2011-09-28
2011-09-26
El sector oleícola a Catalunya
...
La producció d’oli d’oliva a Catalunya, en general, ha augmentat durant les últimes dècades, a causa de diversos factors. Entre ells destaca la divulgació dels efectes saludables de la dieta mediterrània en la salut. El prestigi que ha adquirit l’oli, un dels seus aliments més emblemàtics, ha incrementat la demanda en el mercat interior i també a nivell internacional. Tampoc hem d’oblidar les subvencions procedents de la política agrària comunitària (PAC) i l’aplicació d’iniciatives comunitàries de desenvolupament rural, que han possibilitat la renovació de les tècniques de producció, la promoció de les denominacions d’origen, la modernització de les almàsseres i plantes envasadores i, les tasques de recuperació de varietats vegetals en perill d’extinció.
Així doncs, tradició i innovació es barregen sovint en aquest sector, que cerca constantment la manera de sostenir el seu nivell competitiu i comercial. En aquest sentit, una de les iniciatives que més ha arrelat en el mercat és la producció d’oli verge extra obtingut a partir d’oliveres mil·lenàries, un producte gastronòmic, d’extraordinàries qualitats organolèptiques, adreçat a botigues especialitzades o gourmet. Molí de la Creu, Acomont, Alboredes, Montebre, Cervol, Godall, i Càlig són les algunes de les empreses comercialitzadores.
D’altra banda, la qualitat dels productes es demana cada vegada més en els mercats agroalimentaris, tant pel que fa a les propietats organolèptiques com a la seguretat alimentària. El sector oleícola català ha treballat sempre per oferir un producte diferenciador i de gran qualitat. De fet, una de les primeres denominacions d’origen que es va crear en l’àmbit estatal fou la DOP Garrigues, que pertany a una reconeguda zona productora d’oli localitzada a les comarques de les Garrigues, el Segrià i l'Urgell. La van seguir la denominació d’origen (actualment DOP) Siurana i, més endavant, la DOP Oli del Baix Ebre Montsià i la DOP Oli de la Terra Alta. En total, són quatre les denominacions d'origen protegides reconegudes actualment, i apleguen més del 90 per cent de la superfície d’olivera a les nostres terres. Val a dir que també s’ha sol·licitat el reconeixement comunitari de l’Oli de l’Empordà, on es cultiven varietats originàries de la zona.
...
Tres ferits en un accident múltiple a la carretera de GODALL a la Sénia
Font: La Veu de l'Ebre
Un accident aquest dimarts al matí a la carretera TP-3311, entre Godall i
la Sénia, ha deixat tres ferits. El sinistre ha implicat tres vehicles:
el turisme, una furgoneta i un camió, que han xocat pocs minuts després
de dos quarts d'onze.
Com a conseqüència de la col·lisió, el turisme i la furgoneta han sortit
de la via i han topat contra les oliveres. L’impacte del turisme ha
sigut tant fort que fins i tot ha trencat el tronc d’un dels arbres. Els
seus dos ocupants, dos persones d’edat avançada, han quedat atrapats a
l’interior i ha calgut la intervenció dels Bombers per alliberar-los. El
conductor de la furgoneta també ha resultat ferit, mentre que el del
camió n’ha quedat il·lès. Fins al lloc del sinistre s’hi han desplaçat
els Mossos d'Esquadra, els Bombers de la Generalitat i el Sistema
d'Emergències Mèdiques (SEM), que han treballat durant més de dos hores.
A més, s'ha hagut d'activar un helicòpter per evacuar alguns dels
ferits. Mentre han durat les tasques de rescat s’ha donat pas alternatiu
als vehicles que circulaven per aquesta via.
Josefina Matamoros: “A Catalunya falta encara molta cultura d'anar als museus”
Font: Diari El Punt Avui
Vaig néixer a Godall, al Montsià. Els meus pares van emigrar a França quan jo tenia set anys. Sóc de cultura francesa, encara que a casa sempre parlàvem català. A partir del 68, a França es van desvetllar les qüestions de les identitats de l'Estat francès i el 1978 em vaig involucrar molt en la recuperació de la llengua des del Centre de Documentació de Perpinyà. Quan arribo al museu m'adono que la temàtica del passatge és molt important a Ceret. Els artistes passen per aquí però no s'hi queden. Amb Schengen la línia de frontera entre una banda i una altra queda esborrada. I al cap i a la fi Ceret pertany a França des de 1559, no és tant de temps per a una cultura! Em semblava impensable no obrir el museu al nord i al sud i vaig optar per un projecte molt intel·lectual però que el gran públic també havia de llegir i entendre.
