2016-06-22

IN MEMORIAM ESCOLES DE NENS I NENES DE GODALL ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA


Llegia a : http://blocs.xtec.cat/godall/ceip-sant-salvador-godall/

HISTÒRIA DE L’ESCOLA  A començament de segle XX, les escoles de Godall estaven situades a la Plaça de l’Església (Plaça Mare Teresa Blanch).Eren dues escoles unitàries: una de nens i l’altra de nenes. L’escola de nens estava situada en un vell edifici tocant a l’església, que constava de planta baixa i un pis; la planta baixa era un magatzem on l’Ajuntament guardava els mals endreços, mentre que al pis hi havia l’escola de nens.

Les nenes tenien la seva escola en un vell casalot de la mateixa plaça, la planta baixa del qual estava repartida entre la presó i un forn conegut com “El forn de la vila”. Aquest edifici era també propietat de l’Ajuntament. Les dimensions de l’aula eren molt reduïdes, perquè a la mateixa planta es trobava la vivenda de la mestra.

Cap als anys 20 es va enderrocar el ruïnós edifici de l’escola de nens i es va construir un edifici d’una sola planta que resultava espaiós, airejat i ben il•luminat per diverses finestres. El mobiliari es va renovar, canviant els bancs de sis alumnes per pupitres de dos.

Quan es va proclamar la república, es van crear unes altres dues unitats, de manera que l’escola va quedar constituïda per quatre mestres, distribuïts de forma que els nens estaven repartits entre dos mestres- un per als grans i l’altre per als petits -, i les nenes es distribuïen de la mateixa manera. Es considerava que hi havia quatre unitàries, perquè es parlava de l’escola de nens número 1, l’escola de nens número 2, i el mateix per a les nenes.

El problema creat per la manca de local per a les noves aules es va resoldre amb una paret que dividia cada una de les aules inicials.


En acabar la guerra, es va voler aprofitar un local incautat, que havia estat el Centre Republicà, per col·locar-hi les dues aules de les nenes, que estaven en una situació molt penosa per la manca d’espai.  Es va partir en dos una gran nau amb una paret de dos metres d’altura, que quedava  molt per sota de l’immens sostre d’aquella nau.  Aquest problema de separació va fer la solució inviable, perquè van resultar unes aules fredes i perquè els sorolls i tot allò que es deia en una aula es podia sentir des de l’altra.  Al cap de poc temps, van tornar als locals anteriors i s’hi van estar fins a l’any 1958, en què es van enderrocar i es van construir dues aules, també al primer pis, que van resultar acceptables.

L’any 1969 es va fer una concentració escolar, suprimint dos mestres ( un dels nens i una de les nenes) i, fent anar els alumnes dels últims cursos a Ulldecona, amb l’organització d’un transport escolar. Aleshores, els nens dels primers cursos van passar a ocupar la sala que va quedar lliure a l’edifici de les nenes, deixant el local dels nens per tal que s’hi podés instal·lar l’Ajuntament.


Els nens que es van quedar al poble van adoptar el règim de coeducació, formant un curs de Pre-escolar amb nens de 5 anys, primer i segon a càrrec d’una mestra, i els de tercer quart i cinquè a càrrec del mestre.Més tard, el curs 1981-82, es va acabar la concentració escolar a petició dels pares, i els alumnes de Cicle Superior van tornar a quedar-se al poble. Foren instal·lats als baixos d’un edifici del carrer Sant Vicent.L’any 1984 comença la construcció del nou Centre, que es posa en funcionament el curs 1985-86.




escolarització femenina a Godall  1929-1930


2016-06-21

El Museu de les Terres de l'Ebre busca propostes per exposicions fotogràfiques i tallers



