2016-12-16

Premien els olis de la Cooperativa de Godall, Rius d’Or i el Centre Oleícola del Penedès

font: diari de Tarragona

CONSUM: EN UN ACTE QUE VA TENIR LLOC, AHIR AL VESPRE, AL PALAU BOFARULL

 La Cooperativa Agrícola Catalana i Secció de Crèdit de Godall, l’empresa Rius d’Or de la Fatarella i el Centre Oleícola del Penedès, amb seu a Llorenç del Penedès han obtingut els premis CDO al millor oli d’oliva verge extra de la campanya 2016 en les categories de Fruitat verd amarg, Fruitat verd dolç i Fruitat madur, respectivament.  Enguany han optat als guardons un total de 22 almàsseres del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. El lliurament dels guardons es va dur a terme ahir al vespre al Palau Bofarull de la Diputació a Reus. En el decurs de l’acte, encapçalat per l’alcalde de Reus, Carles Pellicer, i el president  de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, es van lliurar tres accèssits. El corresponent a la categoria de Fruitat verd amarg va ser per a Agrícola i Secció de Crèdit de Cabacés. En la categoria de Fruitat verd dolç, va recaure en Agrícola i Secció de Crèdit de la Palma d’Ebre. I el de millor oli fruitat madur va ser per a la Cooperativa Agrícola i Secció de Crèdit de la Serra d’Almos.



2016-12-15

Godall, la segona alcaldia del PP a Catalunya


Francisco Aguiar serà, durant el proper any, l'únic batlle popular a les Terres de l'Ebre, gràcies a un acord amb el PSC

L'altra localitat catalana amb govern del PP és Pontons, a l'Alt Penedès


Godall (el Montsià) serà la segona població de Catalunya i l’única població de les Terres de l’Ebre que des d'aquest dijous i durant un any tindrà alcaldia del PP. Ho serà en virtut del pacte que van assolir a inicis de legislatura el PSC, amb tres regidors, i l’únic regidor dels populars, Francisco Aguiar. L'altre localitat catalana on actualment governa un alcalde del PP és Pontons, a l'Alt Penedès, on el màxim representant municipal és Luís Fernando Caldetey

Fins ara, Teresa Esmel ha estat l’alcaldessa de Godall i ho tornarà a ser en l’últim any i mig de legislatura. En les últimes eleccions municipals la llista més votada, amb només 12 vots de diferència, va ser la d’Acord per Godall (Acord Municipal), llista vinculada a ERC. Però els socialistes, que governaven al municipi des de 1999 amb Francesc Miró al capdavant (actualment regidor a l’oposició a Amposta) van mantenir l’alcaldia gràcies al pacte amb l’únic regidor del PP.

Així doncs, Aguiar prendrà possessió com a alcalde aquest dijous i a més, també estarà al càrrec de la regidoria de Governació, a més de les carteres de Relacions amb les Entitats, Esports i Sanitat. Per la seva banda, Tere Esmel passarà a ocupar la regidoria d’Hisenda, que fins ara estava en mans del PP, i mantindrà les d’Ensenyament, Turisme i Urbanisme.

Segons ha explicat la fins ara alcaldessa a l’aguaita.cat, l’acord de Govern entre PSC i PP “ha funcionat perfectament. En aquests moments no tenim cap queixa. Aguiar continuarà amb la feina iniciada fins ara, perquè el treball de l’equip de govern és el mateix encara que canviï d’alcaldia”.

Pel que fa a les diferències ideològiques entre PP i PSC, Esmel ha volgut matisar que “malgrat que cadascú té la seva forma de pensar, en benefici del poble es deixa de banda tot”. Segons l’alcaldessa, “quan Francisco Aguiar es va decantar a fer un pacte amb el PSC no va ser tan per ideologies, sinó per una afinitat entre les persones”, pel fet d’haver coincidit en els darrers anys com a regidors del ple. “La coordinació i sintonia entre les dues parts és total”, conclou Esmel.

El ple en què es farà el traspàs d’alcaldia es dura a terme aquest dijous a les 19.00 h.

Apadrinar oliveres és possible

font: Rac1

Si aquests dies esteu aprofitant per comprar detalls de Nadal i no us en sortiu, tenim una proposta interessant. Es tracta d’un regal solidari: apadrinar una olivera centenària del poble de Godall, a la comarca del Montsià, i gaudir dels seus fruits durant tot l’any. Aquesta és la opció que ens ofereixen els germans Pierre i Alfredo Ralda que l’any 2013 van posar en marxa aquest projecte d’economia social, com ens ha explicat el mateix Pierre en directe.



Fa tres anys, quan el pare va morir, els germans Pierre i Alfredo van heretar aquesta plantació d’oliveres familiar a la província de Tarragona. Una explotació que, al llarg de generacions, els Ralda havien mantingut i cuidat i que ara, gràcies a un projecte de micromecenatge, ells han impulsat i mantingut. Una iniciativa que, a més, serveix per mantenir llocs de treball i preservar les arts de tota la vida com els proveïdors de les etiquetes o els envasos de l’oli.
En aquesta entrevista teniu el funcionament i també la història d’aquests emprenedors: www.raldafriends.com


audio:  http://www.rac1.cat/audioteca/embed/41df178d-3c1a-4374-86f1-f2d5456fb518


Oliveres de Ralda+Friends al poble de Godall.

Ralda&Friends, apadrinar oliveres a Godall

2016-12-14

Els editors recomanen… 200 llibres per al 2017

font: Vilaweb


Més de dues-centes novetats recomanades pels editors · Proposen tres llibres del catàleg propi i un de la competència · Propostes per a aquestes festes de Nadal.

Els llibres són un bon regal per a aquestes festes. Hem demanat als editors d’una seixantena d’editorials que publiquen en català que recomanin tres títols del catàleg propi. I, per provocar el joc i la curiositat, també els hem demanat que ens recomanin un títol d’una altra editorial que no sigui la seva (ni tampoc cap segell d’un mateix grup editorial, si és el cas que hi pertanyen). Entre els títols més recomanats de la competència, es destaca el Cançoner de Petrarca, traduït per Miquel Desclot i publicat per Proa, i la novel·la d’Elisabeth Strout Em dic Lucy Barton, traduïda per Esther Tallada i publicada per Edicions de 1984. També s’han repetit la primera novel·la de Sebastià Portell, El dia que va morir David Bowie, publicada per Labreu, Germà de gel, d’Alícia Kopf, publicada a l’Altra editorial, El món d’Horaci, de Vicenç Pagès Jordà, novel·la de Proa, que és una segona edició, vint anys després de la primera, i Llampecs de Jean Echenoz, publicat per Raig Verd.

Tot seguit us oferim les propostes dels editors.


...
Matilde Martínez Sallés de GODALL EDICIONS recomana:
Més d’un autor, Petites històries de banquets. Traducció de Tina Vallès
Iban Zaldua, Enlloc, mai. Traducció de Maria Colera Intxausti i Ainara Munt Ojanguren
Mark Strand, Rufaga d’un. Traducció de Joan Todó
I un de la competència…
Cristina García Molina, Silenci a taula (Viena)
...



2016-12-12

Projecte de remodelació de la pl. Major. Aprovació inicial.


Ajuntament de Godall


ANUNCI

Per acord de ple, de data 30 de novembre de 2016, es va aprovar inicialment el Projecte de Remodelació de la Plaça Major de Godall¿, amb un pressupost de 47.768,84 euros IVA inclòs. També es va acordar l'aplicació del procediment de la tramitació d'urgència de l'expedient, raó per la qual es redueixen a la meitat els terminis legalment establerts.

Mitjançant aquest anunci, se sotmet l'esmentat Projecte a informació pública per un termini de quinze dies, a comptar des de la publicació, perquè les persones interessades examinin el Projecte i presentin, si s'escau, les al·legacions que considerin pertinents.

El Projecte es pot examinar en les oficines de l¿Ajuntament de Godall, de 16'30 hores a 20'30 hores, de dilluns a divendres.

2016-12-11

L'Ebre fa baixada

font: La veu de l'Ebre







La població de les Terres de l’Ebre va disminuir per tercer any consecutiu l’any 2015 i gairebé la meitat dels municipis ebrencs ha perdut població en els darrers 15 anys. A més a més, els indicadors estructurals del territori són, endèmicament, “bastant extrems”, segons alertava un informe recent fet per la càtedra d’Economia Local i Regional de la URV.