Fa 25 anys que dirigeix el Museu d'Art Modern de Ceret, càrrec del qual es jubilarà el gener del 2012. Matamoros ha convertit el museu de Ceret en un referent de l'art modern i contemporani a França i a Catalunya, aprofitant que aquesta vila fronterera va ser una cruïlla d'artistes de l'avantguarda com ara Picasso, Manolo Hugué, Chagall, Maillol, Gris, Soutine, Braque, Matisse...
La van nomenar directora del museu de Ceret el 1986. Quin era el seu objectiu aleshores?
La
meva missió era reestructurar el museu, que era molt petit però ja molt
interessant per la seva col·lecció de base donada pels artistes que van
passar per Ceret a principi de segle: Picasso, Braque, Matisse,
Chagall, Maillol... Quan el museu es va fundar el 1950 tots aquests
artistes van donar obra. El centre s'havia creat per voluntat de Pierre
Brune i de Frank Burty Haviland. La història de Burty Haviland, que hem descobert recentment gràcies a la compra del museu del seu fons amb 900 peces, és magnífica perquè va ser crucial per a la creació del museu.
I què heu descobert de nou sobre aquest senyor?
Ell
era nord-americà, però familiar dels Haviland de Limoges, creadors de
les famoses porcellanes. De jovenet va anar a París a estudiar i va
rebre classes de piano i es va fer amic de Ricard Viñes. A través del
català, va entrar dins el grup de les avantguardes dels artistes
barcelonins, com Picasso, Casanovas, Junyent... Després va anar a Nova
York i també es va introduir en el cercle avantguardista d'allà. Burty,
com tants altres en aquella època, estava malalt dels pulmons i l'estiu
de 1909 Picasso va aconsellar a Burty i Manolo Hugué d'anar a Gósol
perquè respirés aire pur. Així que Burty i Manolo van decidir anar a
Catalunya, però quan van arribar a la Guingueta d'Ix van comprar els
diaris i van veure que hi havia la guerra del Marroc. Manolo tenia por
de ser allistat i aleshores van decidir quedar-se a la Catalunya del
Nord tot l'estiu. El gener de 1910 Manolo va acabar establint-se a Ceret
i tres mesos després va arribar Burty. L'americà es va enamorar d'una
noia del poble, Josefina Laporta, i es va casar amb ella el 1914.
Després de la Primera Guerra Mundial, molts artistes van passar per
allà. Fins ara no sabíem aquesta gènesi de la història però ara amb el
fons documental podem continuar investigant-la. Aquestes són les últimes
novetats de la història de Ceret. Burty és un personatge clau perquè és
qui convenç els artistes perquè donin obra per al museu. Ara que
pararé, tinc el projecte de treballar sobre la connexió Nova
York-París-Ceret pel que fa a les avantguardes catalanes. I la connexió de tot això és Frank Burty.
El museu es va reinaugurar el 1993 amb el president Mitterrand.
Sí,
el museu pertany a la Reunió dels Museus francesos, que considerava que
si el centre no es rehabilitava s'hauria de tancar. És cert és que ens
vam beneficiar de la remuntada cultural de l'Estat espanyol a principi
dels vuitanta, però també de la política cultural de Jack Lang de
reestructuració del sistema de museus a França. Jo feia uns anys que
havia creat el Centre de Documentació Cultural a Perpinyà i tenia molts
contactes a Barcelona. Va ser una sort perquè vaig disposar de diners
suficients per impulsar el museu. En els primers anys vam organitzar
exposicions d'art contemporani per preparar una mica el terreny i
després vam afegir les mostres més històriques lligades a les
avantguardes. Art contemporani i art de les avantguardes relacionades
amb Ceret ha estat la nostra línia d'actuació. En tots aquests anys, a
més, hem passat de 500 obres a 3.000, entre adquisicions i donacions.
I mirant sempre cap a Catalunya.
Sí,
perquè tenim un triangle d'or amb molts pocs quilòmetres de distància:
Ceret, Cotlliure i Cadaqués. Teníem, per exemple, un projecte
transfronterer amb el Museu Dalí però finalment no s'ha realitzat per
culpa de la crisi. Un altre projecte en què treballo inclou els
llocs de creació del cubisme: Ceret, Gósol, Horta de Sant Joan i
Cadaqués. És un projecte acabat, en col·laboració amb la Reunió dels
Museus Nacionals, que també es veuria a París però està ajornat en
espera de temps millors.
