2010-01-30

Godall es prepara per a la setena edició de la Fira de l’ oli i l’ espàrrec


Font: La Plana Ràdio

Un any més Godall es prepara per viure un cap de setmana intens amb l’ organització de la que serà la setena edició de la Fira de l’Oli i l’Espàrrec de Godall i que tindrà lloc els propers dies 12, 13 i 14 de març de 2010.

Recordar que els olis que elabora la Cooperativa de Godall , són tots de la collita pròpia dels seus productors i que es podra realitzar, al llarg d’aquests dies de la Fira, una visita guiada a les instal•lacions del nou molí d’oli, per entendre el procés d’elaboració del mateix.


La Fira de Godall, com el seu nom indica , pretén promocionar ,d’ una banda l’ oli, però també un altre vegetal salvatge ,cada vegada més apreciat i buscat, com és l ‘espàrrec i que enguany , amb la climatologia humida que em tingut les darreres setmanes ,es preveu sigui abundant.

La cooperativa agrícola de Godall ,entitat organitzadora, informa també de que valora el passat any 2009 com a força important per a la difusió del magnífic oli que elaboren .D’ una banda perquè va coincidir amb la celebració del 50è aniversari de la Secció Almàssera i la presentació , dins la passada edició de la Fira , de la nova marca “Lacrima Olea”, Oli Verge Extra amb DOP (Denominació d’Origen Protegida Baix Ebre-Montsià), un oli que ha tingut una molt bona acceptació entre els clients de la cooperativa godallenca .

Des del ‘entitat també es valora molt positivament el fet de que ,a finals del 2009 , i com ja vàrem informar , el “Làcrima Olea” fos un dels olis invitats per la revista CHEFSBOOK i dins la campanya IMPLICA’T, a fer-ne la presentació a l’Escola d’Hoteleria i Turisme de Barcelona, amb una exposició de les característiques del producte, tast d’oli guiat i elaboració de receptes on l’oli n’era l’ingredient principal, a càrrec del cuiner Adelf Morales, xef del Restaurant TOPIK (Barcelona).

De cara al futur, l ‘entitat també comunica que amb l’ afany de difondre i donar a conèixer els seus productes oleícoles, esten preparant una pàgina web a Internet www.olidegodall.es on a banda de promocionar l’ oli , s’hi trobaran també fotos, vídeos i una botiga.

L'atur puja més d'un 30% al llarg del 2009

Angel Alvarez, nou tècnic de l'Atlas Tortosa

Vinaròs reclama la vuelta al Maestrat de papeles de Salamanca que pide Cataluña

Romeu insta a Cultura a que los documentos de la Guerra se devuelvan a su lugar de origen pese a haber legajos de Castellón y Tarragona

La polémica histórica está servida de nuevo. Justo un día después de que la Comissió de la Dignitat de Catalunya denunciase que el Ministerio de Cultura está dilatando el «regreso» a autonomía vecina de los 'papeles de Salamanca' porque hay numerosa documentación datada en Vinaròs, el Ayuntamiento de esta localidad del Maestrat ha anunciado batalla para no perder estos documentos.
El Consistorio vinarocense quiere ahora recuperar los documentos que fueron incautados por las tropas franquistas en esta localidad en la que se ubicaba en tiempos de la contienda civil un archivo de los papeles de la época republicana de la zona sur de Tarragona y Norte de Castellón. Sin embargo, la reclamación podría complicarse: «Puede haber actas de ayuntamientos de la zona de Els Ports, como el de Portell de Morella, o de asociaciones digamos que valencianas entremezcladas con otros archivos del sindicato de jornaleros de Gandesa o de Tortosa y es aquí donde podemos encontrarnos con problemas», dijo el primer edil de Vinaròs, el socialista Jordi Romeu.
La Comissió de la Dignitat (CdD) ha insistido en la vuelta a Cataluña de todos estos documentos que fueron arrebatados y trasladados de sus archivos originales hasta Salamanca, pero la existencia de documentos catalanes mezclados con otros de valencianos podría retrasar la llegada a Cataluña de los legajos, según este colectivo. «Se debían ir todos los documentos juntos en un camión al que lo identificarían como Vinaròs y por eso están así mezclados», señaló Romeu.
Cabe reseñar que el Consistorio del Maestrat ha aprobado de forma reiterada mociones reclamando e instando a la devolución de estos documentos. Unas mociones partieron de la clase política y otras de la sociedad civil.


