Font: Teveon
L’estat actual de problemes i amenaces per al medi ambient a les Terres de l’Ebre és bastant variat. N’hi ha per a tots els gustos. Aquesta llista que presentem és un resum que no pretén ser exhaustiu de la problemàtica ambiental a les comarques de l’Ebre, però que pensem que són punts a tindre en compte de cara al nou Govern.
Un dels principals problemes és el que fa referència a l’estat de conservació i preservació futura del delta de l’Ebre, i dels transvasaments. Prenem aquests dos problemes junts degut a la relació que tenen. Si bé es veritat que un transvasament declarat de l’Ebre no es preveu en estos moments, sí que els canals de regadiu Xerta-Sénia i Segarra-Garrigues poden ser portes obertes de cara a nous transvasaments que d’alguna forma caldria bloquejar. El delta de l’Ebre té els problemes de subsidència i salinitat que amenacen en fer-lo desaparèixer i/o fer-lo estèril. Cal una política decidida per resoldre estos problemes, que passen per la no detracció d’aigua de l’Ebre. Els regadius en sí mateixos són grans detraccions d’aigua que acabaran fent-li mal al riu i el seu delta.
Dubtem molt que calgui nous regadius a una agricultura que només se sosté amb subvencions. Realment la solució més evident al problema de l’agricultura passa per la fixació d’uns preus justos per als productes agrícoles i no la transformació de milers d’hectàrees de secà en regadiu. El delta de l’Ebre és un bon exemple d’agricultura intensiva de regadiu que té molts de problemes i que no se sosté tot sol per desgràcia, sinó gràcies a les subvencions. Els altres problemes del regadiu estan a les terres que s’han de regar, ja que els secans, com els de Lleida són terres d’un gran valor ambiental. En aquest punt, cal mencionar també el problema de la contaminació del riu a Flix. Esperem que es pugue resoldre sense cap contratemps.
Ja fa tres anys que el projecte Castor amenaça els interessos del territori senienc, però també de la comarca del Montsià, i del Baix Maestrat, perquè es tracta d'un projecte potencialment contaminant que ens hipoteca a tots, i afecta directament al sector agrícola, tant pel que fa a l'ocupació en si de la planta terrestre, com també pel traçat del gasoducte. Pensem que la desembocadura del riu Sénia, en el seu tram final, és un espai que en comptes d'instal·lar-hi una indústria pesant que produirà unes 25 tones de CO2 a l'any, hauria de ser preservat per a activitats compatibles amb el medi ambient.
El Castor és un nou afegit a un antic problema de consideració: l’energètic. Per una part tenim dues centrals nuclears i una de molt pròxima, en los problemes que comporta. A això cal afegir el tema del magatzem temporal centralitzat (MTC) que no sabem on s’ubicarà finalment, però que té probabilitats d’instal·lar-se al municipi d’Ascó. La solució al problema energètic passa en primer lloc per intentar estalviar al màxim energia i fer-la més eficient. Avui dia, com a mínim al món industrialitzat, se tendeix just al contrari: a fomentar el malbaratament i el consum d’energia.
Una vegada abordat aquest problema, cal passar a un sistema de producció d’energies renovables, que cal que siguen una solució i no un altre problema més com fins ara. Les renovables cal que tinguin un impacte mínim al medi natural per mig de la seua implantació a zones humanitzades o industrials, ja que per una part és allí on es consumix energia, i per altra s’evita l’ocupació de terres de gran valor natural. Com a exemples, caldria utilitzar superfícies a infraestructures ja fetes com ara terrats d’edificis, polígons industrials o carreteres, on el impacte és pràcticament nul. Avui en dia, per una part hi ha la suficient tecnologia per a fer-ho (només cal mirar per exemple, els nous miniaerogeneradors). L’exemple més clar d’una incorrecta implantació està a la Terra Alta, amb una massificació de parcs a l’altiplà i la construcció futura de parcs molt impactants com els de Pinell, Prat de Compte, Benifallet i Ascó. Cal tindre en compte també les noves línies elèctriques que cal construir per evacuar l’electricitat d’aquests parcs.
El problema de les infraestructures en general comença a prendre protagonisme a les Terres de l’Ebre, ja que cada vegada hi ha una major ocupació del territori per vies de comunicació, per polígons industrials i per urbanitzacions, malgrat que la crisi econòmica n’ha aturat de moment. Cal una política global de sostenibilitat, que exemplifiquem en alguns casos. Com a exemple d’infraestructura viària, cal citar la futura autovia A-7, que és una infraestructura que duplicarà l’actual AP-7. A més, el traçat és un dels més impactants possibles, transcorrent per l’interior de la comarca del Montsià, partint per dos una ZEPA i també la plana d’oliveres monumentals més gran de tota Catalunya. Això s’arreglaria amb la liberalització de peatges a l’AP-7, o en cas de construir l’autovia, en fer-la desdoblant l’actual N-340 o fent-la paral·lela a l’AP-7.
Com a municipis amb previsió de noves urbanitzacions podem citar l’Aldea amb la urbanització prop de l’Ebre que porta a cap l’empresa FADESA i la futura a la zona de Vinaixarop, de Teyco. Però no és l’únic: es pot citar també l’Ampolla o l’Ametlla entre d’altres. La urbanització de zones del delta de l’Ebre també pot arribar a ser problemàtica si no se li posa fre.
El polígon industrial més gran de les Terres de l’Ebre, el Catalunya Sud, hauria de donar cobertura a la relativa baixa industrialització de les comarques de l’Ebre, sense haver de créixer, ja que és limítrof a una zona hàbitat de l’àliga cuabarrada. A part d’això, el problema dels polígons a l’Ebre i a tota Catalunya és que s’estan “poligonitzant” zones de molts municipis escampats pel territori sense ordre. Cal definir polígons a zones estratègiques que absorbeixin la manca d’aquestes infraestructures i evitant fer-ne per tot arreu. I omplint-los abans de definir nou sòl industrial que moltes de vegades es queda buit. Per anomenar alguns dels polígons que no tenen justificació en estos moments, es poden citar els projectats a La Sénia per una banda i a La Galera i Godall per l’altra.
Com dèiem, per tots els gustos.
