2009-06-22
Medi Ambient considera vulnerables per contaminació de nitrats 20 municipis de l'Ebre
Unió de Pagesos sosté que suposarà greus restriccions per a l'activitat agrícola
El sindicat agrari Unió de Pagesos (UP) presentarà al·legacions a la proposta del Departament de Medi Ambient per declarar zona vulnerable per contaminació de nitrats una vintena de municipis de les Terres de l'Ebre. UP sosté que no s'han justificat les causes de manera rigorosa, ja que hi ha municipis on la restricció és parcial com és el cas d'Amposta o el de Camarles. A més, el sindicat agrari assegura que aquesta delimitació suposarà greus restriccions per a l'activitat agrícola i ramadera.
La revisió de les zones vulnerables per contaminació de nitrats que ha realitzat l'Agència Catalana de l'Aigua (en compliment de la directiva europea que obliga a fer-ne una revisió cada quatre anys) inclou de manera total o parcial una vintena de municipis de les Terres de l'Ebre, mentre que fins ara no hi havia cap localitat inclosa. «En els darrers anys s'ha reduït el nombre d'explotacions agràries i ramaderes a l'Ebre, però ara resulta que contaminem més», va ironitzar el coordinador territorial d'UP, Joan Montesó. UP posa en dubte la metodologia que ha fet servir l'ACA per delimitar quines són les zones vulnerables. «Ens preguntem quin és l'origen dels pous contaminats, perquè hi ha municipis on la xarxa de clavegueres va directa a un barranc», va assegurar Montesó. Amb tot, el que més preocupa els pagesos són les restriccions que suposarà el fet d'incloure una vintena de municipis de l'Ebre a la zona vulnerable. I en aquest sentit, UP sosté que es limitaran els períodes en què es poden aplicar fertilitzants nitrogenats i es reduirà la quantitat de nitrogen orgànic que poden fer servir. A més s'establiran condicions per ampliar o instal·lar granges. «Els productors de fruita dolça de la Ribera d'Ebre i els d'oli del Baix Ebre i Montsià perdran competitivitat amb aquesta normativa», va dir Montesó, que reclama la implicació dels ajuntaments per aturar-ho.
«Hi ha localitats trossejades»
De la vintena de municipis que el Departament de Medi Ambient ha inclòs en la zona com a vulnerables per contaminació de nitrats, n'hi ha sis que ho són parcialment. «No entenem quin criteri han seguit per determinar que una part del municipi és vulnerable i l'altra no, han trossejat els pobles», va dir Montesó. Aquest és el cas de l'Aldea, l'Ampolla, Camarles, Tortosa, Amposta i Sant Carles de la Ràpita. Pel que fa als altres municipis que es consideren zona vulnerable (en aquest cas totalment) són: Aldover, Roquetes, Tivenys, Xerta, Alcanar, Freginals, la Galera, Godall, Masdenverge, Santa Bàrbara, Ulldecona, Benissanet, Miravet, Ginestar, Móra d'Ebre i Móra la Nova. La Terra Alta és l'única comarca que no té cap municipi inclòs.
La revisió de les zones vulnerables per contaminació de nitrats que ha realitzat l'Agència Catalana de l'Aigua (en compliment de la directiva europea que obliga a fer-ne una revisió cada quatre anys) inclou de manera total o parcial una vintena de municipis de les Terres de l'Ebre, mentre que fins ara no hi havia cap localitat inclosa. «En els darrers anys s'ha reduït el nombre d'explotacions agràries i ramaderes a l'Ebre, però ara resulta que contaminem més», va ironitzar el coordinador territorial d'UP, Joan Montesó. UP posa en dubte la metodologia que ha fet servir l'ACA per delimitar quines són les zones vulnerables. «Ens preguntem quin és l'origen dels pous contaminats, perquè hi ha municipis on la xarxa de clavegueres va directa a un barranc», va assegurar Montesó. Amb tot, el que més preocupa els pagesos són les restriccions que suposarà el fet d'incloure una vintena de municipis de l'Ebre a la zona vulnerable. I en aquest sentit, UP sosté que es limitaran els períodes en què es poden aplicar fertilitzants nitrogenats i es reduirà la quantitat de nitrogen orgànic que poden fer servir. A més s'establiran condicions per ampliar o instal·lar granges. «Els productors de fruita dolça de la Ribera d'Ebre i els d'oli del Baix Ebre i Montsià perdran competitivitat amb aquesta normativa», va dir Montesó, que reclama la implicació dels ajuntaments per aturar-ho.
«Hi ha localitats trossejades»
De la vintena de municipis que el Departament de Medi Ambient ha inclòs en la zona com a vulnerables per contaminació de nitrats, n'hi ha sis que ho són parcialment. «No entenem quin criteri han seguit per determinar que una part del municipi és vulnerable i l'altra no, han trossejat els pobles», va dir Montesó. Aquest és el cas de l'Aldea, l'Ampolla, Camarles, Tortosa, Amposta i Sant Carles de la Ràpita. Pel que fa als altres municipis que es consideren zona vulnerable (en aquest cas totalment) són: Aldover, Roquetes, Tivenys, Xerta, Alcanar, Freginals, la Galera, Godall, Masdenverge, Santa Bàrbara, Ulldecona, Benissanet, Miravet, Ginestar, Móra d'Ebre i Móra la Nova. La Terra Alta és l'única comarca que no té cap municipi inclòs.
lista notificacions de requeriment previ a la pràctica d'embargament i altres: Remesa 43 03 1 09 000007
...
07 431026893420 0521 BUCUR --- CONSTANTIN 43 03 09 00076560 CL VICTOR PRADER 41 43516 GODALL 43 03 313 09 005300353 43 03
07 431026430850 0611 CAPRICEANU --- VASILE DUMITRU 43 03 08 00537887 CL SETEMBRE 2 43516 GODALL 43 03 313 09 005294087 43 03
...
07 431026893420 0521 BUCUR --- CONSTANTIN 43 03 09 00076560 CL VICTOR PRADER 41 43516 GODALL 43 03 313 09 005300353 43 03
07 431026430850 0611 CAPRICEANU --- VASILE DUMITRU 43 03 08 00537887 CL SETEMBRE 2 43516 GODALL 43 03 313 09 005294087 43 03
...
Compte general exercici 2008. Exposició pública.
Edicte
S'ha retut el compte general de l'Ajuntament de Godall corresponent a l'exercici 2008, integrat pel de la corporació, juntament amb tots els seus justificants i el dictamen emès per la Comissió Especial de Comptes, que resten exposats al públic a la Secretaria de l'Ajuntament per un termini de quinze dies hàbils. Durant aquest termini i vuit dies més, les persones interessades hi poden formular les objeccions i observacions que considerin oportunes.
S'ha retut el compte general de l'Ajuntament de Godall corresponent a l'exercici 2008, integrat pel de la corporació, juntament amb tots els seus justificants i el dictamen emès per la Comissió Especial de Comptes, que resten exposats al públic a la Secretaria de l'Ajuntament per un termini de quinze dies hàbils. Durant aquest termini i vuit dies més, les persones interessades hi poden formular les objeccions i observacions que considerin oportunes.
Llista notificacions d'embargament de comptes corrents i altres: Remesa 43 03 1 09 000006.
...
10 43106435440 0613 GOMEZ TIRADO VICENTA 43 03 09 00252271 CL MAS MORALLES 0 43516 GODALL 43 03 218 09 005175768 43 03
...
10 43106435440 0613 GOMEZ TIRADO VICENTA 43 03 09 00252271 CL MAS MORALLES 0 43516 GODALL 43 03 218 09 005175768 43 03
...
Expedient núm. 2/2009 de modificació de crèdit. Capítols. Aprovació definitiva.
Anunci
L'expedient de suplement de crèdit i crèdit extraordinari número 2/2009, finançat mitjançant el romanent de tresoreria per a despeses generals, s'ha publicat al BOP número 99, del dia 30 d'abril de 2009 i no s'hi ha presentat cap reclamació ni cap suggeriment. L'expedient ha quedat definitivament aprovat en data 20 de maig de 2009 i es fan públics els capítols modificats. La quantitat definitiva dels capítols és la següent:
INGRESSOS Inicial Modificacions Definitiu
CAPÍTOL I 201.895,00 201.895,00
CAPÍTOL II 10.800,89 10.800,89
CAPÍTOL III 120.501,00 120.501,00
CAPITOL IV 272.354,91 272.354,91
CAPÍTOL V 4.000,00 4.000,00
CAPÍTOL VI -
CAPÍTOL VII 144.599,00 144.599,00
CAPÍTOL VIII 54.300,00 54.300,00
CAPÍTOL IX -
DESPESES Inicial Modificacions Definitiu
CAPÍTOL I 97.433,01 97.433,01
CAPÍTOL II 326.765,00 25.000,00 351.765,00
CAPÍTOL III 17.729,17 17.729,17
CAPITOL IV 53.967,00 2.000,00 55.967,00
CAPÍTOL V -
CAPÍTOL VI 87.752,70 171.899,00 259.651,70
CAPÍTOL VII 5.904,92 5.904,92
CAPÍTOL VIII -
CAPÍTOL IX 20.000,00 20.000,00
Contra l'aprovació definitiva, les persones legitimades podran interposar recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en el termini de dos mesos des de l'endemà de la publicació d'aquest anunci.
L'expedient de suplement de crèdit i crèdit extraordinari número 2/2009, finançat mitjançant el romanent de tresoreria per a despeses generals, s'ha publicat al BOP número 99, del dia 30 d'abril de 2009 i no s'hi ha presentat cap reclamació ni cap suggeriment. L'expedient ha quedat definitivament aprovat en data 20 de maig de 2009 i es fan públics els capítols modificats. La quantitat definitiva dels capítols és la següent:
INGRESSOS Inicial Modificacions Definitiu
CAPÍTOL I 201.895,00 201.895,00
CAPÍTOL II 10.800,89 10.800,89
CAPÍTOL III 120.501,00 120.501,00
CAPITOL IV 272.354,91 272.354,91
CAPÍTOL V 4.000,00 4.000,00
CAPÍTOL VI -
CAPÍTOL VII 144.599,00 144.599,00
CAPÍTOL VIII 54.300,00 54.300,00
CAPÍTOL IX -
DESPESES Inicial Modificacions Definitiu
CAPÍTOL I 97.433,01 97.433,01
CAPÍTOL II 326.765,00 25.000,00 351.765,00
CAPÍTOL III 17.729,17 17.729,17
CAPITOL IV 53.967,00 2.000,00 55.967,00
CAPÍTOL V -
CAPÍTOL VI 87.752,70 171.899,00 259.651,70
CAPÍTOL VII 5.904,92 5.904,92
CAPÍTOL VIII -
CAPÍTOL IX 20.000,00 20.000,00
Contra l'aprovació definitiva, les persones legitimades podran interposar recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en el termini de dos mesos des de l'endemà de la publicació d'aquest anunci.
