2011-06-22

La constitució del plenari de la Diputació es podria allargar fins el 15 de juliol


La data de constitució del nou plenari de la Diputació continua sent una incògnita, si bé fonts de la institució asseguren que no s’allargarà més enllà del 15 del juliol. La causa es trobaria en els diferents recursos pendents pel que fa a la constitució d’alguns ajuntaments, segons les mateixes fonts. Més enllà de quan es visualitzarà el moviment de fitxes sorgit de les eleccions municipals (CiU governarà per majoria absoluta l’ens supracomarcal sense necessitat de la muleta del PP), el PSC ha hagut de fer front a la davallada electoral intentant encaixar voluntats i representativitats polítiques. En una època de vaques flaques i amb pocs càrrecs institucionals per a poder repartir, entrar a la Diputació és l’únic mal menor per a molts regidors socialistes.

De fet, només quatre dels nou llogaters que li pertoquen al PSC repeteixen respecte a l’anterior legislatura: l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, la regidora socialista a Reus, Misericòrdia Dosaigües, i els dos representants ebrencs, l’alcaldessa de Tivenys, Maria Beltran, i l’alcalde de Godall, Francesc Miró. L’ex alcalde de Cambrils, Robert Benaiges, queda fora del plenari si bé podria acabar sent el portaveu socialista al consell comarcal del Baix Camp. Aquest darrer partit judicial és el que reflecteix de forma més evident la davallada a les urnes del PSC. La pèrdua de Reus resta un representant socialista en aquest àmbit territorial i obliga Dosaigues a partir-se el mandat amb l’alcaldessa de Botarell, Montse Roca, que serà diputada els dos primers anys de legislatura. El segons representant del Baix Camp serà l’ex alcalde de La Selva del Camp, Josep Masdeu.

Pel que fa al Tarragonès, Ballesteros estarà acompanyat de l’alcalde del Catllar, Antonio López, i del cap de llista a Salou, Antonio Brull, mentra que els escollits al partit judicial del Baix Penedès són l’alcaldessa del Montmell, Imma Costa, i el futur alcalde del Vendrell (fruit d’un pacte amb CiU per frenar PxC), Martí Carniser.

2011-06-21

El C.F. Godall puja a TERCERA CATALANA

Desde el Blog de Godall, felicitem a l'equip que ha fet una magnífica temporada, i esperem que l'any que bé l'afició (assignatura pendent aquests darrers anys) respongui com es mereix l'equip. Cal recordar que la temporada que bé, a la nova categoria ens trobarem rivals de molta envergadura. Podrem gaudir d'enfrontaments amb les primeres plantilles d'equips comarcals com La Sénia A, l'Ulldecona A, Sant Jaume, i Santa Bàrbara




CLASSIFICACIÓ FINAL DE LA CATEGORIA:


HISTÒRIC DE RESULTATS DEL CF GODALL TEMPORADA 2010-2011




EDIT: Resultats Electorals de les municipals 2011al Montsià

El Consell Comarcal convoca dos cursos per formar monitors de lleure infantil i juvenil (LVdE)

S'analitza la gestió del Projecte Oli i oliveres mil·lenàries TS


Assemblea de l'Associació Territori del Sénia a Acomont (Ulldecona) on a més dels temes ordinaris s'ha informat del Projecte oli i oliveres mil·lenàries del Territori del Sénia on enguany seran 8 els molins productors d'este oli: 4 valencians i 4 catalans, dels que 6 són Cooperatives i 2 molins privats de La Galera, Ulldecona, La Jana, Santa Bàrbara, Traiguera (2), Godall i Càlig.

Ajuda del SOC a la M-TdS per als 9 pobles catalans


Del 14 juny al 13 desembre d'enguany, 20 persones que en situació d'atur i inscrites al SOC s'han contractat per treballar en un Pla d'Ocupació, repartides pels 9 pobles catalans de la M-TdS: 3 a S. Carles Ràpita i Alcanar i 2 a Ulldecona, La Sénia, Santa Bàrbara, La Galera, Godall, Mas de Barberans i Freginals. Això és gràcies a una subvenció de 132.005 € del SOC a la Mancomunitat.

