2009-11-25

El Godall guanya a La Fatarella per 3-0 el dia de la inauguració dels vestidors


GODALL - 3
LA FATARELLA - 0


Godall: Gisbert, Alin, David, Lluc
(Carlos), Rodríguez, Ivan (lejandro),
Adrián (Esteve), Robert,
Màrius, Ruben, Albert.
La Fatarella: Sergi, Romà (Robert),
Genis, Narcís, Melso, Santi,
René, Nelson, J.Manel, Ruben
(Isaac), Esteve (Didac).

Arbitro: Martínez Caballé. El colegiado
amonesto a los jugadores
locales Alin, Mariusy Albert y a los
visitantes Romà, Santi, Robert y
Didac.

Goles: 1-o, Rodríguez (2'); 2-0, Robert(
50'),3-o, Robert (p.)(6/).

Pallarès inaugura la millora dels vestidors

(Font: Diari de Tarragona) La subdelegada del Govern a Tarragona, Teresa Pallarès, acompanyada de l'alcalde de Godall, Francesc Josep Miró, inaugurà el diumenge passat les obres de millora als vestidors del camp municipal d'esports i els serveis de la pista cultural polivalent de Godall.
Es tracta d'una obra inclosa dins del Fons Estatal d'Inversió Local amb un pressupost de 144.599 euros.

2009-11-20

Bases per a la concessió de subvencions per a l'arranjament i millora dels camins municipals del Montsià 2008-2009.

2009/14452 - CONSELL COMARCAL DEL MONTSIÀ

En el Butlletí Oficial de la Província de Tarragona número 209 de data 10 de setembre de 2009, es va publicar l'acord d'aprovació inicial de les bases que han de regir la concessió de subvencions per a l'arranjament i millora dels camins municipals del Montsià 2008-2009.
Transcorregut el termini de 20 dies no s'ha presentat al·legacions, per tant, l'aprovació inicial ha esdevingut definitiva.
Tal com s'estableix la normativa de règim local, es publica tot seguit el text íntegre:

BASES QUE HAN DE REGIR LA CONCESSIÓ DE SUBVENCIONS PER A L'ARRANJAMENT I MILLORA DELS CAMINS MUNICIPALS DEL MONTSIÀ 2008-2009

BASE 1.- OBJECTE
L'objecte d'aquestes bases és estructurar i fixar els criteris i el procediment per a la concessió de subvencions a ajuntaments de la comarca del Montsià, per a l'arranjament i millora de camins públics municipals, per a l'exercici 2008-2009 d'acord amb el conveni signat amb la Diputació de Tarragona.

BASE 2.- BENEFICIARIS
Són beneficiaris dels ajuts els següents ajuntaments de la comarca del Montsià:

BENEFICIARIS PROGRAMA 2008-2009
Alcanar
Amposta
Freginals
La Galera
Godall
Mas de Barberans
Masdenverge
Sant Carles de la Ràpita
Sant Jaume d'Enveja
Santa Bàrbara
La Sénia
Ulldecona

BASE 3.- REQUISITS DELS BENEFICIARIS
Per poder gaudir de l'ajut caldrà acreditar:
3.1. Que el sol·licitant està al corrent, per qualsevol concepte, en les seves obligacions vers la Diputació de Tarragona i el Consell Comarcal del Montsià.
3.2 Que es compromet a contribuir en les obres amb un import no inferior al 50 % de l'import total, bé sigui en metàl·lic o bé en materials, jornals de peons o mitjans de transport.
3.3 Que el camí o tram de camí objecte de la sol·licitud no disposa d'ajut amb càrrec a ingressos procedents del PAM, ni de qualsevol altre programa que així ho determini.
3.4. Que el camí és municipal.

BASE 4.- QUANTIA DE LA SUBVENCIÓ
4.1 L'import de la subvenció ve determinat per la distribució de l'import que la Diputació de Tarragona atorgui al Consell Comarcal per a l'arranjament de camins municipals, d'acord amb el conveni signat amb l'ens provincial el 30 de juliol de 1998 i les seves corresponents addendes d'actualització anuals, o qualsevol altre document que el substitueixi i que reculli el mateix programa d'ajuts. La Diputació de Tarragona ha comunicat al Consell Comarcal la concessió d'una aportació de 62.670,28 euros per a l'any 2008 i 63.547,66 euros per a l'any 2009 .
4.2. La quantia total s'atorgarà d'acord amb els següents paràmetres:
a) 40 % de l'import total atorgat per la Diputació de Tarragona distribuït de forma lineal entre tots els municipis.
b) 30 % del mateix import distribuït per població.
c) 30 % de l'import distribuït per la superfície de cada territori.
Excepte en el cas dels municipis de Masdenverge i Ulldecona, els quals van renunciar a la participació del reparto corresponent a l'anualitat 2006-2007, i per tant, aquesta incrementarà l'anualitat 2008-2009.

La quantia resultant és:
IMPORT DE SUBVENCIÓ IMPORT MÍNIM A
MUNICIPI EN EUROS JUSTIFICAR EN EUROS
Alcanar 10666,79 21333,58
Amposta 19455,40 38910,80
Freginals 4580,88 9161,76
La Galera 5200,60 10401,20
Godall 5456,80 10913,60
Mas de Barberans 7331,83 14663,66
Masdenverge 9545,55 19091,10
Sant Carles de la Ràpita 13246,17 26492,34
Sant Jaume d'Enveja 7895,35 15790,70
Sta Bàrbara 6720,26 13440,52
La Sénia 11263,95 22527,90
Ulldecona 24854,35 49708,70
Total 126217,94 252435,86

BASE 5.- REQUISITS FORMALS PER A LA SOL·LICITUD
Els ajuntaments s'adreçaran per escrit al Consell Comarcal del Montsià, com a màxim 30 dies després de la publicació de les bases al BOPT, sol·licitant la inclusió en el Programa i adjuntant:
5.1 Acord de l'òrgan municipal competent que contingui:
- Voluntat de participar en el programa
- Pressupost de l'actuació i quantia de l'ajut sol·licitat
- Compromís de contribuir en les obres amb un import no inferior al 50 % de l'import total, bé sigui en metàl·lic o bé en materials, jornals de peons o mitjans de transport
5.2 Document tècnic que reculli les actuacions a executar, integrat per:
- Memòria tècnica
- Plànols de situació i d'actuacions
- Pressupost de l'actuació

BASE 6.- PROCEDIMENT I CONCESSIÓ DE LA SUBVENCIÓ
Un cop rebudes totes les sol·licituds, el tècnic comarcal avaluarà les peticions i presentarà el seu informe a la Comissió Informativa Comarcal d'Obres Públiques i Escola Taller, o aquella que la substitueixi en competències, per tal que, aquesta informi l'atorgament definitiu de l'ajut.
L'atorgament es realitzarà mitjançant acord de la Comissió de Govern del Consell Comarcal del Montsià, que serà degudament notificat als ajuntaments beneficiaris.
Una vegada notificada la concessió de la subvenció al sol·licitant s'entén que aquest l'accepta ja que així ho manifesta expressament en la sol·licitud.

BASE 7.- SEGUIMENT DE LES ACTUACIONS
1.- Les obres a executar podran ser inspeccionades pels Serveis Tècnics del Consell Comarcal. Amb aquesta finalitat, els beneficiaris manifestaran per escrit, amb una antelació que no podrà ser inferior a 5 dies, la data d'inici de les obres.
2.- Un cop acabades i justificades les obres, seran verificades pels Serveis Tècnics del Consell Comarcal.

BASE 8.- JUSTIFICACIÓ DE LES OBRES
Les obres objecte d'aquesta subvenció hauran d'estar finalitzades, com a data màxima, abans del 15 de maig del 2010.
Per a la percepció de les subvencions és necessari haver realitzat les obres d'arranjament i millora dels camins que són objecte de la subvenció i cal presentar al Consell Comarcal, com a màxim el 30 de maig del 2010, la següent documentació:
a) Instància subscrita per part de l'alcalde-president / president de l'entitat i dirigida al President del Consell Comarcal sol·licitant el pagament de la subvenció.
c) Certificat lliurat pel secretari-interventor o per l'interventor de l'Ajuntament, que acrediti que els documents i factures que es presenten com a justificants, han estat aprovats per l'òrgan competent.
d) Certificació final del tècnic director de l'obra degudament diligenciada.

BASE 9.- PAGAMENT DE LA SUBVENCIÓ
L'efectivitat dels pagaments de la subvenció restarà condicionada al lliurament anterior, per part de la Diputació de Tarragona, dels fons corresponents i al fet d'haver-se justificat la realització de les obres.

BASE 10.- ROMANENTS
Si qualsevol dels beneficiaris no justifica la totalitat de la subvenció atorgada, ja sigui per manca d'execució de la totalitat de l'obra o per execució parcial, els romanents que es produeixin, prèvia autorització de la Diputació de Tarragona, es reservaran al mateix beneficiari per tal que, en l'any següent, justifiqui la despesa pendent.
Si aquesta segona justificació no es produeix, la quantitat passarà al repartiment entre tots els ajuntaments i EMD, inclosos en el mateix grup.

BASE 11.- INCOMPLIMENTS
L'incompliment de qualsevol les condicions establertes en aquestes bases podrà donar lloc a la revocació de la subvenció, amb els efectes que determini l'acord de revocació adoptat per la Comissió de Govern.

BASE 12.- ENTRADA EN VIGOR DE LES BASES I EFECTES
Aquestes bases s'aplicaran a partir de la seva publicació en el BOPT.