2016-12-02

Llars d’infants a les escoles rurals

font: Ara.cat

Escola Sant Salvador de Godall

El pla pilot del departament d’Ensenyament impulsat l’any passat permet a les escoles rurals la incorporació de les llars d’infants als seus centres


El curs passat la Generalitat va implementar una experiència pilot perquè les escoles rurals poguessin atendre infants de primer cicle d’educació infantil i funcionar, també, com a llars d’infants. Aquesta iniciativa es va dur a terme, inicialment, en set escoles de les Terres de l’Ebre i de Lleida, però aquest curs 2016-17 l’experiència s’ha ampliat i ja són 50 centres, segons peticions dels mateixos ajuntaments.
Un dels objectius d’aquesta proposta, definida en les 'Mesures per a la innovació i qualitat de l’escola rural', és garantir el servei de primer cicle d’educació infantil per a les famílies que el necessiten i evitar que hagin d’escolaritzar els seus fills en altres municipis i “es despoblin municipis petits”, segons explica Lluís Baulenas, director general de Centres Públics del departament d’Ensenyament. La baixa densitat de població infantil entre 1 i 3 anys en pobles petits fa que no resulti “econòmicament sostenible la creació d’una llar d’infants” i això acaba comportant la impossibilitat de l’escolarització d’aquests infants al seu propi municipi. En molts casos, aquesta realitat obliga “a escolaritzar-los en poblacions més grans” i els fa més difícil “retornar a l’escola del seu municipi”, assegura Baulenas. La conseqüència d’això és “la pèrdua d’alumnat, l’empobriment de la vida comunitària i la despoblació”.

ESCOLA I FUTUR

L’Escola Sant Salvador de Godall (Montsià) va ser una de les set primeres escoles que es van acollir a la primera fase del pla pilot. Forma part de la zona escolar rural (ZER) del Montsià, amb dues altres escoles que també van incloure’s en el desplegament de la primera fase pilot. Per a la seva directora, Griselda Villalbí, ha sigut una manera de cobrir “la demanda de nens que s’inscrivien en llars d’infants de pobles propers” i ha afavorit que “les famílies no marxin del poble”. Els nens de primer cicle, en el seu cas, estan en un edifici annex de l’escola, “una llar d’infants de nova construcció municipal que es va acabar el 2010 però que no es podia obrir per a tants pocs alumnes i pel cost que suposava”.
A Godall els més petits -vuit en total- participen a les classes de música, plàstica, psicomotricitat i anglès amb els alumnes de l’aula infantil. “Això sí: respectant sempre el seu ritme, que és molt diferent dels de segon cicle, ja que necessiten més estones de descans i més estona per esmorzar, per aprendre hàbits”. Però, esclar, la relació entre els alumnes de diferents edats “és molt bona, els han acollit molt bé i s’han integrat com un grup més de l’escola”. En total a l’escola hi ha 38 alumnes, d’entre 1 any i 12 anys: “Tots aprenem, mestres i alumnes, sobretot els grans, que se’ls miren amb estimació, els cuiden i els ajuden”.
A Godall els més petits -vuit en total- participen a les classes de música, plàstica, psicomotricitat i anglès amb els alumnes de l’aula infantil
En canvi, l’Escola de la Vall Fosca, al municipi de la Plana de Mont-Ros (Pallars Jussà), s’ha integrat en aquest pla aquest mateix curs, tot i que ja recollien l’experiència d’haver compartit model perquè la llar d’infants era just al costat de l’escola. “L’adhesió al projecte ha permès integrar la llar d’infants al mateix projecte d’escola, donar continuïtat i potenciar l’intercanvi de coneixement mutu”, explica Montse Rollan, directora de l’escola. En aquest cas l’escola s’integra dins la ZER del Pallars Jussà, juntament amb les escoles d’Isona i Salàs de Pallars.
Amb la incorporació de nens a partir d’un any a l’escola asseguren “continuïtat al centre”, que té 48 alumnes, 5 dels quals d’entre 1 i 3 anys, i “les activitats són més variades, perquè han de cobrir totes les edats”. Un altre dels aspectes que en subratlla és la “relació enriquidora” entre els alumnes. Tot i que els més petits tenen la seva pròpia aula, hi ha moments per fer activitats plegats: “Els petits aprenen dels grans i els grans dels petits. Alhora treballem el respecte, l’estima i l’ajuda entre els uns i els altres, uns valors molt importants”.

COOPERACIÓ I BALANÇ

Aquest pla s’ha treballat conjuntament amb els ajuntaments per oferir una resposta d’escolarització als infants més petits i “donar un servei a la població”. S’hi poden acollir els ajuntaments dels municipis amb una població que no superi els 3.000 habitants, que poden sol·licitar l’aplicació del Pla als Serveis Territorials del seu àmbit geogràfic, sempre que manifestin el compromís per implementar aquest primer cicle. Això vol dir que són els ajuntaments els que “gestionen la matrícula d’infants empadronats al municipi i amb una ràtio màxima de 10 alumnes a partir d’un any”, diu el director general, Lluís Baulenas. Una matrícula que està oberta al llarg del curs, sempre que no superi aquesta xifra.
S’hi poden acollir els ajuntaments dels municipis amb una població que no superi els 3.000 habitants
Tant per a Griselda Villalbí com per a Montse Rollan l’experiència ha resultat molt positiva. Mentrestant, el departament es mostra favorable a seguir “donant resposta a totes les situacions que afavoreixin l’escolarització dels infants als seus municipis”.

2016-12-01

Gent del Barri, a Godall (Canal 21)

El Carnaval, les bitlles o la música de banda són elements molt significatius del poble de Godall. Però també ho és l'ampli teixit associatiu amb que compta el municipi. En aquesta nova entrega de Gent del Barri ens desplacem fins a Godall per conèixer la seva gent i passar un dia per aquest poble tan bonic del Montsià. Comença Gent el Barri


2016-11-18

Diumenge es celebra la 8èna edició de la Marxa Ciclista amb BTT “Fira de l’Oli”





Els organitzadors destinaran la recaptació de les inscripcions a la Marató de TV3.
La marxa té una dificultat mitja alta i transcorrerà pels senders de la Serra de Godall.



(J.Roig/T.G.).-La Unió Ciclista Santa Bàrbara, el diumenge 20 de novembre, organitza la que serà ja la 8èna edició de la Marxa Ciclista amb BTT “Fira de l’Oli”, una activitat esportiva que transcorre per diferents senders de la Serra de Godall i en la que hi solen participar un centenar de ciclistes.

Ximo Bel, secretari de la entitat, advertia que la marxa té una dificultat mitja alta ja que els “beteteros” hauran de completar un recorregut de 40 kilòmetres i superar un desnivell positiu de 900 metres.


La sortida serà a les vuit trenta del mati des del recinte firal i les inscripcions es començaran una hora abans. Bel deia que enguany la marxa té una novetat, i és que, els diners que es recapten per les inscripcions, amb una donació mínima de 5 euros, es destinaran a fer una aportació a la Marató de TV3.

La organització ha previst per als esportistes dos avituallaments durant la curs i l’esmorzar final a base de baldanes allioli i pa torrat .

Els Itineraris de Cruïlla, enguany, acabaran a Godall


La sortida l’organitza el Centre d’Estudis Planers i portarà als interessants a conèixer alguns llocs singulars de la veïna població i de la seua serra.

(J.Roig/T.G.).-Encara que la visita serà a la veïna població de Godall, Santa Bàrbara serà la darrera referència als Itineraris de Cruïlla d’aquest 2016, les sortides que des de l’any 2013 organitzen conjuntament les dinou entitats i centres d’estudis de les comarques del Baix Ebre, el Montsià i el Baix Maestrat per tal de donar a conèixer el patrimoni cultural i natural d’aquestes tres comarques.

Enguany es van programar fins a catorze sortides entre els mesos de juny i novembre, durant les quals s’han visitat diferents espais de les poblacions de Sant Jordi, Canet lo Roig, Cervera del Maestrat, Rossell, la Sénia, Ulldecona, Traiguera, Sant Mateu, Freginals, Alcanar, Peníscola, la Pobla de Benifassà, les ermites de la vall de Cardó i Godall, que és la proposta que fa el Centre d’Estudis Planers com a colofó d’aquest itineraris sota el títol de “Godall:el poble i la serra”.

Marius Pont explicava que aquesta és una manera de descobrir, o redescobrir, aquest actius patrimonials que tenim prop i que compten sempre amb el complement de les explicacions per donar-li un altra dimensió a la visita.