La Mancomunitat Taula del Sénia va obtindre del SOC (Servei d’Ocupació de Catalunya) una ajuda de 132.005 € per a contractar 20 treballadors aturats durant 6 mesos que treballaran als 9 pobles catalans en el manteniment i conservació del medi natural al seu territori: neteja de rius i barrancs, camins rurals i naturals, entorns urbans i àrees recreatives.

Esta setmana s’ha fet la selecció de les 20 persones entre les llistes enviades pel SOC de persones que estaven en situació d’atur i a més que complien els requisits del Pla. El contracte serà del 14 de juny al 13 de desembre d’enguany i faran una jornada de 28 hores setmanals (la resta és per a formació), repartides pels 9 pobles catalans, concretament 3 persones a Sant Carles de la Ràpita i Alcanar i 2 a la resta de pobles: Ulldecona, La Sénia, Santa Bàrbara, La Galera, Godall, Mas de Barberans i Freginals.
El promig d’edat de les 20 persones és de 33 anys, però hi ha molta variació ja que el més jove té 19 anys i el més gran 56. En total hi ha 2 dones i 18 homes.

Este és el segon Pla d’estes característiques que posa en marxa la Mancomunitat amb l’ajuda del SOC, ja que ara fa uns mesos s’en va dur a terme un altre que va servir per a fer moltes feines de neteja de rius i barrancs, de poda d’arbres, etc.

Enguany com a novetat, a més de la formació pràctica en temes de medi ambient i sostenibilitat, a les 20 persones se’ls donarà una assistència personal per ajudar a buscar feina i per a l’auto-ocupació per part del personal Tècnic que està fent Itineraris per a la Inserció (IPI) a les oficines d’Ulldecona i Alcanar.

La pluja no atura als prop de 200 persones que participen en la 8a. concentració de Motos Roquetes-Terres de l'Ebre


El Moto Club Roquetes va celebrar el passat cap de setmana una nova
edició de la concentració motera de les Terres de l'Ebre. L'activitat
va tornar a ser un èxit, en la seva vuitena edició, aplegant prop de
200 persones, tot i les inclemències meteorològiques. El recinte que
el Montepio dels Conductors té a la carretera dels Reguers, punt
central de la concentració, es va tenir que adaptar per fer que la
pluja no fes suspendre cap dels actes programats. Participants vinguts
d'arreu de les Terres de l'Ebre i de l'Estat per participar en aquesta
nova cita dels amants de la moto.

La concentració va iniciar-se a les set de la tarda de divendres 3 de
juny quan es va obrir el recinte del Montepio per rebre els motoristes
que van decidir acampar durant la trobada. El plat fort de la jornada
va ser dissabte amb l'obertura de les inscripcions a la concentració.

Després d'un bon àpat, a base de paella i musclos, els participants
van agafar les motos per fer una ruta turística per les Terres de
l'Ebre amb un berenar espectacular al restaurant Raco del Riu de Sant
Jaume d'Enveja. Sortint de Roquetes, es va passar per Amposta,
Deltebre, Riumar, Sant Jaume d'Enveja, Els Muntells, Poble Nou del
Delta, Sant Carles de la Ràpita, Tortosa i Roquetes. En total, un
centenar de quilòmetres de volta. La jornada de dissabte va acabar amb
un sopar popular i amb una festa amenitzada pel Dj Pere. Destacar
també el dissabte, els aperitius al bar Folk3 i a la Tasca La Pika de
Roquetes.

El darrer dia de la concentració, diumenge 5 de juny, es va optar per
fer un esmorzar al parc del riu de Tivenys i després acabar una volta
que passava per Aldover, Xerta, Benifallet, Tivenys, Bítem, Tortosa i
Roquetes.