L'Ebre vol respectar els seus nuclis encimats per preservar el paisatge

Font: Diari de Tarragona, 19 de novembre de 2009

Més promoció per a la clementina de les Terres de l’Ebre

Font: El Punt, 1 de novembre del 2009


El DPTOP sotmet a informació pública el Catàleg del paisatge de les Terres de l’Ebre

Font: Ribera online

El DOGC publica l'inici del període d'informació pública del Catàleg del paisatge de les Terres de l'Ebre elaborat per l'Observatori del Paisatge de Catalunya, que es perllongarà durant un mes. El Catàleg és un instrument previst a la Llei del paisatge de Catalunya que serveix per a inventariar i analitzar tots els valors paisatgístics de la zona i per a proposar aquells objectius de qualitat paisatgística que la planificació territorial i la resta de polítiques sectorials hauran de prendre en consideració.

El Catàleg del paisatge, previst a la Llei 8/2005 de protecció, gestió i ordenació del paisatge, és el document de caràcter tècnic que determina la tipologia dels paisatges de cada zona, els seus valors i estat de conservació, els objectius de qualitat que han de complir i les propostes per a assolir-los.

Unitats de paisatge
El Catàleg divideix l'àrea de les Terres de l'Ebre en 19 unitats de paisatge, definides segons el creuament de dades sobre la morfologia del territori (relleu, hidrologia, pendents) amb d'altres de caràcter social o cultural (usos del sòl, elements identitaris) i els resultats de la consulta ciutadana. Cadascuna d'aquestes unitats té una extensió mitjana de 285 km2.

1. Costers de l'Ebre: unitat formada pels costers que s'originen a la Terra Alta i les Garrigues Altes, i que descendeixen vers el riu Ebre. És un territori forestal amb alguns conreus als fons de vall, principalment d'oliveres. El complex nuclear d'Ascó és un dels elements més significatius del seu paisatge.

2. Altiplà de la Terra Alta: terreny de suaus ondulacions, és la unitat del paisatge que més ha evolucionat al darrer decenni per canvis en els conreus, d'olivera a ametller o vinya. Té 130 elements inclosos en el catàleg de Béns Culturals d'Interès Nacional.

3. Serra del Tormo: unitat de relleu abrupte però amb altituds moderades, amb les cingleres de la serra de la Figuera dominant el perfil paisatgístic. Hi ha nombrosos cultius abandonats amb marges de pedra seca.

4. Riberes de l'Algars: presenta un paisatge agroforestal, amb diversitat de conreus de secà, essent el més important en els darrers anys el de la vinya. Els nuclis mantenen la seva tipologia rural.

5. Serres de Pàndols-Cavalls: hi predomina el paisatge forestal i arbustiu, amb nombrosos elements de valor, com ara la muntanya de Santa Bàrbara, el convent de Sant Salvador d'Horta o el nucli antic de Prat de Comte.

6. Cubeta de Móra: paisatge pla i agrari, amb predomini dels conreus de regadiu de fruita dolça. Els nuclis urbans són compactes i segueixen la línia del riu o les vies de comunicació. El conjunt de Miravet i el riu Ebre són els elements que li donen més identitat.

7. Baix Priorat: paisatge agroforestal, amb predomini dels conreus a l'oest (vinya, olivera, avellaner, ametller) i presència d'arquitectura de pedra seca.

8. Serra de Llaberia: paisatge de muntanya mediterrània, de relleu abrupte, i cobert de vegetació, poc habitat, amb conreus localitzats a les valls interiors i importants fons escènics.

9. Barrufemes: unitat travessada de nord a sud pel riu Ebre, entre les serres de Pàndols i Cardò. Destaquen els nuclis de Pinell de Brai i Benifallet, així com els congostos del riu Canaletes.

10. Burgans: unitat composada per petites parcel·les agrícoles, estructurades amb murs de pedra en sec, amb masos i casetes disseminades.

11. Muntanyes de Tivissa-Vandellòs: paisatge de muntanya mediterrània de relleu agrest, cobert per vegetació en un 90% de la superfície, amb petits nuclis de població.

12. Serres de Cardó-Boix: unitat de relleu abrupte, amb barrancs profunds, i bàsicament forestal, amb la vall de Cardó i el seu monestir com a principal valor paisatgístic.

13. Los Ports: el fons escènic més visible de les Terres de l'Ebre, format per muntanyes de relleu molt abrupte, amb només dos nuclis de població, Paüls i Alfara de Carles.

14. Plana del Baix Ebre-Montsià: format per planes on el 80% del sòl està dedicat a conreus de secà, predominantment d'olivera.

15. Paisatge fluvial de l'Ebre: comprèn el riu Ebre i tots els usos que se'n deriven, com els canals de rec o les terrasses fluvials. Conviuen paisatges agrícoles molt ben conservats amb espais molt transformats per les infraestructures. Tortosa és el nucli de població més important.

16. Vessants de Tivenys-Coll de l'Alba: paisatge típicament mediterrani de vessants suaus, estructurat per les oliveres i l'arquitectura en sec. Només hi ha un nucli, Tivenys, però es troben urbanitzacions disseminades per tota la unitat.

17. Litoral del Baix Ebre: paisatge litoral amb nuclis que registren un fort procés d'urbanització i que contrasten amb els conreus agrícoles de l'interior.

18. Serres de Montsià-Godall: unitat de paisatge molt divers caracteritzat per dues serres paral·leles separades per una depressió i amb nuclis urbans amb un dinàmic procés de creixement.

19. Delta de l'Ebre: unitat amb una importància natural indiscutible, amb el 40% de la superfície protegida, i amb predomini dels conreus d'arròs. Conté importants valors paisatgístics com ara el far de la Punta del Fangar o l'Encanyissada.

El nou FEIL aportarà més de 20 MEUR als ajuntaments de l'Ebre i permetrà la creació de prop de 800 llocs de treball

El nou Fons Estatal de treball i sostenibilitat local, abans FEIL (Fons Estatal d'Inversió Local), mesura del govern espanyol per fer front a la crisi, aportarà més de 20 MEUR als ajuntaments de les Terres de l'Ebre i permetrà la creació de prop de 800 nous llocs de treball. El PSC de l'Ebre ha valorat positivament aquest pla que, sumats als 32 MEUR de l'anterior, suposen més de 52 MEUR en inversió finançada totalment pel govern de l'Estat en només dos anys. Del nou fons, destaquen els 3,8 MEUR que rebrà Tortosa o els 2,2 MEUR d'Amposta. També cal assenyalar l'1,6 MEUR que rebrà Sant Carles de la Ràpita (Montsià); l'1,2 MEUR de Deltebre (Baix Ebre), o l'1,1 MEUR de l'Ametlla de Mar (Baix Ebre).

La posada en marxa d'aquest nou pla ha estat valorada molt positivament pel secretari de Política Municipal del PSC, Manel de la Vega, que ha recordat que a més dels 800 nous llocs de treball directe, el nou pla també en permetrà crear 340 de manera indirecta. En aquest sentit, s'ha fet la recomanació que els ajuntaments incorporin a la convocatòria actuacions que no només permetin la creació de llocs de treball durant l'execució de les mateixes, sinó que en generin amb vista al futur. Com a exemple ha posat l'Ajuntament de Godall que arran de la convocatòria posarà en marxa una llar d'infants, que permetrà generar llocs de treball durant l'actuació i també crear ocupació de cara al futur. Una altra de les propostes per acollir-se a aquests ajuts ha estat la que ha realitzat el president del PSC a l'Ebre, Joan Sabaté, que ha apostat perquè els ajuntaments aprofitin el pla per millorar l'enllumenat de les seves ciutats i pobles. En aquest sentit, ha avançat que el grup municipal socialista farà arribar una proposta al govern de Tortosa per fer una actuació de millora de l'enllumenat que eviti la contaminació lumínica, que disminueixi el consum energètic i que, a la vegada, donarà seguretat a la ciutadania.'Estem davant d'una inversió extraordinària en dos anys, més enllà dels recursos que l'Estat destina als Ajuntaments i de les inversions previstes en els pressupostos generals. Es tracta d'una mesura sense cofinançament, el que representa que els ajuntaments no hi han de posar ni cinc', ha deixat clar Sabaté. Per aquest motiu, considera sorprenents les 'declaracions' de l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel (CiU), dient que l'Estat està 'desaparegut' de les Terres de l'Ebre. 'Amb xifres a la mà i en comparació amb els govens de CiU i el PP a Madrid i Barcelona, mai no s'havien aportat tants diners a les Terres de l'Ebre, diners que directament creen llocs de treball, que no només permeten viure a les famílies, que és importantíssim, sinó que dinamitzen la nostra economia', ha afegit.

Una associació en defensa dels bous aglutinarà totes les penyes del territori

La Veu de l'Ebre 16-10-09

La música de veintinueve bandas se pasea por el Centre

Font: Diari de Terrassa, 6 d'octubre de 2009


Los viveros de empresas se extienden en las Terres de l'Ebre


Font: Diari de Tarragona 30-10


Anunci d'Aprovació de Projectes d'Actuacions Específiques d'interès públic


Font: La Veu de l'Ebre


2009-10-27

Molt bon començament del C.F.Godall a la lliga

Transcorregudes 6 jornades de lliga, el C.F.Godall continua a la part alta de la classificació tot i jugar tots els partits fora de casa.

