2011-02-28

PRESENTACIÓ DE LA VIII FIRA DE L'OLI I L'ESPÀRREC DE GODALL

28.02.2011 - 10:00
28.02.2011 - 23:45
Organitzador:
CAMBRA DE COMERÇ INDUSTRIA I NAVEGACIO DE TORTOSA
Lloc:
Sala Terres de l'Ebre - Seu de la Cambra de Comerç - C/. Cervantes, 7 - TORTOSA
titol:
PRESENTACIÓ DE LA VIII FIRA DE L'OLI I L'ESPÀRREC DE GODALL

Roda de premsa de presentació de la VIII Fira de l'Oli i l'Espàrrec de Godall, a càrrec de l'alcalde Francesc Miró, el director-gerent de la Cambra de Comerç de Tortosa, Francesc Minguell i el gerent de l'Agrícola de Godall, Josep Maria Simó.

Les serres del Montsià i Godall, en un mapa

Les serres del Montsià i Godall ja disposen del seu propi mapa a escala 1: 20.000. Avui es presentarà al Museu del Montsià. És el primer mapa excursionista d'aquest espai natural i es pretén que sigui una eina bàsica per als visitants.

EL PUNT
Darrera actualització ( Divendres, 25 de febrer del 2011 02:00 )

Un incendio pone en peligro las pinturas rupestres de Ulldecona

Més de 4.000 visites a les pintures rupestres

Més de 4.000 persones van visitar el 2010 les pintures rupestres d'Ulldecona, que formen part de la cinglera de la serra de Godall. Aquestes dades posen sobre la taula que al municipi se li valoren cada cop més els atractius turístics. Només cal mirar enrere per confirmar un augment decidit del turisme: l'any anterior, el 2009, per exemple, hi va haver només la meitat de visitants al conjunt rupestre del costat del santuari de la Pietat. “Hem intentat buscar un turisme especialitzat. Les actuacions a l'abric 5, consistents en la neteja de part de la paret de pintades de grafits, han donat molt impuls i presència mediàtica”, afirma Josep Rodrigo, regidor de Turisme de l'Ajuntament d'Ulldecona.

Però les pintures rupestres, amb el centre d'interpretació, no són l'únic atractiu turístic del municipi: el castell medieval és el segon monument més visitat d'aquest municipi del Montsià (765 visites); el tercer són les oliveres mil·lenàries de la finca de l'Arion (358 visites), i en quart lloc hi ha el nucli antic (129 visites). D'altra banda, 1.500 persones van passar durant l'any passat per l'oficina de turisme d'Ulldecona.

Autoritzen la caça excepcional de conills per reduir-ne la plaga

El tercer DH Godall supera el nombre d'inscrits


Detenida una banda de butroneros que saqueaba empresas de Tarragona y Castellón


Los Mossos d'Esquadra, en colaboración con la Guardia Civil, han detenido a una banda de butroneros que presuntamente se dedicaba a saquear empresas del sur de Tarragona y del norte de Castellón y escondía el botín en una zona apartada varios días antes de repartirlo.

Según ha informado este lunes la policía catalana, detuvieron el 17 y 18 de enero a seis individuos, de entre 24 y 34 años, por presuntamente cometer seis robos y algunas tentativas en empresas y comercios de La Sènia, Godall, Ulldecona, Alcanar (Tarragona), Peñíscola, Benicarló, Vinaròs (Castellón).

El grupo, que estaba organizado jerárquicamente, detectaba su objetivo unas horas o días antes y lo estudiaba hasta que decidía dar el golpe.

Entonces, se reunían en el piso de uno de los miembros para ir juntos al lugar y mientras unos entraban en el edificio haciendo un butrón (agujereando la pared o el techo), el resto vigilaba la zona, y se conectaban entre sí con teléfonos móviles o 'walkie-talkies'.

En el registro del domicilio de uno de ellos, los investigadores hallaron varios objetos de los establecimientos saqueados y otros que podrían relacionarse con otros robos.