El Consorci del Museu de les Terres de l’Ebre ha obert les convocatòries per a la realització de tres exposicions fotogràfiques i quatre cursos i tallers i la d’ajuts de recerca etnològica per aquest 2016. Amb estes convocatòries el Museu vol dotar de recursos i mitjans tècnics a la ciutadania i col·lectius del territori perquè puguen compartir i divulgar els seus treballs i coneixements, cedint espais i equipaments i amb l’aportació dels seus serveis.
Amb la convocatòria d’exposicions i cursos, que es va engegar l’any passat, el Museu també pretén ampliar el ventall d’activitats que ve realitzant. Enguany, se seleccionaran un total de tres mostres: una de temàtica lliure, una sobre les festes populars a les Terres de l’Ebre i , una última, sobre les sales de cinema tancades i en funcionament dels municipis de les Terres de l’Ebre. Pel que fa els cursos i tallers, se’n seleccionaran un total de quatre propostes i hauran de ser de tipus naturalístic, cultural, artístic, artesanal o educatiu.

A més de dotar els projectes d’espais i equips que tinguen al seu abast i d’assessorar els projectes, el museu es compromet a fer-se càrrec de la difusió a través dels mitjans de comunicació i les xarxes socials, de confeccionar targes d’invitació (lliurant-ne un nombre a l’expositor), del muntatge de marcs i paspartús en el cas de les exposicions i a fer el seguiment de la preinscripció i la difusió corresponent a diferents col·lectius en el cas dels cursos i tallers. D’altra banda, el fixament i cobrament d’aquests últims correspon als organitzadors.

El termini de presentació de propostes finalitza el proper 24 de juliol. Els interessats hauran de presentar una sol·licitud que trobaran a la pàgina web del museu, el seu currículum personal, un dossier del projecte i una proposta de difusió. Les propostes seran sotmeses a consideració d’un jurat format per representants del Museu de les Terres de l’Ebre, l’Ajuntament d’Amposta i d’un representant d’una escola d’art del territori.

Ajuts per a la realització de projectes de recerca etnològica 
Pel que fa la convocatòria dels ajuts de recerca etnològica, impulsada pel Museu l’any 2001, en el marc del Programa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial (OPEI) de la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, se seleccionaran dos projectes per un import màxim de 1.200€ cadascun. A més, les entitats seleccionades hauran de cofinançar el projecte en una quantitat que, al menys, siga igual a l’aportada pel Consorci del Museu de les Terres de l’Ebre.

D’ençà que va començar, ja s’han realitzat més d’una vintena de treballs. Els projectes guanyadors disposen d’un any per desenvolupar les seues recerques, que comptaran amb l’assessorament i el suport tècnic del Museu de les Terres de l’Ebre. Els destinataris d’aquests ajuts són institucions i entitats dels municipis/ens locals pertanyents a les comarques del Baix Ebre, Montsià, Ribera d’Ebre i Terra Alta que formen part del Consorci del Museu de les Terres de l’Ebre.

L’any passat les propostes seleccionades van ser: La tradicionalitat de la Festa de Sant Antoni d’Alcanar, presentat de forma conjunta per la Comissió de Sant Antoni i la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Alcanar; i Godall: evolució de les formes de vida en un poble rural, presentat per l’Ajuntament de Godall.


2016-06-20

Gran poesia gràcies a Godall Edicions

font: Nació Digital


L'editorial publica les magnífiques "Rufaga d'un" de Mark Strand, traduïda per Joan Todó, i "El crit i l'eco" de Jordi Mas.

Amb aquestes noves aportacions, el segell segueix apostant per obres de qualitat i basteix un catàleg important.




Rere el somriure de l’editora Matilde Martínez s’hi amaga una capacitat còmplice i una netedat d’intencions: s’ha engrescat en un projecte editorial perquè això és passió, aventura, felicitat, sí, i aquests trets invictes no estan en baralla amb la qualitat ni amb la intel·ligència, ans al contrari. En molt poc temps, Godall Edicions ha fet forat i s’hi ha quedat, ha establert un petit bastió de poesia catalana actual, amb recuperacions notables com el darrer nou volum de Laura López o la defensa d’autors transparents com Maria Dolors Coll, i ha tingut la meticulositat de començar a navegar en aigües estrangeres per alimentar l’estat actual de la qüestió en la nostra literatura.
 
