L'OLI D'OLIVA: TRADICIÓ I FUTUR.
“L'oli d'oliva, tot mal esquiva”. Amb aquesta expressió popular es podria resumir la infinitat de beneficis i propietats del suc obtingut del fruit de l’olivera, un aliment que des de temps immemorables forma part de l’alimentació i cultura catalanes. Un ingredient tradicional i cada vegada amb més projecció internacional que el sector oleícola català ha de saber aprofitar.
En aquest breu reportatge es parla de la seves qualitats com a producte de consum, de les diferents varietats i les Denominacions d’Origen Protegides, de la seva producció i comerç, de les fires i, en definitiva, de la seva història que, malgrat molts alts i baixos, ha aconseguit assolir certa estabilitat. ..
Estat del sector oleícola català
L'olivera és el conreu llenyós que més superfície ocupa a les nostres terres, amb una extensió aproximada de 110.000 hectàrees. Actualment, la producció es concentra en les províncies de Lleida i Tarragona, i en un 99 per cent s'orienta a l'elaboració de l'oli; la resta, es destina a l'obtenció d'olives de taula.
En l’àmbit estatal, tot i que les condicions ambientals i agronòmiques no són tan favorables com a altres indrets, Catalunya és la quarta comunitat autònoma productora, amb un 3,5 per cent de la producció total. Andalusia produeix el 80 per cent, Castella la-Manxa, el 7 per cent i, Extremadura, el 5 per cent. La resta de comunitats concentra el 4,5 per cent.
Tradició, innovació i les denominacions d’origen
La producció d’oli d’oliva a Catalunya, en general, ha augmentat durant les últimes dècades, a causa de diversos factors. Entre ells destaca la divulgació dels efectes saludables de la dieta mediterrània en la salut. El prestigi que ha adquirit l’oli, un dels seus aliments més emblemàtics, ha incrementat la demanda en el mercat interior i també a nivell internacional. Tampoc hem d’oblidar les subvencions procedents de la política agrària comunitària (PAC) i l’aplicació d’iniciatives comunitàries de desenvolupament rural, que han possibilitat la renovació de les tècniques de producció, la promoció de les denominacions d’origen, la modernització de les almàsseres i plantes envasadores i, les tasques de recuperació de varietats vegetals en perill d’extinció.
Així doncs, tradició i innovació es barregen sovint en aquest sector, que cerca constantment la manera de sostenir el seu nivell competitiu i comercial. En aquest sentit, una de les iniciatives que més ha arrelat en el mercat és la producció d’oli verge extra obtingut a partir d’oliveres mil·lenàries, un producte gastronòmic, d’extraordinàries qualitats organolèptiques, adreçat a botigues especialitzades o gourmet. Molí de la Creu, Acomont, Alboredes, Montebre, Cervol, Godall, i Càlig són les algunes de les empreses comercialitzadores.
D’altra banda, la qualitat dels productes es demana cada vegada més en els mercats agroalimentaris, tant pel que fa a les propietats organolèptiques com a la seguretat alimentària. El sector oleícola català ha treballat sempre per oferir un producte diferenciador i de gran qualitat. De fet, una de les primeres denominacions d’origen que es va crear en l’àmbit estatal fou la DOP Garrigues, que pertany a una reconeguda zona productora d’oli localitzada a les comarques de les Garrigues, el Segrià i l'Urgell. La van seguir la denominació d’origen (actualment DOP) Siurana i, més endavant, la DOP Oli del Baix Ebre Montsià i la DOP Oli de la Terra Alta. En total, són quatre les denominacions d'origen protegides reconegudes actualment, i apleguen més del 90 per cent de la superfície d’olivera a les nostres terres. Val a dir que també s’ha sol·licitat el reconeixement comunitari de l’Oli de l’Empordà, on es cultiven varietats originàries de la zona.
...
tot el texte a: Ruralcat