Els ibers de la serra del Montsià
El Consell Comarcal del Montsià acaba de treure una guia turística que inclou dotze itineraris per la serra del Montsià. Un d'aquests passa pels jaciments ibèrics d'Alcanar i Ulldecona.
Senderisme i turisme cultural. Semblen dues propostes incompatibles d'entrada; però a la serra del Montsià es complementen a la perfecció. Així, el Consell Comarcal acaba d'editar una guia turística que inclou dotze rutes a peu per la serra del Montsià, les ha senyalitzat in situ, s'han creat àrees interpretatives a cadascun dels recorreguts i també s'hi han habilitat espais per poder-hi deixar el cotxe i iniciar la ruta a peu. Una d'aquestes rutes és la dels poblats de la primera edat del ferro, que inclou els principals jaciments ibèrics d'Alcanar i Ulldecona: la Cogula i la Ferradura, a Ulldecona, i la Moleta del Remei, a Alcanar. La iniciativa ha coincidit, a més, amb la recent adquisició per part de l'Ajuntament d'Ulldecona dels terrenys on hi ha els assentaments ibèrics del municipi, que fins ara estaven en mans privades i amb diversos propietaris, per tal d'excavar-los, recuperar-los i aprofitar-los turísticament. En el cas de la Ferradura, excavat els anys 80 per la Universitat de Barcelona, l'Ajuntament fins i tot hi ha posat en marxa una escola taller d'arqueologia per netejar-lo i condicionar-ne els accessos.
Cadascun d'aquests jaciments tenien la seua funció. Així, mentre a la Moleta del Remei vivia el gruix de la comunitat, la Cogula i la Ferradura eren punts de vigilància sobre la vall i es complementaven amb un altre jaciment: el de Sant Jaume-Mas d'en Serra, també a Alcanar, que era la residència del cabdill. A banda de passejar per les restes d'un passat de prop de 3.000 anys d'antiguitat, el visitant podrà gaudir d'unes vistes espectaculars sobre la costa Mediterrània, la serra de Godall, el massís dels Ports o la vall d'Ulldecona. Aquesta ruta, que fusiona a la perfecció turisme cultural i senderisme, surt des de l'ermita de la Pietat, a Alcanar, i dura aproximadament cinc hores.
La resta de recorreguts que formen part d'aquesta xarxa de senders turístics de la serra del Montsià són el del bosc del Burgar, el de la serreta de Freginals, el del barranc del Mas Comú, el de les Fonts i els Cocós, el del Corral Nou, a Mata-redona, el sender de llarg recorregut GR-92, el camí de l'Astor, el camí de la Torreta i el sender de l'ermita de la Pietat, que encara no està inaugurat. Es tracta de dotze propostes que afecten cinc municipis: Alcanar, Amposta, Freginals, la Ràpita i Ulldecona. En el projecte que forma part del pla de dinamització turística de les Terres de l'Ebre i que va presentar i inaugurar la setmana passada el secretari general del Departament d'Innovació, Universitats i Empreses de la Generalitat de Catalunya, Enric Aloy, hi han participat el Consell Comarcal del Montsià, els cinc ajuntaments implicats, el Departament de Medi Ambient i Habitatge i el Consorci de Dinamització Turística de les Terres de l'Ebre, amb una inversió de 100.000 euros. També hi ha col·laborat el Museu del Montsià.
Amb aquesta iniciativa també s'ha volgut donar valor a tota una sèrie d'actuacions anteriors a la serra del Montsià, un espai natural que forma part del pla d'espais d'interès natural (PEIN) –que actualment està força ben conservat tant des del punt de vista de la fauna com de la flora–, un espai que fins als anys seixanta, quan en van marxar els últims masovers, va estar considerablement humanitzat.
Senderisme i turisme cultural. Semblen dues propostes incompatibles d'entrada; però a la serra del Montsià es complementen a la perfecció. Així, el Consell Comarcal acaba d'editar una guia turística que inclou dotze rutes a peu per la serra del Montsià, les ha senyalitzat in situ, s'han creat àrees interpretatives a cadascun dels recorreguts i també s'hi han habilitat espais per poder-hi deixar el cotxe i iniciar la ruta a peu. Una d'aquestes rutes és la dels poblats de la primera edat del ferro, que inclou els principals jaciments ibèrics d'Alcanar i Ulldecona: la Cogula i la Ferradura, a Ulldecona, i la Moleta del Remei, a Alcanar. La iniciativa ha coincidit, a més, amb la recent adquisició per part de l'Ajuntament d'Ulldecona dels terrenys on hi ha els assentaments ibèrics del municipi, que fins ara estaven en mans privades i amb diversos propietaris, per tal d'excavar-los, recuperar-los i aprofitar-los turísticament. En el cas de la Ferradura, excavat els anys 80 per la Universitat de Barcelona, l'Ajuntament fins i tot hi ha posat en marxa una escola taller d'arqueologia per netejar-lo i condicionar-ne els accessos.
Cadascun d'aquests jaciments tenien la seua funció. Així, mentre a la Moleta del Remei vivia el gruix de la comunitat, la Cogula i la Ferradura eren punts de vigilància sobre la vall i es complementaven amb un altre jaciment: el de Sant Jaume-Mas d'en Serra, també a Alcanar, que era la residència del cabdill. A banda de passejar per les restes d'un passat de prop de 3.000 anys d'antiguitat, el visitant podrà gaudir d'unes vistes espectaculars sobre la costa Mediterrània, la serra de Godall, el massís dels Ports o la vall d'Ulldecona. Aquesta ruta, que fusiona a la perfecció turisme cultural i senderisme, surt des de l'ermita de la Pietat, a Alcanar, i dura aproximadament cinc hores.
La resta de recorreguts que formen part d'aquesta xarxa de senders turístics de la serra del Montsià són el del bosc del Burgar, el de la serreta de Freginals, el del barranc del Mas Comú, el de les Fonts i els Cocós, el del Corral Nou, a Mata-redona, el sender de llarg recorregut GR-92, el camí de l'Astor, el camí de la Torreta i el sender de l'ermita de la Pietat, que encara no està inaugurat. Es tracta de dotze propostes que afecten cinc municipis: Alcanar, Amposta, Freginals, la Ràpita i Ulldecona. En el projecte que forma part del pla de dinamització turística de les Terres de l'Ebre i que va presentar i inaugurar la setmana passada el secretari general del Departament d'Innovació, Universitats i Empreses de la Generalitat de Catalunya, Enric Aloy, hi han participat el Consell Comarcal del Montsià, els cinc ajuntaments implicats, el Departament de Medi Ambient i Habitatge i el Consorci de Dinamització Turística de les Terres de l'Ebre, amb una inversió de 100.000 euros. També hi ha col·laborat el Museu del Montsià.
Amb aquesta iniciativa també s'ha volgut donar valor a tota una sèrie d'actuacions anteriors a la serra del Montsià, un espai natural que forma part del pla d'espais d'interès natural (PEIN) –que actualment està força ben conservat tant des del punt de vista de la fauna com de la flora–, un espai que fins als anys seixanta, quan en van marxar els últims masovers, va estar considerablement humanitzat.
Els pobles del Sénia ja són virtuals
La Mancomunitat de la Taula del Sénia posa en marxa el seu projecte de georeferenciació, una guia ciutadana virtual on els 24 municipis mancomunats difonen patrimoni i serveis.
Contra la perifèria, noves tecnologies. La Mancomunitat de la Taula del Sénia, un organisme que aglutina 24 municipis situats a la perifèria de tres comunitats autònomes diferents –Catalunya, País Valencià i Aragó– però amb una identitat cultural comuna, acaba de posar en marxa un ambiciós i pioner projecte a la xarxa: el projecte de georeferenciació. És una guia ciutadana virtual per promocionar de manera conjunta els valors culturals i patrimonials d'aquests municipis i s'hi accedix a través de la plana www.tauladelsenia.org. Aquesta guia permet buscar i localitzar geogràficament els serveis públics i privats, les empreses, comerços, restaurants, allotjaments o punts d'interès dels 24 municipis de la Mancomunitat. Concretament el navegant pot accedir a cadascun d'aquests municipis a través del seu mapa aeri i a mesura que s'apropa li van sortint els diferents punts d'interès amb logotips específics que van des de restaurants fins a centres d'interpretació. Si clica amb el botó de l'esquerra podrà saber l'adreça exacta i el telefon del punt que ha seleccionat. «Hi ha municipis grans que tenen aquesta eina, però és la primera vegada que s'aplica a 24 pobles alhora i de tres comunitats autònomes diferents», va manifestar ahir el gerent de la Mancomunitat, Jaume Antich, durant la presentació del projecte a l'Ajuntament d'Ulldecona. El portal va començar a funcionar ahir, però no estarà en ple rendiment fins aquest estiu, ja que els ajuntaments encara no han acabat d'introduir-hi les dades. De moment, hi ha 1.400 referències dels 24 pobles, Morella és qui en té més, 188, i Castell de Cabres –un petit municipi del Baix Maestrat de 18 habitants– en té només 2. Actualment la informació apareix en català i castellà, però s'estudia també traduir-la a l'anglès. També es poden consultar els documents produïts per la Mancomunitat, com la guia de fires i festes, i s'ha encarregat un vídeo de dos minuts per poble. «Les aplicacions són moltes», precisava ahir el gerent de la Mancomunitat, durant la presentació del projecte, tot precisant que cada Ajuntament haurà d'anar introduint les dades i actualitzar-les.
