es cultiven varietats originàries de la zona.

...

tot el texte a: Ruralcat

Ulldecona - L'Ajuntament demanda Endesa per l'últim incendi

2011-06-21T11:21:00.003+02:00

Tot i que de moment no hi ha danys visibles a les pintures rupestres, un informe de patrimoni alerta que sí que podrien patir afectacions a mitjà termini.

L'Ajuntament d'Ulldecona presentarà una demanda contra la companyia elèctrica Endesa per l'incendi que el passat 22 de febrer va cremar 19 hectàrees de matolls a la serra de Godall i es va aproximar a l'ermita de la Pietat i als abrics de pintures rupestres que hi ha a la zona. Els informes dels agents rurals han certificat que l'incendi es va originar al costat d'una torre de mitjana tensió i, a més, el consistori té documents propis que demostren que en aquesta zona s'han produït dos incendis més, provocats per la línia elèctrica: un, el 1996, i un altre de més petit fa uns deu anys.

Encara no s'han acabat de quantificar els danys però el consistori té un informe de la direcció general de Patrimoni Cultural de la Generalitat que assenyala que a causa del foc s'ha malmès el 80% de la tanca perimetral que es va instal·lar el 2003 per protegir les pintures rupestres. “Està tota rovellada”, apuntava l'alcaldessa Núria Ventura, que va dir que no es tracta només del que val la tanca –té diversos quilòmetres de longitud– sinó també de les dificultats d'instal·lar-la ja que passa per punts inaccessibles.

Però més greu que això és l'afectació que el foc ha pogut tenir en les mateixes pintures rupestres, declarades el 1998 patrimoni mundial de la humanitat per part de la Unesco i que tenen entre 5.000 i 8.000 anys d'antiguitat. El mateix informe assenyala que tot i que no s'observen afectacions directes hi ha polsim de carbonet enganxat a les parets que és probable que s'hi quede. A més, és probable que les altes temperatures a què van quedar exposades les pintures –el foc va passar per dalt dels abrics– “tinguen conseqüències a mitjà o llarg termini” en les pintures, apunta l'informe que recomana que es facin estudis. A més, el document també insta l'Ajuntament a substituir la tanca i que ho faça presentant una demanda per danys a Endesa. Això és el que farà l'Ajuntament una vegada avaluï els danys.

Llistes electorals a les municipals de Godall 2011

2011-04-28T13:56:00.000+02:00

CONVERGÈNCIA I UNIÓ

ESTEFANIA LLEIXÀ PAGO
LAIA GUILLÉN TOMÀS
J. LUIS CID RAMÍREZ
ROSSANA MONFORT PONS
VICENT FERRÉ ALBIOL
ELENA CAÑADA MILLAN
CARLOS BLANCH CERVERA

Suplents

JAVIER GARCIA CASANOVA
MARISÍN LLEIXÀ PAGO
J. ANTONIO MONFORT CABANES

PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA - PROGRÉS MUNICIPAL (PSC-PM)

FRANCESC JOSEP MIRÓ MELICH
JESÚS MILLÁN PAGO
TERESA ESMEL CASANOVA
JOSÉ FERRÉ SANCHO
SANTIAGO ALBIOL PAGO
ANNA MUÑOZ PAGO
JOAQUIN BONAVILA BOIX

Suplents

MIGUEL JOSÉ ARMENGOL MATAMOROS
JAIME RODA SÁNCHEZ
CARLOS MELERO ASTASIO

PARTIT POPULAR

FRANCISCO AGUIAR PÉREZ
YOLANDA SÁNCHEZ MILLAN
ÁNGEL TRONCHO SORRIBES
ROBERT ESQUERRÉ FERRÉ
ALEJANDRO ALBIOL MATAMOROS
MARIA ANTONIA GRAU POY
JUAN CARLOS VILLALBA SANTOS

Qui era Pedro Gual Villalbí (Font: Diari de Tarragona, 19/04)

2011-04-28T13:54:00.002+02:00

Oli d'oliveres mil.lenaries - Làcrima Olea (Cooperativa de Godall)

2011-04-28T13:48:00.002+02:00

Font: Taula del Sénia

El primer fruit del projecte ha estat l'increment de la producció de l'oli de les oliveres mil.lenàries, per aquestes 7 marques: Molí de la Creu, Acomont, Alboredes, Montebre, Cervol i les cooperatives de Godall i Càlig.

A més l'empresa de certificació NAcert controla tot el procés (collita, elaboració i envasat), que també se sotmet a anàlisi i panells de tast oficials per l'IRTA, obtenint la qualificació d'oli verge extra.

És un oli de color verd daurat, amb una aroma afruitat d'intensitat mitjana alta que recorda l'herba acabada de tallar amb matisos d'ametlles i nous verdes, el sabor està ben equilibrat entre picant i dolç, mentre que l'amarg és lleuger i la astrigencia molt baixa.

Però el mèrit principal d'aquest oli són les oliveres que majoritàriament són autèntics monuments vius, mereixedors de figurar en la llista del millor patrimoni i, per això, el seu oli és un tresor. Però no només el d'aquests oliveres, tot l'oli d'aquesta terra (amb varietats i DO diferents) és de gran qualitat.