Los detenidos —Marian Daniel Z., de 30 años; Feodor T., de 25; George S., de 27; Marius T.G., de 29; Vasile Rares R., de 34, y Vasile-Mariu P., de 24— han ingresado en prisión tras pasar a disposición del Juzgado de Instrucción de Amposta en funciones de guardia.

Pugna política per la capital (Avui, 6/2)

Ulldecona reclama més tributs a les pedreres per les seves extraccions

La indústria del marbre és una de les principals activitats econòmiques d’Ulldecona. La pedra (coneguda comercialment com a Sénia) s’extreu de les pedreres situades a les serres Grossa i de Godall, majoritàriament en terrenys públics (monts blancs o comuns). Fins ara les quatre indústries locals només pagaven un cànon a l’Ajuntament en concepte d’arrendament dels terrenys de titularitat pública, d’entre 8.000 i 11.000 euros anuals, però no s’aplicava cap tribut sobre les extraccions realitzades a la muntanya. Ara el Consistori ha decidit executar l’ordenança municipal per a la gestió de terres i runes, que data del 1992 però que fins ara no s’havia aplicat a les empreses de la pedra.

En aquesta ordenança s’estableixen una sèrie d’imports per la quantitat de pedra extreta, a partir del document que elaboren les mateixes empreses sobre la seva activitat anual (pla de labors). D’aquesta manera, les quantitats a pagar s’han multiplicat per cinc o fins i tot per deu, arribant en algun cas, com el de Canteras Ebro, als 141.000 euros.

Des de fa anys hi havia a la població veus que reclamaven una major pressió fiscal sobre l’activitat de les pedreres, sector que en els anys de bonança va generar molta activitat i beneficis però que també implica un impacte paisatgístic notable per al terme municipal.

Les indústries s’oposen frontament a la mesura i ja han presentat diversos recursos al Tribunal Contenciós Administratiu. Argumenten que l’ordenança del 1992 no els és aplicable, «perquè la pedra és un recurs prioritari, públic però no de l’Ajuntament, que ja es regula per la normativa minera», segons han explicat al Diari alguns dels empresaris del sector, com Vicent Gerónimo, José Miguel Gil o Manel Castell. A banda de la tassa en si, també s’oposen a la manera com s’ha calculat. «S’ha tingut en compte com si tot fos pedra de qualitat, i no és així», afegí Gil. A més, les empreses asseguren que amb l’actual context de crisi, no tenen capacitat per fer front a aquests pagaments.

Oberts al diàleg

Des de l’Ajunament, l’alcaldessa Núria Ventura afirma que l’obligació del govern municipal era fer complir la normativa vigent, però es mostren oberts a continuar les converses amb les empreses per tal de poder arribar a un acord.

També els empresaris estan oberts a sentar-se novament amb el Consistori per tal d’assolir un acord. Així, recorden que ja hi ha hagut col·laboracions en el passat, com quan es va cedir la pedra per a la construcció del nou pavelló esportiu.

2011-02-03

8ª Fira de l'Oli i l'Espàrrec a Godall, els dies 11,12 i 13 de març

Programa: http://www.scribd.com/doc/47736329/Godall-8a-Fira-Oli-i-l-esparrec-11-12-13-Marc-2011

Web: http://godallmoliclapises.blogspot.com/



Restaurants del territori del Sénia participaran en un llibre de receptes amb oli d'oliveres mil.lenàries (Diari de TGN)

Encuentro Amics del Motor de Godall


Encuentro Amics del Motor de Godall
Fecha: 20 de febrero de 2011
Localidad: Godall (Tarragona)
Lugar: Casal Municipal
Organiza: Amics del Motor Godall
Precio: 10 euros
Actividades:
Matinal motera, precio 10€
Incluye almuerzo (butifarra, longaniza, lomo y ajoaceite), ticket de sorteo de un jamon,obsequio del motoclub. Habrá trofeos para la moto más antigua,la moto con más km, el motoclub con más participantes..., cerveza gratis, Mini ruta por el interior del pueblo.
Información: 661 97 35 75 y 977 73 82 63
Correo electrónico: amicsdelmotordegodal@gmail.com
Promoción Action Team: No

L'alcalde de Godall aspira a la reelecció

L'alcalde de Godall, Francesc Miró, ha tornat a ser escollit pel PSC com a candidat socialista i aspira a la reelecció. Té 50 anys i és alcalde des del 1999. Entre els principals reptes que vol assumir en la pròxima legislatura hi ha generar llocs de treball, amb la posada en marxa del polígon industrial i el viver d'empreses; impulsar el turisme, i dotar de més serveis el municipi.