Ara ens arriben Mark Strand, a partir de la feina de traducció de Joan Todó, i el recull de poemes de Jordi Mas, un autor que en poc temps ha aconseguit premis importants com el Senyoriu d’Ausiàs March de Beniarjó o el Premi Vicent Andrés Estellés dels Octubre. Rufaga d’un i El crit i l’eco són dues obres esplèndides que ens donen peu a constatar la salut d’un gènere que encara té molt a oferir, i més encara si arriba de la mà d’editorials valentes, atrevides, suïcides i ambicioses com Godall.


“La gran modernitat és saber quines són les teues arrels i, al mateix temps, ser internacional”

font: La Veu de l'Ebre

entrevista a Joséphine Matamoros


Acord per Godall denuncia «falta de transparència» del govern PSC-PP


Lamenten l'absència de convocatòria de plens ordinaris durant este primer any i la manca de predisposició a donar informació.

Transcorregut un any des de la constitució del nou consistori de Godall, el grup Acord per Godall–AM ha fet balanç de la gestió del govern de coalició format per PSC i PP.

El regidor i portaveu d'Acord per Godall, Alexis Albiol, ha criticat com "una constant" d'este primer any "les reticències i els obstacles del PSC-PP a donar informació sobre la gestió municipal". L' exemple més clar, segons l'oposició, és "la reiterada negativa" del govern municipal a les repetides demandes d'Acord per Godall de poder enregistrar i difondre els Plens municipals. "Malgrat que la Llei ens emparava, no va ser fins el passat 1 de juny que se'ns va autoritzar a l'enregistrament", ha afirmat Albiol. Segons Acord per Godall, a més, el govern municipal no ha facilitat, passats deu mesos, els comptes de la Festa Major de l'any 2015.

En esta mateixa línia, el regidor també ha destacat l'absència de convocatòria de plens ordinaris durant este primer any: "Gairebé tots els plens que s'han convocat han estat de caràcter extraordinari. Ara feia més de vuit mesos que no es convocava un Ple ordinari, de manera que s'ha incomplert l'acord que es va prendre el dia del Ple d'organització de l'actual Ajuntament de convocar un Ple ordinari cada mes", ha assegurat el regidor.

Alexis Albiol ha demanat un canvi d'actitud del PSC-PP: "la nova política no ve determinada per l'edat dels governants sinó per les actituds i els fets dels mateixos, i al nostre poble, després de vint anys de governs socialistes, alguns es creuen amb el dret de dirigir l'Ajuntament com si fos la seua finca particular. Haurien d'entendre que l'ajuntament és de tots, i per això demanem transparència".