«Desconozco si a nivel autonómico se han reclamado series de Castellón, Valencia, Alcoi o Vinaròs o tan sólo los papeles de la Generalitat Valenciana, por lo que lo suyo sería que los retornaran integramente, independientemente del lugar de procedencia», reclamó el munícipe.
A raíz de estas novedades y de la puesta sobre la mesa del retorno de los documentos, el Consistorio y el responsable del archivo municipal tratarán de conocer en qué punto de la situación administrativa y legal se encuentran dichos dosieres. En 2006 ya se reunieron en Vinaròs alcaldes y concejales de Camarles, la Fatarella, Alcanar, La Galera, Els Muntells, Miravet, Rasquera, l' Ametlla de Mar, Mora d´Ebre, Flix, Benicarló, Roquetes, Godall, Sant Jaume d'Enveja, l' Ampolla, Vinaròs, Ulldecona, Sant Carles de la Ràpita, Traiguera, Rossell, l' Aldea, la Sénia, Tortosa, Deltebre, Morella y Amposta para reclamar estos documentos.


Castellón, sin sus papeles


Por otro lado, respecto a los casi 13.000 expedientes de juicios sumarísimos que el Ministerio de Defensa se llevó de Castellón de La Plana hace un año, todavía no se sabe nada. Aunque desde el Ministerio se manifestó entonces el compromiso de iniciar la digitalización de los documentos de Castellón «de forma inminente» debido a su «buen estado de conservación» --en comparación a los que se llevaron de Valencia--, los papeles todavía no han sido devueltos.
Hace poco más de un año, el director general de Relaciones Institucionales de la Defensa, Santos Castro, manifestó tras una reunión con la Universitat Jaume I que la digitalización de los dosieres que se llevaron de Castellón «se prolongaría durante cinco meses». Pese a este anuncio, y a que desde la Universitat Jaume I y desde el Ayuntamiento se propusieron algunos inmuebles para acoger dicho fondo documental, los denominados papeles de Castellón todavía no han regresado a La Plana.

2010-01-28

Solidaris amb Haití


Font: ernest-peacemaker

Alumnes de 4rt d’ESO, han tingut una iniciativa solidaria amb Haití. Es van plantejar la necessitat de fer alguna cosa per ajudar als ciutadans d’Haití d’alguna manera. Desprès de reunir-se van decidir que farien camisetes per vendre-les a 7€ cada una i tot el que recaptin anirà a parar a aquell país mitjançant una ONG. Les camisetes es vendran a l’Institut i pels pobles dels alumnes, és a dir, Santa Bàrbara, Masdenverge, La Galera, Godall, Mas de Barberans i Els Freginals. Esperen que aquesta iniciativa tingui èxit entre els seus conciutadans, de ben segur que així serà.
La camiseta ha estat dissenyada per ells baix la tutela de la Begonya, professora de plàstica de l'Institut.

2010-01-25

El Godall afronta, a partir de diumenge, deu partits seguits a casa

La UC Santa Bàrbara prepara el segon descens a la serra de Godall

Les dones aprenen a fer terrissa

La Plana Ràdio:

La Galera és un poble amb una tradició terrissera, documentada d’una manera clara des del segle XVIII fins a l’actualitat, amb un únic terrisser en actiu, hereu d’aquesta tradició.

L’Ajuntament de la Galera des de fa temps ha apostat per la conservació, valoració i difusió d’aquest valuós patrimoni terrisser, prova d’això, n’és Terracota, museu dedicat a la terrissa i als terrissers de la Galera, el Premi Biennal de Ceràmica i Terrissa i la col•laboració en l’organització de la Fira de la Terrissa.

Només feia falta oferir formació d’aquest ofici per donar-hi una possible continuïtat i per promoure la diversificació econòmica.
L’Ajuntament de la Galera, a través de Terracota, Centre d’Interpretació de la Terrissa de la Galera, l’Adelim (Agència de Desenvolupament de l’Interior del Montsià, que comprèn els pobles de Godall, la Galera, Masdenverge i Santa Bàrbara) i el Pla de Polítiques de Dones de la Galera (de l’Institut Català de les Dones i Fundació Montsià) ha organitzat Les dones aprenem a fer terrissa.