Ha exposat molts artistes catalans: Tom Carr, Riera i Aragó, Tàpies,
Perejaume, Claret Serrahima... És un museu amb una pota a cada banda de la frontera.
Guía Gastronómica Aceite de Olivos Milenarios del Territorio del Sénia
http://www.gastronomiaycia.com/2011/08/14/guia-gastronomica-aceite-de-olivos-milenarios-del-territorio-del-senia/
Hace apenas dos semanas que se presentó en Barcelona la Guía Gastronómica Aceite de Olivos Milenarios del Territorio del Sénia (Guia Gastronòmica Oli d’Oliveres Milenàries del TS),
una iniciativa de la Mancomunidad de la Taula del Sènia y la Asociación
del Territorio del Sènia, financiada por el Ministerio de Medio
Ambiente y Medio Rural y Marino (MARM), fruto de un largo trabajo en el
que se ha contado con la colaboración de la Fundación Alícia, el Instituto de Investigación y Tecnología Agroalimentaria (IRTA) y el Servicio de Ocupación de Cataluña (SOC).
El Territorio del Sénia comprende 27 municipios que se sitúan a ambos lados del río Sénia y alrededor del Tosal del Rey,
donde confluyen tres Comunidades Autónomas, Aragón, Cataluña y la
Comunidad Valenciana. En 2005 se constituyó la Mancomunidad Taula del
Sénia (formada por 15 pueblos valencianos, 9 pueblos catalanes y 3
pueblos aragoneses) con la intención de aunar fuerzas y lograr varios
objetivos, así mismo se creó la Asociación Territorio del Sénia que
además de la Mancomunidad, se completa su formación con sectores
económicos y sociales de la zona.
Uno de los objetivos de estas entidades ha sido proteger y poner en
valor los olivos milenarios del territorio y su fruto, el aceite de
oliveras milenarias que se han contabilizado en 4.157 olivos (parece que
hay algunos más según leemos aquí,
y que es la mayor concentración de olivos milenarios de todo el mundo,
con una producción, de 12.500 botellas en 2011) repartidos en 18
municipios, todos cumplen con los requisitos o criterios de los estudios
realizados en Andalucía y en la Comunidad Valenciana, un olivo
milenario o monumental se considera el que tiene un perímetro de tronco
de 3’50 metros a 1’30 metros del suelo. Las variedades casi exclusivas
de los olivos son otro de los bienes que se desean poner en valor,
predominan la empeltre, la farga, la sevillenca y la morruda.
Todo esto y mucho más se explica en la Guía Gastronómica Aceite de Olivos Milenarios del Territorio del Sénia,
con la introducción del Director General de la Fundación Alícia, Toni
Massanés, e interesantes lecturas del biólogo Romà Senar, autor del
inventario de las oliveras, y de expertos del IRTA como Agustí Romero y
Antonia Ninot, así como testimonios y opiniones de grandes chefs o
profesionales relacionados con la gastronomía como Carme Ruscalleda, Carles Gaig, Paco Roncero, Lluís Serra (Fundación Dieta Mediterránea) o Salvador Cubero (AEMO) entre otros.
A través de esta guía podemos conocer los ocho molinos productores de aceite de olivos milenarios del Territorio del Sénia,
y los aceites que cuentan con el certificado de calidad y garantía de
que están elaborados con el fruto de los olivos catalogados en el
inventario, éstos son: El Vilar Mil.lenari del Molí de la Creu (La
Galera), 1000 Tardors de Acomont (Ulldecona), Oli Mil-lenari de Agricola
les Alboredes (La Jana), Iberolei Mil-lenari de Montebre (Santa
Bárbara), Cervol Mil-lenari de la almazara O. Cervol (Traiguera),
Lacrima Olea Mil-lenària de Agrícola CAt. S.C. Godall (Godall), Oro
Milenario de Cooperativa Ag. Unión Cálig (Cálig) y Millenium de Almazara
V. Dellà e hios, Oli del Mas (Traiguera).
La Guía Gastronómica Aceite de Olivos Milenarios del Territorio del Sénia
se completa con el compromiso de los cocineros y restauradores con los
productos de la tierra que aportan una receta de su restaurante
elaborada con Aceite de Olivos Milenarios del TS, entre ellos
encontramos el ‘Bacalao a la plancha con emulsión y aceite de olivos
milenarios’ de Can Bunyoles (Alcanar), el ‘Tubo de cuajada, aromas de
monte y dulces de aceite de olivos milenarios’ de Daulan (Morella), el
‘OlivArt de aceite de olivos milenarios’ de L’Antic Molí
(Barri Castell de Ulldecona), el ‘Helado de aceitunas negras con aceite
de olivos milenarios’ de El Langostino de Oro o los ‘Lomos de bacalao a
la crema de aceite de olivos milenarios’ de La Cocina de Javier Ramos
de Vinaròs.