A Masdenverge, prova pilot
Dur a terme aquest projecte ha tingut un pressupost de 760.637 euros, dels quals 532.445 s'han aconseguit a través del pla Avanza del Ministeri d'Indústria. L'empresa T-Systems ha dut a terme totes les aplicacions, amb el suport tècnic de la Diputació de Tarragona. De fet, la Mancomunitat de la Taula del Sénia també ha subscrit un conveni amb la Diputació de Tarragona, arran del qual i a canvi del seu suport tècnic, aquest projecte de georeferenciació s'estendrà a la resta de municipis de la demarcació. L'experiència s'iniciarà amb una prova pilot a Masdenverge, perquè és el municipi que està just al límit de la Mancomunitat i serà el primer que se sumarà als nou pobles catalans de la Mancomunitat –Alcanar, la Ràpita, Ulldecona, la Sénia, Freginals, la Galera, Godall, Mas de Barberans i Santa Bàrbara–. A la presentació d'ahir del projecte hi va ser present l'alcalde de Masdenverge i també vicepresident de la Diputació, Álvaro Gisbert, que va valorar molt positivament la iniciativa. «És un projecte modern i que dóna serveis als pobles», va manifestar.
Guia d'incidències
El projecte també preveu en una segona fase incorporar, a partir del setembre, una guia d'incidències via web o via mòbil. Aquesta eina farà possible que els ciutadans denuncien incidències com per exemple el mal estat del mobiliari urbà i ho pengen al mapa de cada municipi.
Contra la perifèria, noves tecnologies. La Mancomunitat de la Taula del Sénia, un organisme que aglutina 24 municipis situats a la perifèria de tres comunitats autònomes diferents –Catalunya, País Valencià i Aragó– però amb una identitat cultural comuna, acaba de posar en marxa un ambiciós i pioner projecte a la xarxa: el projecte de georeferenciació. És una guia ciutadana virtual per promocionar de manera conjunta els valors culturals i patrimonials d'aquests municipis i s'hi accedix a través de la plana www.tauladelsenia.org. Aquesta guia permet buscar i localitzar geogràficament els serveis públics i privats, les empreses, comerços, restaurants, allotjaments o punts d'interès dels 24 municipis de la Mancomunitat. Concretament el navegant pot accedir a cadascun d'aquests municipis a través del seu mapa aeri i a mesura que s'apropa li van sortint els diferents punts d'interès amb logotips específics que van des de restaurants fins a centres d'interpretació. Si clica amb el botó de l'esquerra podrà saber l'adreça exacta i el telefon del punt que ha seleccionat. «Hi ha municipis grans que tenen aquesta eina, però és la primera vegada que s'aplica a 24 pobles alhora i de tres comunitats autònomes diferents», va manifestar ahir el gerent de la Mancomunitat, Jaume Antich, durant la presentació del projecte a l'Ajuntament d'Ulldecona. El portal va començar a funcionar ahir, però no estarà en ple rendiment fins aquest estiu, ja que els ajuntaments encara no han acabat d'introduir-hi les dades. De moment, hi ha 1.400 referències dels 24 pobles, Morella és qui en té més, 188, i Castell de Cabres –un petit municipi del Baix Maestrat de 18 habitants– en té només 2. Actualment la informació apareix en català i castellà, però s'estudia també traduir-la a l'anglès. També es poden consultar els documents produïts per la Mancomunitat, com la guia de fires i festes, i s'ha encarregat un vídeo de dos minuts per poble. «Les aplicacions són moltes», precisava ahir el gerent de la Mancomunitat, durant la presentació del projecte, tot precisant que cada Ajuntament haurà d'anar introduint les dades i actualitzar-les.
A Masdenverge, prova pilot
Dur a terme aquest projecte ha tingut un pressupost de 760.637 euros, dels quals 532.445 s'han aconseguit a través del pla Avanza del Ministeri d'Indústria. L'empresa T-Systems ha dut a terme totes les aplicacions, amb el suport tècnic de la Diputació de Tarragona. De fet, la Mancomunitat de la Taula del Sénia també ha subscrit un conveni amb la Diputació de Tarragona, arran del qual i a canvi del seu suport tècnic, aquest projecte de georeferenciació s'estendrà a la resta de municipis de la demarcació. L'experiència s'iniciarà amb una prova pilot a Masdenverge, perquè és el municipi que està just al límit de la Mancomunitat i serà el primer que se sumarà als nou pobles catalans de la Mancomunitat –Alcanar, la Ràpita, Ulldecona, la Sénia, Freginals, la Galera, Godall, Mas de Barberans i Santa Bàrbara–. A la presentació d'ahir del projecte hi va ser present l'alcalde de Masdenverge i també vicepresident de la Diputació, Álvaro Gisbert, que va valorar molt positivament la iniciativa. «És un projecte modern i que dóna serveis als pobles», va manifestar.
Guia d'incidències
El projecte també preveu en una segona fase incorporar, a partir del setembre, una guia d'incidències via web o via mòbil. Aquesta eina farà possible que els ciutadans denuncien incidències com per exemple el mal estat del mobiliari urbà i ho pengen al mapa de cada municipi.
Itinerari històric pels poblats de l'edat de ferro d'Alcanar
L'Ajuntament d'Alcanar, el Museu Comarcal del Montsià i el consorci per a l'execució del pla de dinamització econòmica de les Terres de l'Ebre han organitzat un itinerari històric turístic pels poblats de la primera edat del ferro. El recorregut passarà pels assentaments de la Moleta del Remei, la Gogula i la Ferradura/els Castellets. Tots tres, juntament amb el jaciment preibèric de Sant Jaume Mas d'en Serra, formaven una unitat d'un extens abast territorial. Cadascun tenia unes funcions: a Sant Jaume-Mas d'en Serra hi estava el cabdill. A la Moleta del Remei vivia el gruix de la comunitat. La Ferradura i els Castellets eren punts de talaia per controlar el territori. La ruta transcorre majoritàriament per punts elevats, amb magnífiques panoràmiques de la costa mediterrània, la serra de Godall i el massís dels Ports, la foia d'Ulldecona i les terrasses del riu Sénia.
El Gobierno reitera que solo hay agua del Ebro para Tarragona
12 municipios de la provincia catalana sí que tendrán agua para nuevo regadío.El parlamentario Barrachina denuncia la "discriminación" que sufre Castellón.
El Gobierno central ratifica que permitirá el trasvase del agua del Ebro pero solo a la provincia de Tarragona, puesto que mantiene la negativa de ejecutar las obras que en su momento incluía el Plan Hidrológico Nacional referentes a la provincia de Castellón. Así se indica en dos respuestas parlamentarias que ha remitido el Ministerio de la Presidencia al diputado del Partido Popular Miguel Barrachina, quien preguntó por los trabajos del canal Xerta-la Sénia que se incluían en el derogado PHN, junto con el proyecto que iba a traer el agua hasta la provincia.
El dirigente popular lamenta que se dé el visto bueno al referente a Tarragona, "que encima no era tan necesario, y el nuestro siga y siga paralizado. Hay que recordar que aquí ya se habían hecho las adjudicaciones e incluso se habían iniciado las obras. Eso es discriminación".
Además, Barrachina critica duramente que este trasvase a Tarragona sea para nuevo regadío en zona de secano, puesto que "cuando lo que se acordó es que esta agua únicamente sería para el mantenimiento de las explotaciones que ya existen".
El parlamentario cree que es demasiada coincidencia que las obras --que ya están casi acabadas-- del canal Xerta-la Sénia finalicen justo en la frontera con la provincia de Castellón. "El trazado de este proyecto tiene forma de periscopio circular, con lo que el canal queda muy pequeño justo en el tramo que está más al sur, el que se aproxima a Vinaròs. Esta maniobra hace muy complicado que en un futuro se puedan retomar para ampliarlo a tierras castellonenses".
BENEFICIARIOS El Ejecutivo deja claro que se pondrá en regadío las comarcas del Baix Ebre, "concretamente 12 municipios: Xerta, Alfara de Carles, Tortosa, Aldover, Roquetes, Mas de Barberans, Amposta, Santa Bàrbara, Mas Denverge, La Galera, Godall y Freginals-Ulldecona". El Ministerio del área ha tramitado y aprobado "el expediente de la concesión del aprovechamiento de aguas públicas".
El Gobierno central ratifica que permitirá el trasvase del agua del Ebro pero solo a la provincia de Tarragona, puesto que mantiene la negativa de ejecutar las obras que en su momento incluía el Plan Hidrológico Nacional referentes a la provincia de Castellón. Así se indica en dos respuestas parlamentarias que ha remitido el Ministerio de la Presidencia al diputado del Partido Popular Miguel Barrachina, quien preguntó por los trabajos del canal Xerta-la Sénia que se incluían en el derogado PHN, junto con el proyecto que iba a traer el agua hasta la provincia.
El dirigente popular lamenta que se dé el visto bueno al referente a Tarragona, "que encima no era tan necesario, y el nuestro siga y siga paralizado. Hay que recordar que aquí ya se habían hecho las adjudicaciones e incluso se habían iniciado las obras. Eso es discriminación".
Además, Barrachina critica duramente que este trasvase a Tarragona sea para nuevo regadío en zona de secano, puesto que "cuando lo que se acordó es que esta agua únicamente sería para el mantenimiento de las explotaciones que ya existen".
El parlamentario cree que es demasiada coincidencia que las obras --que ya están casi acabadas-- del canal Xerta-la Sénia finalicen justo en la frontera con la provincia de Castellón. "El trazado de este proyecto tiene forma de periscopio circular, con lo que el canal queda muy pequeño justo en el tramo que está más al sur, el que se aproxima a Vinaròs. Esta maniobra hace muy complicado que en un futuro se puedan retomar para ampliarlo a tierras castellonenses".
BENEFICIARIOS El Ejecutivo deja claro que se pondrá en regadío las comarcas del Baix Ebre, "concretamente 12 municipios: Xerta, Alfara de Carles, Tortosa, Aldover, Roquetes, Mas de Barberans, Amposta, Santa Bàrbara, Mas Denverge, La Galera, Godall y Freginals-Ulldecona". El Ministerio del área ha tramitado y aprobado "el expediente de la concesión del aprovechamiento de aguas públicas".
Extractes dels acords de la Junta de Govern de data 15.05.09.
...
Aprovar l'expedient de contractació del servei per a l'elaboració de l'agenda 21 local corresponent al municipi de Godall (Montsià), amb un pressupost base de licitació de 21.551,72 euros (IVA exclòs).
...
Aprovar l'expedient de contractació del servei per a l'elaboració de l'agenda 21 local corresponent al municipi de Godall (Montsià), amb un pressupost base de licitació de 21.551,72 euros (IVA exclòs).