Els resultats des de el començament de la temporada han estat els següents:

jornada 1. Jesus i Maria B - C.F.Godall 2-8
jornada 2. Rasquera - C.F.Godall 1-1
jornada 3. Jesus Catalònia B - C.F.Godall 3-2
jornada 4. Ginestar - C.F.Godall 2-3
jornada 5. Arnes - C.F.Godall 2-3
jornada 6. Ulldecona B - C.F.Godall 0-0


De comida de pobres a plato de lujo

La Vanguardia 04-10-2009


El Conseller d’Agricultura presidirà divendres els actes de celebració dels 50è Aniversari de la Secció Almàssera de la Cooperativa de Goda


La Plana Ràdio 07-10-2009

Coincidint amb la 6èna edició de la Fira de l’oli i l’espàrrec de 2009, la Cooperativa Agrícola de Godall va presentar una nova marca d’oli sota el nom de Lacrima Olea, emparada amb la DOP Baix Ebre-Montsià.

Aquest oli te una acidés de 0,3ª i ha passat tots el permisos d’analítica i els tast d’olis corresponents. Aquest any se n’han elaborat més de 2.000 lts i es presenta en envasos numerats de 5 lts i de 0,75 cl.


Ara, l’ entitat vol celebrar el 50è Aniversari de la Secció Almàssera (1959-2009), amb la presencia de l’Hble. Sr. Joaquin LLena, Conseller d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural de la Generalitat de Catalunya, fent un petit homenatge a tots els socis actuals i als tres mes antics, que encara continuen en vida i que han continuat contribuint en la construcció del nou molí.

Les oficines estan ubicades al C/ Calvari, i que a partir d’ara per acord de l’Ajuntament (a petició de la Cooperativa), passarà a dir-se Plaça de la Cooperativa, per aquest motiu es descobrirà una placa amb aquest nom.

Els actes de celebració ,presidits per Llena començaran aquest divendres 9 d’ octubre a partir de els 18 hores i consistiran en la descoberta de la placa inaugural de Plaça de la Cooperativa i del 50è aniversari ,el lliurament de tres plaques als tres socis més antics de la Almàssera i del lliurament d’un obsequi a tots els Socis actuals de la Secció Almàssera.

La Secció Almàssera de la Cooperativa de Godall , des de la seva constitució l’any 1949, ha anat funcionant pel sistema tradicional de “prenses i cofins”, havent-la reformat i adaptat en diverses ocasions per perfeccionar-la, situada a l’interior del nucli urbà, ocasionant aquesta situació problemes de transit a la zona i altres molèsties al veïnat.

Avui en dia la recol•lecció d’olives s’ha mecanitzat,la producció a augmentat i l’ entitat a potenciat la qualitat del producte podent arribar a envasar l’Oli d’Oliva Verge Extra i de la Denominació d’Origen Baix Ebre-Montsià, de més qualitat i més competitiu.

L’any 2002 el Consell Rector de la Cooperativa pels motius abans indicats i amb l’afany de poder donar un adequat servei als seus socis, va proposar a l’Assemblea General el trasllat i la millora de l’Almàssera, presentant-los el projecte de construcció d’un nou molí a les afores de la població, havent-la aprovat per la majoria dels assistents. El molí es va posar en marxa a partir de la Campanya 2003-04.

Actualment es recull una mitjana de 2.500 tn/campanya d’olives bàsicament del propi terme municipal .Amb una mitjana de 500 tn/campanya d’oli i 60.000 lts. envasats.

La finca on esta ubicat el nou Moli d’Oli ,denominat Les Clapises comprèn una única parcel•la de 12.000 m2, amb una superfície construïda de 768 m2 i un volum edificat de aproximadament 7.000 m2.

Des de l’any 2004, s ‘esta produint, envasant i comercialitzant l’oli de collita pròpia, sota la marca “Molí Clapises”, lo que representa un orgull per als socis de l’entitat, i un reconeixement de tots els clients a la qualitat de l’oli, tant verge com verge-extra que s’ elabora.

Ara, volem celebrar el 50è Aniversari de la Secció Almàssera (1959-2009), amb la presencia de l’Hble. Sr. Joaquin LLena, Conseller d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural de la Generalitat de Catalunya, fent un petit homenatge a tots els socis actuals i als tres mes antics, que encara continuen en vida i que han continuat contribuint en la construcció del nou molí.

Godall inaugura el centre d’interpretació de la seua serra


La Plana Ràdio 14-10-2009

municipi vei de Godall, està decidit a promoure el seu valor turístic més valuós, la serra de Godall, un espai natural protegit per la Generalitat , molt freqüentat pels humans des d’èpoques remotes .

El centre el centre d’interpretació i de promoció turística està ubicat al Casal Municipal i ocupa dos pisos.

Imatge: Diari de Tarragona

A la planta baixa, s’hi ha instal·lat una oficina de turisme on s’oferirà informació de totes les actius turístics i activitats que es poden realitzar al terme municipal. Al primer pis, d’altre banda, s’han rehabilitat dues sales, destinades a acollir la museïtzació definitiva d’ aquest incipient centre d’interpretació de la serra de Godall.

Actualment l’Ajuntament hi mostra dues exposicions, una amb fotografies antigues de veïns del poble i l’altra està dedicada a la mostra de pobles que integren la Mancomunitat de la Taula del Sénia. Al marge d’utilitzar-les com a sales d’exposicions, l’alcalde, Paco Miró, espera que els espais inaugurats el passat divendres pel Conseller ‘ Agricultura Joaquim Llena , s’utilitzin per altres activitats, per exemple, conferències.

El centre d’interpretació està dedicat als valors naturals i culturals de la serra de Godall, en concret el sender que transcorre fins l’ermita de la Pietat, el mirador des d’on es pot practicar l’activitat d’avistament d’ocells, i els abrics d’art rupestre de la Serra de Godall ja terme d’Ulldecona, declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

L’objectiu del centre serà el de fomentar les rutes per la natura, en especial la que uneix l’ermita de la Pietat i el poble de Godall.

El pressupost del nou centre d’interpretació és de 150.000 euros, una part dels quals ,62.000 euros, han estat aportats pel Agricultura.


Més info a:

http://www.diaridetarragona.com/ebre/035283/godall/obre/centre/promocio/dels/valors/naturals/serra

http://www.elpunt.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/90506-llena-inaugura-el-centre-dinterpretacio-de-la-serra-de-godall.html

Santa Bàrbara acollirà divendres la III Jornada de Desenvolupament Rural

La Plana Ràdio 15-10-2009

L’Ajuntament de Santa Bàrbara organitza la III Jornada de desenvolupament rural. Aquesta jornada, que es va iniciar amb el Taller pràctic de tècniques de recerca de feina el passat 30 de setembre, tindrà la seva continuació aquest proper divendres 16 d’octubre.

L’objectiu d’aquesta segona part de la Jornada és presentar a l’empresariat i a emprenedors i emprenedores les possibilitats que, des del Departament de Treball, s’ofereix en matèria de finançament i ajuts per desenvolupar el seu negoci. Paral•lelament, es presentarà el resum d’activitats del Punt d’orientació i assessorament empresarial de Santa Bàrbara.

Foto: Santa Bàrbara Activa


Finalment s’ aprofitarà també la Jornada per inaugurar l’espai destinat per l’emprenedoria local i regional, SANTA BÀRBARA ACTIVA, a càrrec del sr. José A. Martín, director dels serveis territorials del Departament de Treball a les Terres de l’Ebre.

La jornada tindrà lloc a la Biblioteca José Escudé de Santa Bàrbara, situada al segon pis del Centre Cultural (c/Mare de Déu de Montserrat, 28- Santa Bàrbara). El divendres 16 d’octubre a partir de les 18.30 hores i les inscripcions es poden fer al Centre Cultural de Santa Bàrbara o al telèfon 977 71 91 36.

Aquesta jornada s’emmarca en les accions d’implementació de dos projectes importants de l’Ajuntament de Santa Bàrbara. Per una banda el projecte Dona, activa’t!, que es presenta com la posada en pràctica per a l’any 2009 del Pla Local de Polítiques d’Igualtat d’Oportunitats de Gènere 2008-2011, que ha confeccionat l’Àrea de la Dona de la Regidoria de Serveis Socials.

I per una altra, el projecte de Promoció Econòmica de l’Interior del Montsià (pla 2008-2011), que desenvolupa la Regidoria de Promoció Econòmica, juntament amb el Departament de Treball i els ajuntaments de Godall, la Galera i Masdenverge.

Nou Reglament de la IGP Clementines de les Terres de l`Ebre

GenCat 10-2009


El Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR) ha aprovat el nou Reglament de la Indicació Geogràfica Protegida (IGP) Clementines de les Terres de l’Ebre, derivat de l’adaptació de l’anterior a la Llei de Qualitat Agroalimentària 14/2003, i al Decret 285/2006, i la relació de municipis que correspon a la zona de producció, elaboració i envasat d’aquesta IGP, com publica avui el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC).

Aquest reglament forma part de la sèrie de reglaments de les Denominacions d’Origen Protegides (DOP) i de les Indicacions Geogràfiques Protegides (IGP) que s’aniran publicant per tal d’adaptar-los a l’esmentada normativa. La principal novetat d’aquestes adaptacions rau en el canvi de personalitat jurídica dels consells reguladors que es constitueixen com a corporació de dret públic, i en el sistema de control i certificació d’IGP i DOP. Els reglaments també contemplen aspectes com els registres i inscripcions, la declaració de produccions, logotip, etiquetat, el control i certificació, el funcionament del consell regulador, els règims electoral i sancionador, i el finançament.

Les clementines protegides amb aquesta IGP corresponen a fruites de l'espècie Citrus reticulata, de les varietats Clementina fina, Clementina hernandina i Clemenules (Clementina de Nules), que pertanyin a persones productores inscrites al Registre del Consell Regulador.