Aquesta no és la primera vegada que el CEP surt pròpiament del seu terme municipal, ja que en edicions anteriors també ha organitzat itineraris per descobrir aquest tipus de patrimoni de nuclis de població veïns com Vinallop, La Galera o Masdenverge. Enguany han programat aquesta visita a Godall que s’iniciarà al centre d’interpretació de La Serra de Godall i la Vilallarga i que comptarà amb les explicacions d’un estudiós del municipi com és el professor i aparellador Miquel Angel Subirats. La visita seguirà desprès per altres indrets carismàtics de la serra.


Centre d’Interpretació de La Serra de Godall (Foto: visitmuseum.gencat.cat)

La sub-18 masculina amb accent lleidatà

font: Diari Segre


Expedient núm. 1/2016 de crèdit extraordinari. Aprovació provisional.




En data 14 d’octubre de 2016, el Ple de l’Ajuntament va aprovar provisionalment l’expedient de crèdit extraordinari núm. 1/2016, fi nançat mitjançant romanent de Tresoreria per a despeses generals. L’expedient s’exposa al públic a la Secretaria de l’Ajuntament, en el termini de quinze dies hàbils des de la publicació al BOP, durant els quals s’admetran reclamacions davant d’aquesta corporació (data de publicació al BOPT: 3 de novembre de 2016).

En el supòsit que no es presentin reclamacions, l’acord inicial esdevindrà definitiu, sense necessitat d’un acord posterior.

2016-11-17

Modificació de l'Ordenança fiscal reguladora de l'IBI, exercici 2017. Aprovació provisional.




L’Ajuntament de Godall en sessió plenària del dia 14 d’octubre de 2016, va adoptar amb caràcter provisional l’acord pel qual s’aprova la modificació, per a l’exercici 2017, de l’Ordenança fi scal reguladora de l’impost de béns immobles.

De conformitat amb el que disposa l’article 17 del RDL 2/2004, de 5 de març pel qual s’aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, s’exposa al públic l’expedient pel termini de 30 dies, a comptar des de l’endemà d’aquest anunci al BOP, als efectes que els interessats puguin presentar les reclamacions que considerin pertinents.

Si transcorregut el termini esmentat, no s’ha presentat cap reclamació, els acords adoptats es consideraran aprovats defi nitivament, sense perjudici de la publicació del text íntegre de les ordenances o de les seves modifi cacions.


2016-11-09

La ciutat teixida



font: Núvol.com

Probablement, encara avui, és possible aprendre a teixir punt de mitja sense pagar. Comprar les agulles, el cotó o la llana inclou, com a torna, un patró i un guiatge gratuïts.   És un coneixement infravalorat, de transmissió oral, no equiparable a una classe d’informàtica, Tai-xi o idiomes. No té preu perquè no “val res”.

Fotografia: Flickr Museu de Sant Cugat

En un contracte d’aprenentatge de l’any 1394, entre Joan Janis, frener de Barcelona i en Pere Ricart, col·lega seu i Margarida Ricart, s’estipulen les condicions econòmiques per tal que aquesta ensenyi a Tomasa, filla de Joan Janis i una ex –amant seva, l’ofici de fer calces d’agulla. Les primeres notícies documentades del Gremi de Barreters d’agulla són del 1495.
El que llavors era un ofici, avui és una pràctica de lleure, després d’haver estat un exercici obligat en temps de dificultats econòmiques. Sovint sentim l’expressió “no surt a compte”, cal molt de temps o millor comprar-ho fet.
El pacífic i laboriós festival (crec que aquesta és la paraula) promogut des del Servei Educatiu dels Museus de Sant Cugat Teixim la Ciutat, en la seva tercera edició, ha sabut aplegar una mostra molt rica de pràctiques tèxtils, combinar-la amb altres disciplines i convidar tothom a posar a prova les pròpies mans, amb agulles de totes mides i fibres de totes les textures i colors.
És en aquest marc privilegiat que he llegit un tast del recull de textos de Pruden Panadès que l’any vinent seran publicats per Godall Edicions. Cosir, sargir, teixir o filar són alguns dels fils conductors d’un seguit de textos breus basats en aquest univers que de tan quotidià pot passar desapercebut. Us n’oferim dos botons de mostra més avall.

Jerseis

Jerseis fets a casa, fills de gargots ràpids en qualsevol paper, matemàtiques de taulell. Jerseis autodidactes de gestos exactes per abrigar escolars, sense malentesos, sense trampes ni preu. Ignorats pels ignorants, fets fora d’hora, dins el misteriós silenci de la repetició, de la tensió de les dues cares.
Punts senzills d’espiga o d’arròs, creixent com la llaçada de l’infinit, minvant abans que la lluna, desfent i refent el gruix d’un fil fet malla, matant sense fer ni mal ni por.
Càlculs de probabilitats dels colors d’un càstig, d’un deure, del lliure lleure que ha fet el jersei del profeta i el del paleta. Incomptables punts d’escalf fets a casa perquè sí o per si de cas, en el més enllà hi campés un fred de mort.

Les filles de la modista

Les filles de la modista duen trenes de cabells i cintes. Damunt de l’abric blau marí, fils finíssims dibuixen constel·lacions que desapareixen abans de sortir de casa.
Juguen i corren enmig de roba de mudar sempre a mig fer. Giravolten lentament damunt la taula, fent d’emprovadores de vores i, quan volen, retallen ninots amb les tisores grans.
Saltironegen fins a la merceria, trafiquen amb encàrrecs, dibuixen amb un dau de sabó i saben quin fil es trenca amb les dents i quin amb els dits.
Les filles de la modista guarden el secret dins la capsa de cosir. Hi acomoden cucs de seda per a la capa lluent que els cosirà la mare. La capa que cusen totes les mares modistes als seus fills i que de tan bonica no es pot ni explicar.
Demanen fulles de morera quan van a portar vestits embolicats com una coca flonja. Quants cucs hauran de criar per tenir prou fil per teixir i fer-ne una capa tan gran per dur-la, també, quan seran grans?
La modista cus i cuina i pedaleja des de sempre una màquina de cosir sense sortir de casa. Escombra retalls perquè el seu ofici, cada dia, va i ve de les revistes als somnis pinçats i els punts que no es veuen.
La capa la voldrien ara, per jugar a ser trapezistes que pugen una escala de corda fent voleiar aquell tros de roba ondulant que enlluerna i que gairebé coneixen fil per randa.

Les noies de la modista sempre tanquen els ulls en la primera emprova, també ara que el cosidor està endreçat i mut. No han perdut el costum de deixar-se sorprendre per com pugui ser aquella capa.

La Jornada d’Etnologia de l’Ebre repassa la riquesa patrimonial de les festes

font: Diari de Tarragona


Expedient núm. 1/2016 de crèdit extraordinari. Aprovació provisional.


font: BopT


2016-06583
Ajuntament de Godall

ANUNCI

En data 14 d¿octubre de 2016, el Ple de l¿Ajuntament va aprovar provisionalment l¿expedient de crèdit extraordinari núm. 1-2016, finançat mitjançant romanent de tresoreria per a despeses generals. L¿expedient s¿exposa al públic a la Secretaria de l¿Ajuntament, en el termini de quinze dies hàbils des de la publicació al BOP, durant els quals s¿admetran reclamacions davant d¿aquesta corporació.

En el supòsit que no es presentin reclamacions, l¿acord inicial esdevindrà definitiu, sense necessitat d¿un acord posterior.

Godall, 20 d¿octubre de 2016
L¿alcaldessa, Teresa Esmel Casanova

Es torna a publicar 'L'arquitectura del conte' d'Isidre Grau

font: Cerdanyola.info


Godall Edicions ha tornat a publicar 'L’arquitectura del conte', de l'Isidre Grau, en una versió actualitzada de forma i continguts. La presentació es farà el proper dilluns 7 de novembre, a les 19 hores, a l’Ateneu Barcelonès, i comptarà amb la presència de l'autor escortat per la poeta Laura López Granell i l'editora Matilde Martínez Sallés.



El conte és un gènere abonat a fer-se moltes preguntes i, sobretot, un espai de gran llibertat creativa. L’arquitectura del conte proposa un itinerari per tot el que es pot qüestionar el contista, amb ganes de facilitar-li les respostes més personals. Perquè abans d’abordar els experiments decididament innovadors és molt convenient haver assimilat les lleis del gènere i les diverses tradicions que l’han dut a ser un àmbit que permet desplegar la màxima intel·ligència narrativa. Es tracta, doncs, de llegir i valorar-ho tot per després, quan ja ens sentim una mica més savis, deixar anar la imaginació sense traves.
L'arquitectura del conte va néixer el 2001 d’un projecte de la cooperativa Accent, amb professors vinculats a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, per obrir una línia de textos amb diversos aspectes de la docència literària. El llibre va ser el segon títol de la col·lecció Paraula, publicada per l’editorial Octaedro, i des de llavors ha estat un referent per als interessats en l’escriptura de contes.

