2012-01-20

El 11 y el 12 de febrero se celebrará el 4° DH Godall

Diari de Tarragona



Més info a la web de la Unió Ciclista Santa Bàrbara:



Vuit poblacions, les oliveres mil·lenàries i la tonyina roja de Balfegó, a Fitur

Ebre Digital


Vuit municipis de les Terres de l'Ebre donaran a conèixer els seus actius els pròxims dies a una de les fires del turisme més importants del món. Fitur, a Madrid, ha obert portes aquest dimecres amb destacada presència ebrenca.

Aquest dimecres ha arrancat la 32a edició de la fira internacional del turisme de Madrid, Fitur, un dels principals aparadors mundials del sector. I les Terres de l’Ebre hi tenen una presència destacada. Especialment, a través del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona. Hi són presents les oficines de Turisme de Deltebre, la Ràpita, Tortosa, les Cases d’Alcanar, Ascó i la Terra Alta i els patronats de l’Ametlla de Mar i l’Ampolla. En la inauguració de la mostra hi han estat presents a més del president de la Diputació, alcaldes com el de l’Ametlla de Mar i Godall. En el cas de Tortosa, cal remarcar que enguany hi té una participació doble, perquè també és present en l'estand que promociona la Setmana Santa d'un important nombre de ciutats de l'Estat i donarà a conèixer el seu call jueu, de manera conjunta amb la resta de calls jueus de Catalunya i de l'Estat. A més, a la fira també hi és present l’oli i les oliveres mil·lenàries del Territori del Sénia i la tonyina roja de Balfegó. Fitur compta amb 9.500 expositors de 167 països i territoris, que ocupen deu pavellons del recinte firal madrileny. En la passada edició, el certamen va aplegar més de 200.000 visitants

Ginestar rehabilitarà una església del segle XIII emprada de magatzem

Diari de Tarragona:



El Govern local vol que es converteixi en la peça central d’un nucli antic dignificat que capti el turisme

Rehabilitar una antiga església d’origen romànic utilitzada com a magatzem durant dècades era la proposta estrella del projecte presentat per l’Ajuntament de Ginestar a la convocatòria 2011 de la Generalitat de Catalunya del programa d’ajuts ‘Viure al poble més’. 
El temple, un cop arranjat i museïtzat, es convertiria en la peça central d’un nucli antic dignificat i preparat per atraure el turisme. L’engrescadora aposta ha rebut l’aprovació de la Generalitat, que l’ha escollit com un dels 19 projectes guanyadors del programa, en el qual es van presentar enguany fins a 143 propostes de municipis catalans de menys de 3.000 habitants.
L’any 2008, el Govern local presidit per l’alcalde Josep Maria Domènech va adquirir a un propietari privat l’antic temple, que ha estat profundament modificat amb el pas dels anys i que segons fonts municipals no exercia la seva funció religiosa des de principis del segle XIX. 
Capella gòtica
Coneguda a Ginestar com església vella, el seu origen es remunta al segle XIII amb un primer temple d’origen romànic, modificat posteriorment dos cops, al segle XV amb l’ampliació d’estil gòtic i al segle XVII. 
Destaca un tram de volta de canó apuntada, una capella lateral coberta per una volta de creueria d’estil gòtic, arcs, pilars i una llinda de marbre sobre l’antiga porta d’accés a la sagristia amb una creu de Malta i una inscripció datada de la primera meitat del segle XVII. De l’exterior del temple en destaquen els contraforts originals.
L’església està documentada l’any 1278 i se sap que va pertànyer a l’Orde del Temple i posteriorment a l’Orde dels Hospitalers. La rehabilitació del temple s’executarà l’any 2013 després que la Generalitat ha premiat el projecte de Ginestar, un projecte que, a banda d’aquesta proposta, inclou la millora urbana de diversos carrers adjacents, la senyalització turística de les cases nobles del poble –concentrades al voltant del carrer Ample– i la difusió turística del conjunt. 
Domènech expressà ahir al Diari la voluntat de vincular la visita al nucli antic amb la del passeig de l’embarcador al riu Ebre i amb el veí municipi de Miravet, que disposa del seu magnífic castell templer.
A l’interior de l’església s’hi adequarà una oficina de turisme i es museïtzarà tot l’interior per a fer-lo visitable i per poder-hi acollir tot tipus d’actes culturals.

La convocatòria

3 premiats i 15 pobles no seleccionatsA banda de Ginestar, dos pobles ebrencs més han estat escollits, Vinebre i Arnes. En el primer cas, es tracta d’una inversió de 874.377 euros per rehabilitar el palau renaixentista de Ca Don Joan i crear un itinerari per a vianants i ciclistes que unirà el nucli antic i l’embarcador de l’Ebre per la ribera del riu. L’alcaldessa, Gemma Carim, va mostrar ahir la seva satisfacció al Diari i assegurà que l’aprovació del projecte ofereix una oportunitat històrica per potenciar els actius turístics, una aposta irrenunciable del consistori els últims anys. El tercer municipi ebrenc guanyador ha estat Arnes amb un projecte de 600.000 euros destinat a potenciar la vinculació del nucli antic amb la seva cultura apícola. El programa atorga una subvenció màxima del 65 % del total.A la convocatòria 2011 hi optaven 18 municipis ebrencs. No han estat seleccionades les propostes d’Ascó, Batea, Bot, Caseres, la Fatarella, Godall, Horta de Sant Joan, la Palma d’Ebre, Paüls, Prat de Comte, Riba-roja, Tivenys, la Torre de l’Espanyol, Vilalba dels Arcs i Xerta.