La zona de producció, elaboració i envasat de la IGP Clementines de les Terres de l’Ebre està constituïda pels municipis pertanyents a les comarques del Baix Ebre i del Montsià: l'Aldea, Aldover, Alfara de Carles, l'Ametlla de Mar, l'Ampolla, Benifallet, Camarles, Deltebre, Paüls, el Perelló, Roquetes, Tivenys, Tortosa, Xerta, Alcanar, Amposta, Freginals, la Galera, GODALL, Mas de Barberans, Masdenverge, Sant Carles de la Ràpita, Sant Jaume d'Enveja, Santa Bàrbara, la Sénia, Ulldecona.

Aspiracions renovades al CF Godall amb Cortiella de tècnic

Més de 670 persones es queden sense faena a l'agost malgrat el pla Zapatero i el turisme


Ebreconòmic 09-2009

Un pagès de la Galera denuncia la tala de 44 arbres de la seva finca



Diari de Tarragona 09-2009

S’investiguen els possibles autors i els motius de la destrucció del camp de cítrics, situat a peu de carretera


Hilario Audí, un jubilat de la Galera, es va trobar amb una desagradable sorpresa quan va anar dissabte a collir unes figues de la seva finca. Algú havia talat bona part dels arbres de l’explotació, destinada al consum familiar i a la que dedica el seu temps lliure. Segons explicà, els autors de la destrossa van fer servir un serrat japonès per talar per la soca mandariners i tarongers d’entre cinc i dotze anys, i una llimonera de prop de vint, a més d’un nesprer. Tots els arbres estaven en producció i en el cas dels cítrics, a punt per a collir ja a partir del mes vinent.

Però els fets no són nous. Segons explicà el pagès al Diari, ja el passat mes d’agost va trobar una desena d’arbres talats a la mateixa finca, entre tarongers i cirerers. En total, calcula en uns 6.000 euros els danys ocasionats a l’explotació, situada a la partida de l’Anogué, a peu de la carretera TV-3314, que uneix el nucli de la Galera amb Godall i el barri ulldeconenc de la Miliana.

El jubilat ha denunciar els fets davant dels Mossos d’Esquadra i el jutjat d’Amposta s’ha fet càrrec del cas. Actualment s’estan investigant els possibles autors de la destrossa i els seus motius, tot i que resultarà complicat poder-ne determinar l’autoria, ja que no hi ha testimonis.

Amb tot, el denunciant ha tret les seves pròpies conclusions i apunta a dos veïns també de la Galera, amb els que ha mantingut fortes desavinences des de les passades festes majors del municipi, a principis d’agost, «quan vam tenir uns altercats», admet sense concretar-ne els motius. Ara només espera poder demostrar qui ha estat l’autor o autors de la malifeta per tal de reclamar una compensació per tots els danys comesos. «No hi ha dret al que han fet. Quan hi ha un problema s’ha de donar la cara i no actuar d’aquesta manera, d’amagat», afirmà amb indignació.

La Sènia recorda el vessant aeri de la Guerra Civil

Ribera on line 09-2009

La Sènia posseeix un patrimoni històric singular i un passat ric en fets relacionats amb el vessant aeri de la Guerra Civil espanyola. Amb motiu de la celebració de les Jornades Europees del Patrimoni ―del divendres 25 al diumenge 27 de setembre―, la localitat del Montsià oferirà una visita guiada al camp d’aviació de la Sènia, que va ser testimoni dels vols del bàndol republicà i de les esquadrilles alemanyes de la Legió Còndor.
Aquesta no serà l’única activitat que ha preparat la comarca per participar en les Jornades. Està prevista una visita guiada a Terracota, el Centre d'Interpretació de la Terrissa de la Galera, durant la qual es descobrirà com s’elabora una peça de terrissa. D’altra banda, a Ulldecona organitzen dues visites guiades: una a les pintures rupestres de la Serra de Godall, declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1998 i l’altra a l’Arion, on hi ha una de les més grans concentracions d’oliveres mil·lenàries, amb més de 1.500 exemplars que sobrepassen els 1.000 anys d’antiguitat.

El projecte Oli i Oliveres monumentals del Territori del Sènia rep una subvenció de 1.23 MEUR


Tinet Digital 09-2009

L'Associació Territori del Sénia, formada al 50% per representants dels sectors econòmics de la zona (agraris, turístics, socials) i l'altre 50% per la Mancomunitat de la Taula del Sènia, es va crear per a treballar conjuntament per a la millora de les condicions de vida de la gent d'este territori. Recentment la Mancomunitat, amb l'ajut del SOC, ha acabat un Inventari complert de les Oliveres mil.lenàries o monumentals (de més de 3,5 m de perímetre de tronc a 1,3 m del sòl) del seu territori, arribant als 4.080 exemplars (repartits per 18 municipis, tot i que la majoria estan a Ulldecona, Canet lo Roig i La Jana), fet que és únic a tot el món. Ara, amb la subvenció del Ministeri de Medi Ambient, es vol tirar endavant un projecte per aprofitar els valors d'aquests arbres.

Es dona la circumstància que les oliveres són el cultiu majoritari al territori (28.658 Ha, d’una superfície total 197.734 Ha), cosa que representa el 14,5%, mentre que a Espanya és el 4,8%, a la Comunitat Valenciana el 4,1%, a Catalunya el 3,9% i a Aragó l’1,2%. I per altra banda l’agricultura representa el 13,3% de la població ocupada d’esta zona, mentre que la mitja a Espanya és del 6%, a Catalunya el 2%, a la Comunitat Valenciana el 4% i a Aragó el 6%.

Partint de tot això es va plantejar este Projecte pilot, anomenat “Oli i Oliveres mil·lenàries, motor de desenvolupament sostenible del Territori del Sénia”, amb l’objectiu principal de: “posar en valor les 4.080 oliveres mil·lenàries existents, aprofitant els seus valors en tots els aspectes possibles, però amb la finalitat de que els beneficis reverteixin en la millor valorització de tot l’oli de la zona; i també que, una vegada fetes totes les millores necessàries en els processos de producció i, després dels maridatges apropiats, serveixin per a la millora d’altres productes: gastronòmics, turístics, culturals, de salut, etc.”

Ha estat l‘Associació qui va presentar el projecte al MAMR i ara, una vegada aprovada la subvenció, serà qui l’administrarà però, mitjançant un conveni de col·laboració, serà la Mancomunitat qui el durà a terme, per la seua experiència i els mitjans humans i materials de que disposa.

Estos dies l’Associació ha rebut la notificació del Ministeri donant-li una subvenció de 1.230.150 € (repartida en 4 anys) per a este Projecte, sent un dels 20 que han estat seleccionats i el que ha rebut l’ajuda major.

De la subvenció total (1.230.150 €) hi ha una part (320.711 €) destinada a despeses d’assistència tècnica (estudis i projectes, reunions...). Mentre que la part de despeses d’execució compta amb 909.439 € per a:
- conservar i posar en valor les oliveres mil·lenàries
- mesures agroambientals i de millora del medi ambient
- millora de la qualitat i augment del valor dels olis del territori
- estudi d’un Centre d’Investigació (IRTA) sobre les oliveres i l’oli
- campanyes de divulgació de l’oli i les oliveres
- campanyes de formació al sector i a altres del territori
- itineraris mediambientals per les oliveres i el territori
- TICs: web, georeferenciació, noves prestacions
- interacció amb altres sectors econòmics

Aquest dimarts s'ha reunit la Comissió mixta (6 persones de l’Associació i 6 de la Mancomunitat) que és l’òrgan de presa de decisions per a reformular el projecte d’acord amb la subvenció aprovada i posar en marxa immediatament les coses previstes, com per exemple, l’inici de l’Estudi de l’IRTA, que està orientat a:
- determinar el genotip de les oliveres monumentals (les de més de 3,5m)
- caracteritzar les oliveres singulars (les que tenen un genotip únic)
- comparació de les característiques dels olis de les diferents oliveres
- assessorament als molins per a la producció d’oli d’oliveres monumentals.

L'inventari
L'objectiu primordial d'aquest treball ha sigut l'elaboració d'un inventari per a conèixer de forma directa el nombre total d'oliveres monumentals que hi ha al territori de la Taula del Sénia. Per altra part, l'elaboració d'aquest inventari ha permès descobrir la distribució de les oliveres dins del territori, així com el nombre total d'exemplars i les seues dimensions i característiques. En certa manera, es tracta de posar totes les cartes sobre la taula per a poder entendre i veure la dimensió de tot l'extens patrimoni arbori que hi ha en els pobles de la Mancomunitat de la Taula del Sénia.

Un inventari d’oliveres monumentals és la primera eina que ha de conduir a l’elaboració de futurs projectes conservacionistes, plans de gestió i altres estudis, per a poder mantindre de forma sostenible, tant per als propietaris com per a les administracions, el gran patrimoni d’oliveres monumentals o mil·lenàries. És per això la importància de fer este inventari, ja que suposa el primer escaló per a futurs projectes.

Des del descobriment de la producció d’oli, este producte ha format una part important en la vida dels homes en tota la conca mediterrània. Des dels fenicis, egipcis, grecs, romans, àrabs i cristians, l’oli ha sigut emprat en l’alimentació, en cosmètica i també com a líquid de combustió en fanals i cresols. Considerat un arbre sagrat, l’olivera es va conrear per tot el Mediterrani fins arribar a les nostres terres.