...
reació de l'Oficina Municipal de Turisme. Aprovació inicial.
El Ple de la corporació de Godall en data 14 d'abril de 2009 ha aprovat inicialment la creació de l'Oficina Municipal de Turisme de Godall d'acord amb les determinacions de la normativa turística d'aplicació, mitjançant el règim de gestió directa del servei, sotmetent-se al preceptiu tràmit d'informació pública al BOPT, DOGC i tauler d'edictes de l'Ajuntament per un termini d'un mes, durant el qual es podrà examinar l'expedient i presentar les al·legacions i reclamacions pertinents. Si durant el termini d'informació pública no es presenta cap al·legació, l'acord d'aprovació inicial esdevindria definitiu.
La Unió de Comerciants de Santa Bárbara vol unificar el horaris del comerç local i promocionar-se mitjançà les noves tecnologies.
Després de que a finals del passat mes d’ abril la Unió de Comerciants de Santa Bárbara presentés el nou Pla de Dinamització Comercial 2009- 2011, ara , l ‘entitat ha començat ja a posar en marxa les primeres mesures que contempla el Pla.
Eduard Roldan , l’ agent de l’ AODL de l’ Ajuntament de Santa Bárbara que ha preparat aquest Pla explicava que aquest té com a objectius principals enfortir el paper de l’associació en la dinamització comercial del municipi i en la projecció d’actuacions i activitats de foment i desenvolupament comercial, local i regional .Per això cal definir be quin és el paper que cada membre de la junta ha de tenir dintre de la mateixa ,renovar els sistemes de promoció i reestructurar les activitats que organitzen com Associació, al decurs de l ‘any.
Així ,el president de l’ entitat ,Alvar Aixendri , explicava que han començat a estudiar com millorar aquestes activitats , però també a promoure l’ uniformitat d’horaris en els comerços locals, tot i que reconeixia que no serà una tasca fàcil perquè els comerciants planeres acostumen a adaptar els horaris a la seua “manera de treballar”.
Aixendri afegia que un dels primers projectes que ja s’ha encetat ha estat relacionat amb la promoció mitjançant les noves tecnologies, fent difusió dels actes a tots els associats i públic en general mitjançant la creació d’un grup a la xarxa social, Facebook.
Aquest Pla de Dinamització Comercial 2009- 2011 be a substituir el que l’empresa “Agrotres” de Reus va realitzar l’ any 2002 encomanat pels municipis de La Galera, Godall, Masdenverge i Santa Bárbara , aleshores mancomunats en temàtiques de promoció econòmica .
Ara i després de 7 anys calia renovar aquest Pla davant l’evident necessitat de disposar d’una nova eina que permeti a l’Associació planera encarar el futur amb una sèrie d’aspectes prioritaris de dinàmiques comercials que s’han de portar a terme en els propers dos anys.
Eduard Roldan , l’ agent de l’ AODL de l’ Ajuntament de Santa Bárbara que ha preparat aquest Pla explicava que aquest té com a objectius principals enfortir el paper de l’associació en la dinamització comercial del municipi i en la projecció d’actuacions i activitats de foment i desenvolupament comercial, local i regional .Per això cal definir be quin és el paper que cada membre de la junta ha de tenir dintre de la mateixa ,renovar els sistemes de promoció i reestructurar les activitats que organitzen com Associació, al decurs de l ‘any.
Així ,el president de l’ entitat ,Alvar Aixendri , explicava que han començat a estudiar com millorar aquestes activitats , però també a promoure l’ uniformitat d’horaris en els comerços locals, tot i que reconeixia que no serà una tasca fàcil perquè els comerciants planeres acostumen a adaptar els horaris a la seua “manera de treballar”.
Aixendri afegia que un dels primers projectes que ja s’ha encetat ha estat relacionat amb la promoció mitjançant les noves tecnologies, fent difusió dels actes a tots els associats i públic en general mitjançant la creació d’un grup a la xarxa social, Facebook.
Aquest Pla de Dinamització Comercial 2009- 2011 be a substituir el que l’empresa “Agrotres” de Reus va realitzar l’ any 2002 encomanat pels municipis de La Galera, Godall, Masdenverge i Santa Bárbara , aleshores mancomunats en temàtiques de promoció econòmica .
Ara i després de 7 anys calia renovar aquest Pla davant l’evident necessitat de disposar d’una nova eina que permeti a l’Associació planera encarar el futur amb una sèrie d’aspectes prioritaris de dinàmiques comercials que s’han de portar a terme en els propers dos anys.
Satisfacció del 1er Descens Serra de Godall tot i el poc recolzament de la Federació de Ciclisme de Catalunya
Amb una setantena de participants La Unió Ciclista Santa Bàrbara es mostraven satisfets per aquest primer descens serra de Godall on van participar ciclistes provinents de Saragossa, València, Alacant, Castellò, Alcanyís i també de la nostra comunitat.
El recorregut amb 1 kilòmetre 700 metres i la técnica que es requeria per a realitzar-lo va fer que en molts moments es gaudís d’un bon espectacle.
La Unió Ciclista Santa Bàrbara va realitzar aquesta primera competició per tal de donar-li l’any vinent continuïtat i veure les possibilitats per poder-la incloure dins la Copa Catalana de Ciclisme, requisits que en un principi s’han donat.
Tot i això la Unió Ciclista Santa Bàrbara ,mostrava el seu descontent pel suport rebut per part de la Federació Catalana de Ciclisme, que el mateix dia sabent que es realitzava la prova amb molt temps d’antel.lació, va convocar-ne un altra , puntuable per a la Copa Catalana.
Aquest Primer descens Serra de Godall, s’ha portat a terme gràcies al suport dels ajuntaments de Godall i Santa Bàrbara, així com també a diverses empreses i particulars.
La prova , tot i les condicions meteorològiques, va reunir prop d’uns 200 espectadors.
El recorregut amb 1 kilòmetre 700 metres i la técnica que es requeria per a realitzar-lo va fer que en molts moments es gaudís d’un bon espectacle.
La Unió Ciclista Santa Bàrbara va realitzar aquesta primera competició per tal de donar-li l’any vinent continuïtat i veure les possibilitats per poder-la incloure dins la Copa Catalana de Ciclisme, requisits que en un principi s’han donat.
Tot i això la Unió Ciclista Santa Bàrbara ,mostrava el seu descontent pel suport rebut per part de la Federació Catalana de Ciclisme, que el mateix dia sabent que es realitzava la prova amb molt temps d’antel.lació, va convocar-ne un altra , puntuable per a la Copa Catalana.
Aquest Primer descens Serra de Godall, s’ha portat a terme gràcies al suport dels ajuntaments de Godall i Santa Bàrbara, així com també a diverses empreses i particulars.
La prova , tot i les condicions meteorològiques, va reunir prop d’uns 200 espectadors.
Expedient núm. 2/2009 de modificació de crèdit. Aprovació provisional.
En data 14 d'abril de 2009 el Ple de l'Ajuntament va aprovar provisionalment l'expedient de suplement de crèdit i crèdit extraordinari, expedient de modificació de crèdit núm. 2/2009, finançat mitjançant el romanent de tresoreria per a despeses generals, el qual s'exposa al públic a la Secretaria de l'Ajuntament, en el termini de quinze dies hàbils des de la publicació al BOP, durant els quals s'admetran reclamacions davant d'aquesta corporació.
En el supòsit que no es presentin reclamacions, l'acord inicial esdevindrà definitiu, sense necessitat d'un acord posterior.
En el supòsit que no es presentin reclamacions, l'acord inicial esdevindrà definitiu, sense necessitat d'un acord posterior.
Subvencions superiors o iguals a 3.000 euros concedides per la Diputació de Tarragona durant el primer trimestre de 2009.
D'acord amb la Base 20 de les bases generals de subvencions de la Diputació, i de conformitat amb el que disposa l'art. 18 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions, es publiquen a continuació les subvencions superiors o iguals a 3.000 euros concedides per la Diputació de Tarragona durant el primer trimestre de 2009. La relació de subvencions concedides per import inferior a 3.000 euros es troba exposada en el tauler d'anuncis de la Diputació.
...
CIF BENEFICIARI IMPORT OBJECTE DE LA SUBVENCIÓ
Subvencions per al finançament dels interessos dels préstecs concertats
PARTIDA: 1010-911-46202
P4306900D Ajuntament de Godall 5.829,72 Subvencions per a interessos dels préstecs
...
...
CIF BENEFICIARI IMPORT OBJECTE DE LA SUBVENCIÓ
Subvencions per al finançament dels interessos dels préstecs concertats
PARTIDA: 1010-911-46202
P4306900D Ajuntament de Godall 5.829,72 Subvencions per a interessos dels préstecs
...
ONSORCI DE DESENVOLUPAMENT DEL BAIX EBRE I MONTSIÀ, Modificació dels estatuts. Text. Aprovació definitiva.
2009/5331 - CONSORCI PER AL DESENVOLUPAMENT
DEL BAIX EBRE I MONTSIÀ
ANUNCI de modificació d'Estatuts
El Plenari del Consorci per al desenvolupament del Baix Ebre i Montsià, en la sessió de data 23 de desembre de 2008, va acordar modificar el text dels seus estatuts vigents i traslladar-ho als ens que integren el Consorci per tal que, d'acord amb el que disposa l'article 322 del Reglament d'obres, activitats i serveis, ratifiqui la modificació aprovada i procedir a la publicació reglamentària per a la seva efectivitat.
Els ens locals que integren el Consorci han adoptat els seus acords en les sessions plenàries que es detallen seguidament:
ENTITAT LOCAL DATA ACORD PLENARI
Ajuntament d'Aldover 27 març 2009
Ajuntament d'Alfara de Carles 19 gener 2009
Ajuntament de Benifallet 27 gener 2009
Ajuntament de Freginals 30 gener 2009
Ajuntament de La Galera 24 gener 2009
Ajuntament de Godall 09 febrer 2009
Ajuntament de Mas de Barberans 13 gener 2009
Ajuntament de Masdenverge 29 gener 2009
Ajuntament de Paüls 25 març 2009
Ajuntament de Roquetes 18 març 2009
Ajuntament de Santa Bàrbara 30 desembre 2008
Ajuntament de la Sénia 29 gener 2009
Ajuntament de Tivenys 07 gener 2009
Ajuntament de Tortosa 02 febrer 2009
Ajuntament de Ulldecona 02 març 2009
Ajuntament de Xerta 14 febrer 2009
Consell Comarcal del Baix Ebre 23 gener 2009
Consell Comarcal del Montsià 10 març 2009
E.M.D. de Jesús 19 gener 2009
Igualment es fa pública la integració dels següents ajuntaments i l'aprovació del text dels estatuts que s'annexa.