Val la pena fer un recorregut per les oliveres i el seu entorn (pedra en sec, rutes, patrimoni...), conèixer les festes i tradicions, gaudir de la seva gastronomia rica i variada i... tornar a casa ben proveïts d'aquest oli, únic al món.

GODALL

La cooperativa de Godall produeix i comercialitza l'oli d'oliva dels seus socis en el nou molí complint tots els requisits necessaris per obtenir el millor oli. L'any 2010 ha començat la producció de l'oli d'oliveres mil.lenàries del municipi.

GODALL S.C.C.L.

Plaça de la Cooperativa, s / n - 43516 Godall (Tarragona)

Tel 977738126 - www.olidegodall.es

LES MUNICIPALS AL MONTSIÀ. ELS CAPS DE LLISTA DE CIU (La Via Augusta)

2011-04-28T13:31:00.001+02:00

Font: La via augusta

Aquesta setmana es van presentar a Amposta els caps de llista de CiU a la comarca del Montsià. Com és normal hi tindran llistes a tots els pobles.

Després de veure els candidats cal dir, en primer lloc, que cap sorpresa pel que fa a Amposta, Santa Bàrbara i Masdenverge, els tres únics municipis on tenien l’alcaldia. A Amposta, tal i com ja s’havia anunciat, repetirà com a cap de llista Manel Ferré, Jordi Boronat ho farà per Santa Bàrbara i Alvaro Arasa, per Masdenverge.

Pel que fa a la resta, moltes novetats.

A Alcanar s’hi presentarà el masdenvergenc Ivan Romeu, pel que m’han dit un home molt de missa, a més de futbolista.

A Freginals Josep Roncero. És el primer cop que s’hi presenta. Pareix que al poble més petit dels Freginals hi ha una pugna oberta entre l’actual alcalde Josep Lluís Fernández i els altres dos partits que formen par del consistori Progrés Municipal, la marca blanca del PSC i CiU.

A la Galera repeteix Ramón Muñoz, més conegut com Ramoncín. Abans d’encapçalar la llista de CiU ho havia fet per una candidatura independent.

A Godall Estefania Lleixà. Crec que també és la primera vegada que es presenta de cap de llista.

A Mas de Barberans, després de un temps d’incertesa, s’hi acabarà presentant Sònia López, amb l’objectiu d’arrabassar-li l’alcaldia a Josep Maria Lleixà. Al Mas sempre hi ha hagut alcaldes socialistes.

Per Sant Carles de la Ràpita Joan Martín. La marxa de l’històric Miquel Alonso fa que les eleccions d’aquest any estiguin força obertes. Tots els ànims del món per a Josep Pitarch, el candidat del PSC.

Per Sant Jaume Josep Maria Fumadó. Difícilment desbancaran a l’actual alcalde del PSC Joan Castor Gonell. Sant Jaume va ser un dels pocs pobles on no hi va vèncer CiU en les passades autonòmiques del mes de novembre.

A la Sènia també és novetat Eduard Robert, fill del militant socialista de Tortosa Pere Robert. La Sénia és un feu tradicional de les esquerres i on CiU, crec recordar, només va tenir l’alcaldia 4 anys de la ma de Julio Allepuz. Amb diferents novetats, inclosa la del cap de llista socialista en la persona de Manel Tomàs, potser també sigui un dels pobles on més obert està el resultat.

Finalment a Ulldecona, crec que també és novetat, s’hi presenta un altra dona, Núria Balagué.

Segons les informacions que disposo, i com ja he dit abans, al Mas de Barberans fins no fa gaires dies, no sé sabia qui seria definitivament el cap de llista (en aquest cas la cap de llista) Segons sembla, des d’Amposta li tenien que donar el “vist i plau”.

Certament des de la capital de Montsià hi ha molt que dir a l’hora de formar les candidatures. CDC no només “controla” la vida ampostina, sinó que també és la que “remena les cireres” a molts dels pobles de la comarca. A la Galera, per exemple, m’ho va dir el propi Ramoncín, va ser l’exalcalde Roig en persona qui li va anar a parlar per a que abandonés els projectes independents i es presentés per CiU.

La pedra del Montsià perd solidesa

2011-04-28T13:28:00.002+02:00

Font: El Punt.

Catalunya té peus ferms. Els límits meridionals del país són rics en un tipus de roca calcària que, per la seva estètica i solidesa, és molt usada com a pedra ornamental i per això acostuma a tenir demanda en els mercats nacionals i internacionals del ram de la construcció. Més selecta que la pedra que s'esmicola per destinar-la a àrids, la fama de la pedra sénia ha crescut des que s'ha fet notori que els blocs de marbre calcari que surten de la serra de Godall donen forma a elements de la Sagrada Família (com ara l'altar des d'on el Papa Benet XVI va dir la missa en la seva visita a Barcelona el novembre passat), però més enllà de l'anècdota devota la pedra del Montsià ha estat una, si no la principal, font de riquesa de la zona. Una font que ara s'eixuga.