Fruit d’esta vella tradició oleica en la cultura mediterrània, avui en dia tenim en les nostres terres exemplars d’oliveres de grans dimensions, algunes d’elles plantades pels àrabs i potser, inclús, pels romans, arbres de gran valor que poden assolir edats des d'un centenar a inclús més d’un miler d’anys.

El present treball és el fruit d’una intensa recerca per totes les terres de la Taula del Sénia on hi ha conreu d’oliveres, buscant exemplars monumentals. S’ha pretès fer un inventari exhaustiu d’arbres considerats monumentals, també anomenats mil·lenaris.

Per a poder realitzar este treball s’han visitat i prospeccionat les finques, partides, polígons o inclús termes sencers de 18 pobles de la Taula de Sénia. Estos pobles són els situats a les terres més baixes del territori, on la climatologia suau permet el cultiu i desenvolupament normal de les oliveres. El treball s’ha basat fonamentalment en els pobles de la vessant marítima de la Taula del Sénia i més concretament en: Alcanar, Benicarló, Càlig, Canet lo Roig, Cervera del Maestre, Freginals, La Galera, Godall, La Jana, Mas de Barberans, Rossell, Sant Carles de la Ràpita, Santa Bàrbara, La Sénia, Traiguera, Ulldecona i Vinaròs. Per altra banda, i amb menor importància en quan a quantitat, també s’han trobat exemplars monumentals en un poble del Matarranya, Pena-roja de Tastavins. La resta de pobles (Beseit, Castell de Cabres, Morella, La Pobla de Benifassà, Vall de Roures i Vallibona), tots ells pobles de muntanya, s’han quedat fora de l’estudi degut a que no s’ha pogut trobar cap exemplar que manifeste les característiques adequades per a ser catalogat com a monumental.

El valor límit per a considerar una olivera monumental que s’ha usat en el present treball, ha sigut la mesura de 3,50 m del perímetre del tronc principal de l’arbre, mesurat a una alçada d’1,30 m. Esta mesura ha servit de tall per a poder incloure o refusar els arbres mesurats al camp. Per a cadascuna de les oliveres inventariades s’ha pres la mesura del perímetre del tronc (a la base del tronc i a una alçada 1,30 m des del sòl), l’alçada total de l’arbre, el diàmetre de la capçada, així com la mesura de les branques secundàries resultants d’una ramificació, en aquells arbres que ramifiquen per sota d’1,30 m d’alçada. A més a més, cada arbre ha sigut marcat amb l’ajuda d’un GPS per tenir les dades concretes de la seua ubicació, també han sigut fotografiats tos els exemplars estudiats, realitzant un conjunt de fotos de cada exemplar que ajudaran al seu reconeixement i estudis posteriors. I, finalment, s’ha fet una classificació de la Monumentalitat, numerant de 1 a 6 (1 = menor i 6 = la major), en funció del perímetre de tronc però també (altura, formes rares, rabassa, etc.).

La recerca d’oliveres s’ha fet prospeccionant tots els terrenys dels pobles estudiats. Ha sigut una tasca que s’ha fet conjuntament amb l‘ajuda de persones coneixedores del terreny, institucions i cooperatives amb alguna experiència prèvia en catàlegs d’oliveres. En la majoria de pobles l’ajuda d’estes persones ha estat fonamental per poder trobar les oliveres més grans del terme, en altres pobles amb un volum d’oliveres molt superior per anar buscant les oliveres una per una, es va optar per prospeccionar tot el terme sencer, d’un extrem a l’altre i finca per finca, és el cas de Canet lo Roig, La Jana i Ulldecona, poblacions que reuneixen la major densitat d’exemplars catalogats i la suma de tots ells suposa el 80% de les oliveres monumentals del territori.

Amb la gran tasca feta en este inventari s’han pogut catalogar un total de 4.080 oliveres monumentals pels diferents pobles que formen part del territori de la Taula del Sénia. Esta xifra suposa una gran densitat d’oliveres monumentals per a un territori molt menut i es pot dir, amb tota certesa, que és una de les zones amb el major nombre d’oliveres mil·lenàries o monumentals i on es troben alguns dels exemplars més voluminosos. Estes oliveres es concentren sobre tot en tres pobles La Jana, Canet lo Roig i Ulldecona, els dos últims passen dels 1.000 exemplars monumentals i La Jana arriba a 939 oliveres. Cal tindre en compte que tan Canet i Ulldecona tenen termes molt grans (68,5 i 126,7 km² respectivament) i La Jana molt reduït (19,5 km²), atenent a estes dades de superfície, La Jana es ficaria al capdavant dels pobles amb més exemplars monumentals per km².

Durant la realització d’este treball han col·laborat en el treball de camp, durant un total de 5 setmanes en els termes de Canet lo Roig i Ulldecona, els alumnes i professors del grup de Dinamització dels serveis d’informació i atenció ciutadana del Taller de Empleo Tierra de Encuentros II: José Miguel Adell Ramia, Laia García Moreno, Miquel Gasulla Reverté, Lucía Guimerà Sebastià, Emèrita Jovaní Adell, Pilar Martí Salvador, Lourdes Matamoros Gago, Sara Puente Aznar, María José Quintana Periche, Meritxell Torras Perpiñan i Mònica Voichita Cosma.

També durant els 2 últims mesos va treballar en l’inventari un persona contractada per la Mancomunitat de la Taula del Sénia, Albert Julian Zaragoza (de La Sénia), que va suposar una gran ajuda per a poder finalitzar tot el treball de camp i que no s’allargués més enllà de l’estiu.

Hi ha també moltes altres persones que han col·laborat, han aconsellat i han mostrat moltes oliveres i finques de cada terme, són persones coneixedores dels seus pobles i que amb la seua ajuda han fet possible l’inventari: José Anglès Sans (Càlig), Ximo Anglès Sans (Càlig), Àlvar Anyó (Benicarló), Lluís Arbó (Sant Carles de la Ràpita), María José Barreda (Vinaròs), Ramón Caballer (Rossell), Tito Cabané (Ulldecona), Josep Lluís Cardona Gavaldà (Santa Bàrbara), Xaro Checa Bejarano (grup Intercoop), Pepi Cid (Acomont), Andreu Cumba Coloma (La Jana), María Blanca Duré Prades (La Galera), Josep Lluís Fernández Homedes (Freginals), Juan Gargallo Balaguer (La Jana), Ricardo Gil Rull (Pena-roja de Tastavins), Eleuterio Gimeno Gimeno (Canet lo Roig), Ricardo Guimerà Lleixà (Mas de Barberans), José Ramon López Masip (Vinaròs), Ramon Mampel Della (Traiguera), José Messeguer Pla (Canet lo Roig), Jesús Millán Pago (Godall), Joan Moisés (Sant Carles de la Ràpita), Ruben Pareja Balaguer (La Jana), Antonio Peinado Sorlí (Benicarló), Victoriano Pertegàs Mitjavila (La Sénia), Lluís Porta Ferré (La Galera), Josep Querol (Rossell), Jordi Roé Bonfill (Santa Bàrbara), Ferran Royo Pla (Santa Bàrbara), Josep Maria Sancho Subirats (Alcanar), Joan Subirach (Freginals), Martí Vericat Cifre (Canet lo Roig), Jaume Vilanova (Benicarló).

També ha sigut molt valuosa l’ajuda prestada pel personal de la Mancomunitat de la Taula del Sénia a l’hora de fer este treball, especialment per part de Jaume Antich Balada (Gerent) i el personal d’ocupació laboral, Xus Querol, Tere Adell, Lucia Lombarte i Mar Albesa.

La direcció i redacció del treball ha anat a càrrec de ROMÀ SENAR LLUCH, per encàrrec d’Arabogues.

La Diputació impulsa la creació i adequació d’àrees de lleure en 50 municipis

Tot Tarragona - 08-2009




a Diputació de Tarragona invertirà 525.000 euros en la creació o adequació d’àrees de lleure en 50 municipis i entitats municipals descentralitzades del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Les diferents quantitats es reparteixen entre els ens que van acollir-se a la convocatòria d’aquesta línia d’ajuts i que en compleixen els requisits.

L’import màxim de cada inversió és de 18.039 euros, segons estableixen les bases que regulen aquestes aportacions. Les inversions serviran per adquirir mobiliari urbà per a àrees d’esbarjo, realitzar tasques d’arranjament i millora de diversos espais, crear o ampliar-ne d’altres, recuperar l’entorn de fonts, instal•lar tanques i serveis i recuperar arbredes, entre moltes altres actuacions en el mateix sentit.

Amb aquesta línia d’ajuts de caire mediambiental, a través del Servei d’Assistència Municipal (SAM), la Diputació fa palès un cop més el seu afany per millorar la qualitat de vida dels habitants de la demarcació i contribuir a la preservació d’espais naturals i de lleure dels municipis.

Ajuntament / Ajut Diputació:

Jesús (EMD): 4.073,26 €
L’Espluga de Francolí: 15.253,30 €
Falset: 11.067,29 €
La Figuera: 2.989,61 €
Figuerola del Camp: 12.712,61 €
Garcia: 13.882,89 €
Godall: 15.253,38 €
Gratallops: 10.152,00 €
Els Guiamets: 7.377,45 €
Margalef: 12.192,70 €
La Masó: 13.368, 64 €
Montblanc: 9.908,67 €
La Morera de Montsant: 10.268,95 €
Nulles: 7.468,75 €
Passanant i Belltall: 15.253,38 €
Les Piles: 14.321,32 €

La Diputació de Tarragona aportarà 27.000 euros a la Mancomunitat de la Taula del Sénia

Avui.cat 08-2009

a Diputació de Tarragona ha aprovat un conveni de col·laboració amb la Mancomunitat de la Taula del Sénia, pel qual l'ens provincial es compromet a aportar 27.000 euros a l'entitat. En aquests moments, la Mancomunitat aglutina 22 municipis de Catalunya, l'Aragó i el País Valencià amb trets geogràfics, històrics, culturals i lingüístics comuns, Concretament, l'acord preveu la prestació, per part de la Diputació, d'un seguit de mesures de suport tècnic, jurídic i econòmic als municipis mancomunats que pertanyen a l'àmbit territorial de la demarcació de Tarragona.