ENTITAT LOCAL DATA ACORD PLENARI
Ajuntament de L'Aldea 28 gener 2009
Ajuntament de Camarles 12 febrer 2009
Ajuntament del Perelló 17 febrer 2009
... ...
DEL BAIX EBRE I MONTSIÀ
ANUNCI de modificació d'Estatuts
El Plenari del Consorci per al desenvolupament del Baix Ebre i Montsià, en la sessió de data 23 de desembre de 2008, va acordar modificar el text dels seus estatuts vigents i traslladar-ho als ens que integren el Consorci per tal que, d'acord amb el que disposa l'article 322 del Reglament d'obres, activitats i serveis, ratifiqui la modificació aprovada i procedir a la publicació reglamentària per a la seva efectivitat.
Els ens locals que integren el Consorci han adoptat els seus acords en les sessions plenàries que es detallen seguidament:
ENTITAT LOCAL DATA ACORD PLENARI
Ajuntament d'Aldover 27 març 2009
Ajuntament d'Alfara de Carles 19 gener 2009
Ajuntament de Benifallet 27 gener 2009
Ajuntament de Freginals 30 gener 2009
Ajuntament de La Galera 24 gener 2009
Ajuntament de Godall 09 febrer 2009
Ajuntament de Mas de Barberans 13 gener 2009
Ajuntament de Masdenverge 29 gener 2009
Ajuntament de Paüls 25 març 2009
Ajuntament de Roquetes 18 març 2009
Ajuntament de Santa Bàrbara 30 desembre 2008
Ajuntament de la Sénia 29 gener 2009
Ajuntament de Tivenys 07 gener 2009
Ajuntament de Tortosa 02 febrer 2009
Ajuntament de Ulldecona 02 març 2009
Ajuntament de Xerta 14 febrer 2009
Consell Comarcal del Baix Ebre 23 gener 2009
Consell Comarcal del Montsià 10 març 2009
E.M.D. de Jesús 19 gener 2009
Igualment es fa pública la integració dels següents ajuntaments i l'aprovació del text dels estatuts que s'annexa.
ENTITAT LOCAL DATA ACORD PLENARI
Ajuntament de L'Aldea 28 gener 2009
Ajuntament de Camarles 12 febrer 2009
Ajuntament del Perelló 17 febrer 2009
... ...
Ulldecona condiciona l'accés a l'abric prehistòric i actuarà per preservar les pintures rupestres de la serra de Godall
Les pintures de l'Abric I del conjunt d'art rupestre de la serra de Godall, a Ulldecona (Montsià), han estrenat aquesta Setmana Santa uns nous accessos que faciliten les visites en grup al mateix temps que n'eviten la degradació.
Les pintures de l'Abric I del conjunt d'art rupestre de la serra de Godall, a Ulldecona (Montsià), han estrenat aquesta Setmana Santa uns nous accessos que faciliten les visites en grup al mateix temps que n'eviten la degradació. L'actuació, que ha costat 40.000 euros, finançats per l'Ajuntament d'Ulldecona i el departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, ha consistit en la instal·lació d'unes escales i una plataforma metàl·liques, que limiten l'accés directe dels visitants a l'abric prehistòric i el deteriorament de les pintures. Durant els pròxims mesos, especialistes aragonesos elaboraran un diagnòstic sobre l'estat de conservació del conjunt i proposaran mesures per a la preservació.
Segons ha explicat l'alcaldessa d'Ulldecona, la socialista Núria Ventura, abans que s'habilitessin aquests accessos, els visitants havien d'entrar "dins del mateix abric" per visitar les pintures, datades l'any 6.000 abans de la nostra era i declarades Patrimoni Mundial per la Unesco el 1998. Això provocava, "tot i que no fos intencionadament, que les pintures s'acabessin tocant i deteriorant". La nova plataforma metàl·lica, on s'accedeix per una escala, permet que entre deu i dotze persones puguin observar les pintures de prop "sense entrar a l'abric", l'únic visitable dels tretze localitzats a la serra de Godall. "Amb això aconseguim fer visites guiades amb grups més grans, ja que fins ara només ho podien visitar quatre o cinc persones alhora. A més, permet que la gent que hi va ho faci en condicions, amb més seguretat. I, l'objectiu principal: protegir els mateixos abrics, en una situació delicada després de milers d'anys", ha argumentat l'alcaldessa. En aquest sentit, ha emfasitzat que el consistori ha optat per "posar una solució" abans que el pas de visitants i el contacte amb les parets que contenen les pintures descrostés la roca originant la pèrdua de les representacions. L'execució del projecte, obra de l'arquitecte Carles Brull, s'ha allargat durant els últims dos anys i ha permès també condicionar amb tanques de seguretat el camí d'accés a l'abric prehistòric des de l'ermita de la Pietat, "molt perillós i amb poques condicions de seguretat". Es tracta, segons ha explicat Ventura, d'una iniciativa conjunta entre el consistori i el govern, que han assumit a parts iguals el cost de l'actuació, acordada després de l'obertura, fa tres anys, del Centre d'Interpretació de l'Art Rupestre Abrics de l'Ermita.
Diagnosi sobre l'estat actual
Un cop solucionada la qüestió dels accessos, el consistori i la direcció general de Patrimoni del departament de Cultura ja treballen per consolidar i preservar les pintures dels efectes de l'acció humana i de la climatologia durant milers d'anys. "Els abrics estan situats a la rasant superior de la muntanya i s'hi produeixen filtracions quan plou. Amb el pas dels anys la pedra s'acaba descrostant", adverteix l'alcadessa. Un conveni signat per Patrimoni amb una institució aragonesa especialitzada en aquest àmbit ha de permetre, durant els propers mesos, elaborar un estudi diagnòstic sobre l'estat actual de conservació de les pintures així com determinar les possibles accions que calen per protegir-les. "Serà en un termini curt de temps. Quan estigui llest l'estudi de diagnosi es decidirà com actuar", assenyala Ventura. Aquesta iniciativa se suma a la investigació que en aquests moments duu a terme l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) de la URV per datar de la manera més acurada possible l'antiguitat de les pintures rupestres, fins ara situades al postpaleolític, fa uns 8.000 anys. Els investigadors han pres mostres de carboni del suport i el recobriment de les pintures per relacionar-ho amb les etapes prèvies i posteriors al moment de la seva realització on són. Les anàlisis es duran a terme en un laboratori australià durant els propers mesos. Unes 5.000 persones van passar per l'Abric I i pel Centre d'Interpretació de l'Art Rupestre Abrics de l'Ermita, segons dades de l'Ajuntament d'Ulldecona. La inauguració dels nous accessos, aquesta Setmana Santa, coincideix, de fet, amb l'inici del gruix de visites guiades al conjunt rupestre. "Enguany esperem repetir i augmentar el nombre de visitants", confia Ventura.
Les pintures de l'Abric I del conjunt d'art rupestre de la serra de Godall, a Ulldecona (Montsià), han estrenat aquesta Setmana Santa uns nous accessos que faciliten les visites en grup al mateix temps que n'eviten la degradació. L'actuació, que ha costat 40.000 euros, finançats per l'Ajuntament d'Ulldecona i el departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, ha consistit en la instal·lació d'unes escales i una plataforma metàl·liques, que limiten l'accés directe dels visitants a l'abric prehistòric i el deteriorament de les pintures. Durant els pròxims mesos, especialistes aragonesos elaboraran un diagnòstic sobre l'estat de conservació del conjunt i proposaran mesures per a la preservació.
Segons ha explicat l'alcaldessa d'Ulldecona, la socialista Núria Ventura, abans que s'habilitessin aquests accessos, els visitants havien d'entrar "dins del mateix abric" per visitar les pintures, datades l'any 6.000 abans de la nostra era i declarades Patrimoni Mundial per la Unesco el 1998. Això provocava, "tot i que no fos intencionadament, que les pintures s'acabessin tocant i deteriorant". La nova plataforma metàl·lica, on s'accedeix per una escala, permet que entre deu i dotze persones puguin observar les pintures de prop "sense entrar a l'abric", l'únic visitable dels tretze localitzats a la serra de Godall. "Amb això aconseguim fer visites guiades amb grups més grans, ja que fins ara només ho podien visitar quatre o cinc persones alhora. A més, permet que la gent que hi va ho faci en condicions, amb més seguretat. I, l'objectiu principal: protegir els mateixos abrics, en una situació delicada després de milers d'anys", ha argumentat l'alcaldessa. En aquest sentit, ha emfasitzat que el consistori ha optat per "posar una solució" abans que el pas de visitants i el contacte amb les parets que contenen les pintures descrostés la roca originant la pèrdua de les representacions. L'execució del projecte, obra de l'arquitecte Carles Brull, s'ha allargat durant els últims dos anys i ha permès també condicionar amb tanques de seguretat el camí d'accés a l'abric prehistòric des de l'ermita de la Pietat, "molt perillós i amb poques condicions de seguretat". Es tracta, segons ha explicat Ventura, d'una iniciativa conjunta entre el consistori i el govern, que han assumit a parts iguals el cost de l'actuació, acordada després de l'obertura, fa tres anys, del Centre d'Interpretació de l'Art Rupestre Abrics de l'Ermita.
