http://colzeacolze.blogspot.com/2009/12/xampanyet.html
Recordo que quan érem petits celebràvem els grans esdeveniments (que no n'eren gaires, per cert) amb el xampany de Godall. Encabit en una botella verda i fermat amb un tap de plàstic blanc, el vi gasificat d'aquest poble del Montsià complia a la perfecció amb la seva missió expulsant el tap amb força i soltant un brollador de bombolles de vi. La festa se li va acabar i la Champañera Monte Caro -creada per un asturià que es va casar a Godall- el va deixar de fabricar quan la gent va optar per la finor i va passar a consumir el cava de forma massiva.
Passat el temps, vaig descobrir que a Barcelona hi ha un bar que es diu Xampanyet i que té com a especialitat, precisament, servir aquest vi gasificat entre pernils i embotits penjats i per sobre de muntanyes de tovallons de paper i de brossa. Però darrerament m'ha sorprès la irrupció amb força del Lambrusco, un vi que les meves neurones recorden com el vi gasificat de Godall -encara que suposo que el gust deu ser força diferent-, aquell vi menystingut que no va poder resistir a la pressió del totpoderós cava.
Amb la reflexió, cal preguntar-se si el xampany de Godall hauria desaparegut si els seus creadors hi haguessin cregut, si l'haguessin venut sense complexos i haguessin innovat en presentació, mercat, etc. A la Sénia hem tingut molts exemples d'empresaris que han cregut en el seu producte i des d'un cul de món, en un lloc enmig de les oliveres, es van llençar a la conquesta de la península sense manies, amb el cap alt i amb moltes ganes de treballar. Els paperers, pinzellers i moblistes creien en el que feien i, si no funcionava, ho modificaven fins que aconseguien vendre a tot arreu. Tenien fe i la fe mou muntanyes.
Trobo a faltar aquesta mateixa fe en la defensa de productes agrícoles com l'oli. No veig que ens creguem gaire que és un bon producte, que es pot vendre pertot arreu i que l'hem de defensar amb orgull i sense cap tipus de complex. Potser s'hauria d'innovar buscant nous mercats, noves qualitats, noves estratègies.
És el moment de sentir-nos orgullosos i de creure en el que tenim perquè si nosaltres no ens ho creiem difícilment ho podrem transmetre als altres i aconseguir que ens tinguin en compte.
Els temps canvien i cal aprendre de cada nova experiència i de cada vella història i per això cal reflexionar i agafar exemple del Lambrusco, del vi gasificat de Godall i del Xampanyet
Passat el temps, vaig descobrir que a Barcelona hi ha un bar que es diu Xampanyet i que té com a especialitat, precisament, servir aquest vi gasificat entre pernils i embotits penjats i per sobre de muntanyes de tovallons de paper i de brossa. Però darrerament m'ha sorprès la irrupció amb força del Lambrusco, un vi que les meves neurones recorden com el vi gasificat de Godall -encara que suposo que el gust deu ser força diferent-, aquell vi menystingut que no va poder resistir a la pressió del totpoderós cava.
Amb la reflexió, cal preguntar-se si el xampany de Godall hauria desaparegut si els seus creadors hi haguessin cregut, si l'haguessin venut sense complexos i haguessin innovat en presentació, mercat, etc. A la Sénia hem tingut molts exemples d'empresaris que han cregut en el seu producte i des d'un cul de món, en un lloc enmig de les oliveres, es van llençar a la conquesta de la península sense manies, amb el cap alt i amb moltes ganes de treballar. Els paperers, pinzellers i moblistes creien en el que feien i, si no funcionava, ho modificaven fins que aconseguien vendre a tot arreu. Tenien fe i la fe mou muntanyes.
Trobo a faltar aquesta mateixa fe en la defensa de productes agrícoles com l'oli. No veig que ens creguem gaire que és un bon producte, que es pot vendre pertot arreu i que l'hem de defensar amb orgull i sense cap tipus de complex. Potser s'hauria d'innovar buscant nous mercats, noves qualitats, noves estratègies.
És el moment de sentir-nos orgullosos i de creure en el que tenim perquè si nosaltres no ens ho creiem difícilment ho podrem transmetre als altres i aconseguir que ens tinguin en compte.
Els temps canvien i cal aprendre de cada nova experiència i de cada vella història i per això cal reflexionar i agafar exemple del Lambrusco, del vi gasificat de Godall i del Xampanyet