La Mancomunitat de la Taula del Sénia està formada per 22 municipis situats al voltant del riu Sénia que sumen un total de 110.000 habitants, en un territori de 2.000 Km2. Els municipis catalans que en formen part són Alcanar, Ulldecona, la Sénia, Sant Carles de la Ràpita, Godall, Mas de Barberans, la Galera, Freginals i Santa Bàrbara (Montsià). Els municipis valencians que la integren són Vinaròs, Morella, Traiguera, Rossell, Canet, la Jana, Càlig, Cervera, Vallibona i Benicarló, mentre que els municipis aragonesos associats són Vall-de-roures, Beseit i Pena-roja de Tastavins.Oficialment, la Mancomunitat va ser constituïda per canalitzar les iniciatives locals de desenvolupament territorial i, en concret, a millorar de les condicions de vida dels seus habitants, promoure el desenvolupament econòmic i social de la zona, potenciar i treure el màxim profit dels recursos del territori (naturals, patrimonials, culturals o turístics), aconseguir una millora de les infraestructures i comunicacions de la zona i facilitar la coordinació educativa, sanitària i d'emergències.

El conseller Nadal visita les obres de millora de la T-331 entre Ulldecona i Vinallop i de la TV-3319 a la Sénia

Ribera on line 08-2009


El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, ha visitat avui les obres de millora de la carretera T-331 entre Ulldecona i Vinallop (Tortosa), que es troben en avançat estat d'execució en el tram entre Ulldecona i Santa Bàrbara. Els treballs, que abasten més de 21 quilòmetres, inclouen l'eixamplament de la calçada, l'eliminació de revolts i la construcció de la variant de Santa Bàrbara. D'altra banda, el conseller Nadal també ha visitat la carretera TV-3319 al seu pas per la Sénia, un cop finalitzes les obres de millora que el DPTOP hi ha dut a terme, que han comportat el condicionament de la travessera. Ambdues actuacions comporten una inversió de prop de 20,7 MEUR.


Millora del traçat i eixamplament de la via



El tram objecte de l'actuació s'inicia a la rotonda final de la variant d'Ulldecona i finalitza a la C-12 a Vinallop (terme municipal de Tortosa), i discorre pels municipis de Freginals, Godall, la Galera, Santa Bàrbara i Masdenverge i Tortosa.



Les obres que ara es liciten inclouen les actuacions següents:



· Eixamplament de la carretera, que fins ara tenia entre 6 i 7 metres d'amplada, fins als 9 metres previstos. Així, la via comptarà amb dos carrils de circulació de 3,5 metres d'amplada i dos vorals d'un metre d'amplada.



· Millora del traçat, amb la suavització de revolts



· Formació d'una intersecció en forma de T i construcció d'un pas inferior per a vianants al pas de la carretera per la zona de les Ventalles (terme municipal d'Ulldecona)



· Construcció d'una variant a Santa Bàrbara, de 3 quilòmetres de longitud, que permetrà evitar el pas dels vehicles per l'interior del nucli urbà. Al llarg d'aquesta variant, es construiran tres rotondes: una a l'inici de la variant, al sud de la població; una altra en l'encreuament amb la carretera T-350 (de Santa Bàrbara a Masdenverge), i la tercera, al final de la variant, a la sortida cap a Vinallop. La primera rotonda tindrà 40 metres de diàmetre i les altres dues, 60 metres.



Construcció d'un viaducte per a creuar el barranc de Roer, prop de Vinallop, de 96 metres de longitud, format per tres trams de 32 metres cadascun.

Tres exposicions de la Mancomunitat de la Taula del Sénia s'exhibeixen a l'Ajuntament de Tarragona

El Punt 08-2009


El Pati Jaume I de l'Ajuntament de Tarragona és la seu, fins al 30 d'agost, de les exposicions Matarranya, riu i territori. Del mar a la muntanya (9 pobles del Montsià) i Exposició del riu Sènia, produïdes per la Mancomunitat de la Taula del Sénia. És el primer cop que les mostres s'exhibeixen fora del territori d'origen.

La Mancomunitat de la Taula del Sénia, constituïda el 2006, està formada per 24 municipis (12 de valencians, 9 de catalans i 3 d'aragonesos), situats al voltant del riu Sénia i el massís dels Ports, que tots junts superen els 114.000 habitants. No és una mancomunitat de serveis sinó que treballa per aconseguir, a partir de les administracions, la millora de problemes comuns.

Les tres exposicions s'han muntat amb l'ajuda econòmica dels serveis d'ocupació de Catalunya i Aragó. Exposició del riu Sénia és un recorregut per aquest petit riu que marca el límit entre Catalunya i el País Valencià. Matarranya, riu i territori parla del riu i dels tres pobles aragonesos que formen part de la mancomunitat (Beseit, Pena-roja de Tastavins i Vall de Roures). I Del mar a la muntanya va dedicada als nou pobles catalans de la mancomunitat: Alcanar, Freginals, la Galera, Godall, Mas de Barberans, Sant Carles de la Ràpita, Santa Bàrbara, la Sénia i Ulldecona.

L'oli més antic


El Punt 25-08-2009

El Baix Ebre i el Montsià són paisatges d'oliveres des de molt antic. En aquesta zona del sud de Catalunya, la principal productora d'oli del país, hi trobem les oliveres més antigues del món, sobretot a la part del riu Sénia, on hi ha exemplars que s'apropen als mil anys

tar el conreu de l'olivera a les comarques del Baix Ebre i el Montsià. En aquesta part de Catalunya és on es troben les oliveres més antigues del país i del món. Arbres de branques recargolades i troncs immensos que impacten la mirada i que donen al paisatge un to verd platejat molt característic. Aquestes comarques són les principals productores de Catalunya d'oli d'oliva, amb una producció anual d'unes 45.800 tones d'oli i unes 12.100 hectàrees conreades. Però no tota aquesta producció es comercialitza a través del segell de la denominació d'origen protegida (DOP), una marca que es va aconseguir el 2003. Les característiques dels arbres, en molts casos de grans dimensions, fan que la recol·lecció de les olives en aquesta part del país siga més difícil que en altres zones, per això una part de la collita es recull del terra i no de l'arbre. Això provoca que l'oli tinga menys qualitat, fet que explica que d'una producció de 45.800 tones, només 700 siguen d'oli verge extra i 145 es comercialitzen sota alguna de les marques de la DOP: Acobem, Aureum, Iberolei, Cabra Feixet i Ilercavònia. Són olis obtinguts a partir de tres varietats d'oliva: la morruda, la sevillenca i la farga.

Els experts diuen que «són olis nets, transparents, sense vels ni terbolesa», d'uns colors que van del groc verdós al daurat. També en destaquen que són olis saborosos i aromàtics de gust afruitat i lleugerament dolç. El consell regulador de la DOP fa una aposta clara per incrementar la producció d'oli protegit i les dotze cooperatives que integren la DOP (Sant Roc de Paüls, Soldebre de Tortosa, Sant Isidre del Perelló, l'Olivarera de Camarles, la del Mas de Barberans, la de Sant Gregori de Santa Bàrbara, la del Camp de Santa Bàrbara, la de la Galera, la de Godall, la de Freginals, la de la Sénia i la d'Ulldecona) organitzen anualment fires per promocionar el seu oli i les seues marques de manera conjunta. Es tracta d'unes mostres que ja formen part del paisatge quotidià del Baix Ebre i el Montsià els mesos que dura la campanya de l'oli. Durant aquests mesos, l'olor apegalosa de la sansa es pot percebre en bona part d'aquests municipis sovint envoltats de camps d'oliveres. Fins i tot algunes guies turístiques ho destaquen. Ara bé, a final dels 90 hi va haver una important reconversió agrària que va substituir moltes de les oliveres per tarongers. Va ser quan la plana que separa el Mas de Barberans de Santa Bàrbara va deixar de ser un mar de color verd platejat.

Aguas que hermanan


Diari de Tarragona: 14-08-2009


El río Sénia fraterniza una amplia zona que abarca tres comunidades autónomas

Siempre ha existido una estrecha relación entre las gentes de todos los lados del río Sénia, independientemente de la comunidad en la que esté inscrito cada pueblo. Pertenecen a las comarcas del Montsià, el Maestrat, Els Ports y el Matarranya, y para oficializar esta afinidad se creó la Mancomunidad de la Taula del Sénia.

Su nombre, Taula (punto de encuentro y diálogo) y Sénia (río que es el límite natural entre las tres comunidades), explica su objetivo principal: ser un medio para trabajar en común con el fin de mejorar las condiciones de vida de todos sus habitantes.

Comprende 24 municipios de Tarragona, Castelló y Teruel. Los nueve municipios catalanes de la Taula del Sénia son Alcanar, Ulldecona, La Sénia, Sant Carles de la Ràpita, Godall, Mas de Barberans, La Galera, Freginals y Santa Bàrbara, todos ellos en la comarca del Montsià.