Amb una població de prop de 6.500 habitants, Ulldecona té quatre pedreres que incansablement rasquen la panxa de la que a la zona es coneix com a Serra Grossa per extreure'n blocs de marbre calcari. Les pedreres van associades a la imatge d'aquest poble que marca la frontera de Catalunya amb el País Valencià fins al punt que en anys de puixança havien arribat a generar mig miler de llocs de treball i una facturació global d'uns 25 milions d'euros.

Aquestes xifres ja s'han esgrogueït perquè la facturació ha caigut a menys de la meitat (és de prop de 12 milions) i de les sis pedreres que hi havia hagut ja només n'operen quatre. “Estem vius de miracle”, diu Vicent Gerónimo, gerent de Canteras Ebro, la pedrera més potent de la zona i que justament a principi de febrer va presentar un expedient de regulació d'ocupació (ERO) de suspensió de contractes de 180 dies. Partint del darrer any bo, el 2007, calcula la caiguda de l'activitat “en un 60%” i explica: “A la pedrera havíem estat 86 treballadors i ara no passem de 40, i a la fàbrica érem 122 i ara som 80”. L'empresa té la fàbrica a Traiguera (Baix Maestrat) i allà poleix i tracta els blocs de pedra que arrenca de les muntanyes d'Ulldecona. Costa, però, trobar mercat on vendre: “Estem investigant mercats internacionals, però és aberrant la competència deslleial que patim en matèria de preus”.

LA XINA I LES SUBVENCIONS.

Gerónimo es queixa de les ofertes que surten de “la Xina i dels països orientals o d'Egipte i Guinea Equatorial”, però també de “gallecs i extremenys, que estan subvencionats”. Amb el mercat espanyol agonitzant, França és un bon camí de sortida per a la pedra d'Ulldecona: “Fan obra pública més noble que aquí, opten per més qualitat i per això prefereixen la pedra ornamental abans que el formigó”.

La durabilitat, la fiabilitat i la calidesa que dóna una superfície de pedra no té comparació amb la fredor i l'antiestètica del formigó i aquest és un valor afegit que els empresaris del sector defensen. Com és el cas de Fernando Castell, responsable comercial d'Inmar Stone Group, empresa que té pedrera a Ulldecona i fàbrica a Vinaròs. Explica que “del 2008 cap aquí la facturació ha caigut a la meitat i ens hem hagut de quedar amb la meitat del personal que teníem. Havíem estat 110 treballadors i ara no som més de 50”. L'abandonament al seu dia dels mercats internacionals té part de culpa de la sotragada que ha tingut el sector: “Havíem arribat a vendre el 50% de la producció a França, Alemanya, Holanda i alguna cosa als Estats Units i el Canadà, però amb el boom immobiliari que va haver-hi aquí no donàvem l'abast per satisfer la demanda nacional”.

Era època de vaques grasses i els terminis d'entrega s'allargaven fins a noranta dies. Ara s'han escurçat i en quinze dies el client ja té la comanda. L'opció per agafar embranzida consistiria a recuperar la quota de mercat exterior i aprofitar que “la pedra sénia és valorada per fer obra pública”.

SAGRADA FAMÍLIA.

La fàbrica de Marbres Castell és als peus mateix del castell d'Ulldecona i només uns quants metres més amunt, tocant a la carretera que va a la Sénia, hi ha la pedrera d'on obtenen els blocs de marbre. Jordi Castell és, juntament amb el seu germà, responsable del negoci i, a més, és president de l'Associació Catalana de la Pedra Natural. Explica que la caiguda de la demanda ha estat progressiva des del 2007, començant per un 20% i superant ja el 50%, i que els ha obligat a canviar la manera de treballar: “Abans les pedreres fèiem un pla de treball a principi d'any per definir com enfocaríem la feina. La cosa ha canviat i ara vas sobre comanda”.

Dels tallers de Marbres Castell en surten les peces que van a la Sagrada Família, unes peces que “tenen molt valor afegit però poc valor material”. Jordi Castell s'explica: “És una feina que vol molta dedicació perquè les peces s'han de polir i modelar de manera molt precisa. S'hi destinen moltes hores i cada pedra té poc rendiment”.

A criteri seu, la competència per a Ulldecona no és tant a la Xina, “ells treballen pedra granit i això aquí no ho toquem”, com a Turquia o Egipte: “Tant en un país com l'altre venen un tipus de pedra que, per estètica, és molt similar a la pedra sénia però que no té la mateixa qualitat ni durabilitat. Venen a preu més baix i el problema és que, a vegades, la fan passar per pedra sénia”.

Josep Homedes és el propietari de marbres Homedes i avisa: “De totes les pedreres d'aquí, nosaltres som els més petits”. Diu que, per això, la quota de producte que destinen a exportació és molt petita i que han patit molt la reducció de la demanda nacional. Assegura que des de l'últim trimestre del 2007 l'activitat està en decadència i “al principi tires per la inèrcia que et queda dels temps bons, però tot el que quedava al rebost ja ens ho hem menjat”. La plantilla s'ha reduït de 43 a 20 treballadors i l'activitat s'ha frenat “més d'un 50%”. Explica que competir amb països que donen el producte més barat no és possible, ni tan sols optant per donar més qualitat al producte propi: “La pedra és un producte natural i el producte no el pots millorar”.