Entrevista a Teresa Esmel, número 4 del PSC per Tarragona i alcaldessa de Godall

font: teveon


Obre portes el nou tanatori de Santa Bàrbara

font: Cop d'Ull






Els 9 concerts imperdibles de l'Ermita de la Pietat d'Ulldecona



El programador de les Jornades Musicals a l'Ermita de la Pietat d'Ulldecona, Agustí Vericat, més conegut com a Nete, va quedar commocionat després de la mort de David Bowie, aquest mes de gener. Per això el mític raig que portava el britànic a l'ull ha estat elegit, en part, com a imatge gràfica del certamen. Un raig que no se sap si és un símbol satànic, un homenatge a la cultura pop o potser una revelació divina de “la capacitat telepàtica de la música”, com assegura Nete. De fet, la mística de les Jornades Musicals a l'Ermita de la Pietat és la cirereta del pastís d'una programació musical deliciosa que posa l'accent en que els grups puguin contagiar una energia còsmica al públic, la mateixa que emana d'un lloc sagrat com és aquest petit temple al capdamunt de la Serra de Godall. Us hem fet una descripció dels grups que actuaran cada diumenge en aquest mirador de la plana del Montsià!
1. Metabolé
Comencen les Jornades amb una de les bandes de les Terres de l'Ebre amb més projecció. Música viatgera, desenfadada i plena de matisos multicolors que traslladen de meravella el seu intens i compacte directe. És el reagge, la cúmbia, la bossa nova i moltes tradicions musicals més unides.
Quan? Diumenge 5 de juny, 20h (+info) 
2. Flamingo tours
Rock'n'roll arrelat en la tradició més salvatge de la música popular, rhythm'n'blues surfer, soul primerenc i rabiós, i exotisme descerebrat. Així és la carta de presentació d'aquesta esplèndida banda liderada per la sempre explosiva Myriam Swanson. Vénen a presentar el seu fabulós primer llarg 'Right on Time', precedits per crítiques immillorables i amb fama de convertir els seus directes en vertaderes experiències volcàniques.
Quan? Diumenge 12 de juny, 20h 
3. Ogun Afrobeat
L'idil·li de les Jornades amb l'afrobeat continua i de quina manera! La banda liderada per l'increïble bateria nigerià Akin Dimeji ens farà entrar en una catarsi col·lectiva desenfrenada on la polirítmia africana ho embolcallarà absolutament tot amb la seva energia animal. Cops de groove irresistibles, sensuals tocs de funky, bufits brutals d'una secció de vent posseïda.
Quan? Diumenge 19 de juny, 20h 
4. Mazoni
Les noves cançons de Mazoni supuren vitalitat, inciten al ball i t'obliguen a posar el volum a mil. Nou gir en la seva carrera en el que torna a l'anglès presenten '7 Songs form an Endless Night', un disc parit per a ballar i cridar en una bogeria nocturna inacabable a base de guitarres i sintetitzadors flamejants. No us ho perdeu!
Quan? Diumenge 26 de juny
5. Astrio
Una de les bandes preferides de les Jornades Musicals. En aquest concert, a més, podrem escoltar nous temes del grup en exclusiva abans de la seva publicació, sent privilegiats someliers del seu so propi, identificable a l'hora que sorprenent, intens i emocional com pocs per a trencar barrers estilístiques i creatives. 
Quan? Diumenge 3 de juliol, 20h 
6. New York Ska-Jazz Ensemble 
Una de les bandes més importants i influents de l'escena ska-reggae mundial. Amb deu àlbums editats i un increïble directe, la New York Ska-Jazz Ensemble són una aposta segura, tant per als seguidors del reggae i l'ska, com per als amants de la música negra en general. 
Quan? Diumenge 10 de juliol, 20h 
7. Los Bengala + Big Sirulo Orchester
No hi ha ningú que soni com Los Bengala! Tan sols amb una guitarra i una bateria el duet format per Guillermo Sinnerman i Borja Téllez eleven al màxim la intensitat d'uns directes aclaparadors a cops d'actitud i salvatgisme escènic. Els acompanyaran els Big Sirulo Orchester, una unió còsmica, un xoc de trens amb resultats imprevisibles entre membres de The Happiness Project i Zé, Ensemble Topogràfic, Ubaldo i Shoeg amb el polifacètic Miquel Àngel Marín. Prepareu el cos i la ment per a experiències realment irrepetibles! 
8. Culs Cults + Potato
La quarta edició del 'Reggae a l'Ermita' vindrà de la mà dels mítics Culs Cults d'Ulldecona, acompanyats del grup de Vitoria-Gasteiz Potato. Una combinació exquisida que farà vibrar l'ermita a ritme del millor reggae! 
Quan? Diumenge 7 d'agost, 20h 
9. The Platanotes + Confutatis Maledictis
El soul, funk i rock improvisat dels catalans The Platanotes i el poprockpsicobírric, histamític i destusiu - com ells mateixos defineixen - dels ampostins Confutatis Maledictis posaran la cirereta a una dotzena edició de les Jornades musicals d'Ulldecona amb un directe que, de ben segur, no ens deixarà indiferents. Tindrem ganes de més, seguríssim! 
Quan? Diumenge 28 d'agost, 20h 