Aceite y Olivos Milenarios from giraVolt Produccions on Vimeo.
A través de la web
de la Asociación Territorio del Sénia podéis obtener más información
sobre la guía y dónde conseguirla, además nos ilustran con el vídeo que
podéis ver sobre estas líneas. Esperamos que os guste, pues pronto
tendremos más para compartir con vosotros sobre las oliveras milenarias
de este territorio.
Godall farà biogàs amb els purins
Font: La Marfanta
Una empresa construirà dues plantes de tractaments de purins per a la generació de biogàs ·
Godall tindrà dues plantes de tractaments de purins per a la
cogeneració de biogàs. L’alcalde de Godall, el socialista Francesc Miró,
ha detallat en una entrevista a Canal 21 Ebre que l’empresa Ecosolar CB
ja ha presentat el projecte a l’Ajuntament. De fet, el projecte ja ha
obtingut els diferents permisos, i les obres podrien començar molt
aviat. La inversió supera els 300.000 euros, pot arribar a crear quatre
llocs de treball, i posarà el nom de Godall –un municipi molt preocupat
en la protecció de la serra de Godall i la preservació del patrimoni
natural- en el mapa de les energies verdes. A més, les plantes de
cogeneració de biogàs serviran per eliminar els purins, uns residus que
provoquen problemes de contaminació de les aigües subterrànies per
acumulació de nitrats als pobles de la plana del Montsià.
En la mateixa entrevista, Miró ha explicat que l’Ajuntament està
redactant, amb l’ajuda de la Diputació de Tarragona, la seua Agenda 21.
En este sentit, una de les assignatures pendents del municipi, segons la
diagnosi de l’Agenda 21, és la implantació d’indústries. A mig i llarg
termini, l’alcalde confia en què la posada en funcionament del polígon
industrial i del viver d’empreses de Godall i de la Galera puga servir
per generar més llocs de treball.
Amb tot, l’alcalde de Godall ha assumit que tant el polígon com el
viver d’empreses que ja s’està construint a la Galera està acumulant un
cert retard. Miró ha assenyalat que durant esta tardor haurien
d’aprovar-se els últims tràmits urbanístics, i que els dos ajuntaments
ja han començat a adquirir les primeres finques.
Concert de Festes Majors d'Amposta 2011. Bandes: La Lira Ampostina i l'Agrupació Musical de Godall
Font: La Via Augusta
http://laviaaugusta.blogspot.com/2011/08/avui-21-dagost-la-foto-denuncia-del.html
Fitxa: http://www.laliraampostina.com/index.php?option=com_gigcal&task=details&gigcal_gigs_id=575&Itemid=64
http://laviaaugusta.blogspot.com/2011/08/avui-21-dagost-la-foto-denuncia-del.html
... Parlant de Godall, la seva banda de música ha estat avui
la convidada per la Lira per a participar en el XXXVè Festival de
Bandes de Música d’Amposta. El repertori que ens han ofert ha estat el
següent: el pasdoble “Goya” de Julián Palanda, “Dakota” de Jacob de Haan
i “Coliseum” un poema simfònic de Hugo Chinesta. Durant aquesta darrera
pesa, en un moment donat, les músics han recitat “Ave Cesar, los que
van a morir te saludan”. I dic jo perquè no ho han dit en català, ja que
sé suposa que els gladiadors o deien en llatí i no en castellà... El
seu director és el faldut Fernando Guarch Bordes.
...Fitxa: http://www.laliraampostina.com/index.php?option=com_gigcal&task=details&gigcal_gigs_id=575&Itemid=64
CERET, LA CAPITAL DEL VALLESPIR
Font: La Via Augusta
http://laviaaugusta.blogspot.com/2011/07/ceret-la-capital-del-vallespir.html
La primera parada cap a França la
férem al Pertús, on viu mon cosí Miquel, el farmacèutic del Poble. El
dia següent, pel matí, i abans de visitar els espais de la guerra civil
dels que ja us en vaig parlar, visitarem Ceret,
la capital de la comarca del Vallespir (Catalunya Nord) Ceret és
coneguda per les seves cireres i sé de bona tinta que hi ha hagut
contactes amb Paüls per mirar de fer alguna cosa conjuntament (m’ho va
explicar l’Enric Povill, un company de treball que n’és regidor)
http://laviaaugusta.blogspot.com/2011/07/ceret-la-capital-del-vallespir.html
La
primera cosa que em va cridar l’atenció és va ser la porta de França,
És molt pareguda a la porta de Sant Mateu de Morella o les torres dels
Miquelets de València, per a que us en feu una idea. I després l’aigua
que corre pels carrers de tota la població i els plataners, un arbre
present a tots els carrers i places principals de la vila. Segurament
que el més destacat és el Centre d’Art Contemporani, la directora del qual és Josefina Matamoros,
filla de Godall i que de molt petita es va exiliar a França juntament
amb els seus pares. A l’entrada del centre d’art hi ha un gran mural de
Tàpies.