La sensibilitat de la pedra catalana

La solidesa i les tonalitats de la pedra d'Ulldecona agradaven a Gaudí i les va escollir per a alguns dels seus projectes, com ara la Sagrada Família o la Pedrera. No deu agradar tant als tècnics que van dissenyar els terres de l'Institut de Desenvolupament de les Terres de l'Ebre. Van escollir marbre italià. No és estrany. A banda d'Ulldecona, Catalunya produeix pedra a Vinaixa i al Bages. Amb tot i això, el terra de la terminal T1 de l'aeroport de Barcelona va venir de la Xina.

Jornada dels Restaurants i els Olis d'oliveres millenàries T.Sènia

2011-04-28T13:23:00.002+02:00

Font: La Plana Ràdio

(Redacció/J.Roig).-Aprofitant el descans setmanal de la major part dels restaurants,el passat dilluns dia 28 , unes 70 persones van participar en una Jornada de treball entre els 7 molins productors d’oli d’oliveres mil•lenàries del Territori del Sénia (Molí de la Creu, Acomont, Alboredes, Montebre, Cervol, i les Coop. de Godall i Càlig) i la majoria dels 53 restaurants que participen en el projecte conjunt “Guia gastronòmica d’oli d’oliveres mil•lenàries del Territori Sénia”.

Recordem que l’objectiu és la publicació d’un llibre en format paper, però a la vegada en format digital, on l’eix principal seran 53 receptes (una per restaurant, que a la vegada inclouran a la seua carta) elaborades amb una de les 7 marques d’oli d’O.M del T.S. abans referides. Cada una tindrà 2 pàgines amb el text i les fotos (i vídeos per al format digital) més les dades del restaurant. Ja estan gairebé totes les receptes i han resultat molt variades: moltes estan associades als millors productes del territori: llagostins, trufa, peixos, carns, ensalades, postres, etc. N’hi ha de cuina tradicional, però també de cuina de vanguardia…

A més de les receptes, hi haurà un treball de la Fundació Alicia sobre el valor gastronòmic d’estos olis i un altre de l’IRTA sobre les seues característiques. També es complementarà amb imatges de les oliveres més monumentals, de rutes, del Territori… i algunes paraules de personatges que parlen d’estos olis i les oliveres mil•lenàries.

Parlant pròpiament de la jornada,dir que va començar amb una visita a les instal•lacions d’un dels molins productors d’estos olis i després a les dos finques on hi ha la major concentració d’oliveres mil•lenàries del món, una a La Jana i l’altra a Ulldecona. Tot seguit va haver una sessió de treball i intercanvi projectant-se vídeos de les oliveres, del Projecte, de la Fundació Alicia i de l’empresa que produeix el llibre i les imatges.

En paraules d’algun dels assistents: les oliveres mil•lenàries del Territori del Sénia, a més d’assegurar-se la seua supervivència, estan donant ja el fruit per als seus productors (el sector de l’oli) i comencen a estendre els seus efectes a altres sectors, com el de la restauració. Oliveres, olis i gastronomia, tres eixos importants per al futur d’este Territori.

Santa Bàrbara tindrà ambulància a l'abril

2011-04-28T13:20:00.002+02:00

LA PLANA RÀDIO.

(J.Roig).-Ha estat una llarga reivindicació de tot el consistori planer i sembla que finalment es podrà fer realitat a partir del mes d’ abril: Santa Bàrbara tindrà servei d’ ambulància al seu CAP,en principi dintre d’ un pla pilot amb atenció durant 12 hores,per a ,en un futur i un cop analitzades les necessitats reals de la zona on donarà servei,passar,si s ‘escau, a disposar-ne de manera permanent.

L’ alcalde del municipi,Jordi Boronat es mostrava molt content d ‘aquesta noticia que es confirmava ahir mateix tot i que també reconeixia que les gestions per aconseguir una ambulància per al poble van començar fa mesos,amb l ‘anterior delegat de Salut a l ‘Ebre,Ismael Roldán qui havia mostrat la seua voluntat d’ atendre la reivindicació. Voluntat que recollia l ‘actual delegat Albert Gómez.

L ‘ambulància donarà servei al CAP de Santa Bàrbara i a altres pobles de la zona central del Montsià com La Galera,Godall,Masdenverge,Mas de Barberans o Freginals. Els mateixos tècnics que gestionen el servei d’ ambulàncies a la comarca recomanaven un punt d ‘atenció al municipi donada la seua ubicació geogràfica i el nombre d’ habitants als que es podia atendre.

De fet,quant es va construir el nou Centre d ‘Assistència Primària l’any 2007, ja es va fer un previsió als espais interiors de l ‘edifici per ubicar-hi al personal que farà els corresponents torns d’ ambulància,com hem dit i segons preveu l ‘alcalde planer,a partir del proper mes d ‘Abril.