Diagnosi sobre l'estat actual
Un cop solucionada la qüestió dels accessos, el consistori i la direcció general de Patrimoni del departament de Cultura ja treballen per consolidar i preservar les pintures dels efectes de l'acció humana i de la climatologia durant milers d'anys. "Els abrics estan situats a la rasant superior de la muntanya i s'hi produeixen filtracions quan plou. Amb el pas dels anys la pedra s'acaba descrostant", adverteix l'alcadessa. Un conveni signat per Patrimoni amb una institució aragonesa especialitzada en aquest àmbit ha de permetre, durant els propers mesos, elaborar un estudi diagnòstic sobre l'estat actual de conservació de les pintures així com determinar les possibles accions que calen per protegir-les. "Serà en un termini curt de temps. Quan estigui llest l'estudi de diagnosi es decidirà com actuar", assenyala Ventura. Aquesta iniciativa se suma a la investigació que en aquests moments duu a terme l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) de la URV per datar de la manera més acurada possible l'antiguitat de les pintures rupestres, fins ara situades al postpaleolític, fa uns 8.000 anys. Els investigadors han pres mostres de carboni del suport i el recobriment de les pintures per relacionar-ho amb les etapes prèvies i posteriors al moment de la seva realització on són. Les anàlisis es duran a terme en un laboratori australià durant els propers mesos. Unes 5.000 persones van passar per l'Abric I i pel Centre d'Interpretació de l'Art Rupestre Abrics de l'Ermita, segons dades de l'Ajuntament d'Ulldecona. La inauguració dels nous accessos, aquesta Setmana Santa, coincideix, de fet, amb l'inici del gruix de visites guiades al conjunt rupestre. "Enguany esperem repetir i augmentar el nombre de visitants", confia Ventura.
2009-06-17
La fira de Godall ven mes oli en un sol dia que en tota l ‘edició de l ‘any passat
Segons han informat responsables de l’ organització a aquesta emissora i al ‘espera d’ una avaluació mes acurada, a la Fira del’ Espàrrec i l’Oli de Godall ,celebrada aquest passat cap de setmana,en el primer dia de fira es va vendre més oli que en tota l ‘edició de la fira de l ‘any passat .
També es significatiu que en els dos dies de fira , s’ hagin servit mes de 1500 esmorzars , amb productes tant típics com la coca en sal godallenca ,truita d’espàrrecs, baldanes .. .
La fira recordem que va ser inaugurada el passat dissabte per la secretaria de la DO d’ oli Baix Ebre- Montsià , Marina Soler i que ha estat organitzada en la seua 6ª edició per la cooperativa Agrícola de Godall .
Entre altres moltes activitats, destacar tambe que els alumnes i professors del Grup de Serveis d’Informació del Taller de Empleo Tierra de Encuentros van estar el passat cap de setmana a la fira de godall en un estand conjunt del Taller i la Mancomunitat.
La novetat va ser que es van començar a repartir el Folleto “Les Festes” i a més un díptic dedicat al Taller de Empleo Tierra de Encuentros II, fet pels alumnes.
La Unió ciclista Santa Bàrbara organitza el 1er. Descens “Serra de Godall”
Aquest proper cap de setmana, 28 i 29 de Març ,la Unió Ciclista Santa Bàrbara organitzarà per primer cop una competició de descens amb bicicletes BTT.
Els membres de l’ Associació ciclista amb la col•laboració de l ‘ajuntament godallenc han estat treballant els darreres mesos per condicionar i netejar el circuit que transcorre per la Serra de Godall, per això la prova portarà aquest nom “Primer Descens Serra de Godall”.
De fet , la orografia horitzontal del municipi planer, ha obligat que una competició d ‘aquestes característiques hagi de transcorre per la zona de la Serra del municipi veí , d’aquesta manera s’ha recuperat un antic camí de cavalleries que portava els veïns del municipi fins les Ventalles.
Segons que ha explicat Ximo Bel , Secretari de l’entitat, per participar en descens s’ha de tenir un mínim d’experiència , ser majors de 15 anys i si son menors d’edat , portar una autorització dels pares.
Bel explicava també que aquest 1er. Descens a la Serra de Godall en BTT s’ ha dividit en dos dies per tall de que tot hom pugi conèixer be les dificultats tècniques del circuit. Per això el dissabte serà la prova d’ adaptació i entrenament i diumenge la cursa definitiva. La primera manga a les 10 del matí i a les 11:30h. la segona.
Els preus de les inscripcions oscil•len entre els 18 i 25 euros depenen de si s’està federat o no i si es fa la inscripció anticipada. Les inscripcions per participar ja es poden fer a Motocicles Llasat, Espai Ciclista, Turisport o per la web del club www.ucsb.cat.També el mateix dia de les competicions al lloc l’arribada.
LA MANCOMUNITAT I EL TALLER DE EMPLEO A LA FIRA DE GODALL
Ha hagut moltíssima gent tot el cap de setmana
Els alumnes i professors del Grup de Serveis d'Informació del Taller de Empleo Tierra de Encuentros van estar el passat cap de setmana en un estand conjunt del Taller i la Mancomunitat. La novetat va ser que es van començar a repartir el Folleto "Les Festes" i a més un díptic dedicat al Taller de Empleo Tierra de Encuentros II, fet pels alumnes.
Alfara de Carles, l'Ametlla de Mar i Riba-roja d'Ebre, els pobles ebrencs on més aigua es gasta a casa
...
CONSUMS DOMÈSTICS
Alfara de Carles
280 litres persona / dia
L'Ametlla de Mar
270 litres persona / dia
Riba-roja d'Ebre
220 litres persona / dia
Horta de Sant Joan
190 litres persona / dia
L'Ampolla
180 litres persona / dia
Móra d'Ebre, Vinebre, Vilalba dels Arcs
160-170 litres
Alcanar, Deltebre, Móra la Nova, El Perelló
140 litres persona / dia
La Sénia
150 litres persona / dia
Benissanet, Sant Carles de la Ràpita, Santa Bàrbara, Tivenys, la Galera, Gandesa, Garcia
130 litres persona / dia
Amposta, Tortosa, Camarles, Freginals, Mas de Barberans, Rasquera, Sant Jaume d'Enveja, la Torre de l'Espanyol
120 litres persona / dia
Arnes, Batea, l'Aldea i Godall, la Palma, Prat de Comte, Roquetes, Ulldecona
110 litres persona / dia
Bot, Masdenverge, Miravet, Pinell, Tivissa, Ascó, Benifallet, Caseres, Ginestar
90-100 litres persona / dia
Mitjana total a les Terres de l'Ebre
133 litres persona / dia
...
CONSUMS DOMÈSTICS
Alfara de Carles
280 litres persona / dia
L'Ametlla de Mar
270 litres persona / dia
Riba-roja d'Ebre
220 litres persona / dia
Horta de Sant Joan
190 litres persona / dia
L'Ampolla
180 litres persona / dia
Móra d'Ebre, Vinebre, Vilalba dels Arcs
160-170 litres
Alcanar, Deltebre, Móra la Nova, El Perelló
140 litres persona / dia
La Sénia
150 litres persona / dia
Benissanet, Sant Carles de la Ràpita, Santa Bàrbara, Tivenys, la Galera, Gandesa, Garcia
130 litres persona / dia
Amposta, Tortosa, Camarles, Freginals, Mas de Barberans, Rasquera, Sant Jaume d'Enveja, la Torre de l'Espanyol
120 litres persona / dia
Arnes, Batea, l'Aldea i Godall, la Palma, Prat de Comte, Roquetes, Ulldecona
110 litres persona / dia
Bot, Masdenverge, Miravet, Pinell, Tivissa, Ascó, Benifallet, Caseres, Ginestar
90-100 litres persona / dia
Mitjana total a les Terres de l'Ebre
133 litres persona / dia
...
publicitat a les subvencions concedides d'import igual o superior a 3.000 euros pel Departament d'Acció Social i Ciutadania.
...
Entitat: Ajuntament de Godall.
NIF: P4306900D.
Import: 5.824,99 euros.
Concepte: suport a les associacions del municipi.
...
Entitat: Ajuntament de Godall.
NIF: P4306900D.
Import: 5.824,99 euros.
Concepte: suport a les associacions del municipi.
...
ORDRE AAR/126/2009, de 23 de març, per la qual s'aproven les bases reguladores dels ajuts per a la diversificació econòmica de les zones rurals del pr
AAR/126/2009, de 23 de març, per la qual s'aproven les bases reguladores dels ajuts per a la diversificació econòmica de les zones rurals del programa Leader de Catalunya relatives al període de programació 2007-2013, i es convoquen els corresponents a l'any 2009.
El Reglament (CE) núm. 1698/2005 del Consell, de 20 de setembre, relatiu als ajuts al desenvolupament rural a càrrec del Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER), estableix, a l'article 61, la definició de l'aplicació de la metodologia Leader, mitjançant l'eix 4, en els programes de desenvolupament rural.
Aquest Reglament (CE) núm. 1698/2005 fixa, a l'article 63, que els ajuts concedits en el marc de l'eix Leader es destinaran a l'aplicació d'estratègies de desenvolupament rural en les mesures seleccionades dels eixos 1, 2 i 3, a l'execució de projectes de cooperació i al funcionament dels grups d'acció local.
Així mateix, el Reglament esmentat preveu que l'aplicació dels ajuts s'efectuarà amb l'aprovació prèvia de la Comissió dels programes de desenvolupament rural elaborats per les autoritats competents, els quals es desenvoluparan en el període comprès entre l'1 de gener de 2007 i el 31 de desembre de 2013.
El Reglament (CE) núm. 1974/2006 de la Comissió, de 15 de desembre, estableix les disposicions d'aplicació del Reglament (CE) núm. 1698/2005 del Consell, de 20 de setembre.
D'altra banda, el Reglament (CE) núm. 1975/2006 de la Comissió, de 7 de desembre, estableix les disposicions d'aplicació del Reglament (CE) núm 1698/2005 del Consell, respecte a l'aplicació dels procediments de control i la condicionalitat en relació amb les mesures d'ajuts al desenvolupament rural.
La Generalitat de Catalunya, mitjançant l'Acord de Govern de 22 de maig de 2007, va aprovar el Programa de Desenvolupament Rural (PDR) de Catalunya per al període 2007-2013. En aquesta programació es preveu l'aplicació de la metodologia Leader, a través de l'eix 4, amb la participació dels grups d'acció local que se seleccionaran per desenvolupar-la, a determinades mesures de desenvolupament de les zones rurals dels eixos 1 i 3, a l'execució de projectes de cooperació i al funcionament dels grups d'acció local del PDR 2007-2013.
La Comissió, mitjançant la Decisió C (2008) 702, de 15 de febrer de 2008, va aprovar el Programa de Desenvolupament Rural (PDR) de Catalunya per al període 2007-2013 i va determinar la participació del fons FEADER en el cofinançament d'aquest programa.
L'Ordre AAR/386/2008, de 31 de juliol, i l'Ordre AAR/500/2008, de 26 de novembre, regulen les normes de presentació i els criteris de selecció de programes de desenvolupament rural i grups d'acció local per a l'aplicació a Catalunya de la metodologia Leader en el marc del Programa de Desenvolupament Rural 2007-2013.