Godall, municipalitza el servei de subministrament d’aigua potable.



La mesura, vigent des del passat mes de Juliol, es va aprovar per unanimitat i a banda d’abaratir el cost del servei, ha permès donar treball a gent del poble.
El municipi també aprova la subvenció de més de 3000 euros en ajuts per als llibres de text del curs 2015-2016.






(J.Roig/T.G.).-L’Ajuntament de Godall, després de fer tots els tràmits i estudis oportuns, va aprovar fa uns mesos i per unanimitat, recuperar la forma de gestió del servei de l’aigua potable al municipi.
Aquesta proposta es va presentar al Ple de l’Ajuntament del dia 31 de març, després que l’actual equip de govern valorés fer aquest canvi en la gestió d’acord a un estudi realitzat i on la recuperació del servei de forma directa per l’Ajuntament feia preveure que es podrán produir estalvis importants i capgirar el balanç econòmic d’aquest servei, millorant els costos de gestió.

Tere Esmel, alcaldessa de Godall, explicava al programa “Món Local” de La Plana Ràdio que han decidit prescindir dels serveis de Sorea, que fins ara gestionava l’aigua potable municipal, perquè, per a un poble petit com el seu, externalitzar-lo representava una despesa difícil d’assumir. Així ara, a banda d’abaratir el cost també han pogut donar feina a gent del poble.
El servei de subministrament de l’aigua potable va entrar en vigor el passat mes de juliol.

Esmel també va informar, entre altres coses, que Godall ha ratificat el Decret d’adjudicació dels ajuts als llibres de text del curs 2015-2016.
Després que al mes de febrer s’aprovessin les bases reguladores de la concessió de subvencions municipals per als ajuts individuals per a l’adquisició dels llibres per als estudis d’educació infantil, primària i secundària obligatòria, durant el Ple del passat Setembre es va aprovar, de forma unànime, el Decret d’adjudicació dels ajuts als llibres de text per a l’actual curs.
En aquesta ocasió els beneficiaris d’aquestes subvencions han segut un total de 27 alumnes de l’escola godallenca que s’hauran beneficiat d’aquests ajuts, per un import total de 3,109,21€, és a dir el 75% de l’import total de totes les sol•licituds.

"El foraster", amb la rapitenca Joanna Pardos com a nova directora, guardonat amb el premi Ondas


En les darreres temporades el programa presentat per Quim Masferrer ha passat per Benifallet, les Cases d’Alcanar, Godall, la Torre de l’Espanyol o Poblenou del Delta
Imatge del Quim Masferrer en la seua visita a Godall | TV3

L’equip d'El foraster es trobava este dimecres a la tarda preparant nous capítols i guions per a la pròxima temporada quan, per sorpresa, la notícia va saltar a les xarxes socials. “No sabíem ni que ahir s’anunciaven els premiats als Ondas, ho vam veure per les xarxes socials, com qualsevol altra persona”. Ho explica la periodista de la Ràpita Joanna Pardos, que des de fa unes setmanes és la nova directora d’un dels formats de més èxit en els darrers anys a TV3.

“Ens ha fet molta il·lusió. Nosaltres estem molt satisfets del resultat, però pensem que és un reconeixement que va més enllà. Ens fa il·lusió per l’equip, on hi ha treballat persones amb molt de talent, però també per la gent dels pobles, perquè El foraster sempre és un salt al buit en un poble, sense massa guió i al final sempre depenem de les històries que ens expliquen les persones, del seu sentit de l’humor... per això este format, més que d’altres, és un treball col·laboratiu entre els que fem tele i la gent que participa i que fa que el programa siga com és. Per això, és un premi de tots”, explica Pardos.

"El foraster", presentat per l’actor Quim Masferrer, és un programa que recorre pobles catalans de menys de mil habitants. Després de passar-hi 48 hores, Masferrer fa un monòleg davant de tots els veïns on exposa la seua particular visió del municipi. El resultat és un programa d'humor on els veïns són, a la vegada, públic i protagonistes. El format ha estat premiat amb el premi Ondas com a millor programa emès per a cadenes o emissores no estatals.

La rapitenca Joanna Pardos va arribar al programa just a l'inici, ara fa 5 temporades. “Vaig arribar just quan s’estava fent el programa de Benifallet, que va ser un dels primers”, explica. Des d’aquell moment i fins fa unes setmanes hi ha treballat com a guionista. Esta nova temporada l’enceta com a directora: “És un repte que em fa molta il·lusió, perquè és com haver vist una part de la màquina. Estava a la sala de màquines del vaixell i ara agafo el timó”, comenta.

Des de fa un mes l’equip d'El foraster treballa a definir el llistat de pobles per on passaran enguany. “La idea d’esta temporada és continuar fent pobles i continuar trobant històries i segur que també tornarem a vindre a les Terres de l’Ebre”. Segons la directora, els programes fets en pobles ebrencs solen ser dels que més èxit tenen: “no sé si és per la personalitat d’aquí o per l’oberts que som, però són programes que acaben funcionant molt bé, per això segur que tornarem”. En les darreres temporades el programa presentat per Quim Masferrer ha passat per Benifallet, les Cases d’Alcanar, Godall, la Torre de l’Espanyol o Poblenou del Delta.

Ulldecona, el pueblo español que fabrica cracks para la Premier League







Oriol Romeu y Aleix García, tanto monta, son los grandes 'culpables' de que en su villa natal, con menos de 7.000 habitantes, se siga el fútbol inglés con mayor pasión que la liga patria.

Foto: Aleix Garcia ya ha debutado en el primer equipo del Manchester City (Reuters)


Érase una vez un pequeño pueblo de la provincia de Tarragona con 6.637 moradores, a caballo entre el mar y la montaña, presidido por el imponente castillo medieval de los Montcada y famoso por el espectacular yacimiento de pintura rupestre de la sierra de Godall. Pero Ulldecona no sólo vive de sus tesoros pretéritos. Desde hace poco más de una semana presume de ser la única localidad española con una población inferior a 200.000 habitantes que cuenta entre sus paisanos con dos futbolistas que juegan en la Premier League. Oriol Romeu y Aleix García, tanto monta, son los culpables de que en su villa natal se siga el fútbol inglés con mayor pasión que la liga patria. Cada vez que Southampton o Manchester City saltan al verde, los cuatro bares de la Plaza de la Iglesia se transforman en improvisadas tribunas donde familiares, amigos y conocidos de esta pareja de ilustres vecinos siguen por televisión sus andanzas en la Pérfida Albión. 
“Nos sentimos muy queridos. Sentimos su apoyo desde la distancia, del mismo modo que su respeto cuando estamos por allí. Tanto Aleix como yo estamos muy orgullosos de nuestro pueblo. Hemos crecido allí y pasado muchas horas jugando en los campos de la escuela, los dos tenemos a nuestras pandillas de amigos, a la familia, y cuando te puedes escapar es para disfrutar de ellos y relajarte. Todo el mundo te hace sentir a gusto. Una vez me preguntaron a qué lugar querría ir si tuviese un avión, y dije que a Ulldecona. Para mí no hay mejor sitio en el mundo”. A Oriol Romeu se le nota cómodo ejerciendo de embajador de su terruño. Lo hace con la misma pasión que pelea cada balón dividido en las alfombras del balompié sajón.