L'oli mil·lenari, l'estrella de la fira de Godall (14/03)

2011-03-26T12:51:00.004+01:00

Font: Diari El Punt

Sota el sol sensacional d'ahir diumenge, la cinquantena d'expositors de la VIII Fira de l'Oli i l'Espàrrec de Godall s'animaven per l'augment notable de visites respecte a la vigília. Les pluges i el mal temps de dissabte van reduir a la meitat el nombre de visites d'enguany a la mostra, fins a un miler de persones. El producte estel·lar d'aquesta edició ha estat l'oli d'olivera monumental Lacrima Olea Mil·lenària de Godall, que es comercialitza des d'aquesta campanya. Josep M. Simó, gerent de la cooperativa agrícola, es mostrava satisfet perquè “any rere any la fira no para de créixer, així com els nostres productes”. Entre els nous estands destacava el de la Taula del Sénia, que exposava les set marques que fan oli de les oliveres mil·lenàries. La fira, instaurada fa vuit anys per promocionar les marques pròpies, va ser inaugurada enguany per Jaume Antich Balada, director del projecte Oli i oliveres mil·lenàries del territori del Sénia.

Més info a la web de Molí Clapises

ESPECIAL CARNAVALS 2011 - Suplement SORTIM del Diari AVUI

2011-03-04T18:29:00.007+01:00

Pots trobar tot el suplement complet a:

http://quiosc.elpunt.cat/Quiosc.php?do=mostrarHemeroteca&data=2011-03-04&edicio_id=19

ESPECIAL CARNAVALS 2011 - Disfresses i guerra de farina (La Vanguardia 04/03/2011)

2011-03-04T18:19:00.002+01:00

ESPECIAL CARNAVALS 2011 - Enfarinats i amb màscares

2011-03-04T18:15:00.002+01:00

font: El Punt (04/03/2011)

Els veïns de Godall viuen amb intensitat el seu carnaval, singular per actes com les batalles de farina o les ‘mascarulles'

Sense necessitat de grans lluentons, el carnaval de Godall atrau visitants dels pobles del voltant i de comarca enllà. I tot perquè els seus veïns han aconseguit mantenir vives antigues tradicions, actes que conviden a la disbauxa com ara la batalla de farina o els balls de màscares.

Tot fa pensar que els orígens del carnaval en aquest poble del Montsià es remunten a finals del segle XIX. Segons Elena M. Fabra, en el primer terç del segle XX el carnaval ja se celebrava com si fos la festa major d'hivern. El dia més destacat era el dimarts: els pagesos fins i tot deixaven de treballar al camp, i a les cases les mestresses preparaven un gran dinar. Al poble hi havia dos locals que organitzaven balls, però a més, la gent sortia a qualsevol hora del dia al carrer disfressada i de cop i volta podia començar una batalla de farina.

Amb l'esclat de la Guerra Civil, el carnaval va deixar-se de celebrar i després el dictador va prohibir aquestes celebracions arreu de l'Estat.

Identificar carnaval amb festa d'hivern va permetre esquivar aquella prohibició. Però en realitat, el carnaval es va poder continuar celebrant perquè l'esperit de la festa estava molt arrelat entre els godallencs. Elena M. Fabra recull que “segons expliquen les fonts orals, la simple acció per part d'una noia jove de disfressar-se en un cosidor va fer remoure el record del carnaval i va fer-lo ressorgir d'una manera no premeditada i totalment espontània”.

A partir d'aquell moment, cap a mitjan anys 40, i malgrat l'enuig de la Guàrdia Civil i el capellà, la gent tornava a sortir disfressada al carrer amb màscares i tirava farina a tort i a dret. A finals de la dècada dels 50 es van organitzar de nou els balls de màscares i a poc a poc el ritual festiu va tornar a quedar fixat. D'altra banda, el fet que es tractés de l'únic carnaval que se celebrava a la zona el va convertir i l'ha mantingut com un dels més populars de les Terres de l'Ebre.

A la guerra

Caramels, confeti, merengues, tomàquets... molts carnavals han mantingut la tradició de celebrar guerres o batalles amb productes diversos com a projectils. A Godall, la batalla sempre ha estat de farina. Sembla que l'origen rau en el fet que cada família plantava blat per a consum propi i els excedents s'utilitzaven al carnaval per emblanquinar els veïns amb la farina sobrera. Actualment s'ha perdut el factor sorpresa, i les dues batalles de farina que se celebren el dissabte i el dimarts de carnaval s'inclouen en el programa de festa. Cada participant porta la seva pròpia munició i entre tots plegats poden arribar a llançar uns 4.000 quilos de farina.

A ballar

Els balls de disfresses (se'n celebren cinc) són un altre dels trets distintius que s'han mantingut al carnaval de Godall. En aquests balls les persones amb màscares (o mascarulles) treuen a ballar aquells que no s'han disfressat. Es tracta de vestir-se per no ser reconegut i, sense identitat, provocar la festa i el riure entre els assistents al ball. A tot plegat, cal afegir-hi que el carnaval ha anat sumant altres activitats, com ara àpats populars, cercaviles, rues infantils...

