2009-11-25

El Godall guanya a La Fatarella per 3-0 el dia de la inauguració dels vestidors


GODALL - 3
LA FATARELLA - 0


Godall: Gisbert, Alin, David, Lluc
(Carlos), Rodríguez, Ivan (lejandro),
Adrián (Esteve), Robert,
Màrius, Ruben, Albert.
La Fatarella: Sergi, Romà (Robert),
Genis, Narcís, Melso, Santi,
René, Nelson, J.Manel, Ruben
(Isaac), Esteve (Didac).

Arbitro: Martínez Caballé. El colegiado
amonesto a los jugadores
locales Alin, Mariusy Albert y a los
visitantes Romà, Santi, Robert y
Didac.

Goles: 1-o, Rodríguez (2'); 2-0, Robert(
50'),3-o, Robert (p.)(6/).

Pallarès inaugura la millora dels vestidors

(Font: Diari de Tarragona) La subdelegada del Govern a Tarragona, Teresa Pallarès, acompanyada de l'alcalde de Godall, Francesc Josep Miró, inaugurà el diumenge passat les obres de millora als vestidors del camp municipal d'esports i els serveis de la pista cultural polivalent de Godall.
Es tracta d'una obra inclosa dins del Fons Estatal d'Inversió Local amb un pressupost de 144.599 euros.

2009-11-20

Bases per a la concessió de subvencions per a l'arranjament i millora dels camins municipals del Montsià 2008-2009.

2009/14452 - CONSELL COMARCAL DEL MONTSIÀ

En el Butlletí Oficial de la Província de Tarragona número 209 de data 10 de setembre de 2009, es va publicar l'acord d'aprovació inicial de les bases que han de regir la concessió de subvencions per a l'arranjament i millora dels camins municipals del Montsià 2008-2009.
Transcorregut el termini de 20 dies no s'ha presentat al·legacions, per tant, l'aprovació inicial ha esdevingut definitiva.
Tal com s'estableix la normativa de règim local, es publica tot seguit el text íntegre:

BASES QUE HAN DE REGIR LA CONCESSIÓ DE SUBVENCIONS PER A L'ARRANJAMENT I MILLORA DELS CAMINS MUNICIPALS DEL MONTSIÀ 2008-2009

BASE 1.- OBJECTE
L'objecte d'aquestes bases és estructurar i fixar els criteris i el procediment per a la concessió de subvencions a ajuntaments de la comarca del Montsià, per a l'arranjament i millora de camins públics municipals, per a l'exercici 2008-2009 d'acord amb el conveni signat amb la Diputació de Tarragona.

BASE 2.- BENEFICIARIS
Són beneficiaris dels ajuts els següents ajuntaments de la comarca del Montsià:

BENEFICIARIS PROGRAMA 2008-2009
Alcanar
Amposta
Freginals
La Galera
Godall
Mas de Barberans
Masdenverge
Sant Carles de la Ràpita
Sant Jaume d'Enveja
Santa Bàrbara
La Sénia
Ulldecona

BASE 3.- REQUISITS DELS BENEFICIARIS
Per poder gaudir de l'ajut caldrà acreditar:
3.1. Que el sol·licitant està al corrent, per qualsevol concepte, en les seves obligacions vers la Diputació de Tarragona i el Consell Comarcal del Montsià.
3.2 Que es compromet a contribuir en les obres amb un import no inferior al 50 % de l'import total, bé sigui en metàl·lic o bé en materials, jornals de peons o mitjans de transport.
3.3 Que el camí o tram de camí objecte de la sol·licitud no disposa d'ajut amb càrrec a ingressos procedents del PAM, ni de qualsevol altre programa que així ho determini.
3.4. Que el camí és municipal.

BASE 4.- QUANTIA DE LA SUBVENCIÓ
4.1 L'import de la subvenció ve determinat per la distribució de l'import que la Diputació de Tarragona atorgui al Consell Comarcal per a l'arranjament de camins municipals, d'acord amb el conveni signat amb l'ens provincial el 30 de juliol de 1998 i les seves corresponents addendes d'actualització anuals, o qualsevol altre document que el substitueixi i que reculli el mateix programa d'ajuts. La Diputació de Tarragona ha comunicat al Consell Comarcal la concessió d'una aportació de 62.670,28 euros per a l'any 2008 i 63.547,66 euros per a l'any 2009 .
4.2. La quantia total s'atorgarà d'acord amb els següents paràmetres:
a) 40 % de l'import total atorgat per la Diputació de Tarragona distribuït de forma lineal entre tots els municipis.
b) 30 % del mateix import distribuït per població.
c) 30 % de l'import distribuït per la superfície de cada territori.
Excepte en el cas dels municipis de Masdenverge i Ulldecona, els quals van renunciar a la participació del reparto corresponent a l'anualitat 2006-2007, i per tant, aquesta incrementarà l'anualitat 2008-2009.