Oriol Romeu es una de las referencias del Southampton (Reuters)

El mismo agente

“Es que es un sitio muy chulo, y tiene una situación privilegiada: el mar a 15 minutos, y la montaña, al ladito. Además, tenemos un restaurante con una estrella Michelín; y el otro no la tiene pero debería. Es el retiro ideal cuando vives en ciudades más aglomeradas. Para nosotros dos, desde luego, no hay mejor terapia que volver a casa”, confiesa sin ambages a El Confidencial el medio defensivo de los Saints, encantado de tener desde esta temporada otro paisano disputando la que para muchos es la mejor liga del planeta fútbol. “Como ulldeconense y amigo, me alegré mucho con su debut en liga. Es algo que te enorgullece. Aleix es muy buen chaval. Está muy tranquilo, disfrutando a tope de la experiencia. Le nombraron ‘Man of the Match’ y me dijo, ‘no me quiero quedar aquí’. Es ambicioso, quiere mejorar, tener más minutos… Con la edad que tiene, esa mentalidad es súper importante para seguir creciendo. Tiene una madurez bastante grande”, comenta. 
Aunque pertenecen a generaciones diferentes (Oriol es seis años mayor que Aleix), el balompié profesional ha propiciado una bonita amistad cimentada a 361 kilometros de distancia, los que separan Southampton de Manchester. “Tenemos una relación muy limpia, de ayudarnos en todo lo que podemos. Ambos hemos compartido muchas cosas desde que él llegó a Inglaterra. Curiosamente, nuestros padres tienen mucha relación desde hace años, aunque nosotros la empezamos a tener hace 3 ó 4 años,  desde que compartimos el mismo agente (Mágico Díaz). Luego, cuando surgió lo del City, vinieron a pedirnos consejo. Ahora nos escribimos de seguido, ‘cómo te ha ido, cómo estás’. En el pueblo sí que solemos coincidir porque casi siempre vamos a los mismos sitios con nuestros amigos. Este verano comimos juntos, me contó su experiencia del primer año en Manchester, cómo se presentaba la nueva temporada con Pep Guardiola. Le dije que aprovechara cada entrenamiento con él, cada partido que le diera porque son experiencias únicas”, explica Romeu.  

Compartieron campus en verano

Por minúsculo que sea Ulldecona, Oriol y Aleix nunca han medido sus fuerzas sobre un terreno de juego. Eso no quita para que el uno supiera del otro desde hace más de un década. “La primera vez que le vi jugar fue en el campo de la escuela. Un amigo me dijo que me fijara en el chaval de la melena rubia. Yo tenía 14 años y estaba en el Barça. Aleix debía tener ocho. Ya se veía que tenía algo distinto. Pensaba por delante del resto. Era muy bueno y ese día marcó un montón de goles. Luego se fue pronto al Villarreal y pudo ir evolucionando”. Precisamente de aquella época le viene al volante creativo del Man City el apodo de ‘Mendieta’. “Le llamábamos así en la escuela por su pelo rubio y su manera de jugar. A él no le gustaba mucho, la verdad. Ahora ya no se lo llamamos, le tratamos con mucho respeto”, revela Héctor Ortega, uno de los amigos del alma de Oriol, quien asegura que “las redes sociales echaban humo en el pueblo el día del debut en Premier de Aleix. Todo el mundo se alegró un montón por tener a dos ulldeconenses jugando a ese nivel. Es un orgullo indescriptible”.
El campus que el propio Oriol organiza en su pueblo junto a sus amigos más allegados fue, a comienzos de este verano, la excusa perfecta para juntarlos al fin en una cancha junto a 25 chavales de la comarca. La experiencia resultó de todo punto inolvidable. “Pensamos en la opción de traer este año algún amigo al campus. Aleix estaba en casa, se lo comentamos y aceptó encantado. Al final de la jornada sorteamos una camiseta suya del City. Los chavales se lo pasaron en grande. Le hicieron un montón de preguntas sobre sus vivencias allí. Resultó divertido también para nosotros porque era la primera vez que nos enfrentábamos en una pachanga. ¡Y no hubo patadas! Fue genial”, rememora entre risas.

Los bares de la plaza

La cosa estará a buen seguro más reñida el 23 de octubre próximo, cuando el City reciba en el Etihad al Southampton. Un partido que paralizará durante un par de horas Ulldecona y alrededores. “Creo que en el pueblo apostarán por el empate. Así todos se quedan contentos. Va a ser un partido muy bonito para los dos. ¡Ojalá podamos disfrutarlo en el césped! ¿Si vendrán a animar nuestros amigos? Sería genial que pudieran venir al estadio. Lo que es seguro es que todo el mundo estará ese día en los bares de la plaza pendiente del televisor”, apunta el volante tapón del cuadro del sur de Inglaterra.
Si Pep Guardiola y Claude Puel decidieran incluirles ese día en el once de salida, Aleix y Oriol protagonizarían además un excitante duelo por hacerse con los mandos de la medular. “Es cierto porque justo ahora compartimos la misma posición en el campo. Él antes actuaba como media punta, pero desde que llegó a Inglaterra le atrasaron un poquito. Así que si jugamos, tendremos bastante roce. Más bonito todavía. Cuantos más duelos directos, mejor. Después nos reiremos. ¿Alguna apuesta? De momento no, pero quizás el que pierda tendría que pagar la primera ronda cuando nos juntemos con los amigos comunes. Ya lo hablaremos”, señala con una sonrisa en la boca.

Las fiestas del pueblo

La ‘Roca de Ulldecona’, como le apodan al mediocampista por sus lares, no tiene mayor inconveniente en definir el estilo de su paisano, un jugador aún poco conocido para el gran público. “Aleix tiene una visión de juego muy buena, con un desplazamiento de balón increíble. Como está jugando en el doble pivote o como volante defensivo, ahora está más en contacto con el balón. Nuestros estilos son distintos: él es de mucha calidad, muy buen pase, siempre bien colocado; yo soy más rocoso y más táctico”. En lo que ambos coinciden plenamente es en el destino que eligen cada vez que sus respectivos técnicos les dan un par de días libres. “Pues es verdad. Los dos nos escapamos a Ulldecona en cuanto nos es posible. Yo trato de ir al menos una vez al mes. Con los parones por los partidos de las selecciones es más fácil porque tenemos más días libres seguidos y ahí los puedes aprovechar. En septiembre ya he ido dos veces porque eran las fiestas del pueblo. Teníamos día y medio libre y me bajé. ¡No podía faltar!”, admite Oriol.




Entrevista a Manu Fernández jugador i referent del Godall

font: diari Més Ebre


Creuament d'acusacions entre l'equip de govern (PSC-PP) i l'oposició (Acord per Godall)

font: Diari Més Ebre


Les pedres tenen veu (Perennia - Godall Edicions)

font: Nova Conca



2016-09-29

Liberisliber: el plaer de descobrir llibres

font: Núvol.com



Aquest cap de setmana, Besalú tornarà a convertir-se en la capital de les editorials independents amb la celebració de la fira Liberisliber, que en aquesta edició comptarà, entre altres reclams literaris, amb la presència estrella de Fernando Arrabal, però també amb la participació de prop de 50 editorials. Us en presentem algunes per fer un tast del que trobareu a la ciutat garrotxina dissabte i diumenge.  

Liberisliber 2016


L’any 2010, un grup d’amics es van ajuntar per inventar-se un aparador de llibres i donar a conèixer petites joies literàries literalment desconegudes. I van crear una fira, que es va dir –i es diu, i que duri– Liberisliber, que en llatí vol dir “el llibre que et farà lliure”. Dirigida per Miquel-Àngel Codes, és una aposta per les editorials independents, pels escriptors al marge de la propaganda. Una aposta arriscada, parlant en plata. I a Besalú. “Hi arriba el tren, a Besalú?”. No, hi arriba gent amb ganes de descobrir llibres. Cada any una mica més. I fins avui.
Editors, escriptors, poetes, traductors, rapsodes, músics, visitants i curiosos. Durant un cap de setmana, Besalú acull una munió de còmplices de l’edició independent; els que tornen i els que hi arriben per primer cop. Aquest any, hi haurà un total de 48 editorials, provinents d’arreu de Catalunya però també del País Valencià, de Mallorca, de Saragossa i de Madrid, un grapat de les quals integren l’Associació d’Editors Independents Llegir en Català, que presentarà novetats com Algú com tu (Roald Dahl), 996 (Josep Torrent), Llampecs (Jean Echenoz), El pes fals (Joseph Roth) o l’Antologia de contes de David Foster Wallace, entre d’altres. Pel que fa a la resta d’editorials, hem parlat amb cinc d’elles perquè ens expliquin què exposaran a Liberisliber.

Godall Edicions

Editorial creada l’any 2011. El seu nom, Godall, és el d’una població del Montsià amb la qual la seva impulsora, Matilde Martínez, se sent molt lligada. A Besalú hi exposaran tots els seus llibres (de poesia i de narrativa, en català i en castellà) i les novetats d’aquesta temporada: L’arquitectura del conte, d’Isidre Grau i Celebració, del poeta gallec Gonzalo Hermo, en edició bilingüe. També presentaran Petites històries de banquets (en català i en castellà), un recorregut per diversos banquets famosos del món de la filosofia, l’art, el cinema i la literatura, i Enlloc, mai, un llibre de contes de l’escriptor basc Iban Zaldua. Matilde Martínez explica que, “per a les petites editorials independents, aquest tipus de festivals literaris són imprescindibles perquè ens permeten fer-nos visibles”; un espai idoni per a la formació de sinergies.