Taller d’Iniciació al torn per a dones, l’objectiu del qual és dotar la població femenina de la Galera d’un coneixement inicial de l’ofici, promoure la diversificació de l’economia mitjançant l’aprenentatge d’un ofici tradicional, i engegar nous reptes de cara al futur.

El curs estarà impartit per l’únic artesà terrisser en actiu a la Galera i al Montsià: Joan Cortiella, i constarà de dues parts, una part teòrica i la part pràctica, que serà la fonamental, on s’impartiran uns coneixements bàsics per elaborar peces de terrissa al torn.

El curs està obert a totes les dones de la Galera amb inquietus socials i culturals, que vulguin participar a mantenir viva aquesta tradició arrelada al poble des de fa 300 anys, i que busquen nous horitzons.

Solidaridad y deporte (entrevista a Juan Sevilla, ex-jugador del C.F.Godall)

Solidaridad y deporte

En catorce poblaciones ya se ha producido el apagón analógico

font: Diari de Tarragona

La desaparición de los centros emisores que permiten ver este sistema de televisión comienza hoy y finalizará el 28 de enero


La televisión analógica ha pasado hoy a la historia en municipios como Godall, La Sénia, Ulldecona, La Figuera, un sector Flix, Riba–roja, El Perelló o L’Argentera, hasta un total de catorce. Mañana será el turno de siete poblaciones, entre las que se encuentra Móra la Nova.

El apagón seguirá un proceso progresivo en el conjunto de la provincia de Tarragona, que culminará el 28 de enero. Los aparatos no adaptados a la Televisión Digital Terrestre (TDT) se convertirán en un electrodoméstico inútil. En la ciudad de Tarragona la medida se hará efectiva el día 20 de enero y en Tortosa el 28 de este mes.

La Subdelegación del Gobierno en Tarragona informó ayer al Diari que técnicos de la empresa Abertis han iniciado esta mañana el proceso de clausura de los repetidores que permitían recibir la señal de las emisoras de televisión analógica.

El proceso ha comenzado con la supresión de los repetidores locales, mientras que los dos de gran alcance existentes en las comarcas tarraconenses, localizados en La Mussara y Coll Redó (Tortosa), dejarán de estar activos el 28 de enero. Los primeros centros emisores en ser desmontados estaban localizados en Ulldecona, La Sénia, Riba–roja, El Perelló y Escornalbou.

La televisión analógica dejará de existir de forma gradual en la medida que los técnicos de Abertis, empresa responsable de proceder a su clausura, avancen en los trabajos de desmontaje de los repetidores. Esta actuación tendrá una duración de diecisiete días.

Información en la Rambla

El estand instalado en el tramo de mar de la Rambla Nova por la Oficina Nacional de Transición a la TDT, dependiente del Ministerio de Industria, permanecerá abierto hasta el 19 de enero, para facilitar información a las personas rezagadas que aún no hayan adaptado sus instalaciones para poder ver la Televisión Digital Terrestre.

Desde que el pasado mes de noviembre recibió las primeras consultas, la media diaria de visitas ha sido de cien y doscientas, en función de si el día era laboral o festivo y de fin de semana.Las personas que atienden las consultas de los usuarios de televisión comentaron al Diari que «en los primeros días venía menos gente, pero el número ha aumentado en la medida que se acercaba el día del apagón del sistema analógico».

La mayoría de las consultas se han hecho aprovechando el fin de semana y, los días laborales, a partir del mediodía y por la tarde. «Suponemos que a partir de hoy –por ayer– y hasta el día 19 vendrán más personas que se encontrarán con algún problema o tendrán dudas».Las consultas más habituales han hecho referencia a la adaptación de antenas, a la instalación de un adaptador o a los canales que ofrecen imágenes pixeladas.

¿Dejará de verse?