La visita a Godall

Godall està situat al peu de la serra que li dóna nom. Es tracta d'un poble antic, que ja existia en època sarraïna, amb carrers estrets que recorden temps passats. L'edifici més destacat és l'església del Salvador, amb arquitectura del gòtic tardà. Alguns racons per visitar són la plaça del Pou Bo, un espai dedicat a un dels pous que durant anys van subministrar aigua per al poble, i també l'antic cementiri: un recinte tancat que destaca pel conjunt d'onze esteles funeràries que daten dels segles XII i XIII.

D'altra banda, el terme convida a fer-hi passejades i a descobrir els paisatges de la serra.

PER ARRIBAR-HI

El poble està situat a la part central de la comarca del Montsià, entre el pla de la Galera i la serra de Godall.

S'hi arriba per la carretera TV-3313, que el comunica amb la Galera i Ulldecona. Les sortides més properes de l'autopista AP-7 són la 41 (Amposta) i la 42 (Vinaròs).

Les batalles de farina.
Dies 5 i 8 de març, a les quatre de la tarda, després dels àpats populars.

Els balls de carnaval.
Cada dia, a la mitjanit, amb les orquestres La Dama, Atalaia, Acuario, 4 Nada, i Caiman. Entrada gratuïta.

Ajuntament.
Plaça Mare Teresa Blanch, 8
Horari d'atenció al públic: de 16 a 20.30 h
Telèfon: 977 738 018
www.godall.altanet.org

Centre d'Interpretació de la Serra de Godall.
C/ Joan Tomàs, 7
Telèfon: 977 73 83 24
Horari: Durant tot l'any
Dissabtes, de 10 a 13 h i de 15.30 a 19.30 h
Del 21 de juny al 21 de setembre, de dimarts a diumenge, de 10 a 12 h i de 17 a 19 h.

El Centre d'Interpretació de la Serra de Godall

2011-03-04T18:11:00.003+01:00

Font: El Punt

La serra de Godall, paral·lela a la serra del Montsià, està formada per un conjunt de muntanyes arrodonides amb una elevació màxima d'uns 400 metres a la Mola de Godall. Es tracta d'un espai ocupat des d'antic, com ho demostren les pintures rupestres que s'hi han localitzat. Aquesta presència continuada de l'home ha humanitzat el paisatge: la zona és plena de construccions de pedra seca que esquitxen de blanc els trossos conreats. Amb tot, també hi queden espais feréstecs poblats de margallons i herbes aromàtiques. Al poble es pot visitar el Centre d'Interpretació de la Serra de Godall, que en difon el patrimoni natural.

L'editorial Piolet edita un nou mapa de les serres de Montsià i Godall

2011-03-04T18:06:00.002+01:00

Font: L'Ebre Digital

Després de quatre anys de treballs ha sortit a la llum el mapa de la serra de Montsià i serra de Godall. Una iniciativa de l'editorial Piolet que posa nom i cognoms a cadascun dels racons, senders i equipaments d'aquestes serres. Tot un tresor per als excursionistes.

Caminar per la serra de Montsià i la serra de Godall serà més fàcil a partir d’ara. L’editorial Piolet ha presentat el mapa cartogràfic dedicat a aquestes serres detallant cadascun dels seus senders, racons i espais de forma exhaustiva i després de quatre anys de treballs. Aquest és un mapa que recull altres treballs anteriors i que afegeix noves senyalitzacions. Per exemple, incorpora les senderes d’Alcanar, completa la serra de Godall, ordena el patrimoni en entorns com el de la Pietat d’Alcanar, renova zones d’escalada i millora la toponímia. Tot plegat, destaquen des de l’editorial, gràcies a la complicitat de les diferents entitats, persones i ajuntaments. El mapa s’ha publicat en cinc idiomes, català, espanyol, francès, alemany i anglès, i es pot trobar per 9 euros.

Es presenta la vuitena fira de l'oli i l'espàrrec de Godall (La Plana Ràdio)

2011-03-04T18:02:00.002+01:00

L’oli i l’espàrrec seran motiu de visita a Godall de l’11 al 13 de març. Per octau any consecutiu, la cooperativa del municipi, amb l’ajuntament i les entitats del poble, organitzen la fira dedicada a aquests dos productes tan característics del municipi.
La cooperativa de Godall aposta per octau any per promocionar el seu oli i ho fa amb l’espàrrec de complement. La fira de l’oli i l’espàrrec arriba enguany els dies 11, 12 i 13 de març, amb un programa d’activitats molt complet. Inaugurada per Jaume Antich, director del projecte Oli i oliveres mil·lenàries del territori del Sénia, la mostra obrirà divendes a les sis de la tarde.