2016-09-26

Voler passar la rasadora


font: Ara.cat


Montsià Actiu analitza en una nova jornada les claus per a la gestió del sòl industrial


El Consell Comarcal del Montsià, a través de Montsià Actiu, organitza el divendres 30 de setembre la segona sessió sobre Desenvolupament Local, que se centra en El foment de l’activitat econòmica: suport a l’empresa i gestió del sòl industrial i que té com a objectiu la valorització dels recursos propis per al desenvolupament del teixit productiu i la cerca de noves vies per a la millora del sòl industrial de la comarca del Montsià.

La finalitat d’esta jornada és la posada en comú d’experiències d’agents públics, socials i empresarials per a la reflexió i la recerca d’estratègies integrals que conduisquen a una reactivació econòmica i ocupacional de la comarca. L’acte compta amb les intervencions de la Dolors Paniagua, gerent a Catalonia Trade & Investment; Alfons Garcia, Alcalde de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, i Joan Ramon Benaiges, gestor de l’empresa pública Idetsa.

La sessió s’iniciarà amb el torn de Dolors Paniagua, experta en Desenvolupament Local i Regional i programes de promoció econòmica, que intentarà donar resposta a la qüestió Com fem créixer l’activitat a partir dels recursos propis?. La ponent analitzarà quines són les claus per a l’aprofitament òptim d’un polígon industrial i exposarà els factors pels quals un territori és atractiu als ulls dels inversors: les condicions i preu del sòl, la disponibilitat de persones qualificades, la qualitat dels serveis i equipaments, l’existència d’interelacions amb altres entitats, centres de formació, empreses col·laboradores o les infraestructures disponibles de l’entorn.

La segona part de la jornada es focalitzarà en La qualitat en la gestió i la promoció de l’activitat econòmica, que desgranaran el Sr. Alfons Garcia i el Joan Ramon Benaiges, explicant la seua experiència en el cas de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, població que cerca noves estratègies empresarials davant el futur tancament de la Central Nuclear. De com fer evitar l’efecte dominó i el tancament de moltes empreses lligades a l’activitat de la central, van posar en marxa Idetsa, l’empresa municipal destinada a oferir tot els serveis orientats a l’ocupació i al desenvolupament empresarial. Avui dia esta localitat és un referent en la regeneració del sòl industrial i la seua gestió eficaç, en el plantejament de projectes de millora i en la dinamització econòmica de l’activitat local.

Amb esta sessió el Consell Comarcal del Montsià reobre el cicle de jornades sobre Desenvolupament Local, i que s’allargarà fins al desembre. Estos actes, que intenten crear llaços i sinergies entre administracions públiques, societat civil i empresariat, se centren en quatre àrees: governança, agroalimentació i turisme, estratègies territorials i inserció sociolaboral i mercat de treball.

Montsià Actiu és un projecte de desenvolupament econòmic local impulsat en cooperació per les entitats locals de la comarca del Montsià, que són el Consell Comarcal del Montsià, els ajuntaments d’Amposta, Alcanar, Freginals, la Galera, la Sénia, Godall, Mas de Barberans, Masdenverge, Sant Jaume d’Enveja, Sant Carles de la Ràpita, Santa Bàrbara i Ulldecona i l’EMD dels Muntells. El projecte rep el suport i finançament del Servei d’Ocupació de Catalunya, mitjançant el projecte “Treball a les 7 comarques”. I l’objectiu és donar suport a la dinamització econòmica comarcal per generar riquesa i llocs de treball, mitjançant la potenciació dels recursos endògens i la cooperació pública i privada per millorar les condicions de vida de la població.

2016-09-13

Onze escoles rurals de l’Ebre ofereixen el primer cicle d’educació infantil

font: El Punt Avui


Onze escoles rurals de l’Ebre ofereixen el primer cicle d’educació infantil

Un total d’onze escoles rurals de les Terres de l’Ebre ofereixen el primer cicle d’educació infantil, per a alumnes d’entre 1 i 3 anys, un servei que s’ha estès després del pla experimental posat en marxa el curs passat a les escoles de Freginals, Godall i Mas de Barberans. Ensenyament dota els centres, que tinguin una demanda mínima de tres alumnes i màxima de deu, d’un mestre d’educació infantil i l’Ajuntament hi aporta un tècnic auxiliar. L’escola Les Eres de Vinebre, que pertany a la zona escolar rural Ribera d’Ebre Nord, és un dels centres que han implantat enguany el primer cicle d’educació infantil. L’Ajuntament de Vinebre va decidir apostar per aquest servei després de constatar que la baixa natalitat podria posar en perill la llar d’infants municipal. “L’any passat vam tenir setze nens i enguany vuit, cada cop anem a menys”, va manifestar la regidora d’Ensenyament de Vinebre, Pili Rams, en declaracions a ACN. A més de l’escola de Vinebre, també els centres públics de Paüls, Benifallet, Bot, Garcia, Ginestar, la Torre de l’Espanyol i Campredó (Tortosa) s’han sumat al pla experimental, que inclou 62 alumnes a les Terres de l’Ebre. Precisament en l’educació infantil és on es perd més alumnat a les comarques ebrenques. Un fet que la directora dels serveis territorials d’Ense nyament a l’Ebre, Manolita Cid, atribueix a la baixada de la natalitat i de la població immigrant. Així, el curs escolar va començar ahir amb un total de 27.220 alumnes, 219 menys que fa un any. Un alumnat que es reparteix en 1.285 grups, 19 menys que el curs passat, amb unes ràtios de 25,2 alumnes a secundària i 20,04 a  primària. Tot i que la ràtio mitjana a l’Ebre és inferior a la del país, el sindicat USTEC va criticar les ràtios i va reclamar a Ensenyament 209 docents, 98 mestres per a primària i 111 professors a secundària. “Cal retornar a l’horari lectiu de 23 hores setmanals en el cas de primària i 18 hores a secundària”, va explicar el representant  d’Ustec a les Terres de l’Ebre, Marc Martínez.  Sense alumnes al Pinell El curs va començar en normalitat a tots els centres, excepte al Pinell de Brai, on la direcció de l’escola César Martinell va comunicar als serveis territorials d’Ensenyament que només cinc alumnes d’un total de quaranta havien anat a classe. El motiu és una protesta dels pares, que reclamen que se substitueixen un parell de mestres. D’altra banda, a Tortosa es mantenen totes les línies de P3 malgrat la davallada d’alumnes i l’escola La Mercè ha estrenat equipaments lúdics per als més menuts.

El president del Xerta-Sénia insisteix a desencallar el projecte per Santa Bàrbara

font: La Veu de l'Ebre

 AIGUA A final de setembre es podria prendre una decisió

El president del Xerta-Sénia insisteix a desencallar el projecte per Santa Bàrbara


El president de la Comunitat de Regants del Canal Xerta-Sénia, Lluís Cortiella, insisteix que la demanda de reg detectada a municipis del Montsià com Santa Bàrbara podria ser la clau per desencallar definitivament el projecte, que continua pendent que s’hi adherisquen prou pagesos d’un primer sector que, centrat al Baix Ebre, no ha prosperat, siga per l’edat avançada dels propietaris, per la dimensió de les finques (petites explotacions de secà) o perquè ja tenien reg a través de pous. Tant el govern com Unió de Pagesos, ara condescendent amb el canal fins al punt d’haver-se’n coresponsabilitzat de l’im puls, com el president dels regants estan pendents que s’hi adherisquen “entre 400 i 500 hectàrees” per arrencar, segons Cortiella. Teòricament haurien de ser dels primers sectors previstos, entre Xerta i Tortosa, però Cortiella diu que es temptejaran els regants de Santa Bàrbara perquè veu més factible activar una primera àrea de reg amb aigua del canal entre Tortosa i Santa Bàrbara. També es creu que altres municipis del Montsià, com la Galera, Godall o Mas de Barberans, acolliran molt millor que el Baix Ebre les possibilitats de conversió al regadiu que ofereix el controvertit canal. En les pròximes setmanes, el Govern haurà de prendre una decisió.

2016-08-24

39 municipis ebrencs reben ajuts de la Diputació per als sistemes d'aigua potable


El total de l'aportació per al conjunt de poblacions de la província és de 600.000 euros

Desenes de municipis de la provincia de Tarragona, entre ells 39 de les Terres de l’Ebre, realitzaran enguany inversions i accions de manteniment per a la millora de la gestió i la qualitat de l’aigua de consum humà, amb subvencions de la Diputació de Tarragona. Este ens ha acordat concedir 600.000 euros per a subvencionar un total de 245 actuacions a tot el territori amb esta finalitat.