La quantia resultant és:
IMPORT DE SUBVENCIÓ IMPORT MÍNIM A
MUNICIPI EN EUROS JUSTIFICAR EN EUROS
Alcanar 10666,79 21333,58
Amposta 19455,40 38910,80
Freginals 4580,88 9161,76
La Galera 5200,60 10401,20
Godall 5456,80 10913,60
Mas de Barberans 7331,83 14663,66
Masdenverge 9545,55 19091,10
Sant Carles de la Ràpita 13246,17 26492,34
Sant Jaume d'Enveja 7895,35 15790,70
Sta Bàrbara 6720,26 13440,52
La Sénia 11263,95 22527,90
Ulldecona 24854,35 49708,70
Total 126217,94 252435,86

BASE 5.- REQUISITS FORMALS PER A LA SOL·LICITUD
Els ajuntaments s'adreçaran per escrit al Consell Comarcal del Montsià, com a màxim 30 dies després de la publicació de les bases al BOPT, sol·licitant la inclusió en el Programa i adjuntant:
5.1 Acord de l'òrgan municipal competent que contingui:
- Voluntat de participar en el programa
- Pressupost de l'actuació i quantia de l'ajut sol·licitat
- Compromís de contribuir en les obres amb un import no inferior al 50 % de l'import total, bé sigui en metàl·lic o bé en materials, jornals de peons o mitjans de transport
5.2 Document tècnic que reculli les actuacions a executar, integrat per:
- Memòria tècnica
- Plànols de situació i d'actuacions
- Pressupost de l'actuació

BASE 6.- PROCEDIMENT I CONCESSIÓ DE LA SUBVENCIÓ
Un cop rebudes totes les sol·licituds, el tècnic comarcal avaluarà les peticions i presentarà el seu informe a la Comissió Informativa Comarcal d'Obres Públiques i Escola Taller, o aquella que la substitueixi en competències, per tal que, aquesta informi l'atorgament definitiu de l'ajut.
L'atorgament es realitzarà mitjançant acord de la Comissió de Govern del Consell Comarcal del Montsià, que serà degudament notificat als ajuntaments beneficiaris.
Una vegada notificada la concessió de la subvenció al sol·licitant s'entén que aquest l'accepta ja que així ho manifesta expressament en la sol·licitud.

BASE 7.- SEGUIMENT DE LES ACTUACIONS
1.- Les obres a executar podran ser inspeccionades pels Serveis Tècnics del Consell Comarcal. Amb aquesta finalitat, els beneficiaris manifestaran per escrit, amb una antelació que no podrà ser inferior a 5 dies, la data d'inici de les obres.
2.- Un cop acabades i justificades les obres, seran verificades pels Serveis Tècnics del Consell Comarcal.

BASE 8.- JUSTIFICACIÓ DE LES OBRES
Les obres objecte d'aquesta subvenció hauran d'estar finalitzades, com a data màxima, abans del 15 de maig del 2010.
Per a la percepció de les subvencions és necessari haver realitzat les obres d'arranjament i millora dels camins que són objecte de la subvenció i cal presentar al Consell Comarcal, com a màxim el 30 de maig del 2010, la següent documentació:
a) Instància subscrita per part de l'alcalde-president / president de l'entitat i dirigida al President del Consell Comarcal sol·licitant el pagament de la subvenció.
c) Certificat lliurat pel secretari-interventor o per l'interventor de l'Ajuntament, que acrediti que els documents i factures que es presenten com a justificants, han estat aprovats per l'òrgan competent.
d) Certificació final del tècnic director de l'obra degudament diligenciada.

BASE 9.- PAGAMENT DE LA SUBVENCIÓ
L'efectivitat dels pagaments de la subvenció restarà condicionada al lliurament anterior, per part de la Diputació de Tarragona, dels fons corresponents i al fet d'haver-se justificat la realització de les obres.

BASE 10.- ROMANENTS
Si qualsevol dels beneficiaris no justifica la totalitat de la subvenció atorgada, ja sigui per manca d'execució de la totalitat de l'obra o per execució parcial, els romanents que es produeixin, prèvia autorització de la Diputació de Tarragona, es reservaran al mateix beneficiari per tal que, en l'any següent, justifiqui la despesa pendent.
Si aquesta segona justificació no es produeix, la quantitat passarà al repartiment entre tots els ajuntaments i EMD, inclosos en el mateix grup.

BASE 11.- INCOMPLIMENTS
L'incompliment de qualsevol les condicions establertes en aquestes bases podrà donar lloc a la revocació de la subvenció, amb els efectes que determini l'acord de revocació adoptat per la Comissió de Govern.