El Godall continua amb la bona ratxa: Arnes 2 - Godall 3

3er DH GODALL els dies 5 i 6 de febrer

WEB OFICIAL: https://sites.google.com/site/dhgodall/


Llibre sobre la Serra del Montsià i Serra de Godall


Serra de Montsià i Serra de Godall
Edición: 1

Plano a escala 1:20.000 de:

- Serra de Montsià

- Serra de Godall



Plataforma per Catalunya a les properes municipals.


Primer ho vaig llegir al blog amic Debatmorenc. Després al diari el Punt. A tots dos llocs donaven la llista de ciutats i pobles de la província on té pensat presentar-se el partit xenòfob Plataforma per Catalunya (PxC) Tot i preocupar-me que un partit d’aquestes característiques pugui arribar a presentar llista a les properes municipals (encara em preocupa més que puguin treure representació), el que encara em produeix més enuig és que es que s’acabin presentat a la Galera, el meu poble natal.
Sóc conscient que la Galera és un poble que, tradicionalment, ha votat partits de dretes. Des del restabliment de la democràcia les esquerres han guanyat molt poques vegades (un parell de generals, sinó recordo malament) A més és un poble on pot passar un fet del tot inversemblant i digne de sortir a la premsa (de fet ha sortit diverses vegades): que hi pugui haver un pacte de govern entre ERC i PP! Ara bé, crec que estic en condicions d’assegurar que un pacte d’aquestes característiques, després de les eleccions de maig, no tornarà a passar. L’estada oficial d’Alejo Vidal-Quadras a la Fira de la Terrissa de l’any 2009, poc abans de les eleccions europees, quan hi era candidat, va fer trontollar el pacte. Evidentment, l’alcaldessa de torn era del PP el va convidar sense comunicar-ho a l’altre partit amb qui compartia govern municipal, amb el conseqüent malestar per part d’ERC.
Però una cosa és que guanyi CiU i el PP esdevingui la segona força més votada i l’altra és que es pugui presentar PxC. Al comentari que vaig deixar al blog Debatmorenc, deia que “esperava amb impaciència saber qui formarien la llista”. O dit d’una altra manera, qui són els post-franquistes que aniran a la llista. I que no s’ho prengui a mal si ho llegeix algú dels “implicats”, perquè les coses són com són i aquesta és així. Per molta disfressa catalanista que es vulguis posar.
Els darrers alcaldes “franquistes democràtics” (al menys que jo recordi) van ser el de Camarles, Primitivo Forastero, el de Godall, Aurelio Villalbí i el de Santa Bàrbara José Bertomeu. L’únic que queda en vida dels 3 és el darrer, el que a Santa Bàrbara sempre han conegut com D. Pepe.
Aquests alcaldes franquistes tardans (els darrers alcaldes no democràtics van prendre possessió una vegada mort el dictador, l’any 1976, sinó ho recordo malament), van aconseguir ser escollits com els primers alcaldes democràtics amb llistes independents. Després de la victòria de Pujol a les primeres eleccions autonòmiques que va governar amb l’ERC de l’Heribert Barrera, era prioritari per a CiU aconseguir alcaldes als territoris on menys implantació tenia. Així, van fitxar a “cop de talonari” si feia falta diversos alcaldes d’arreu de Catalunya. Forastero, Villalbí i Bertomeu, van ser alguns d’aquest noms que l’any 1983 van presentar-se com a caps de llista de la coalició nacionalista (la federació es va formar-se fa relativament poc) Després van repetir en diverses convocatòries on també van aconseguir ser elegits.