La Resolució de la Direcció General de Desenvolupament Rural de 17 de desembre de 2008 va aprovar i seleccionar, amb caràcter provisional fins a la signatura del conveni corresponent, els 13 grups que participaran en la gestió d'aquestes actuacions.
Els ajuts a què fa referència aquesta Ordre són els corresponents a les actuacions en aplicació d'estratègies de desenvolupament rural, i més concretament, la millora dels processos de transformació i comercialització dels productes agraris i les agrobotigues, la creació i el desenvolupament de microempreses, el foment d'activitats turístiques i la conservació i millora del patrimoni rural. Els ajuts corresponents al foment de la creació i desenvolupament de microempreses i el foment d'activitats turístiques tenen el caràcter d'ajuts de minimis, d'acord amb el que estableix el Programa de Desenvolupament Rural de Catalunya, i es regeixen pel Reglament (CE) 1998/2006 de la Comissió, de 15 de desembre de 2006, relatiu a l'aplicació dels articles 87 i 88 del Tractat CE als ajuts de minimis.
Consegüentment, d'acord amb l'article 92 del Decret legislatiu 3/2002, de 24 de desembre, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, a proposta de la Direcció General de Desenvolupament Rural, i en ús de les atribucions que m'han estat conferides,
...
El Reglament (CE) núm. 1698/2005 del Consell, de 20 de setembre, relatiu als ajuts al desenvolupament rural a càrrec del Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER), estableix, a l'article 61, la definició de l'aplicació de la metodologia Leader, mitjançant l'eix 4, en els programes de desenvolupament rural.
Aquest Reglament (CE) núm. 1698/2005 fixa, a l'article 63, que els ajuts concedits en el marc de l'eix Leader es destinaran a l'aplicació d'estratègies de desenvolupament rural en les mesures seleccionades dels eixos 1, 2 i 3, a l'execució de projectes de cooperació i al funcionament dels grups d'acció local.
Així mateix, el Reglament esmentat preveu que l'aplicació dels ajuts s'efectuarà amb l'aprovació prèvia de la Comissió dels programes de desenvolupament rural elaborats per les autoritats competents, els quals es desenvoluparan en el període comprès entre l'1 de gener de 2007 i el 31 de desembre de 2013.
El Reglament (CE) núm. 1974/2006 de la Comissió, de 15 de desembre, estableix les disposicions d'aplicació del Reglament (CE) núm. 1698/2005 del Consell, de 20 de setembre.
D'altra banda, el Reglament (CE) núm. 1975/2006 de la Comissió, de 7 de desembre, estableix les disposicions d'aplicació del Reglament (CE) núm 1698/2005 del Consell, respecte a l'aplicació dels procediments de control i la condicionalitat en relació amb les mesures d'ajuts al desenvolupament rural.
La Generalitat de Catalunya, mitjançant l'Acord de Govern de 22 de maig de 2007, va aprovar el Programa de Desenvolupament Rural (PDR) de Catalunya per al període 2007-2013. En aquesta programació es preveu l'aplicació de la metodologia Leader, a través de l'eix 4, amb la participació dels grups d'acció local que se seleccionaran per desenvolupar-la, a determinades mesures de desenvolupament de les zones rurals dels eixos 1 i 3, a l'execució de projectes de cooperació i al funcionament dels grups d'acció local del PDR 2007-2013.
La Comissió, mitjançant la Decisió C (2008) 702, de 15 de febrer de 2008, va aprovar el Programa de Desenvolupament Rural (PDR) de Catalunya per al període 2007-2013 i va determinar la participació del fons FEADER en el cofinançament d'aquest programa.
L'Ordre AAR/386/2008, de 31 de juliol, i l'Ordre AAR/500/2008, de 26 de novembre, regulen les normes de presentació i els criteris de selecció de programes de desenvolupament rural i grups d'acció local per a l'aplicació a Catalunya de la metodologia Leader en el marc del Programa de Desenvolupament Rural 2007-2013.
La Resolució de la Direcció General de Desenvolupament Rural de 17 de desembre de 2008 va aprovar i seleccionar, amb caràcter provisional fins a la signatura del conveni corresponent, els 13 grups que participaran en la gestió d'aquestes actuacions.
Els ajuts a què fa referència aquesta Ordre són els corresponents a les actuacions en aplicació d'estratègies de desenvolupament rural, i més concretament, la millora dels processos de transformació i comercialització dels productes agraris i les agrobotigues, la creació i el desenvolupament de microempreses, el foment d'activitats turístiques i la conservació i millora del patrimoni rural. Els ajuts corresponents al foment de la creació i desenvolupament de microempreses i el foment d'activitats turístiques tenen el caràcter d'ajuts de minimis, d'acord amb el que estableix el Programa de Desenvolupament Rural de Catalunya, i es regeixen pel Reglament (CE) 1998/2006 de la Comissió, de 15 de desembre de 2006, relatiu a l'aplicació dels articles 87 i 88 del Tractat CE als ajuts de minimis.
Consegüentment, d'acord amb l'article 92 del Decret legislatiu 3/2002, de 24 de desembre, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, a proposta de la Direcció General de Desenvolupament Rural, i en ús de les atribucions que m'han estat conferides,
...
Projecte vestidors del camp municipal d'esports i serveis de la pista cultural polivalent. Aprovació definitiva.
2009/3727 - AJUNTAMENT DE GODALL
Anunci
El Ple de la corporació, en sessió realitzada en data 12 de gener de 2009, va aprovar inicialment el "Projecte Vestidors del Camp Municipal d'Esports i serveis de la Pista Cultural Polivalent" amb un pressupost de 144.599 euros IVA inclòs.
Havent-se exposat al públic pel termini de quinze dies mitjançant edicte publicat en el BOPT núm. 17 de data 22 de gener de 2009, i en el tauler d'anuncis de la corporació, no s'han presentat al·legacions ni reclamacions al respecte.
Per decret d'Alcaldia, de data 10 de febrer de 2009, s'ha aprovat definitivament l'esmentat projecte.
Si es vol impugnar aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, procedeix interposar recurs contenciós administratiu davant el Jutjat Contenciós Administratiu de Tarragona, en el termini de dos mesos a comptar des del dia següent de la seva publicació.
Alternativament i de forma potestativa, es pot interposar recurs de reposició davant el mateix òrgan que l'ha dictat, en el termini d'un mes a comptar des del dia següent de la seva notificació.
Anunci
El Ple de la corporació, en sessió realitzada en data 12 de gener de 2009, va aprovar inicialment el "Projecte Vestidors del Camp Municipal d'Esports i serveis de la Pista Cultural Polivalent" amb un pressupost de 144.599 euros IVA inclòs.
Havent-se exposat al públic pel termini de quinze dies mitjançant edicte publicat en el BOPT núm. 17 de data 22 de gener de 2009, i en el tauler d'anuncis de la corporació, no s'han presentat al·legacions ni reclamacions al respecte.
Per decret d'Alcaldia, de data 10 de febrer de 2009, s'ha aprovat definitivament l'esmentat projecte.
Si es vol impugnar aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, procedeix interposar recurs contenciós administratiu davant el Jutjat Contenciós Administratiu de Tarragona, en el termini de dos mesos a comptar des del dia següent de la seva publicació.
Alternativament i de forma potestativa, es pot interposar recurs de reposició davant el mateix òrgan que l'ha dictat, en el termini d'un mes a comptar des del dia següent de la seva notificació.
Del tros i dels marges
Des de fa sis anys, la cooperativa de Godall organitza una festa per donar a conèixer el seu oli d'oliva. Enguany, a més, s'aprofitarà l'ocasió per presentar Lacrima Olea, l'oli verge extra amb denominació d'origen protegida Baix Ebre-Montsià que el molí acaba de treure al mercat. Com sempre, l'oli es maridarà amb els espàrrecs de marge, molt abundants al terme. Així, durant els esmorzars populars es podran degustar truites d'espàrrecs, i també botifarra, samfaina, coca amb sal, típica del poble, i allioli. Precisament, per als negats en la tècnica de lligar aquesta salsa s'ha previst un taller que conduirà Vicent Garrit, un autèntic expert en la matèria. Altres propostes de la fira són la tirada comarcal de bitlles, les projeccions d'imatges antigues, exposicions, un concurs de dibuix i música. La passejada entre els quaranta estands es podrà complementar amb una visita guiada al nou molí d'oli.
Dia 14
10 h. Esmorzar popular, degustació d'oli, exposicions...
13 h. Concurs d'espàrrecs
17 h. Inauguració oficial
17.30 h. Actuació de l'Agrupació Musical de Godall
18.30 h. Concurs i taller d'allioli
Dia 15
10 h. Esmorzar popular i activitats
11.30 h. Actuació de la xaranga Sarabastall
12 h. Concurs de dibuix
16 h. Partit de futbol
Dies 14 i 15. Al voltant de la Cooperativa. Tiquet de degustació: 2 euros. http://godallmoliclapises.blogspot.com
2009-06-16
La Galera i Godall s'uneix pel Viver d'Empreses
El Consorci per al Desenvolupament Econòmic de l’Interior del Montsià (DEIM) ha estat formalment constituït aquest passat divendres 13 de març de 2009, amb la signatura dels estatuts per part de representants de les administracions que hi col·laboraran. El DEIM és una iniciativa del Consell Comarcal del Montsià i els ajuntaments de Godall i la Galera per desenvolupar un projecte de dinamització econòmica a l’interior del Montsià que, d’una altra manera, hagués estat molt complex aconseguir-se. El DEIM contribuirà en la gestió del Viver d’empreses de la Galera i de la zona industrial annexa, al terme de Godall. Cal recordar que des del Consell Comarcal del Montsià s’han demanat els corresponents PUOS (Pla Únic d’Obres i Serveis) i FEDER (Fons Europeu de Desenvolupament Regional) per aquest objectiu.
Notifica matrícules de l'IAE exercici 2009: Aiguamúrcia i altres.
De conformitat amb allò que disposa l'article 3 del Reial Decret 243/1995, de 17 de febrer, s'anuncia que les matrícules de l'Impost sobre Activitats Econòmiques de l'exercici 2009 es trobaran a disposició del públic entre els dies 1 i 15 d'abril en el taulell d'anuncis dels ajuntaments que tot seguit es relacionen:
...