2016-06-15

Tot i ser un poble petit, fem un gran esforç i el continuarem fent

La Veu de l'Ebre



El Consell Comarcal del Montsià i la Diputació inicien els plans d'ocupació 2016

Més Ebre


Jordi Mas López, el camí i el silenci

Núvol.cat


Jordi Mas López no és un poeta convencional. La publicació d’El crit i l’eco (Godall Edicions) enllaça amb la tradició d’haikus avantguardistes iniciada per Salvat-Papasseït i Josep Maria Junoy. Les seixanta-tres peces que conformen l’obra intenten unir dos móns radicalment oposats, i paradoxalment indestriables: el cos i la natura. Ara bé: com retratar poèticament el paisatge canviant dels boscos de la Baixa Segarra? Com aconseguir esbossar simbòlicament unes escenes inevitablement volàtils?

A Europa, la relació del poetes contemporanis amb el seu entorn ha estat força bipolar. O bé encaminada a reflectir les emocions del flâneur quan transita pels carrers de la societat industrial, o bé avesada a l’exaltació del poder i majestuositat de la naturalesa, concebuda com a font purificadora de l’esperit humà. Dos estils literaris que, mèrits al marge, han reduït la importància del “jo poètic” a la insignificança.


El PSC de l'Ebre repetix candidats al 26-J, amb Joan Sabaté al capdavant


El PSC ha presentat este dimecres la candidatura per les Terres de l'Ebre i el Camp de Tarragona pel 26-J a Tortosa. Els socialistes de l'Ebre han ratificat els mateixos candidats que ja van concórrer a les eleccions generals del 20 de desembre passat. Així, el primer secretari del PSC a Tortosa, Joan Sabaté, encapçalarà la llista per Tarragona al Senat, mentre que Víctor Alcoverro, primer tinent d'alcalde d'Aldover, i Teresa Esmel, alcaldessa de Godall, ocuparan el tercer i quart lloc a la candidatura al Congrés.
Durant la presentació que s'ha fet al costat del riu Ebre, el cap de llista per Tarragona al Congrés, Joan Ruiz, ha defensat el vot al PSC com l'única forma d'aconseguir "el canvi real" a les polítiques del PP. "Votar segons quines opcions polítiques ens podria portar a perpetuar Mariano Rajoy a La Moncloa", ha dit Ruiz.

D'altra banda, Sabaté ha resumit les principals propostes del partit per a les Terres de l'Ebre en el foment de  la indústria i el creixement econòmic amb la defensa de les infraestructures reclamades pel territori (corredor del Mediterrani, desdoblament de l'A-7 i l'N-420...) i l'impuls de la societat del coneixement a partir de "la potenciació del campus de la URV" o "la posada en valor de la Universitat Ramon Llull". Sabaté no s'ha oblidat de mencionar el "compromís ferm en la defensa de l'Ebre". Si guanya el PSOE les eleccions, ha dit Sabaté, el nou govern socialista derogarà el Pla hidrològic de la conca de l'Ebre "des del consens amb la resta de comunitats autònomes", tal com van fer, ha dit, amb l'anterior PHN quan governava Zapatero.

La representació ebrenca a les llistes es completa amb Albert Alarcón, portaveu socialista a l’Ajuntament d’Alcanar i primer secretari de l’agrupació Local, i Lluïsa Esmel, regidora a Camarles, com a suplents al Senat. Montse Latorre, regidora a Móra d’Ebre, i Núria Valls, de l’agrupació local del PSC de Roquetes, seran suplents a la llista al congrés que encapçalaran Joan Ruiz i Diana Salvadó, de la federació del Camp.

Ulldecona posa en valor el seu ric patrimoni

diari de Tarragona