La 8a. concentració de Motos Roquetes-Terres de l'Ebre va acabar amb
un aperitiu al Bar La Plaça de la Raval de Crist des d'on es va
seguir, a través d'una pantalla gegant, el campionat del món de
motociclisme al circuit de Catalunya.

En aquesta edició tampoc van faltar els premis. Concretament, es va obsequiar

al club més nombrós: Moto Club Jack Daniels amb 12 integrants;

al pilot masculí vingut de més lluny: José Múgica de Terol amb 294km.
recorreguts fins a Roquetes;

al pilot femení vinguda de més lluny: Aurora Martinez vinguda de Terrassa;

a l'inscrit més jove: Isaac Blanch de 3 anys i veí de Godall;

a l'inscrit més veterà: Constantino Sanz de 81 anys i resident a Traiguera;

i al premi especial del Moto Club Roquetes: Manuel Lajoya de
Saragossa, per la fidelitat a la Concentració i haver estat en la
majoria de les edicions.

Ulldecona obstaculitza el pas del gasoducte d'Enagás vinculat al Castor (LVdE)

Un mapa sonor del Montsià (Diari de Tarragona)

Premio a los aceites de la Taula del Sénia en la feria internacional Expoliva de Jaén

La Mancomunitat de la Taula del Sénia ha recibido dos premios por parte de la Asociación Española de Municipios del Olivo (AEMO), concretamente el tercer premio dentro de la modalidad de difusión y promoción de la cultura olivarera y el premio al mejor olivo monumental de España 2010/11.
La entrega de estos premios se hizo este pasado jueves en Jaén, con motivo de la Feria Internacional Expoliva 2011.
La Mancomunitat de la Taula del Sénia obtuvo el tercer premio en la modalidad de difusión y promoción de la cultura olivarera por el estudio Aceite y Olivos Milenarios del Territorio del Sénia. Un trabajo que cataloga y pone en valor 4.157 olivos monumentales y milenarios de los municipios que integran la mancomunidad.
El premio al mejor olivo monumental ha recaído en la olivera Mater, situada en la partida Arión de Ulldecona, y es propiedad de la familia Beltrán Ferré. Cuenta con un perímetro de tronco superior a los 6,30 metros. Los premios fueron recogidos por el gerente de la mancomunidad, Jaume Antich, y las hermanas María José y Remei Beltrán Ferré, propietarias de la olivera Mater.
El ente mancomunado agrupa a 24 municipios, de los cuales 12 son de la provincia de Castelló: Benicarló, Càlig, Canet lo Roig, Castell de Cabres, Cervera del Maestre, La Jana, Morella, La Pobla de Benifassà, Rossell, Traiguera, Vallibona y Vinaròs. Además de 9 de la provincia de Tarragona: Alcanar, Freginals, La Galera, Godall, Mas de Barberans, Sant Carles de la Ràpita, Santa Bàrbara, La Sénia y Ulldecona; y 3 de la comarca turolense del Matarraña turolense: Beceite, Peñarroya de Tastavins y Valderrobres.

Sense rebaixa fiscal per als citricultors


UP denuncia que l'Ebre és l'únic lloc de l'Estat on no es compensarà els productors pels danys climatològics.