Dels actes previstos destaquen els esmorzars populars, una tirada de bitlles comarcal, un tast d’olis, una ballada popular de jota així com visites guiades al nou molí d’oli i exposicions.Els organitzadors esperen que enguany es repetisca la xifra de 2.000 visitants d’edicions anteriors. Hi participaran 60 expositors i l’entrada és gratuïta. La cooperativa pretén que durant aquests dies es done a conèixer el poble i sobretot, el seu oli. Enguany ha processat dos milions de quilos d’oli, amb una producció de 500.000 litres. Malgrat això, lamenten els preus baixos, segons el gerent, similars als de fa quinze anys

Els olis de Santa Bàrbara, Xerta i la Pobla, premis a la fira de Jesús (DdTgn 1 de març)

2011-03-03T14:00:00.001+01:00

El C.F.Godall guanya de nou el pols amb el líder de la categoria, el Sant Jaume

2011-03-03T13:52:00.004+01:00

Partits jugats aquest 2011:

09/01/2011 La Galera 2 - 3 Godall CF
16/01/2011 Godall CF 0 - 3 Remolins-Bitem UE B
23/01/2011 Godall CF 3 - 2 La Cava CD B
30/01/2011 Arnes CE 2 - 3 Godall CF
06/02/2011 Godall CF 1 - 1 Atlas Tortosa
12/02/2011 Ulldecona CF B 0 - 1 Godall CF
20/02/2011 Tivissa CE A 0 - 0 Godall CF
27/02/2011 Godall CF 2 - 1 San Jaime Enveija UE

PRESENTACIÓ DE LA VIII FIRA DE L'OLI I L'ESPÀRREC DE GODALL

2011-02-28T18:37:00.000+01:00

Hora inici:28.02.2011 - 10:00

Hora fi:28.02.2011 - 23:45

Organitzador:

CAMBRA DE COMERÇ INDUSTRIA I NAVEGACIO DE TORTOSA

Lloc:

Sala Terres de l'Ebre - Seu de la Cambra de Comerç - C/. Cervantes, 7 - TORTOSA

titol:

PRESENTACIÓ DE LA VIII FIRA DE L'OLI I L'ESPÀRREC DE GODALL

Roda de premsa de presentació de la VIII Fira de l'Oli i l'Espàrrec de Godall, a càrrec de l'alcalde Francesc Miró, el director-gerent de la Cambra de Comerç de Tortosa, Francesc Minguell i el gerent de l'Agrícola de Godall, Josep Maria Simó.

Les serres del Montsià i Godall, en un mapa

2011-02-28T18:36:00.000+01:00

Les serres del Montsià i Godall ja disposen del seu propi mapa a escala 1: 20.000. Avui es presentarà al Museu del Montsià. És el primer mapa excursionista d'aquest espai natural i es pretén que sigui una eina bàsica per als visitants.

EL PUNT

Darrera actualització ( Divendres, 25 de febrer del 2011 02:00 )

Un incendio pone en peligro las pinturas rupestres de Ulldecona

2011-02-28T18:35:00.003+01:00

Més de 4.000 visites a les pintures rupestres

2011-02-28T18:29:00.000+01:00

Més de 4.000 persones van visitar el 2010 les pintures rupestres d'Ulldecona, que formen part de la cinglera de la serra de Godall. Aquestes dades posen sobre la taula que al municipi se li valoren cada cop més els atractius turístics. Només cal mirar enrere per confirmar un augment decidit del turisme: l'any anterior, el 2009, per exemple, hi va haver només la meitat de visitants al conjunt rupestre del costat del santuari de la Pietat. “Hem intentat buscar un turisme especialitzat. Les actuacions a l'abric 5, consistents en la neteja de part de la paret de pintades de grafits, han donat molt impuls i presència mediàtica”, afirma Josep Rodrigo, regidor de Turisme de l'Ajuntament d'Ulldecona.

Però les pintures rupestres, amb el centre d'interpretació, no són l'únic atractiu turístic del municipi: el castell medieval és el segon monument més visitat d'aquest municipi del Montsià (765 visites); el tercer són les oliveres mil·lenàries de la finca de l'Arion (358 visites), i en quart lloc hi ha el nucli antic (129 visites). D'altra banda, 1.500 persones van passar durant l'any passat per l'oficina de turisme d'Ulldecona.

Autoritzen la caça excepcional de conills per reduir-ne la plaga

2011-02-28T18:27:00.000+01:00

El tercer DH Godall supera el nombre d'inscrits

2011-02-28T18:25:00.001+01:00

Detenida una banda de butroneros que saqueaba empresas de Tarragona y Castellón

2011-02-28T18:21:00.002+01:00

Los Mossos d'Esquadra, en colaboración con la Guardia Civil, han detenido a una banda de butroneros que presuntamente se dedicaba a saquear empresas del sur de Tarragona y del norte de Castellón y escondía el botín en una zona apartada varios días antes de repartirlo.

Según ha informado este lunes la policía catalana, detuvieron el 17 y 18 de enero a seis individuos, de entre 24 y 34 años, por presuntamente cometer seis robos y algunas tentativas en empresas y comercios de La Sènia, Godall, Ulldecona, Alcanar (Tarragona), Peñíscola, Benicarló, Vinaròs (Castellón).

El grupo, que estaba organizado jerárquicamente, detectaba su objetivo unas horas o días antes y lo estudiaba hasta que decidía dar el golpe.

Entonces, se reunían en el piso de uno de los miembros para ir juntos al lugar y mientras unos entraban en el edificio haciendo un butrón (agujereando la pared o el techo), el resto vigilaba la zona, y se conectaban entre sí con teléfonos móviles o 'walkie-talkies'.