En los más de dos meses transcurridos desde la apertura del estand de la Rambla Nova han sido innumerables las anécdotas que se han producido. «Hay personas que han visto las campañas informativas y no han asimilado que su televisor analógico dejará de verse» si no disponen del correspondiente adaptador a la TDT. «Algunas nos preguntan si es verdad que desaparece la televisión analógica».

Las responsables del estand explicaron que «muchas de las personas que vienen a hacer consultas se refieren al decodificador como el cacharro y preguntan si se tiene que conectar a la corriente eléctrica». También las hay que «preguntan qué es la TDT o cuántos mandos se tendrán que utilizar».Algunas cuestiones planteadas por los ciudadanos «son insólitas». Una que se formula con más frecuencia de lo que pueda parecer es «si se tienen que comprar tres decodificadores en el caso de tener en casa tres televisores». Otro apartado es el dedicado a los conflictos que la adaptación ha generado en determinadas comunidades de vecinos, donde los propietarios no se han puesto de acuerdo o les ha llevado un tiempo alcanzarlo.

Les Terres de l’Ebre impulsaran una xarxa de vivers d’empreses per dinamitzar l’economia

Les Terres de l’Ebre impulsaran una xarxa de vivers d’empreses per dinamitzar l’economia

Los Villalbi's

...Villalbí proviene del latín "Villa Albi" que significa Villa del amanecer. Este apellido se conserva intacto en la población de Godall (Tarragona)
Los Villalbí son: Ernesto, Lucia, Juan, Mercedes, Gloria, la abuela Amalia, entre otros....

La Taula del Sénia, sus inicios y su realidad

La Taula del Sénia, sus inicios y su realidad

Xampany de Godall

font: Colze a colze
http://colzeacolze.blogspot.com/2009/12/xampanyet.html


Recordo que quan érem petits celebràvem els grans esdeveniments (que no n'eren gaires, per cert) amb el xampany de Godall. Encabit en una botella verda i fermat amb un tap de plàstic blanc, el vi gasificat d'aquest poble del Montsià complia a la perfecció amb la seva missió expulsant el tap amb força i soltant un brollador de bombolles de vi. La festa se li va acabar i la Champañera Monte Caro -creada per un asturià que es va casar a Godall- el va deixar de fabricar quan la gent va optar per la finor i va passar a consumir el cava de forma massiva.
Passat el temps, vaig descobrir que a Barcelona hi ha un bar que es diu Xampanyet i que té com a especialitat, precisament, servir aquest vi gasificat entre pernils i embotits penjats i per sobre de muntanyes de tovallons de paper i de brossa. Però darrerament m'ha sorprès la irrupció amb força del Lambrusco, un vi que les meves neurones recorden com el vi gasificat de Godall -encara que suposo que el gust deu ser força diferent-, aquell vi menystingut que no va poder resistir a la pressió del totpoderós cava.
Amb la reflexió, cal preguntar-se si el xampany de Godall hauria desaparegut si els seus creadors hi haguessin cregut, si l'haguessin venut sense complexos i haguessin innovat en presentació, mercat, etc. A la Sénia hem tingut molts exemples d'empresaris que han cregut en el seu producte i des d'un cul de món, en un lloc enmig de les oliveres, es van llençar a la conquesta de la península sense manies, amb el cap alt i amb moltes ganes de treballar. Els paperers, pinzellers i moblistes creien en el que feien i, si no funcionava, ho modificaven fins que aconseguien vendre a tot arreu. Tenien fe i la fe mou muntanyes.
Trobo a faltar aquesta mateixa fe en la defensa de productes agrícoles com l'oli. No veig que ens creguem gaire que és un bon producte, que es pot vendre pertot arreu i que l'hem de defensar amb orgull i sense cap tipus de complex. Potser s'hauria d'innovar buscant nous mercats, noves qualitats, noves estratègies.
És el moment de sentir-nos orgullosos i de creure en el que tenim perquè si nosaltres no ens ho creiem difícilment ho podrem transmetre als altres i aconseguir que ens tinguin en compte.
Els temps canvien i cal aprendre de cada nova experiència i de cada vella història i per això cal reflexionar i agafar exemple del Lambrusco, del vi gasificat de Godall i del Xampanyet

Blog de Joanma Franch

http://joanmafranch.blogspot.com/

A la falda de la cara oest del Montsià s'hi troba la concentració més gran d'oliveres mil·lenàries de la comarca

A la falda de la cara oest del Montsià s'hi troba la concentració més gran d'oliveres mil·lenàries de la co...

