El pla pilot del departament d’Ensenyament
impulsat l’any passat permet a les escoles rurals la incorporació de les
llars d’infants als seus centres
El curs passat la Generalitat va implementar una experiència
pilot perquè les escoles rurals poguessin atendre infants de primer
cicle d’educació infantil i funcionar, també, com a llars d’infants.
Aquesta iniciativa es va dur a terme, inicialment, en set escoles de
les Terres de l’Ebre i de Lleida, però aquest curs 2016-17 l’experiència
s’ha ampliat i ja són 50 centres, segons peticions dels mateixos
ajuntaments.
Un dels objectius d’aquesta proposta, definida en les 'Mesures per a la innovació i qualitat de l’escola rural', és
garantir el servei de primer cicle d’educació infantil per a les
famílies que el necessiten i evitar que hagin d’escolaritzar els seus
fills en altres municipis i “es despoblin municipis petits”,
segons explica Lluís Baulenas, director general de Centres Públics del
departament d’Ensenyament. La baixa densitat de població infantil entre 1
i 3 anys en pobles petits fa que no resulti “econòmicament sostenible
la creació d’una llar d’infants” i això acaba comportant la
impossibilitat de l’escolarització d’aquests infants al seu propi
municipi. En molts casos, aquesta realitat obliga “a escolaritzar-los en
poblacions més grans” i els fa més difícil “retornar a l’escola del seu
municipi”, assegura Baulenas. La conseqüència d’això és “la pèrdua
d’alumnat, l’empobriment de la vida comunitària i la despoblació”.
ESCOLA I FUTUR
L’Escola Sant Salvador de Godall (Montsià)
va ser una de les set primeres escoles que es van acollir a la primera
fase del pla pilot. Forma part de la zona escolar rural (ZER) del
Montsià, amb dues altres escoles que també van incloure’s en el
desplegament de la primera fase pilot. Per a la seva directora, Griselda
Villalbí, ha sigut una manera de cobrir “la demanda de nens que
s’inscrivien en llars d’infants de pobles propers” i ha afavorit que
“les famílies no marxin del poble”. Els nens de primer cicle, en el seu
cas, estan en un edifici annex de l’escola, “una llar d’infants de nova
construcció municipal que es va acabar el 2010 però que no es podia
obrir per a tants pocs alumnes i pel cost que suposava”.
A
Godall els més petits -vuit en total- participen a les classes de
música, plàstica, psicomotricitat i anglès amb els alumnes de l’aula
infantil. “Això sí: respectant sempre el seu ritme, que és molt diferent
dels de segon cicle, ja que necessiten més estones de descans i més
estona per esmorzar, per aprendre hàbits”. Però, esclar, la relació entre els alumnes de diferents edats
“és molt bona, els han acollit molt bé i s’han integrat com un grup més
de l’escola”. En total a l’escola hi ha 38 alumnes, d’entre 1 any i 12
anys: “Tots aprenem, mestres i alumnes, sobretot els grans, que se’ls
miren amb estimació, els cuiden i els ajuden”.
A
Godall els més petits -vuit en total- participen a les classes de
música, plàstica, psicomotricitat i anglès amb els alumnes de l’aula
infantil
En canvi, l’Escola de la Vall Fosca,
al municipi de la Plana de Mont-Ros (Pallars Jussà), s’ha integrat en
aquest pla aquest mateix curs, tot i que ja recollien l’experiència
d’haver compartit model perquè la llar d’infants era just al costat de
l’escola. “L’adhesió al projecte ha permès integrar la llar d’infants al
mateix projecte d’escola, donar continuïtat i potenciar l’intercanvi de
coneixement mutu”, explica Montse Rollan, directora de l’escola. En
aquest cas l’escola s’integra dins la ZER del Pallars Jussà, juntament
amb les escoles d’Isona i Salàs de Pallars.
Amb la
incorporació de nens a partir d’un any a l’escola asseguren “continuïtat
al centre”, que té 48 alumnes, 5 dels quals d’entre 1 i 3 anys, i “les
activitats són més variades, perquè han de cobrir totes les edats”. Un
altre dels aspectes que en subratlla és la “relació enriquidora” entre
els alumnes. Tot i que els més petits tenen la seva pròpia aula, hi ha
moments per fer activitats plegats: “Els petits aprenen dels grans i els
grans dels petits. Alhora treballem el respecte, l’estima i l’ajuda
entre els uns i els altres, uns valors molt importants”.
COOPERACIÓ I BALANÇ
Aquest pla s’ha treballat conjuntament amb els ajuntaments
per oferir una resposta d’escolarització als infants més petits i
“donar un servei a la població”. S’hi poden acollir els ajuntaments dels
municipis amb una població que no superi els 3.000 habitants, que poden
sol·licitar l’aplicació del Pla als Serveis Territorials del seu àmbit
geogràfic, sempre que manifestin el compromís per implementar aquest
primer cicle. Això vol dir que són els ajuntaments els que “gestionen la
matrícula d’infants empadronats al municipi i amb una ràtio màxima de
10 alumnes a partir d’un any”, diu el director general, Lluís Baulenas.
Una matrícula que està oberta al llarg del curs, sempre que no superi
aquesta xifra.
S’hi poden acollir els ajuntaments dels municipis amb una població que no superi els 3.000 habitants
Tant
per a Griselda Villalbí com per a Montse Rollan l’experiència ha
resultat molt positiva. Mentrestant, el departament es mostra favorable a
seguir “donant resposta a totes les situacions que afavoreixin
l’escolarització dels infants als seus municipis”.