En el registro del domicilio de uno de ellos, los investigadores hallaron varios objetos de los establecimientos saqueados y otros que podrían relacionarse con otros robos.

Los detenidos —Marian Daniel Z., de 30 años; Feodor T., de 25; George S., de 27; Marius T.G., de 29; Vasile Rares R., de 34, y Vasile-Mariu P., de 24— han ingresado en prisión tras pasar a disposición del Juzgado de Instrucción de Amposta en funciones de guardia.

Pugna política per la capital (Avui, 6/2)

2011-02-28T18:17:00.001+01:00

Ulldecona reclama més tributs a les pedreres per les seves extraccions

2011-02-28T18:16:00.001+01:00

La indústria del marbre és una de les principals activitats econòmiques d’Ulldecona. La pedra (coneguda comercialment com a Sénia) s’extreu de les pedreres situades a les serres Grossa i de Godall, majoritàriament en terrenys públics (monts blancs o comuns). Fins ara les quatre indústries locals només pagaven un cànon a l’Ajuntament en concepte d’arrendament dels terrenys de titularitat pública, d’entre 8.000 i 11.000 euros anuals, però no s’aplicava cap tribut sobre les extraccions realitzades a la muntanya. Ara el Consistori ha decidit executar l’ordenança municipal per a la gestió de terres i runes, que data del 1992 però que fins ara no s’havia aplicat a les empreses de la pedra.

En aquesta ordenança s’estableixen una sèrie d’imports per la quantitat de pedra extreta, a partir del document que elaboren les mateixes empreses sobre la seva activitat anual (pla de labors). D’aquesta manera, les quantitats a pagar s’han multiplicat per cinc o fins i tot per deu, arribant en algun cas, com el de Canteras Ebro, als 141.000 euros.

Des de fa anys hi havia a la població veus que reclamaven una major pressió fiscal sobre l’activitat de les pedreres, sector que en els anys de bonança va generar molta activitat i beneficis però que també implica un impacte paisatgístic notable per al terme municipal.

Les indústries s’oposen frontament a la mesura i ja han presentat diversos recursos al Tribunal Contenciós Administratiu. Argumenten que l’ordenança del 1992 no els és aplicable, «perquè la pedra és un recurs prioritari, públic però no de l’Ajuntament, que ja es regula per la normativa minera», segons han explicat al Diari alguns dels empresaris del sector, com Vicent Gerónimo, José Miguel Gil o Manel Castell. A banda de la tassa en si, també s’oposen a la manera com s’ha calculat. «S’ha tingut en compte com si tot fos pedra de qualitat, i no és així», afegí Gil. A més, les empreses asseguren que amb l’actual context de crisi, no tenen capacitat per fer front a aquests pagaments.

Oberts al diàleg

Des de l’Ajunament, l’alcaldessa Núria Ventura afirma que l’obligació del govern municipal era fer complir la normativa vigent, però es mostren oberts a continuar les converses amb les empreses per tal de poder arribar a un acord.

També els empresaris estan oberts a sentar-se novament amb el Consistori per tal d’assolir un acord. Així, recorden que ja hi ha hagut col·laboracions en el passat, com quan es va cedir la pedra per a la construcció del nou pavelló esportiu.

8ª Fira de l'Oli i l'Espàrrec a Godall, els dies 11,12 i 13 de març

2011-02-03T23:07:00.003+01:00

Programa: http://www.scribd.com/doc/47736329/Godall-8a-Fira-Oli-i-l-esparrec-11-12-13-Marc-2011

Web: http://godallmoliclapises.blogspot.com/

Restaurants del territori del Sénia participaran en un llibre de receptes amb oli d'oliveres mil.lenàries (Diari de TGN)

2011-02-03T23:02:00.001+01:00

Encuentro Amics del Motor de Godall

2011-02-03T23:00:00.001+01:00

Encuentro Amics del Motor de Godall
Fecha: 20 de febrero de 2011
Localidad: Godall (Tarragona)
Lugar: Casal Municipal
Organiza: Amics del Motor Godall
Precio: 10 euros
Actividades:
Matinal motera, precio 10€
Incluye almuerzo (butifarra, longaniza, lomo y ajoaceite), ticket de sorteo de un jamon,obsequio del motoclub. Habrá trofeos para la moto más antigua,la moto con más km, el motoclub con más participantes..., cerveza gratis, Mini ruta por el interior del pueblo.
Información: 661 97 35 75 y 977 73 82 63
Correo electrónico: amicsdelmotordegodal@gmail.com
Promoción Action Team: No

L'alcalde de Godall aspira a la reelecció

2011-02-03T22:59:00.000+01:00

L'alcalde de Godall, Francesc Miró, ha tornat a ser escollit pel PSC com a candidat socialista i aspira a la reelecció. Té 50 anys i és alcalde des del 1999. Entre els principals reptes que vol assumir en la pròxima legislatura hi ha generar llocs de treball, amb la posada en marxa del polígon industrial i el viver d'empreses; impulsar el turisme, i dotar de més serveis el municipi.

El Godall continua amb la bona ratxa: Arnes 2 - Godall 3

2011-02-03T22:58:00.000+01:00