43-069 GODALL
...
Els interessats podran interposar contra les matrícules el recurs de reposició regulat a l'article 14.2 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, davant del President de BASE-Gestió d'Ingressos Locals, en el termini d'un mes comptador des de l'endemà de la finalització del termini d'exposició pública de les matrícules; contra la desestimació del recurs anterior cap reclamació econòmic-administrativa davant del Tribunal Econòmic-Administratiu Regional de Catalunya.
La interposició dels recursos i reclamacions esmentats no originarà la suspensió dels actes liquidadors, a menys que l'òrgan resolutori ho acordi expressament a l'empara del que disposa l'article 111 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú
...
43-069 GODALL
...
Els interessats podran interposar contra les matrícules el recurs de reposició regulat a l'article 14.2 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, davant del President de BASE-Gestió d'Ingressos Locals, en el termini d'un mes comptador des de l'endemà de la finalització del termini d'exposició pública de les matrícules; contra la desestimació del recurs anterior cap reclamació econòmic-administrativa davant del Tribunal Econòmic-Administratiu Regional de Catalunya.
La interposició dels recursos i reclamacions esmentats no originarà la suspensió dels actes liquidadors, a menys que l'òrgan resolutori ho acordi expressament a l'empara del que disposa l'article 111 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú
La Mancomunitat de la Taula del Sénia prepara un llibret sobre els Festes dels 24 pobles
» Es repartirà a les Fires i als Ajuntaments de la Mancomunitat
Després del tríptic sobre les Fires als pobles de la Mancomunitat, fet pel Taller de Empleo, ara amb la col·laboració de les Oficines de Turisme i els Tècnis dels ajuntaments, la Mancomunitat ha elaborat un llibret de 16 pàgines en el que estan detallades, poble per poble, totes les diverses i variades Festes que es fan al conjunt del territori.
El llibret , amb les Festes desl 26 pobles de les tres comunitats Autónomes que formen part de la Mancomunitat, es començarà a repartir aquest cap de setmana aprofitant el marc de la Fira de l’ Oli i l ‘Esparrec que es celebra a Godall .
subvencions, durant l'any 2008, destinades al foment de l'economia cooperativa
Donar publicitat a les subvencions que es detallen a l'annex d'aquesta Resolució, concedides d'acord amb l'Ordre TRE/144/2008, de 17 de març, per la qual s'estableixen les bases reguladores per a la concessió de subvencions destinades al foment de l'economia cooperativa, quant a la publicitat de les subvencions concedides.
...
Beneficiari: Agrícola Catalana i Secció de Crèdit de Godall, SCCL
NIF: F43011840
Núm. d'expedient: 00000213-2008
Quantia atorgada: 10.212,57 euros
...
Beneficiari: Agrícola Catalana i Secció de Crèdit de Godall, SCCL
NIF: F43011840
Núm. d'expedient: 00000213-2008
Quantia atorgada: 10.212,57 euros
2009-06-15
Junta Electoral Nacional, per la qual es fan públics els resultats de les eleccions a cambres agràries celebrades el 24 de febrer de 2007
D'acord amb el que estableixen l'article 108.4 de la Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, de règim general de les eleccions; el Decret 242/1994, de 13 de setembre, pel qual es regula el règim electoral general de les cambres agràries; el Decret 258/1998, de 6 d'octubre, pel qual es modifica el Decret 242/1994, de 13 de setembre, i el Decret 611/2006, de 19 de febrer, pel qual es convoquen les eleccions a cambres agràries,
Resolc:
Donar publicitat als resultats de les eleccions a cambres agràries celebrades el 24 de febrer de 2007.
...
Resolc:
Donar publicitat als resultats de les eleccions a cambres agràries celebrades el 24 de febrer de 2007.
...
Tot a punt per posar en marxa al Montsià la Ruta de l’ Oli i l’ Olivera
El passat 13 de febrer, es va celebrar a l’Ermita de la Pietat d’Ulldecona, la darrera sessió informativa de la Ruta de l’oli i l’olivera per la comarca del Montsià, un projecte comú pel que están treballant els Ajuntaments de Santa Bàrbara, Ulldecona, la Galera i Godall.
Aquest projecte té com a objectiu fomentar l’oferta turística a la zona interior del Montsià, mitjançant l’articulació d’una ruta que tingui l’oli i l’olivera com a eixos principals.
En aquesta darrera reunió hi van assistir els diferents empresaris i membres col•laboradors, amb una important representació del col•lectiu planer. Els punts a tractar foren detallar els acords finals de col•laboració, l’edició de material gràfic i la col•locació dels panells identificatius de la ruta que, d’altra banda, ja foren presentats en el marc de la Fira de l’Oli, Cítrics i Comerç del passat mes de novembre.
Els empresaris de Santa Bàrbara, restaurants i cooperatives, es van mostrar satisfets de la reunió i van apostar per la ruta com una oportunitat de dinamitzar les empreses turístiques del municipi i els valors de tota la zona.
Aquest projecte té com a objectiu fomentar l’oferta turística a la zona interior del Montsià, mitjançant l’articulació d’una ruta que tingui l’oli i l’olivera com a eixos principals.
En aquesta darrera reunió hi van assistir els diferents empresaris i membres col•laboradors, amb una important representació del col•lectiu planer. Els punts a tractar foren detallar els acords finals de col•laboració, l’edició de material gràfic i la col•locació dels panells identificatius de la ruta que, d’altra banda, ja foren presentats en el marc de la Fira de l’Oli, Cítrics i Comerç del passat mes de novembre.
Els empresaris de Santa Bàrbara, restaurants i cooperatives, es van mostrar satisfets de la reunió i van apostar per la ruta com una oportunitat de dinamitzar les empreses turístiques del municipi i els valors de tota la zona.
Vacants provisionals corresponents a la convocatòria de concurs de trasllats adreçada al personal funcionari i en pràctiques del cos de mestres
RESOLUCIÓ
EDU/335/2009, d'11 de febrer, per la qual es fa pública la relació de vacants provisionals corresponents a la convocatòria de concurs de trasllats adreçada al personal funcionari i en pràctiques del cos de mestres per tal de proveir llocs de treball vacants en centres públics d'educació infantil i primària i als dos primers cursos de l'ESO en centres d'educació secundària i en centres de formació de persones adultes.
Mitjançant la Resolució EDU/3683/2008, de 3 de desembre (DOGC núm. 5276, d'11.12.2008), es va anunciar la convocatòria de concurs de trasllats adreçada al personal funcionari del cos de mestres per tal de proveir llocs de treball vacants en centres públics d'educació infantil i primària i als dos primers cursos de l'ESO en centres d'educació secundària i en centres de formació de persones adultes.
D'acord amb el que disposa la base 9 de l'annex 1 de la Resolució esmentada, amb anterioritat a la resolució provisional de la convocatòria anunciada, escau que la Direcció General de Recursos del Sistema Educatiu faci pública la relació de les vacants provisionals objecte de provisió.
La Diputació invertirà 7 milions d'euros en la xarxa viària de les Terres de l'Ebre
Durant el període 2009-2010, la Diputació invertirà gairebé 7 milions d'euros en el condicionament i millora de les carreteres que gestiona a les Terres de l'Ebre. Les actuacions incidiran en un total de nou carreteres, en algunes de les quals ja s'estan executant els treballs. És el cas del condicionament de l'accés a Xerta per la TV-3541, la reconstrucció d'un pont sobre la séquia Sanitària entre l'Ampolla i Deltebre per la TV-3401, o el desdoblament d'un tram de la T-341 a Tortosa. Altres projectes es troben en fase de redacció o de licitació.
Entre aquests darrers, destaquen el condicionament de l’accés a l’Ampolla per la TV-3401 o la segona fase de la millora de la TV-7333 entre La Fatarella i Vilalba dels Arcs.
Així ho ha posat de manifest el president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, a Roquetes, on va presidir l’acte d’inauguració de l’acondiciament de la carretera TV-3421 de Roquetes al Raval de Cristo, un acte que ha presidit el mateix Josep Poblet, acompanyat del vicepresident de la institució intercomarcal i representant territorial de les Terres de l’Ebre, Pere Panisello, del vicepresident Albert Vallvé, dels diputats Álvaro Gisbert i Francesc Josep Miró i de l’alcalde de Roquetes, Francesc Artur Gas.
Aquests projectes se sumen a les actuacions que la Diputació ja ha dut a terme en els darrers dos anys en carreteres que gestiona al Baix Ebre, el Montsià, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta, unes obres que han suposat una inversió de més de 4,3 milions d’euros. En destaquen el condicionament de la TV-3421 entre Roquetes i el Raval de Cristo, inaugurat oficialment aquest dijous dia 19 de febrer; el condicionament de l’accés a Amposta per la TV-3443a des de la C-12, la protecció de talussos entre Paüls i Xerta a la TV-3541, o la millora de la seguretat que ha representat el condicionament de les corbes d’accés a Godall per la TV-3313.
Cohesionar el territori
El condicionament de les diferents carreteres de la Diputació a les Terres de l’Ebre “és una prioritat" de l’ens intercomarcal per tal de disposar d’una xarxa viària en perfectes condicions, la qual cosa faciliti el desplaçament entre els diferents municipis, grans i petits, i n’impulsi els atractius comercials, industrial i turístics. Així ho afirmava avui el president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet. Tot plegat contribueix a cohesionar el territori i a afavorir la qualitat de vida dels seus habitants. És per això que la Diputació, a través del Servei d’Assistència al Territori (SAT), treballa dia rere dia en la conservació i millora dels gairebé 1.100 km de carreteres que gestiona en el conjunt de les Terres de l’Ebre i el Camp de Tarragona.
Des del SAT es vetlla per la millora i el manteniment de les carreteres de la demarcació gestionades per la Diputació. Aquest organisme s’encarrega de la redacció dels projectes i la direcció de les obres executades mitjançant contractista; dels treballs de conservació i manteniment de la xarxa carreteres mitjançant les brigades pròpies de conservació, i del control de les obres executades per terceres persones i altres organismes en la zona d'influència a la xarxa de carreteres, mitjançant la unitat d'explotació i el servei de vigilància. Així mateix, el SAT s’encarrega del control de qualitat de les obres executades tant per contractistes com per les brigades pròpies, mitjançant el laboratori de control de materials.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)