D’estes, 111 tenen a veure amb inversions per adquirir aparells i fer diferents accions de millora, amb una aportació global de 300.000 euros. La resta d’actuacions, un total de 134, estan realacionades amb el manteniment, la realització de controls i analítiques i altres despeses sobre la gestió i la qualitat de l’aigua. Per este concepte, la Diputació destina un altre import de 300.000 euros.

Inversions, controls i analítiques per garantir la salut pública 

L’aportació de la Diputació de Tarragona permet als municipis adquirir, entre altres elements i aparells, mòduls automàtics de cloració, fotòmetres per a mesurar el clor de l’aigua i filtres per millorar-ne la qualitat. A més, estos ajuts fan possible la realització de totes les analítiques que la llei establix que han de fer els municipis amb caràcter anual i obligatori. 

A les subvencions hi han pogut optar els municipis i les entitats municipals descentralitzades de fins a 8.000 habitants. Els ajuts es concedixen seguint, entre d’altres, criteris sobre nombre de població i d’acord amb un percentatge màxim de finançament, que en alguns casos, arriba al 95%.

Pel que fa als municipis i EMD’s de les Terres de l’Ebre, estes són les quantitats concedides. a) equival a ajuts per a l’adquisició d’aparells i accions de millora, i b) manteniment, controls de qualitat de l’aigua i altres despeses

Aldover a) 4.441,60 b) 3.509,60
Alfara de Carles a) 4.002,69 b) 1.273,48
Arnes a) 557,73 b) 2.176,50
Ascó a) 4.441,60 b) 3.509,60
Benifallet a) 4.441,60 b) 2.368,98
Benissanet b) 2.271,41
Bot a) 304,25 b) 2.566,39
Bítem (EMD) a) 4.441,60
Camarles b) 2.552,61
Campredó a) 4.441,60
Caseres a) 4.341,03 b) 1.946,29
Corbera d’Ebre a)2.986,79 b) 1.399.31
El Perelló a)2.464,46
El Pinell de Brai a) 876,44 b) 2.873,34
Flix a) 1.662,82 b) 3.509,60
Gandesa a) 4.441,60 b) 1.403,84
Garcia b)2.277,89
Ginestar b)2.426,13
Godall b) 3.509,60
Horta de Sant Joan a) 4.045,56 b) 2.333,94
Jesús a) 3.757,47
La Fatarella b) 2.277,89
La Galera b) 2.273,20
La Palma d’Ebre a) 4.441,60 b) 3.209,09
La Sénia a) 2.174,93 b) 3.278,66
La Torre de l’Espanyol a) 449,71 b) 908,11
Mas de Barberans a) 4.241,23 b) 1.974,15
Masdenverge b) 812,23
Miravet a) 1.647,87 b) 2.359,85
Móra d’Ebre a) 3.870,23 b) 3.509,60
Móra la Nova a) 4.441,60 b) 2.461,93
Paüls a)3.247,02 b) 3.158,64
Prat de Comte a) 4.219,52 b) 1.694,24
Riba-roja d’Ebre a) 2.693,24 b) 3.158,64
Santa Bàrbara a) 2.464,46 b) 3.509,60
Tivenys b)3.509,64
Tivissa a) 1.249,20
Ulldecona a)3.614,35 b) 429,93
Vinebre a) 4.441,60 b) 1.910,98

Vinaroz participa en las Jornadas Europeas de Patrimonio JEP 2016



El alcalde Enric Pla, el concejal de Agricultura y Medio Ambiente, Jordi Moliner, y representantes de la Mancomunitat Taula del Sénia y Terres de Cruïlla han presentado esta mañana en Vinaroz las próximas Jornadas Europeas de Patrimonio JEP 2016.

Este año, según ha explicado Teresa Adell como gerente de la Mancomunitat, el tema vertebrador de las actividades serán los árboles con historia dentro de los pueblos de la zona. “En total hay 33 programadas, 11 más que en ediciones anteriores”, ha señalado.

En Vinaroz, Jordi Moliner ha adelantado que se ha organizado para el 27 de septiembre una ruta urbana para dar a conocer los principales árboles de interés local. Esta discurrirá por lugares como la plaza de San Telmo o el parque de Les Catalinetes y será totalmente gratuita. También habrá itinerarios similares en poblaciones como Benicarló, San Carles, Alcanar, Godall o Càlig, además de diversas charlas y talleres.

Entre las novedades de esta edición destaca el primer Premio de Fotografía “Arbres amb Història”, que se organiza a través de Facebook e Instagram con los hashtags #arbresambhistoria y #tauladelsenia. Habrá tres premios consistentes en un lote de libros y botellas de aceite de olivos milenarios.

El alcalde Enric Pla ha finalizado la rueda de prensa animando a todos los ciudadanos a participar en este amplio programa de actividades, que iniciará en Ulldecona el próximo 3 de septiembre. “Jornadas como estas son una muestra de que el Sénia no es algo que nos separa, más bien al contario, nos une”, ha concluido.

Para más información se pueden consultar las webs de la Mancomunitat y de Terres de Cruïlla, así como sus cuentas de redes sociales y las de cada Ayuntamiento de las comarcas del Montsià y Baix Maestrat.





2016-08-23

Apadrina una olivera amb Ralda+friends

font: ViaEmpresa

Pierre Ralda i el seu germà van heretar 600 oliveres i han endegat un projecte entre el crowdfounding i l’ecommerce.

Pierre Ralda i el seu germà van heretar 600 oliveres quan el seu pare va morir. En aquell moment no sabien què fer-ne. La producció era deficitària. Què fer? Els dos germans han iniciat un Ralda+friends, programa d’apadrinament d’arbres a canvi de litres d’oli que ja crida l’atenció a Europa.

Pedro –Pierre, com el coneixen al poble- va néixer a Ginebra de pare català i mare madrilenya. Va viure a Suïssa fins als 30 anys, on va estudiar relacions internacionals. Va acabar de formar-se a Bèlgica, al Col·legi d’Europa, a Bruges i va començar la seva carrera professional a l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (Acnur) i, més tard al World Economic Forum, encarregant-se d’Iberoamèrica. En aquella època va conèixer l’exalcalde de Barcelona, Joan Clos, qui li va presentar el projecte del Fòrum de les Cultures, en el qual va treballar de l’any 2001 a 2004.

Mentrestant, els seus pares van jubilar-se i van tornar al poble natal del pare, Godall, a la comarca del Montsià, una petita localitat amb només 632 habitants. Pierre seguia a Barcelona i va crear la seva consultoria sobre RSC i organització d’esdeveniments. El pare de Pierre va morir llavors a l’edat de 83 anys.

En l’herència s’hi incloïen centenars d’oliveres, unes de l’avi, altres comprades durant els 20 anys de jubilació del pare Ralda. El germà de Pierre va calcular que el seu pare havia posat cada any uns 3.000 euros de la seva butxaca per mantenir la producció que, a més, no era viable econòmicament. “El meu pare es prenia les oliveres com un hobby, no com una activitat empresarial”, diu Pierre.

El germà de Pierre a Suïssa va conèixer un projecte d’apadrinament de vaques lleteres i va sentir a parlar d'un altre d'apadrinament d'oliveres a la Toscana. Adaptant aquesta idea a les olives del Montsià van poder salvar la producció. Ralda+friends és un encreuament entre crowdfounding i ecommerce. L’octubre del 2014 van llançar oficialment el web i ja està en tres idiomes.




Els germans han fotografiat totes les oliveres de dues finques i al web estan localitzats tots els arbres. L’interessat pot escollir-ne una –o tantes com vulgui, és clar- per apadrinar. L’apadrinament costa 100 euros a l’Estat espanyol (IVA i despeses d’enviament incloses) i fora costa entre 127 i 140 euros, depenent del país. Cada padrí rep una caixa amb tres ampolles de mig litre d'oli cada quatre mesos i un 20% de descompte a la botiga online. A més, els Ralda organitzen activitats al poble de Godall relacionades amb les finques: “Aquest mes de gener van venir més de 20 padrins a visitar les seves oliveres, sobretot de Suïssa i França”, diu Ralda. Actualment, hi ha 152 padrins i cada any es pot renovar o no la quota.