Els productors de cítrics de les Terres de l'Ebre van ser víctimes el 2010 d'importants pèrdues de collita per les gelades del gener i el desembre. Uns danys climatològics que van afectar també els citricultors del País Valencià, de Múrcia i d'altres punts de l'Estat. Amb tot, les Terres de l'Ebre és l'única zona productora que no està inclosa en l'ordre del Ministeri d'Hisenda que aplica la reducció de l'IRPF per a la campanya 2010 en concepte de danys climatològics. “Les Terres de l'Ebre no hi són perquè hi ha algú que no va fer la seua feina. L'anterior director dels serveis territorials d'Agricultura, Antoni Espanya, no va enviar els informes a Madrid”, va denunciar ahir el coordinador d'Unió de Pagesos a l'Ebre, Joan Montesó. En aquest sentit, els citricultors ebrencs hauran de pagar els impostos al tipus habitual, un 26% del rendiment net, mentre que al País Valencià tributaran el 9% del rendiment; a Múrcia, entre el 9 i el 13%, i a Canàries, el 5%. “Per la incompetència del Departament d'Agricultura, que no surt al camp a valorar els danys, ens tocarà pagar la totalitat del mòdul de l'IRPF”, va lamentar el responsable del sector dels cítrics d'UP, Carles Roig.

Pel que fa al grau d'afectació de les inclemències climatològiques, és diferent segons el municipi. A Tortosa, UP calcula que les gelades van fer malbé entre un 30 i un 100% de la producció; a Santa Bàrbara, un 40%; a Roquetes, entre un 70 i un 90%, i a la Galera i Godall, la pedregada del mes de juliol va afectar un 80% de la producció de cítrics.

Rectificació

UP reclama a la Generalitat que comunique a l'Estat els danys que van patir els citricultors ebrencs abans que finalitze el període de presentació de la declaració de la renda, per evitar haver-ne de presentar de complementàries.

MOLT PER FER

Font: La Via Augusta

...Una altra vegada estava al cinema de Santa Bàrbara i prop de mi hi havia una parella de Godall. Ella era (és) mestra. Estaven parlant d’un tal Domingo. Però com li volien catalanitzar el nom l’anomenaven Diumenge (?) El nom correcte en català és Domènec.
...

El sector oleícola a Catalunya

L'OLI D'OLIVA: TRADICIÓ I FUTUR.

“L'oli d'oliva, tot mal esquiva”. Amb aquesta expressió popular es podria resumir la infinitat de beneficis i propietats del suc obtingut del fruit de l’olivera, un aliment que des de temps immemorables forma part de l’alimentació i cultura catalanes. Un ingredient tradicional i cada vegada amb més projecció internacional que el sector oleícola català ha de saber aprofitar.

En aquest breu reportatge es parla de la seves qualitats com a producte de consum, de les diferents varietats i les Denominacions d’Origen Protegides, de la seva producció i comerç, de les fires i, en definitiva, de la seva història que, malgrat molts alts i baixos, ha aconseguit assolir certa estabilitat. ..


Estat del sector oleícola català



L'olivera és el conreu llenyós que més superfície ocupa a les nostres terres, amb una extensió aproximada de 110.000 hectàrees. Actualment, la producció es concentra en les províncies de Lleida i Tarragona, i en un 99 per cent s'orienta a l'elaboració de l'oli; la resta, es destina a l'obtenció d'olives de taula.

En l’àmbit estatal, tot i que les condicions ambientals i agronòmiques no són tan favorables com a altres indrets, Catalunya és la quarta comunitat autònoma productora, amb un 3,5 per cent de la producció total. Andalusia produeix el 80 per cent, Castella la-Manxa, el 7 per cent i, Extremadura, el 5 per cent. La resta de comunitats concentra el 4,5 per cent.


Tradició, innovació i les denominacions d’origen


La producció d’oli d’oliva a Catalunya, en general, ha augmentat durant les últimes dècades, a causa de diversos factors. Entre ells destaca la divulgació dels efectes saludables de la dieta mediterrània en la salut. El prestigi que ha adquirit l’oli, un dels seus aliments més emblemàtics, ha incrementat la demanda en el mercat interior i també a nivell internacional. Tampoc hem d’oblidar les subvencions procedents de la política agrària comunitària (PAC) i l’aplicació d’iniciatives comunitàries de desenvolupament rural, que han possibilitat la renovació de les tècniques de producció, la promoció de les denominacions d’origen, la modernització de les almàsseres i plantes envasadores i, les tasques de recuperació de varietats vegetals en perill d’extinció.