La zona al entorno del río Sénia tiene tanto costa (desde el Delta de l’Ebre hasta Benicarló) como montaña (los parques naturales de Els Ports y la Tinença de Benifassà en el norte de Castelló). Uno de los lugares más emblemáticos y que más capta este punto de encuentro entre catalanes, valencianos y aragoneses es el Tossal del Rei, donde confluyen las tres comunidades. Cada año, los ayuntamientos de La Sénia, La Pobla de Benifassà (Castelló) y Beseit (Teruel) organizan una jornada de hermandad en el Tossal del Rei, en la pasada edición también se sumó la Mancomunidad.

Desde este organismo destacan los elementos de interés gastronómico, cultural, monumental, arqueológico y paisajístico del territorio. Según la oficina central de la Taula del Sénia en Vinarós, «las rutas que despiertan más interés entre los visitantes son los olivos milenarios, los Ports, el Matarranya, el Delta del Ebre, la huella dejada por las órdenes militares en los cascos antiguos medievales de localidades como Morella, Valderrobres o Ulldecona y, por supuesto, la ruta íbera con yacimientos visitables en Alcanar, Benicarló y Vinarós, principalmente. La oferta es muy variada».

Para dar a conocer esta diversidad, cada año se organiza en un pueblo distinto la Mostra de la Taula del Sénia, un certamen que este próximo mes de septiembre le tocará a Valderrobres llegando así, por primera vez, a un municipio aragonés. Anteriormente la acogieron Sant Carles de la Ràpita, Benicarló, Ulldecona y Alcanar.

Promoción turística

La Mancomunitat de la Taula del Sénia ha editado dos importantes herramientas de promoción de estos activos turísticos: por una parte, un mapa que incorpora la red viaria detallada e información básica de cada uno de los municipios y sus principales puntos de interés. El proyecto se difunde en ferias y certámenes así como en las mismas oficinas de turismo local. Por otra parte, el catálogo de la Taula del Sénia incluye los itinerarios y rutas temáticas en tres idiomas.

Vale la pena descubrir la diversidad de paisaje, la riqueza cultural y turística que envuelve el entorno del río Sénia, un territorio con 110.000 habitantes y una superficie total de 1.986 kilómetros cuadrados.

Noches de música en L’Ampolla

Diari de Tarragona 12-08-2009

Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries son el principal reclamo del certamen musical Eloi Mestre, que se celebra hasta el domingo en el municipio costero del Baix Ebre

La ‘MoMa’ (Montsià-Maestrat) Orquestra de Cambra abrirá hoy la XVIII edición del Certamen de música clásica y popular de L’Ampolla, que finalizará el próximo domingo tras ofrecer una actuación distinta cada noche.

La MoMa pretende juntar todos los músicos de cuerda de grado medio y superior, para crear una orquesta estable dirigida tanto a jóvenes como a profesionales que no cuentan aún con su propio grupo musical. Sus miembros proceden, en su mayor parte, de Amposta, Benicarló i Vinaròs. El concierto tendrá lugar en la Iglesia Parroquial de L’Ampolla.

Sin desmerecer las otras propuestas, el plato fuerte de las jornadas llegará mañana viernes con la presentación de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries. El interés despertado por el grupo tortosino ha obligado a la organización a trasladar el espectáculo al puerto pesquero, donde hay más capacidad, en lugar de celebrarlo en la plaza Catalunya, como estaba previsto en un principio.

También se ha tenido que cambiar, a última hora, la banda de música del sábado. Finalmente, será la de Godall quien ofrecerá el tradicional concierto de música de banda en la plaza Catalunya.

El Quartet de flautes travesseres Quattour cerrará el ciclo musical en la iglesia el domingo. El cuarteto surgió de instrumentistas del Conservatori de Música de Tarragona. Han actuado en diversos lugares de Catalunya y en festivales como el de «Música als Monuments».

El certamen empezó siendo semanal y desde hace una decena de ediciones, las actuaciones se concentran entorno a la festividad de la Asunción. Ha dado la oportunidad de darse a conocer a músicos del pueblo y también ha traído estilos como el gospel, difícil de escuchar habitualmente en la comarca. Todas las actuaciones son gratuitas y empiezan a las once de la noche, organizadas por la Concejalía de Cultura del Ayuntamiento de L’Ampolla, que espera repetir el éxito de las ediciones anteriores.

Eloi Mestre fue un maestro de escuela que dejó una profunda huella entre la población de L’Ampolla. Llegó a la localidad poco antes de la Guerra Civi española y ejerció de profesor hasta su jubilación. Impartió clases a tres o cuatro generaciones de ampolleros, fundó el primer coro parroquial y compuso la música de los «Gojos de Sant Joan», patrón de L’Ampolla. Mestre falleció hace unos 30 años, y el municipio le recuerda desde hace dieciocho con un certamen musical en el cual también colabora la familia Grau Mestre.

2009-09-23

Els Joves i el camp, un sector en hores baixes...

Els joves i el camp, un sector en hores baixes (Entrevista a Dani Albiol)

La llista negra dels nitrats

(E-Notícies)
Els municipis vulnerables passen de 322 a 421 amb el tripartit
El Govern ha aprovat en la seva darrera reunió la designació de noves zones vulnerables en relació amb la contaminació per nitrats procedents de fonts agràries. L'Executiu admet que "a Catalunya, entre el 2004 i el 2007, s’ha produït un increment de les concentracions de nitrats a les aigües subterrànies" perquè "si la contaminació de nitrats de les aigües subterrànies es detecta amb molt retard, és molt difícil la desaparició dels contaminants".

El tripartit proposa ara ampliar les zones vulnerables a tres àrees: la Catalunya Central, les Terres de l’Ebre i l’àmbit del Segre-Garrigues. D’aquesta manera, els 322 municipis declarats vulnerables l’any 2004 s’incrementaran fins a un total de 421. A Catalunya hi ha un total de 941 municipis. Alguns d’aquests nous municipis tenen una afectació total i d’altres parcial. Les noves zones vulnerables proposades són les següents:

...

2. Àmbit de les Terres de l’Ebre

Baix Ebre: l’Aldea (només la part del municipi situada al marge esquerre del canal Nou de Camarles), Aldover, l’Ampolla (només la part del municipi situada al marge esquerre del canal Nou de Camarles, limitant a l’Est pel barranc del Furoner fins a la seva confluència amb el barranc de St. Pere i fins a mar), Camarles (només la part del municipi situada al marge esquerre del canal Nou de Camarles), Roquetes, Tivenys, Tortosa (excloent els dos enclavaments occidentals, entre Alfara de Carles i Roquetes) i Xerta.

Montsià: Alcanar, Amposta (només la part del municipi situada al marge dret del canal de la Ràpita), Freginals, la Galera, Godall, Masdenverge, Sant Carles de la Ràpita (només la part del municipi situada al marge dret del canal de la Ràpita), Santa Bàrbara i Ulldecona.

Ribera d’Ebre: Benissanet, Ginestar, Miravet, Móra d’Ebre i Móra la Nova.

2009-09-22

Ovnis y apagones en Tarragona

GODALL: UNA TELE EN EL BALCÓN

Ovnis y apagones en Tarragona

Un viatge als orígens (Les pintures rupestres, el nucli antic i les oliveres mil·lenàries d'Ulldecona)

Un viatge als orígens (1)


Un viatge als orígens (2)

INDÚSTRIA MOLESTA... I NOCIVA?


Font: La Via Augusta
(http://laviaaugusta.blogspot.com/)

La setmana passada vàrem sortir a caminar pels voltants de Freginals. A la sortida mateix del poble en direcció a Ulldecona i Santa Bàrbara, surt un camí on hi ha una indicació d’un espai natural: el Corral Nou. La distància del poble es poca, 2,8 Km. En arribar al lloc, perfectament senyalitzat duran tot el camí, ens trobarem amb un gran pannell de la zona on hi havia un plànol i tot tipus d’explicacions. Des d’allí, i mirant cap a la serra de Godall, venguérem una columna de fum. Després de pensar-ho uns instants, finalment decidirem trucar al número d’emergències. Després de fer-me unes quantes preguntes, al cap d’una estona em van trucar dels bomber per a demanar-me la ubicació exacta de la fum. Des d’aquella zona a peus de la serra del Montsià, la situava, si fa o no fa, a la punta de la serralada de Godall, entre Freginals i Santa Bàrbara entre uns 6 o 7 Km. del lloc on estàvem.

Al marxar cap a casa, aquella fum que, des d’allà la veia en alt, ja la vaig veure com si vingués des d’una zona ubicada al pla de la Galera entre Santa Bàrbara i la Galera. Diumenge passat hi tornarem (aquest cop amb la intenció d’arribar una mica més amunt) i la nostra sorpresa va ser que la columna de fum es seguia veient.
Ahir mateix la meva dona em va confirmar la procedència: una indústria de transformació de derivats de l’oliva situada al terme de la Galera anomenada “Secaderos Ecológicos de Cataluña, S.A.” Aquesta indústria causa sovint episodis de forta olor a sansa al municipi de Santa Bàrbara.
Segons es diu, el problema està en vies de solució, però el temps passa i les males olors segueixen. I això que, en principi, ara mateix no seria temporada, ja que la recol•lecció de l’oliva a les nostres comarques ja fa temps que va acabar.
Si en temes com aquests, l’administració competent (es suposa que el Departament de Medi Ambient) no troba solucions o no sap com aplicar-les, malament anem! Crec que s’hauria d'obligar a l’empresa a posar fi a les seves emissions de fums molestes i això, penso, seria tan fàcil com posar filtres a la xemeneia.