BASE 12.- ENTRADA EN VIGOR DE LES BASES I EFECTES
Aquestes bases s'aplicaran a partir de la seva publicació en el BOPT.

L'Ebre vol respectar els seus nuclis encimats per preservar el paisatge

Font: Diari de Tarragona, 19 de novembre de 2009

Més promoció per a la clementina de les Terres de l’Ebre

Font: El Punt, 1 de novembre del 2009


El DPTOP sotmet a informació pública el Catàleg del paisatge de les Terres de l’Ebre

Font: Ribera online

El DOGC publica l'inici del període d'informació pública del Catàleg del paisatge de les Terres de l'Ebre elaborat per l'Observatori del Paisatge de Catalunya, que es perllongarà durant un mes. El Catàleg és un instrument previst a la Llei del paisatge de Catalunya que serveix per a inventariar i analitzar tots els valors paisatgístics de la zona i per a proposar aquells objectius de qualitat paisatgística que la planificació territorial i la resta de polítiques sectorials hauran de prendre en consideració.

El Catàleg del paisatge, previst a la Llei 8/2005 de protecció, gestió i ordenació del paisatge, és el document de caràcter tècnic que determina la tipologia dels paisatges de cada zona, els seus valors i estat de conservació, els objectius de qualitat que han de complir i les propostes per a assolir-los.

Unitats de paisatge
El Catàleg divideix l'àrea de les Terres de l'Ebre en 19 unitats de paisatge, definides segons el creuament de dades sobre la morfologia del territori (relleu, hidrologia, pendents) amb d'altres de caràcter social o cultural (usos del sòl, elements identitaris) i els resultats de la consulta ciutadana. Cadascuna d'aquestes unitats té una extensió mitjana de 285 km2.

1. Costers de l'Ebre: unitat formada pels costers que s'originen a la Terra Alta i les Garrigues Altes, i que descendeixen vers el riu Ebre. És un territori forestal amb alguns conreus als fons de vall, principalment d'oliveres. El complex nuclear d'Ascó és un dels elements més significatius del seu paisatge.

2. Altiplà de la Terra Alta: terreny de suaus ondulacions, és la unitat del paisatge que més ha evolucionat al darrer decenni per canvis en els conreus, d'olivera a ametller o vinya. Té 130 elements inclosos en el catàleg de Béns Culturals d'Interès Nacional.

3. Serra del Tormo: unitat de relleu abrupte però amb altituds moderades, amb les cingleres de la serra de la Figuera dominant el perfil paisatgístic. Hi ha nombrosos cultius abandonats amb marges de pedra seca.

4. Riberes de l'Algars: presenta un paisatge agroforestal, amb diversitat de conreus de secà, essent el més important en els darrers anys el de la vinya. Els nuclis mantenen la seva tipologia rural.

5. Serres de Pàndols-Cavalls: hi predomina el paisatge forestal i arbustiu, amb nombrosos elements de valor, com ara la muntanya de Santa Bàrbara, el convent de Sant Salvador d'Horta o el nucli antic de Prat de Comte.

6. Cubeta de Móra: paisatge pla i agrari, amb predomini dels conreus de regadiu de fruita dolça. Els nuclis urbans són compactes i segueixen la línia del riu o les vies de comunicació. El conjunt de Miravet i el riu Ebre són els elements que li donen més identitat.

7. Baix Priorat: paisatge agroforestal, amb predomini dels conreus a l'oest (vinya, olivera, avellaner, ametller) i presència d'arquitectura de pedra seca.

8. Serra de Llaberia: paisatge de muntanya mediterrània, de relleu abrupte, i cobert de vegetació, poc habitat, amb conreus localitzats a les valls interiors i importants fons escènics.

9. Barrufemes: unitat travessada de nord a sud pel riu Ebre, entre les serres de Pàndols i Cardò. Destaquen els nuclis de Pinell de Brai i Benifallet, així com els congostos del riu Canaletes.

10. Burgans: unitat composada per petites parcel·les agrícoles, estructurades amb murs de pedra en sec, amb masos i casetes disseminades.

11. Muntanyes de Tivissa-Vandellòs: paisatge de muntanya mediterrània de relleu agrest, cobert per vegetació en un 90% de la superfície, amb petits nuclis de població.

12. Serres de Cardó-Boix: unitat de relleu abrupte, amb barrancs profunds, i bàsicament forestal, amb la vall de Cardó i el seu monestir com a principal valor paisatgístic.

13. Los Ports: el fons escènic més visible de les Terres de l'Ebre, format per muntanyes de relleu molt abrupte, amb només dos nuclis de població, Paüls i Alfara de Carles.

14. Plana del Baix Ebre-Montsià: format per planes on el 80% del sòl està dedicat a conreus de secà, predominantment d'olivera.