El Cosell Comarcal del Montsià treballa per l'ocupació i la creació d'empreses

Font: L'Ebre Especial

En marxa les obres del viver d'empreses del Montsià després de sis mesos de retard

Font: La veu de l'Ebre


Ayudas a 21 municipios para gastos 'excepcionales' (Diari de TGN)

Les obres del viver d'empreses arrenquen amb sis mesos de retard

Font: Diari de Tarragona

Telenotícies comarques. Entrevista a Alejandro Albiol (Godall)

Emissió del "Telenotícies comarques" de la demarcació de Tarragona corresponent al dilluns 24 de gener del 2011, on el veí de Godall, el sr. Alejandro Albiol mostra la seva colecció privada d'armes antigues.

http://www.tv3.cat/videos/3331070/TN-comarques-Tarragona-24012011

Enagás millora l'oferta als pagesos


Font: Avui+

La companyia gasista Enagás ha incrementat en dues ocasions l'oferta d'indemnització al centenar de pagesos afectats per la construcció del gasoducte, que doblarà la capacitat del que hi ha ara entre Tivissa i Paterna. “Enagás ha canviat el preu dues vegades, i ara estem amb unes xifres més raonables”, va explicar el coordinador d'Unió de Pagesos (UP) a les Terres de l'Ebre, Joan Montesó. En aquest sentit, bona part dels afectats estan disposats a acceptar la indemnització d'Enagás. “Hi ha propietaris que encara estan valorant la possibilitat d'anar al jurat d'expropiacions”, va dir Montesó, que no dóna per tancat el conflicte.
Un centenar de propietaris es van manifestar davant les màquines d'Enagás a Masdenverge l'octubre de l'any passat i van aconseguir paralitzar l'obra durant un dia. Amb tot, la companyia gasista va reprendre les obres, que avancen a un ritme frenètic i afecten els municipis de Tivissa, Ginestar, Rasquera, el Perelló, l'Ampolla, Camarles, l'Aldea, Tortosa, Amposta, Masdenverge, Santa Bàrbara, la Galera, Godall i Ulldecona. L'obra té un cost de 67 milions i està declarada d'interès general.

Els problemes ambientals a les Terres de l'Ebre (OPINIÓ)

Font: Teveon

L’estat actual de problemes i amenaces per al medi ambient a les Terres de l’Ebre és bastant variat. N’hi ha per a tots els gustos. Aquesta llista que presentem és un resum que no pretén ser exhaustiu de la problemàtica ambiental a les comarques de l’Ebre, però que pensem que són punts a tindre en compte de cara al nou Govern.

Un dels principals problemes és el que fa referència a l’estat de conservació i preservació futura del delta de l’Ebre, i dels transvasaments. Prenem aquests dos problemes junts degut a la relació que tenen. Si bé es veritat que un transvasament declarat de l’Ebre no es preveu en estos moments, sí que els canals de regadiu Xerta-Sénia i Segarra-Garrigues poden ser portes obertes de cara a nous transvasaments que d’alguna forma caldria bloquejar. El delta de l’Ebre té els problemes de subsidència i salinitat que amenacen en fer-lo desaparèixer i/o fer-lo estèril. Cal una política decidida per resoldre estos problemes, que passen per la no detracció d’aigua de l’Ebre. Els regadius en sí mateixos són grans detraccions d’aigua que acabaran fent-li mal al riu i el seu delta.

Dubtem molt que calgui nous regadius a una agricultura que només se sosté amb subvencions. Realment la solució més evident al problema de l’agricultura passa per la fixació d’uns preus justos per als productes agrícoles i no la transformació de milers d’hectàrees de secà en regadiu. El delta de l’Ebre és un bon exemple d’agricultura intensiva de regadiu que té molts de problemes i que no se sosté tot sol per desgràcia, sinó gràcies a les subvencions. Els altres problemes del regadiu estan a les terres que s’han de regar, ja que els secans, com els de Lleida són terres d’un gran valor ambiental. En aquest punt, cal mencionar també el problema de la contaminació del riu a Flix. Esperem que es pugue resoldre sense cap contratemps.