El Delta del Ebro se moviliza contra un trasvase a Castellón

El Pais:

La batalla del Ebro no ha pasado a mejor vida, al menos en el sur de Cataluña. La mayoría absoluta del PP en las elecciones generales mantiene las espadas en alto en las Terres de l'Ebre. El miedo a un hipotético trasvase sigue presente y prueba de ello es que hace unos días, la Plataforma en Defensa del Ebro convocó una manifestación a la que acudieron 200 personas. Las entidades contrarias al trasvase temen que el PP lo resucite, pese a que en el programa electoral fio futuras transferencias a que haya agua suficiente en las cuencas cedentes. 

Sin embargo, los dirigentes populares de Cataluña no han dado carpetazo al trasvase. "Tarde o temprano se hará", dijo el presidente del PP en Tarragona, Alejandro Fernández, en un descuido durante la campaña. Argumentó que ya se ha hecho uno en el pasado hasta Tarragona y que es una buena oportunidad de negocio. Por eso, en el Delta del Ebro vuelven a sacar las pancartas a la calle. "La historia nos dice que cada siete u ocho años la amenaza retorna", justifica Susanna Abelló, portavoz de la Plataforma en Defensa del Ebro.

En la última protesta, la entidad se concentró al lado de las obras del canal Xerta-Sènia, que teme acaben llevando agua hasta Castellón.La protesta se celebró al lado de las obras del canal Xerta-Sènia porque la construcción fluvial levanta controversias. "Es un trasvase encubierto, las obras avanzan y con ellas será posible llevar el agua a Castellón, solo tendrán que alargar las tuberías", dice Abelló.

El ramal, impulsado por la Generalitat catalana, significa la ejecución de uno de los tramos del Plan Hidrológico Nacional aprobado en tiempos de Aznar. Pero solo para el territorio de Cataluña, porque no incluye llegar a Càlig (Castellón), como se contemplaba en el PHN y reclama la Diputación castellonense.

La construcción del canal Xerta-Sènia la lleva a cabo la empresa Regadius de Catalunya (Regsa) y es una canalización para regar con agua del Ebro los cultivos del sur de Tarragona. Por el momento, se han invertido 64,74 millones de euros en las obras. Las tuberías transitarán por 16.480 hectáreas de las poblaciones de Xerta, Ulldecona, Tortosa, Santa Bàrbara, Roquetes, Masdenverge, Mas de Barberans, Godall, la Galera, Freginals, Amposta y Aldover. "Los cultivos previstos son de cítricos, olivos y fruta; el canal tiene una sección decreciente a medida que va distribuyendo el agua y finaliza en forma de red de regadío", explican fuentes de la Consejería de Agricultura de Cataluña.

El canal está dividido en siete sectores, y las obras del primero finalizarán dentro de tres semanas. Sin embargo, el plan de la cuenca del Ebro aún no ha fijado uno de los aspectos más polémicos que afectarán a la infraestructura: el caudal ecológico asignado para los tramos medios del Ebro y del Segre, que son los que afectan al Delta. No estará decidido hasta al menos dentro de medio año. "Por el momento, han dotado a la estación de bombeo con una capacidad mucho más elevada que la que habían dicho al principio", alerta Abelló.

"Es una cifra incómoda", abunda sobre el caudal ecológico Ferran Bel (CiU), alcalde de Tortosa. "Si se fija el caudal que el Delta necesita habrá un problema, ya que hay unas concesiones firmadas con los regantes. No queremos que se lleven ni una gota a Valencia, pero también reclamamos que Aragón haga llegar el caudal que necesitamos. Nos oponemos al trasvase y la estructura del canal actual no está diseñada para ese fin", asegura Bel. El edil del PP en esa ciudad también votó en contra del trasvase, algo que desató la ira de sus compañeros de partido valencianos.

La Diputación de Castellón no cesa de demandar la transferencia de 90 hectómetros cúbicos de agua anuales hacia su provincia, que podrían llegar con la prolongación del canal Xerta-Sènia. El 25 de noviembre, el Ministerio de Medio Ambiente denegó la petición, realizada en 2007, y también desestimó crear un Consorcio de Aguas en la zona. Pero la Diputación volvió a la carga y entregó a Mariano Rajoy un decálogo de propuestas para esta legislatura votado por todos los grupos políticos. Uno de los puntos relevantes es la petición del trasvase.

"Cada comunidad es competente de sus regadíos, después está el plan nacional", apuntan desde la Confederación Hidrográfica del Ebro. En el Delta preocupa lo que pueda decidir el Gobierno y desde la Plataforma en Defensa del Ebro anuncian que no bajarán la guardia. "En Valencia el PP gana votos con la lengua y con el agua; vienen tiempos duros", concluye Abelló.

Municipios catalanes declaran la Fiesta Patrimonio Cultural

MUNDOTORO

Madrid (España). Los Ayuntamientos catalanes de L'Aldea, Godall,Alfara de Carles, Mas de Barberans, Paüls, Jesús y La Sénia han declarado la fiesta de los toros como Patrimonio Cultural Inmaterialsegún lo estipulado por la UNESCO. Pasan a formar parte así de una lista que ya consta de 14 consistorios catalanes partidarios del reconocimiento de la tauromaquia.

Además de estos siete municipios, han declarado los toros Patrimonio Cultural Inmaterial dos ayuntamientos de Badajoz. Torremejía y Los Santos de Maimona han decretado que los festejos taurinos de sus fiestas pasen a formar parte del patrimonio cultural inmaterial de los pueblos han instado a los Gobiernos de Extremadura y España a que promuevan medidas semejantes en su ámbito de competencia.