Si les autoritats competents no són capaces de solucionar un tema fàcil com aquest, quines garanties tenim que puguin solucionar de forma adequada la descontaminació del pantà de Flix?

AGRIOS LA GALERA SA ha demanat autorització per executar les mesures ....

ANUNCI

d'informació pública (ref. UDPH2003004325).

AGRIOS LA GALERA SA ha demanat autorització per executar les mesures correctores hidràuliques al domini públic hidràulic del barranc de la Serra de La Galera i un altre d'innominat situat dins la seva propietat, a la partida de la Font de L'Arboç, terme municipal de Godall(Montsià). Les obres consisteixen en:

Neteja i esbrossada de la llera del barranc.

Construcció de 3 basses de laminació i dues preses a la llera del barranc de la Serra de La Galera.

Permeabilització del mur perimetral de la zona inferior de la finca mitjançant l'execució de drenatges.

Construcció de lloms de formigó al camí perimetral de la zona inferior de la finca.

Es fa públic perquè tothom qui hagi de formular-hi alguna al·legació l'adreci, per escrit, a l'Agència Catalana de l'Aigua, Unitat Territorial de Terres de l'Ebre, carrer Àngel, 6, 43500 Tortosa, en el termini d'UN MES a comptar a partir de la publicació del present anunci al DOGC, indicant la referència expressada en l'encapçalament.

Dins d'aquest termini es poden presentar els escrits d'al·legacions en hores d'oficina, en el Registre de les dependències indicades i, així mateix, per qualsevol de les formes que preveu l'article 38.4 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

La documentació presentada es podrà examinar en el termini indicat en hores d'oficina.

Godall i la Galera compren els terrenys per al nou polígon

Font: La Veu de l'Ebre.

Els ajuntaments de Godall i la Galera han portat a terme la compra dels primers 18.000m2 de terrenys del que serà el futur polígon industrial de l'interior del Montsià. Aquests terrenys van associats al viver d'empreses, en el qual ja s'està treballant. Per aquest motiu, es va constituir, ja fa temps, el consorci per al Desenvolupament de l'Interior del Montsià, entre el Consell Comarcal del Montsià i els Ajuntaments de Godall i la Galera. L’objectiu del consorci és avançar en el desenvolupament econòmic d'aquest dos pobles.

La Galera i Godall compren els primers 18.000 m² del futur polígon industrial

Els ajuntaments de la Galera i Godall han comprat els primers 18.000 metres quadrats de terrenys del que ha de ser el futur polígon industrial de l'interior del Montsià, situat a cavall dels dos termes, i que ha d'ocupar una superfície total de 40 hectàrees. «Ara estem treballant en la requalificació dels terrenys i esperem que a finals d'enguany Urbanisme aprove la reconversió d'aquest sòl de rústic a industrial», va dir ahir l'alcalde de Godall, Francesc Miró, tot afegint-hi que els treballs d'urbanització es podrien iniciar entre el 2010 i el 2011. El polígon industrial de l'interior del Montsià està lligat també a la creació d'un viver d'empreses i l'impulsa un consorci integrat pel Consell Comarcal del Montsià i els ajuntaments de la Galera i Godall.

Rànking poblacions amb l'IBI més elevat (Godall en la posició 140 de 946)

Rànking poblacions amb l'IBI més elevat (Godall en la posició 140 de 946)

El Consell Comarcal del Montsià i els consistoris de la Galera i Godall estan impulsant el primer viver de la comarca

La Galera: terrissa, turisme i indústria (Juny 2009)

Els grafitis del passat

(Font: Diari Més) ENTREVISTA A AGUSTÍ VERICAT. DIRECTOR DEL CENTRE D’INTERPRETACIÓ D’ART RUPESTRE D’ULLDECONA.

Conèixer amb exactitud la datació de les obres d’art rupestre llevantí encara resulta una tasca difícil.

Canvi d'entrenador al C.F.Godall

Tomàs Ballano, després d’arribar a un acord amb la junta, no seguirà entrenant al Godall.

2009-09-02

Últim concert del MusiCamp '09, a Tarragona (contracop)



divendres, 3 / juliol / 2009

El concurs fou molt disputat, amb un gran nombre de vots pels 2 millors grups.

Ahir a la nit va tenir lloc al local de la Colla Jove Xiquets de Tarragona el concert corresponent a la 2a part de la fase final del concurs de grups novells del Camp, el MusiCamp, amb els grups:
> Sam Destral (Folk, Indie, Experimental, Gandesa).
> Contracop (Punk-Rock i Ska de Godall, a les Terres de l'Ebre).
> El Son de la Chama (Fusió i mestissatge, Tarragona).

L’afluència de públic va ser tot un èxit, ja que es congregaren més de 500 persones. Moltes no pogueren entrar al recinte i escoltaren el concert des de l’exterior.
Gerard Coca, director de l’Acampada Jove i Portaveu Nacional de les JERC, animà al públic assistent a desplaçar-se fins a Montblanc per a gaudir de l’Acampada Jove, el festival político-musical més important dels Països Catalans, i que enguany el tenim ben aprop de casa.

Web de contracop: http://www.contracop.tk


Vídeo: http://musicamp09.blogspot.com/2009/07/musicamp-1a-part-tarragona-el-video.html

2009-06-22

Denuncien un pagès a Godall per destruir dos nius d'esparver cendrós

Medi Ambient considera vulnerables per contaminació de nitrats 20 municipis de l'Ebre


Unió de Pagesos sosté que suposarà greus restriccions per a l'activitat agrícola

El sindicat agrari Unió de Pagesos (UP) presentarà al·legacions a la proposta del Departament de Medi Ambient per declarar zona vulnerable per contaminació de nitrats una vintena de municipis de les Terres de l'Ebre. UP sosté que no s'han justificat les causes de manera rigorosa, ja que hi ha municipis on la restricció és parcial com és el cas d'Amposta o el de Camarles. A més, el sindicat agrari assegura que aquesta delimitació suposarà greus restriccions per a l'activitat agrícola i ramadera.

La revisió de les zones vulnerables per contaminació de nitrats que ha realitzat l'Agència Catalana de l'Aigua (en compliment de la directiva europea que obliga a fer-ne una revisió cada quatre anys) inclou de manera total o parcial una vintena de municipis de les Terres de l'Ebre, mentre que fins ara no hi havia cap localitat inclosa. «En els darrers anys s'ha reduït el nombre d'explotacions agràries i ramaderes a l'Ebre, però ara resulta que contaminem més», va ironitzar el coordinador territorial d'UP, Joan Montesó. UP posa en dubte la metodologia que ha fet servir l'ACA per delimitar quines són les zones vulnerables. «Ens preguntem quin és l'origen dels pous contaminats, perquè hi ha municipis on la xarxa de clavegueres va directa a un barranc», va assegurar Montesó. Amb tot, el que més preocupa els pagesos són les restriccions que suposarà el fet d'incloure una vintena de municipis de l'Ebre a la zona vulnerable. I en aquest sentit, UP sosté que es limitaran els períodes en què es poden aplicar fertilitzants nitrogenats i es reduirà la quantitat de nitrogen orgànic que poden fer servir. A més s'establiran condicions per ampliar o instal·lar granges. «Els productors de fruita dolça de la Ribera d'Ebre i els d'oli del Baix Ebre i Montsià perdran competitivitat amb aquesta normativa», va dir Montesó, que reclama la implicació dels ajuntaments per aturar-ho.

«Hi ha localitats trossejades»

De la vintena de municipis que el Departament de Medi Ambient ha inclòs en la zona com a vulnerables per contaminació de nitrats, n'hi ha sis que ho són parcialment. «No entenem quin criteri han seguit per determinar que una part del municipi és vulnerable i l'altra no, han trossejat els pobles», va dir Montesó. Aquest és el cas de l'Aldea, l'Ampolla, Camarles, Tortosa, Amposta i Sant Carles de la Ràpita. Pel que fa als altres municipis que es consideren zona vulnerable (en aquest cas totalment) són: Aldover, Roquetes, Tivenys, Xerta, Alcanar, Freginals, la Galera, Godall, Masdenverge, Santa Bàrbara, Ulldecona, Benissanet, Miravet, Ginestar, Móra d'Ebre i Móra la Nova. La Terra Alta és l'única comarca que no té cap municipi inclòs.

La ermita de la Pietat de Ulldecona se inunda de nuevas propuestas musicales

lista notificacions de requeriment previ a la pràctica d'embargament i altres: Remesa 43 03 1 09 000007

...

07 431026893420 0521 BUCUR --- CONSTANTIN 43 03 09 00076560 CL VICTOR PRADER 41 43516 GODALL 43 03 313 09 005300353 43 03

07 431026430850 0611 CAPRICEANU --- VASILE DUMITRU 43 03 08 00537887 CL SETEMBRE 2 43516 GODALL 43 03 313 09 005294087 43 03
...

Compte general exercici 2008. Exposició pública.

Edicte

S'ha retut el compte general de l'Ajuntament de Godall corresponent a l'exercici 2008, integrat pel de la corporació, juntament amb tots els seus justificants i el dictamen emès per la Comissió Especial de Comptes, que resten exposats al públic a la Secretaria de l'Ajuntament per un termini de quinze dies hàbils. Durant aquest termini i vuit dies més, les persones interessades hi poden formular les objeccions i observacions que considerin oportunes.

Llista notificacions d'embargament de comptes corrents i altres: Remesa 43 03 1 09 000006.

...
10 43106435440 0613 GOMEZ TIRADO VICENTA 43 03 09 00252271 CL MAS MORALLES 0 43516 GODALL 43 03 218 09 005175768 43 03
...