Ja fa tres anys que el projecte Castor amenaça els interessos del territori senienc, però també de la comarca del Montsià, i del Baix Maestrat, perquè es tracta d'un projecte potencialment contaminant que ens hipoteca a tots, i afecta directament al sector agrícola, tant pel que fa a l'ocupació en si de la planta terrestre, com també pel traçat del gasoducte. Pensem que la desembocadura del riu Sénia, en el seu tram final, és un espai que en comptes d'instal·lar-hi una indústria pesant que produirà unes 25 tones de CO2 a l'any, hauria de ser preservat per a activitats compatibles amb el medi ambient.

El Castor és un nou afegit a un antic problema de consideració: l’energètic. Per una part tenim dues centrals nuclears i una de molt pròxima, en los problemes que comporta. A això cal afegir el tema del magatzem temporal centralitzat (MTC) que no sabem on s’ubicarà finalment, però que té probabilitats d’instal·lar-se al municipi d’Ascó. La solució al problema energètic passa en primer lloc per intentar estalviar al màxim energia i fer-la més eficient. Avui dia, com a mínim al món industrialitzat, se tendeix just al contrari: a fomentar el malbaratament i el consum d’energia.

Una vegada abordat aquest problema, cal passar a un sistema de producció d’energies renovables, que cal que siguen una solució i no un altre problema més com fins ara. Les renovables cal que tinguin un impacte mínim al medi natural per mig de la seua implantació a zones humanitzades o industrials, ja que per una part és allí on es consumix energia, i per altra s’evita l’ocupació de terres de gran valor natural. Com a exemples, caldria utilitzar superfícies a infraestructures ja fetes com ara terrats d’edificis, polígons industrials o carreteres, on el impacte és pràcticament nul. Avui en dia, per una part hi ha la suficient tecnologia per a fer-ho (només cal mirar per exemple, els nous miniaerogeneradors). L’exemple més clar d’una incorrecta implantació està a la Terra Alta, amb una massificació de parcs a l’altiplà i la construcció futura de parcs molt impactants com els de Pinell, Prat de Compte, Benifallet i Ascó. Cal tindre en compte també les noves línies elèctriques que cal construir per evacuar l’electricitat d’aquests parcs.

El problema de les infraestructures en general comença a prendre protagonisme a les Terres de l’Ebre, ja que cada vegada hi ha una major ocupació del territori per vies de comunicació, per polígons industrials i per urbanitzacions, malgrat que la crisi econòmica n’ha aturat de moment. Cal una política global de sostenibilitat, que exemplifiquem en alguns casos. Com a exemple d’infraestructura viària, cal citar la futura autovia A-7, que és una infraestructura que duplicarà l’actual AP-7. A més, el traçat és un dels més impactants possibles, transcorrent per l’interior de la comarca del Montsià, partint per dos una ZEPA i també la plana d’oliveres monumentals més gran de tota Catalunya. Això s’arreglaria amb la liberalització de peatges a l’AP-7, o en cas de construir l’autovia, en fer-la desdoblant l’actual N-340 o fent-la paral·lela a l’AP-7.

Com a municipis amb previsió de noves urbanitzacions podem citar l’Aldea amb la urbanització prop de l’Ebre que porta a cap l’empresa FADESA i la futura a la zona de Vinaixarop, de Teyco. Però no és l’únic: es pot citar també l’Ampolla o l’Ametlla entre d’altres. La urbanització de zones del delta de l’Ebre també pot arribar a ser problemàtica si no se li posa fre.

El polígon industrial més gran de les Terres de l’Ebre, el Catalunya Sud, hauria de donar cobertura a la relativa baixa industrialització de les comarques de l’Ebre, sense haver de créixer, ja que és limítrof a una zona hàbitat de l’àliga cuabarrada. A part d’això, el problema dels polígons a l’Ebre i a tota Catalunya és que s’estan “poligonitzant” zones de molts municipis escampats pel territori sense ordre. Cal definir polígons a zones estratègiques que absorbeixin la manca d’aquestes infraestructures i evitant fer-ne per tot arreu. I omplint-los abans de definir nou sòl industrial que moltes de vegades es queda buit. Per anomenar alguns dels polígons que no tenen justificació en estos moments, es poden citar els projectats a La Sénia per una banda i a La Galera i Godall per l’altra.

Com dèiem, per tots els gustos.