El DOGC publica l'inici del període d'informació pública del Catàleg del paisatge de les Terres de l'Ebre elaborat per l'Observatori del Paisatge de Catalunya, que es perllongarà durant un mes. El Catàleg és un instrument previst a la Llei del paisatge de Catalunya que serveix per a inventariar i analitzar tots els valors paisatgístics de la zona i per a proposar aquells objectius de qualitat paisatgística que la planificació territorial i la resta de polítiques sectorials hauran de prendre en consideració.
El Catàleg del paisatge, previst a la Llei 8/2005 de protecció, gestió i ordenació del paisatge, és el document de caràcter tècnic que determina la tipologia dels paisatges de cada zona, els seus valors i estat de conservació, els objectius de qualitat que han de complir i les propostes per a assolir-los.
Unitats de paisatge
El Catàleg divideix l'àrea de les Terres de l'Ebre en 19 unitats de paisatge, definides segons el creuament de dades sobre la morfologia del territori (relleu, hidrologia, pendents) amb d'altres de caràcter social o cultural (usos del sòl, elements identitaris) i els resultats de la consulta ciutadana. Cadascuna d'aquestes unitats té una extensió mitjana de 285 km2.
1. Costers de l'Ebre: unitat formada pels costers que s'originen a la Terra Alta i les Garrigues Altes, i que descendeixen vers el riu Ebre. És un territori forestal amb alguns conreus als fons de vall, principalment d'oliveres. El complex nuclear d'Ascó és un dels elements més significatius del seu paisatge.
2. Altiplà de la Terra Alta: terreny de suaus ondulacions, és la unitat del paisatge que més ha evolucionat al darrer decenni per canvis en els conreus, d'olivera a ametller o vinya. Té 130 elements inclosos en el catàleg de Béns Culturals d'Interès Nacional.
3. Serra del Tormo: unitat de relleu abrupte però amb altituds moderades, amb les cingleres de la serra de la Figuera dominant el perfil paisatgístic. Hi ha nombrosos cultius abandonats amb marges de pedra seca.
4. Riberes de l'Algars: presenta un paisatge agroforestal, amb diversitat de conreus de secà, essent el més important en els darrers anys el de la vinya. Els nuclis mantenen la seva tipologia rural.
5. Serres de Pàndols-Cavalls: hi predomina el paisatge forestal i arbustiu, amb nombrosos elements de valor, com ara la muntanya de Santa Bàrbara, el convent de Sant Salvador d'Horta o el nucli antic de Prat de Comte.
6. Cubeta de Móra: paisatge pla i agrari, amb predomini dels conreus de regadiu de fruita dolça. Els nuclis urbans són compactes i segueixen la línia del riu o les vies de comunicació. El conjunt de Miravet i el riu Ebre són els elements que li donen més identitat.
7. Baix Priorat: paisatge agroforestal, amb predomini dels conreus a l'oest (vinya, olivera, avellaner, ametller) i presència d'arquitectura de pedra seca.
8. Serra de Llaberia: paisatge de muntanya mediterrània, de relleu abrupte, i cobert de vegetació, poc habitat, amb conreus localitzats a les valls interiors i importants fons escènics.
9. Barrufemes: unitat travessada de nord a sud pel riu Ebre, entre les serres de Pàndols i Cardò. Destaquen els nuclis de Pinell de Brai i Benifallet, així com els congostos del riu Canaletes.
10. Burgans: unitat composada per petites parcel·les agrícoles, estructurades amb murs de pedra en sec, amb masos i casetes disseminades.
11. Muntanyes de Tivissa-Vandellòs: paisatge de muntanya mediterrània de relleu agrest, cobert per vegetació en un 90% de la superfície, amb petits nuclis de població.
12. Serres de Cardó-Boix: unitat de relleu abrupte, amb barrancs profunds, i bàsicament forestal, amb la vall de Cardó i el seu monestir com a principal valor paisatgístic.
13. Los Ports: el fons escènic més visible de les Terres de l'Ebre, format per muntanyes de relleu molt abrupte, amb només dos nuclis de població, Paüls i Alfara de Carles.
14. Plana del Baix Ebre-Montsià: format per planes on el 80% del sòl està dedicat a conreus de secà, predominantment d'olivera.
15. Paisatge fluvial de l'Ebre: comprèn el riu Ebre i tots els usos que se'n deriven, com els canals de rec o les terrasses fluvials. Conviuen paisatges agrícoles molt ben conservats amb espais molt transformats per les infraestructures. Tortosa és el nucli de població més important.
16. Vessants de Tivenys-Coll de l'Alba: paisatge típicament mediterrani de vessants suaus, estructurat per les oliveres i l'arquitectura en sec. Només hi ha un nucli, Tivenys, però es troben urbanitzacions disseminades per tota la unitat.
17. Litoral del Baix Ebre: paisatge litoral amb nuclis que registren un fort procés d'urbanització i que contrasten amb els conreus agrícoles de l'interior.
18. Serres de Montsià-Godall: unitat de paisatge molt divers caracteritzat per dues serres paral·leles separades per una depressió i amb nuclis urbans amb un dinàmic procés de creixement.
19. Delta de l'Ebre: unitat amb una importància natural indiscutible, amb el 40% de la superfície protegida, i amb predomini dels conreus d'arròs. Conté importants valors paisatgístics com ara el far de la Punta del Fangar o l'Encanyissada.