Així doncs, tradició i innovació es barregen sovint en aquest sector, que cerca constantment la manera de sostenir el seu nivell competitiu i comercial. En aquest sentit, una de les iniciatives que més ha arrelat en el mercat és la producció d’oli verge extra obtingut a partir d’oliveres mil·lenàries, un producte gastronòmic, d’extraordinàries qualitats organolèptiques, adreçat a botigues especialitzades o gourmet. Molí de la Creu, Acomont, Alboredes, Montebre, Cervol, Godall, i Càlig són les algunes de les empreses comercialitzadores.

D’altra banda, la qualitat dels productes es demana cada vegada més en els mercats agroalimentaris, tant pel que fa a les propietats organolèptiques com a la seguretat alimentària. El sector oleícola català ha treballat sempre per oferir un producte diferenciador i de gran qualitat. De fet, una de les primeres denominacions d’origen que es va crear en l’àmbit estatal fou la DOP Garrigues, que pertany a una reconeguda zona productora d’oli localitzada a les comarques de les Garrigues, el Segrià i l'Urgell. La van seguir la denominació d’origen (actualment DOP) Siurana i, més endavant, la DOP Oli del Baix Ebre Montsià i la DOP Oli de la Terra Alta. En total, són quatre les denominacions d'origen protegides reconegudes actualment, i apleguen més del 90 per cent de la superfície d’olivera a les nostres terres. Val a dir que també s’ha sol·licitat el reconeixement comunitari de l’Oli de l’Empordà, on es cultiven varietats originàries de la zona.

...

tot el texte a: Ruralcat

Ulldecona - L'Ajuntament demanda Endesa per l'últim incendi


Tot i que de moment no hi ha danys visibles a les pintures rupestres, un informe de patrimoni alerta que sí que podrien patir afectacions a mitjà termini.

L'Ajuntament d'Ulldecona presentarà una demanda contra la companyia elèctrica Endesa per l'incendi que el passat 22 de febrer va cremar 19 hectàrees de matolls a la serra de Godall i es va aproximar a l'ermita de la Pietat i als abrics de pintures rupestres que hi ha a la zona. Els informes dels agents rurals han certificat que l'incendi es va originar al costat d'una torre de mitjana tensió i, a més, el consistori té documents propis que demostren que en aquesta zona s'han produït dos incendis més, provocats per la línia elèctrica: un, el 1996, i un altre de més petit fa uns deu anys.

Encara no s'han acabat de quantificar els danys però el consistori té un informe de la direcció general de Patrimoni Cultural de la Generalitat que assenyala que a causa del foc s'ha malmès el 80% de la tanca perimetral que es va instal·lar el 2003 per protegir les pintures rupestres. “Està tota rovellada”, apuntava l'alcaldessa Núria Ventura, que va dir que no es tracta només del que val la tanca –té diversos quilòmetres de longitud– sinó també de les dificultats d'instal·lar-la ja que passa per punts inaccessibles.

Però més greu que això és l'afectació que el foc ha pogut tenir en les mateixes pintures rupestres, declarades el 1998 patrimoni mundial de la humanitat per part de la Unesco i que tenen entre 5.000 i 8.000 anys d'antiguitat. El mateix informe assenyala que tot i que no s'observen afectacions directes hi ha polsim de carbonet enganxat a les parets que és probable que s'hi quede. A més, és probable que les altes temperatures a què van quedar exposades les pintures –el foc va passar per dalt dels abrics– “tinguen conseqüències a mitjà o llarg termini” en les pintures, apunta l'informe que recomana que es facin estudis. A més, el document també insta l'Ajuntament a substituir la tanca i que ho faça presentant una demanda per danys a Endesa. Això és el que farà l'Ajuntament una vegada avaluï els danys.