Els padrins, fonamentals
El projecte intenta tenir una molt bona relació amb els padrins i, a més de convidar-los a visitar les oliveres, també procura estar en contacte amb ells a través de les xarxes socials i el seu blog “per aconseguir un lligam sentimental amb els arbres i el projecte”, explica l’emprenedor.

Les visites dels padrins incentiven l’economia del poble de Godall. Les terres dels Ralda les treballa un amic d’infantesa dels germans, que és part de la cooperativa del poble, que premsa i envasa l’oli dels Ralda. “Aquest projecte també té una part d’emprenedoria social, al cap i a la fi, per ajudar la gent de la comarca”, apunta Pierre.

A partir de 300 adopcions, la producció d’oliva serà solvent i es podrà, alhora, compensar la inversió inicial. A partir d’aquesta xifra de padrins també volen obrir l’ecommerce a altres productors i incloure arròs de l’Ebre “amb una família que té un molí propi”, flor de sal del delta i olivades artesanes.

La promoció és el projecte de futur de Ralda+friends. Inicialment s’han centrat a Suïssa, “un país que no té producció d’oli d’oliva i on es paga molt car, estan enamorats del Mediterrani i tenen un poder adquisitiu alt”. Pierre i el seu germà ja treballen amb operadors logístics per obrir mercat a Bèlgica i Anglaterra. I esperen que més gent s’animi i apadrinin oliveres del pare.




2016-08-18

Abrics de l'Ermita d'Ulldecona: La llegenda més antiga de Catalunya

font:  Diari Ara


Les pintures de l’Ermita són un dels conjunts d’art rupestre llevantí més importants de la Península

El mar! Per fi! Només és un bocí, però el veig. Em cal afinar la vista, des de l’ermita de la Pietat d’Ulldecona, per veure com Peníscola treu el cap. De fet, som a poquíssims quilòmetres del mar, però el Montsià ens fa de barrera per veure’l bé. Just davant hi tenim un passadís de comunicacions de primera, amb el tren, la carretera i l’autopista, per on circulen un munt de camions que duen peix, verdures, vi, oli, ordinadors, carn, diaris, revistes científiques, fusta, cotxes, caps de camió -que acostumen a anar a la seva cua, col·locats mirant enrere; a primera vista semblen camions que van en direcció contrària a tota màquina- i tantes i tantes coses que no veiem ni sabem. És una via de comunicació molt antiga: per aquest indret hi passava la Via Heràclea. És, doncs, lògic que aquest lloc de pas, dotat amb força aigua, hagi estat poblat des de la Prehistòria.






 He quedat amb Agustí Vericat, director del Centre d’Interpretació d’Art Rupestre Abrics de l’Ermita a mitja tarda per conèixer el que és un dels conjunts més importants de la península d’art rupestre llevantí, declarat Patrimoni Mundial per la Unesco el 1998 (per cert, aquests dies d’estiu recomano molt anar-hi a la tarda, que ja no hi toca el sol).
Amb l’Agustí visito primer el Centre d’Interpretació, situat al costat de l’ermita de la Pietat, on s’informa d’aquestes pintures que van ser descobertes l’any 1975, i em diverteixo d’allò més caçant, com ho feien els primitius, amb una pantalla tàctil. Tot seguit el meu amfitrió em condueix fins a l’escena més coneguda de les pintures, la de la caça. Me’n sorprenen diverses coses: els detalls estètics dels arquers -tenen plomes al cap, a l’altura dels genolls...-, que em fan pensar que ja tenien interès per l’estètica, i temps per dedicar-s’hi una mica, i el fet que hi hagi diferents colors (“cada color correspon a una època determinada”, em diu l’Agustí). Suposo que el fet de pintar aquesta escena era també una manera de cohesionar la tribu, i d’explicar a tothom la manera com es caçava. Aquesta és, doncs, una narració. Sóc davant de la llegenda més antiga de Catalunya!

Pintures de sang

“La pintura explica, amb molta probabilitat, com es caçava en aquesta vall, entre altres coses perquè s’hi han trobat un munt de fletxes de sílex. Aquestes cingleres escarpades devien ser un escenari perfecte per a la captura d’animals”, em diu Agustí Vericat. “Pintaven amb òxids de ferro barrejats amb altres minerals; ho barrejaven amb greixos, ou, sang... I feien servir pinzells molt fins, de pèl, de plomes o de fibres vegetals”, afegeix.
Netejant les parets d’una sèrie de grafits fets en els últims anys, s’han trobat noves pintures.
-Les veus? -em diu l’Agustí.
-Doncs no... -li responc.
-Busca-les bé.
-Ara sí! Ara!
Som davant d’unes pintures esquemàtiques abstractes que s’han descobert fa poc, m’explica l’Agustí. “Aquest és un patrimoni enormement fràgil; la ignorància humana n’és el principal enemic. Ara fem conservació preventiva i pedagogia. Només s’hi pot accedir amb guies especialitzats”, em comenta. Van ser fetes per caçadors-recol·lectors postpaleolítics, que eren seminòmades, seguien els grups d’herbívors; aquí s’hi estaven una temporada perquè la vall d’Ulldecona és molt fèrtil. Són una font d’informació enorme sobre el final de la Prehistòria, un document gràfic únic per conèixer un gran canvi en l’evolució humana: els últims caçadors recol·lectors nòmades passen a ser seminòmades i comencen a conviure i a aculturar-se en poblacions neolítiques. Això provoca un gran canvi de relacions socials…

Deixo Ulldecona per anar a dormir a Riudecanyes, on hi ha el castell d’Escornalbou, que visitaré demà. Mentre condueixo penso que si després de 8.000 anys que es fessin aquestes pintures hi ha més de 400 figures, probablement n’hi deuria haver milers. I penso també que és un prodigi que s’hagin conservat fins avui, i que tenim la responsabilitat de fer arribar aquest llegat a les generacions futures. Ei, quasi no hi ha gasolina! Tinc el dipòsit pràcticament a zero! Encara em quedava viure l’última anècdota del dia: el que m’ha posat la gasolina -ja no passa quasi enlloc que t’omplin el dipòsit- en acabar m’ha netejat els vidres (els feia falta!) Si en feia d’anys que no veia aquesta escena... i que no donava propina! He recordat com abans, a les benzineres, et miraven l’oli, la pressió dels pneumàtics... He tingut la sensació de fer un viatge a la meva prehistòria.

Lloc de pelegrinatge i concerts

Blanca com un glop de llet, l’ermita de la Pietat es troba en una situació privilegiadíssima, als cingles de la serra de Godall. És un luxe assistir als concerts que es fan a la plaça del davant de l’església, i és recomanable anar-hi d’hora, abans que es faci fosc, per gaudir de la vista.

El santuari està format per un conjunt d’edificis que van del segle XIII al XVIII. L’església actual es va acabar de construir el 1799. El retaule va ser construït a la dècada dels 50 del segle passat, en substitució de l’original barroc que va ser cremat a la Guerra Civil. És lloc de pelegrinatge, aplecs i devoció popular. Cada cinc anys, des del 1939, se celebren les Festes Quinquennals, en què la imatge de la Mare de Déu és baixada en processó cap a la vila, que l’espera amb tots els carrers engalanats amb flors. L’alberg, de l’època medieval, que hi ha al pis superior va ser hostatgeria fins als anys 60 del segle XX. A la part del darrere hi ha una àmplia zona de barbacoes on se celebra la diada de la patrona. Allà es conserva una gran pica de pedra per a la matança del porc.

Agustí Vericat va viure a la Pietat durant un any, sol, com un ermità. Llicenciat en història, ha treballat en el management i en el periodisme musical, i va promocionar alguns grups que avui tenen un munt de seguidors. Ara es dedica a promocionar el patrimoni d’Ulldecona com a destinació de turisme cultural -no pas massiu-. Té un grapat d’actius singulars: poblats ibèrics, vil·les romanes, sèquies i sínies àrabs, el castell medieval, Modernisme i la concentració més gran d’oliveres mil·lenàries de tot el món, sense oblidar la seva magnífica gastronomia.

LES CLAUS
  • Els Abrics de l’Ermita de la Pietat d’Ulldecona són un dels conjunts més importants de la Península d’art rupestre llevantí. Van ser declarats Patrimoni Mundial per la Unesco el 1998.
  • Es tracta d’un conjunt excepcional i amb moltes figures: després de 8.000 anys que es pintessin hi ha més de 400 figures.
  • Les pintures dels abrics d’Ulldecona són una font d’informació enorme sobre el final de la Prehistòria, un document gràfic únic per conèixer un gran canvi de l’evolució humana: els últims caçadors recol·lectors nòmades passen a ser seminòmades.