Un viatge als orígens

Un viatge als orígens

Serra de Godall: Patrimoni ocult

Serra de Godall: Patrimoni ocult

Serra de Godall: Art amb milers d'anys

Serra de Godall: Art amb milers d'anys

Serra de Godall: Descobrint un llegat històric

Serra de Godall: Descobrint un llegat històric

Gràcies a un Conveni a 3 bandes tots han sortit guanyant

La Diputació de Tarragona, la M-TdS i 8 municipis: Freginals, La Galera, Godall, Mas de Barberans, Sant Carles de la Ràpita, Santa Bàrbara, La Sénia i Ulldecona van firmar un Conveni per a contractar una empresa que ha fet 25 fotos de gran qualitat i de temes diversos de cada poble que ara poden utilitzar tots ells. La Diputació paga el 60% i la M-TdS i els Ajuntaments es reparteixen la resta. Les imatges són molt boniques.

Promoció de l'oli del Baix Ebre-Montsià a Barcelona

Entrenos en la ermita de Amposta

Primeros test DH de la temporada

http://manuelarasa.blogspot.com/2010/01/primeros-test-dh-de-la-temporada.html

Presentació olis cooperatives DOP Baix Ebre - Montsià

En el marc de la campanya IMPLICA'T en el consum de producte cooperatiu, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) té previst dur a terme una acció de promoció de l'oli de diverses cooperatives de la Denominació d'Origen Protegida Baix Ebre – Montsià al sector de la restauració. En la presentació, que es farà el pròxim dilluns 14 de desembre a l'Escola d'Hoteleria i Turisme de Barcelona, s'explicaran les propietats i es tastaran els olis de les cooperatives Olivarera del Baix Ebre (Camarles) i Agrícola Catalana de Godall.

Les marques d'oli que es presenten són Bancals, de la cooperativa Olivarera del Baix Ebre, i Lacrima Olea, de l'Agrícola Catalana de Godall. Ambdós olis estan elaborats amb varietats d'oliva característiques de les terres de l'Ebre, com morruda, sevillenca, farga i arbequina. La diferència és que mentre la cooperativa de Camarles -de forma totalment novedosa- elabora quatre línies diferents d'oli cadascuna amb una varietat, la cooperativa de Godall presenta un oli elaborat amb les quatre varietats, segons el sistema tradicional de la zona.

L'acte començarà amb una exposició de les característiques dels olis de les Garrigues seguida d'un tast en cru a càrrec d'un membre del Panell de Tast d'Olis d'Oliva de Catalunya. A continuació, el xef del restaurant Topik, Adelf Morales, presentarà tres receptes, elaborades amb oli de les cooperatives participants, que es podran degustar com a cloenda de la presentació.

El bufet degustació s'acompanyarà de vins i caves cooperatius de diferents denominacions d'origen catalanes. En concret, es farà maridatge de les receptes amb el vi blanc Licorella de Cellers Unió, el vi negre Ònix Evolució de la cooperativa Vinícola del Priorat i el cava Portell Reserva Vintage de la Vinícola de Sarral.

A la presentació hi estan convidats nombrosos restauradors catalans, a més de botigues especialitzades, periodistes i escriptors gastronòmics.

La iniciativa es posa en marxa en col·laboració amb el grup de restauració Chefsbook.

L'oli del Baix Ebre i Montsià es promociona a Barcelona

La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya presentarà dilluns a l'Escola d'Hoteleria i Turisme de Barcelona l'oli de la cooperativa agrícola de Camarles i de l'Agrícola Catalana de Godall. L'objectiu és promocionar l'oli amb denominació d'origen del Baix Ebre i Montsià entre el sector de la restauració de la capital del país. L'acte forma part de la campanya Implica't.