15. Paisatge fluvial de l'Ebre: comprèn el riu Ebre i tots els usos que se'n deriven, com els canals de rec o les terrasses fluvials. Conviuen paisatges agrícoles molt ben conservats amb espais molt transformats per les infraestructures. Tortosa és el nucli de població més important.

16. Vessants de Tivenys-Coll de l'Alba: paisatge típicament mediterrani de vessants suaus, estructurat per les oliveres i l'arquitectura en sec. Només hi ha un nucli, Tivenys, però es troben urbanitzacions disseminades per tota la unitat.

17. Litoral del Baix Ebre: paisatge litoral amb nuclis que registren un fort procés d'urbanització i que contrasten amb els conreus agrícoles de l'interior.

18. Serres de Montsià-Godall: unitat de paisatge molt divers caracteritzat per dues serres paral·leles separades per una depressió i amb nuclis urbans amb un dinàmic procés de creixement.

19. Delta de l'Ebre: unitat amb una importància natural indiscutible, amb el 40% de la superfície protegida, i amb predomini dels conreus d'arròs. Conté importants valors paisatgístics com ara el far de la Punta del Fangar o l'Encanyissada.

El nou FEIL aportarà més de 20 MEUR als ajuntaments de l'Ebre i permetrà la creació de prop de 800 llocs de treball

El nou Fons Estatal de treball i sostenibilitat local, abans FEIL (Fons Estatal d'Inversió Local), mesura del govern espanyol per fer front a la crisi, aportarà més de 20 MEUR als ajuntaments de les Terres de l'Ebre i permetrà la creació de prop de 800 nous llocs de treball. El PSC de l'Ebre ha valorat positivament aquest pla que, sumats als 32 MEUR de l'anterior, suposen més de 52 MEUR en inversió finançada totalment pel govern de l'Estat en només dos anys. Del nou fons, destaquen els 3,8 MEUR que rebrà Tortosa o els 2,2 MEUR d'Amposta. També cal assenyalar l'1,6 MEUR que rebrà Sant Carles de la Ràpita (Montsià); l'1,2 MEUR de Deltebre (Baix Ebre), o l'1,1 MEUR de l'Ametlla de Mar (Baix Ebre).

La posada en marxa d'aquest nou pla ha estat valorada molt positivament pel secretari de Política Municipal del PSC, Manel de la Vega, que ha recordat que a més dels 800 nous llocs de treball directe, el nou pla també en permetrà crear 340 de manera indirecta. En aquest sentit, s'ha fet la recomanació que els ajuntaments incorporin a la convocatòria actuacions que no només permetin la creació de llocs de treball durant l'execució de les mateixes, sinó que en generin amb vista al futur. Com a exemple ha posat l'Ajuntament de Godall que arran de la convocatòria posarà en marxa una llar d'infants, que permetrà generar llocs de treball durant l'actuació i també crear ocupació de cara al futur. Una altra de les propostes per acollir-se a aquests ajuts ha estat la que ha realitzat el president del PSC a l'Ebre, Joan Sabaté, que ha apostat perquè els ajuntaments aprofitin el pla per millorar l'enllumenat de les seves ciutats i pobles. En aquest sentit, ha avançat que el grup municipal socialista farà arribar una proposta al govern de Tortosa per fer una actuació de millora de l'enllumenat que eviti la contaminació lumínica, que disminueixi el consum energètic i que, a la vegada, donarà seguretat a la ciutadania.'Estem davant d'una inversió extraordinària en dos anys, més enllà dels recursos que l'Estat destina als Ajuntaments i de les inversions previstes en els pressupostos generals. Es tracta d'una mesura sense cofinançament, el que representa que els ajuntaments no hi han de posar ni cinc', ha deixat clar Sabaté. Per aquest motiu, considera sorprenents les 'declaracions' de l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel (CiU), dient que l'Estat està 'desaparegut' de les Terres de l'Ebre. 'Amb xifres a la mà i en comparació amb els govens de CiU i el PP a Madrid i Barcelona, mai no s'havien aportat tants diners a les Terres de l'Ebre, diners que directament creen llocs de treball, que no només permeten viure a les famílies, que és importantíssim, sinó que dinamitzen la nostra economia', ha afegit.

Una associació en defensa dels bous aglutinarà totes les penyes del territori

La Veu de l'Ebre 16-10-09

La música de veintinueve bandas se pasea por el Centre

Font: Diari de Terrassa, 6 d'octubre de 2009


Los viveros de empresas se extienden en las Terres de l'Ebre


Font: Diari de Tarragona 30-10


Anunci d'Aprovació de Projectes d'Actuacions Específiques d'interès públic


Font: La Veu de l'Ebre