Font: Diari El Punt Avui
Vaig néixer a Godall, al Montsià. Els meus pares van emigrar a França quan jo tenia set anys. Sóc de cultura francesa, encara que a casa sempre parlàvem català. A partir del 68, a França es van desvetllar les qüestions de les identitats de l'Estat francès i el 1978 em vaig involucrar molt en la recuperació de la llengua des del Centre de Documentació de Perpinyà. Quan arribo al museu m'adono que la temàtica del passatge és molt important a Ceret. Els artistes passen per aquí però no s'hi queden. Amb Schengen la línia de frontera entre una banda i una altra queda esborrada. I al cap i a la fi Ceret pertany a França des de 1559, no és tant de temps per a una cultura! Em semblava impensable no obrir el museu al nord i al sud i vaig optar per un projecte molt intel·lectual però que el gran públic també havia de llegir i entendre.
Fa 25 anys que dirigeix el Museu d'Art Modern de Ceret, càrrec del qual es jubilarà el gener del 2012. Matamoros ha convertit el museu de Ceret en un referent de l'art modern i contemporani a França i a Catalunya, aprofitant que aquesta vila fronterera va ser una cruïlla d'artistes de l'avantguarda com ara Picasso, Manolo Hugué, Chagall, Maillol, Gris, Soutine, Braque, Matisse...
La van nomenar directora del museu de Ceret el 1986. Quin era el seu objectiu aleshores?
La
meva missió era reestructurar el museu, que era molt petit però ja molt
interessant per la seva col·lecció de base donada pels artistes que van
passar per Ceret a principi de segle: Picasso, Braque, Matisse,
Chagall, Maillol... Quan el museu es va fundar el 1950 tots aquests
artistes van donar obra. El centre s'havia creat per voluntat de Pierre
Brune i de Frank Burty Haviland. La història de Burty Haviland, que hem descobert recentment gràcies a la compra del museu del seu fons amb 900 peces, és magnífica perquè va ser crucial per a la creació del museu.
I què heu descobert de nou sobre aquest senyor?
Ell
era nord-americà, però familiar dels Haviland de Limoges, creadors de
les famoses porcellanes. De jovenet va anar a París a estudiar i va
rebre classes de piano i es va fer amic de Ricard Viñes. A través del
català, va entrar dins el grup de les avantguardes dels artistes
barcelonins, com Picasso, Casanovas, Junyent... Després va anar a Nova
York i també es va introduir en el cercle avantguardista d'allà. Burty,
com tants altres en aquella època, estava malalt dels pulmons i l'estiu
de 1909 Picasso va aconsellar a Burty i Manolo Hugué d'anar a Gósol
perquè respirés aire pur. Així que Burty i Manolo van decidir anar a
Catalunya, però quan van arribar a la Guingueta d'Ix van comprar els
diaris i van veure que hi havia la guerra del Marroc. Manolo tenia por
de ser allistat i aleshores van decidir quedar-se a la Catalunya del
Nord tot l'estiu. El gener de 1910 Manolo va acabar establint-se a Ceret
i tres mesos després va arribar Burty. L'americà es va enamorar d'una
noia del poble, Josefina Laporta, i es va casar amb ella el 1914.
Després de la Primera Guerra Mundial, molts artistes van passar per
allà. Fins ara no sabíem aquesta gènesi de la història però ara amb el
fons documental podem continuar investigant-la. Aquestes són les últimes
novetats de la història de Ceret. Burty és un personatge clau perquè és
qui convenç els artistes perquè donin obra per al museu. Ara que
pararé, tinc el projecte de treballar sobre la connexió Nova
York-París-Ceret pel que fa a les avantguardes catalanes. I la connexió de tot això és Frank Burty.
El museu es va reinaugurar el 1993 amb el president Mitterrand.
Sí,
el museu pertany a la Reunió dels Museus francesos, que considerava que
si el centre no es rehabilitava s'hauria de tancar. És cert és que ens
vam beneficiar de la remuntada cultural de l'Estat espanyol a principi
dels vuitanta, però també de la política cultural de Jack Lang de
reestructuració del sistema de museus a França. Jo feia uns anys que
havia creat el Centre de Documentació Cultural a Perpinyà i tenia molts
contactes a Barcelona. Va ser una sort perquè vaig disposar de diners
suficients per impulsar el museu. En els primers anys vam organitzar
exposicions d'art contemporani per preparar una mica el terreny i
després vam afegir les mostres més històriques lligades a les
avantguardes. Art contemporani i art de les avantguardes relacionades
amb Ceret ha estat la nostra línia d'actuació. En tots aquests anys, a
més, hem passat de 500 obres a 3.000, entre adquisicions i donacions.
I mirant sempre cap a Catalunya.
Sí,
perquè tenim un triangle d'or amb molts pocs quilòmetres de distància:
Ceret, Cotlliure i Cadaqués. Teníem, per exemple, un projecte
transfronterer amb el Museu Dalí però finalment no s'ha realitzat per
culpa de la crisi. Un altre projecte en què treballo inclou els
llocs de creació del cubisme: Ceret, Gósol, Horta de Sant Joan i
Cadaqués. És un projecte acabat, en col·laboració amb la Reunió dels
Museus Nacionals, que també es veuria a París però està ajornat en
espera de temps millors.
Ha exposat molts artistes catalans: Tom Carr, Riera i Aragó, Tàpies,
Perejaume, Claret Serrahima... És un museu amb una pota a cada banda de la frontera.