Simulacro de carrera 5 seconds CC

L'Incasòl té a la venda, actualment, més de 20 hectàrees de sòl per a activitats econòmiques a les Terres de l'Ebre

Font: Diari de Tarragona.
Dos sectors concentren la major part del sòl en comercialització: el sector Catalunya Sud, situat entre Tortosa i l'Aldea, on hi ha en venda 159.339 metres quadrats de sòl, i el sector de la carretera de la Galera de la Sénia on comercialitza nou parcel·les que sumen més de 20.000 metres quadrats

L'Incasòl disposa actualment de més de 203.000 metres quadrats de sòl per a la implantació de noves empreses o per a l'ampliació de les ja existents a les Terres de l'Ebre.

L'organisme treballa paral·lelament en el desenvolupament de dos nous sectors: el SAE Molló, entre Móra la Nova i Tivissa (Ribera d'Ebre), i el de les Camposines, de més de 50 hectàrees, entre la Fatarella i Corbera d'Ebre (Terra Alta).

Segons l'Incasòl, el Catalunya Sud és un 'sector estratègic per al desenvolupament de l'activitat econòmica i industrial d'aquestes comarques'. Té una superfície global aproximada de 120 hectàrees, 82 de les quals formen part del sector 1, situat als municipis de Tortosa i l'Aldea (Baix Ebre), i la resta forma part del sector 2, situat dins el municipi de l'Aldea. En l'actualitat hi ha tres parcel·les en venta: una de 94.760 metres quadrats; una segona de 36.330 metres quadrats i la més petita de 28.249. Són parcel·les aïllades i el preu s'ha fixat en 42 euros el metre quadrat.

El sector de la Carretera de la Galera de la Sénia té en estoc nou parcel·les: quatre entremitgeres de 927 a 1.023 metres quadrats, amb un preu de venda de 42 euros el metre quadrat; i cinc parcel·les aïllades d'entre 2.029 i 4.709 metres quadrats que es vénen a 40 euros el metre quadrat.

A la comarca de la Terra Alta hi ha disponibles tres parcel·les del sector de la Plana de Gandesa, amb un total de 8.922 metres quadrats. En aquest sector el 93% del sòl per a activitats econòmiques està venut. La Terra Alta disposa a més de 14.000 metres quadrats del nou sector empresarial de la Plana del riu d'Arnes.

Aquest sector té una superfície de 21.850 metres quadrats, dels quals Incasòl en comercialitza 14.756. Està situat a l'oest del nucli urbà d'Arnes a peu de la carretera que comunica Vall-de-roures amb Gandesa. Hi ha 4 parcel·les aïllades d'entre 1.327 i 2.972 metres quadrats de superfície i 11 parcel·les entremitgeres de 480 a 907 metres quadrats. El preu de venda és de 40 a 45 euros el metre quadrat.

Paral·lelament, l'organisme públic de gestió del sòl treballa en el desenvolupament de dos grans sectors que a mig termini augmentaran l'oferta i disponibilitat de sòl econòmic a les Terres de l'Ebre. El SAE Molló, situat entre Móra la Nova i Tivissa, i el futur sector de les Camposines, de més de 50 hectàrees, entre la Fatarella i Corbera d'Ebre.

D'altra banda, també promou sòl per construir 4.000 habitatges a les Terres de l'Ebre dels quals 1.900 seran protegits a preus assequibles en compra o lloguer. Cal destacar que a Amposta ja s'han iniciat els tràmits per desenvolupar l'àrea residencial estratègica l'Eixample de les Tosses a Amposta amb 1.615 habitatges, més de 950 dels quals seran protegits.

En els darrers tres anys INCASÒL ha finalitzat un total de 17 intervencions de millora i rehabilitació en els nuclis antics de 12 municipis de les Terres de l'Ebre i hi ha previst iniciar 32 actuacions més a divuit municipis més. Destaquen la consolidació de l'estructura de l'antic escorxador d'Amposta, la urbanització del nucli urbà de Godall (Montsià), la restauració de l'església nova de Sant Carles de la Ràpita (Montsià), i l'ordenació de l'entorn del castell i la restauració del Teatre Municipal de l'Orfeó d'aquest municipi a Ulldecona (Montsià).

El Carnaval, l'oli i l'espàrrec: principals atractius

El Carnaval, l'oli i l'espàrrec: principals atractius

Agricultura i pesca, claus del sector primari

Joan Castor: vull ser lúltim president abans de la vegueria

joan castor: vull ser lúltim president abans de la vegueria