Tal com va passar amb Horta de Sant Joan, Pablo Picasso també va estar durant un temps a la capital del Vallespir.
El viver d’empreses de la Galera, ajornat fins a la primavera del 2012
El viver d’empreses de la Galera podrà entrar en funcionament durant la
primavera del 2012. Les obres, que van començar al juliol de l’any
passat, acumulen un retard de més de sis mesos. El nou alcalde de la
Galera, Ramon Muñoz, ha assenyalat que el projecte s’ha retardat per la
necessitat de soterrar una línia elèctrica de mitja tensió. Tanmateix,
ara les obres continuen a bon ritme i el viver d’empreses de la Galera
podria estar acabat a finals d’any. Muñoz ha fet aquests declaracions
durant una entrevista a Canal 21 Ebre.
El viver d’empreses és una iniciativa del Consorci per al
Desenvolupament Econòmic de l’Interior del Montsià, que formen els
ajuntaments de Godall i de la Galera amb el Consell Comarcal del
Montsià. Així, el viver d’empreses de la Galera es complementarà amb el
polígon industrial de 40 hectàrees que compartiran els dos municipis,
amb accés directe a la futura autovia A-7, l’autovia de l’interior. Però
en la mateixa entrevista, l’alcalde de la Galera ha afirmat que caldrà
posar molta imaginació per posar el viver d’empreses en marxa, degut a
la crisi econòmica. Per exemple, Muñoz ha afegit que una de les
prioritats del seu mandat serà aconseguir una connexió òptima d’internet
de banda ampla, ja que ara per ara no tenen una cobertura correcta
d’ADSL.
D’altra banda, l’alcalde de la Galera ha explicat que un altre dels objectius del seu mandat serà la redacció i aprovació del nou pla d’ordenació urbana municipal (POUM), necessari per garantir el futur de la població. A més, Muñoz també ha dit que ja ha demanat al conseller de Territori i Sosteniblitat, Lluís Recoder, un esforç de la Generalitat per fer les obres de consolidació dels talussos del barranc de la Galera.
D’altra banda, l’alcalde de la Galera ha explicat que un altre dels objectius del seu mandat serà la redacció i aprovació del nou pla d’ordenació urbana municipal (POUM), necessari per garantir el futur de la població. A més, Muñoz també ha dit que ja ha demanat al conseller de Territori i Sosteniblitat, Lluís Recoder, un esforç de la Generalitat per fer les obres de consolidació dels talussos del barranc de la Galera.
Museu de la Terrissa
http://www.tinet.cat/portal/sheet-show.do?id=45528&ch=3
La Galera és una petita població situada al centre de la Plana de la
Galera, entre els Ports i la serra de Godall. Es tracta d'un poble
terrisser per excel.lència, malgrat que en l'actualitat només resta una
terrisseria en actiu, hi va haver un moment en què trobàvem almenys sis
obradors en ple auge. L'origen de la terrissa la Galera s'hauria de
buscar als inicis del segle XVIII, en que trobem les primeres
referències , fins al moment, d'aquest ofici. Pels anys 1714 i 1718,
trobem als Cabanes, Aguilar i Sabater treballant a la Galera com a
terrissers (canterers, per als del poble i les comarques de l'Ebre).
Centre d'Interpretació d'Art Rupestre dels Abrics de l'Ermita d'Ulldecona
http://www.tinet.cat/portal/sheet-show.do?id=30072&ch=3
El Centre d'Interpretació d'Art Rupestre dels Abrics de l'Ermita està
dissenyat per apropar els visitants a les restes de pintures
prehistòriques de la Serra de Godall. Situat a la mateixa Ermita de la
Pietat, al costat mateix dels abrics, el centre ofereix al visitant una
complexa visió general de l'art llevantí i, més concretament, dels 13
abrics que formen el conjunt.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)