2016-11-18

Diumenge es celebra la 8èna edició de la Marxa Ciclista amb BTT “Fira de l’Oli”





Els organitzadors destinaran la recaptació de les inscripcions a la Marató de TV3.
La marxa té una dificultat mitja alta i transcorrerà pels senders de la Serra de Godall.



(J.Roig/T.G.).-La Unió Ciclista Santa Bàrbara, el diumenge 20 de novembre, organitza la que serà ja la 8èna edició de la Marxa Ciclista amb BTT “Fira de l’Oli”, una activitat esportiva que transcorre per diferents senders de la Serra de Godall i en la que hi solen participar un centenar de ciclistes.

Ximo Bel, secretari de la entitat, advertia que la marxa té una dificultat mitja alta ja que els “beteteros” hauran de completar un recorregut de 40 kilòmetres i superar un desnivell positiu de 900 metres.


La sortida serà a les vuit trenta del mati des del recinte firal i les inscripcions es començaran una hora abans. Bel deia que enguany la marxa té una novetat, i és que, els diners que es recapten per les inscripcions, amb una donació mínima de 5 euros, es destinaran a fer una aportació a la Marató de TV3.

La organització ha previst per als esportistes dos avituallaments durant la curs i l’esmorzar final a base de baldanes allioli i pa torrat .

Els Itineraris de Cruïlla, enguany, acabaran a Godall


La sortida l’organitza el Centre d’Estudis Planers i portarà als interessants a conèixer alguns llocs singulars de la veïna població i de la seua serra.

(J.Roig/T.G.).-Encara que la visita serà a la veïna població de Godall, Santa Bàrbara serà la darrera referència als Itineraris de Cruïlla d’aquest 2016, les sortides que des de l’any 2013 organitzen conjuntament les dinou entitats i centres d’estudis de les comarques del Baix Ebre, el Montsià i el Baix Maestrat per tal de donar a conèixer el patrimoni cultural i natural d’aquestes tres comarques.

Enguany es van programar fins a catorze sortides entre els mesos de juny i novembre, durant les quals s’han visitat diferents espais de les poblacions de Sant Jordi, Canet lo Roig, Cervera del Maestrat, Rossell, la Sénia, Ulldecona, Traiguera, Sant Mateu, Freginals, Alcanar, Peníscola, la Pobla de Benifassà, les ermites de la vall de Cardó i Godall, que és la proposta que fa el Centre d’Estudis Planers com a colofó d’aquest itineraris sota el títol de “Godall:el poble i la serra”.

Marius Pont explicava que aquesta és una manera de descobrir, o redescobrir, aquest actius patrimonials que tenim prop i que compten sempre amb el complement de les explicacions per donar-li un altra dimensió a la visita.


Aquesta no és la primera vegada que el CEP surt pròpiament del seu terme municipal, ja que en edicions anteriors també ha organitzat itineraris per descobrir aquest tipus de patrimoni de nuclis de població veïns com Vinallop, La Galera o Masdenverge. Enguany han programat aquesta visita a Godall que s’iniciarà al centre d’interpretació de La Serra de Godall i la Vilallarga i que comptarà amb les explicacions d’un estudiós del municipi com és el professor i aparellador Miquel Angel Subirats. La visita seguirà desprès per altres indrets carismàtics de la serra.


Centre d’Interpretació de La Serra de Godall (Foto: visitmuseum.gencat.cat)

La sub-18 masculina amb accent lleidatà

font: Diari Segre


Expedient núm. 1/2016 de crèdit extraordinari. Aprovació provisional.




En data 14 d’octubre de 2016, el Ple de l’Ajuntament va aprovar provisionalment l’expedient de crèdit extraordinari núm. 1/2016, fi nançat mitjançant romanent de Tresoreria per a despeses generals. L’expedient s’exposa al públic a la Secretaria de l’Ajuntament, en el termini de quinze dies hàbils des de la publicació al BOP, durant els quals s’admetran reclamacions davant d’aquesta corporació (data de publicació al BOPT: 3 de novembre de 2016).

En el supòsit que no es presentin reclamacions, l’acord inicial esdevindrà definitiu, sense necessitat d’un acord posterior.

2016-11-17

Modificació de l'Ordenança fiscal reguladora de l'IBI, exercici 2017. Aprovació provisional.




L’Ajuntament de Godall en sessió plenària del dia 14 d’octubre de 2016, va adoptar amb caràcter provisional l’acord pel qual s’aprova la modificació, per a l’exercici 2017, de l’Ordenança fi scal reguladora de l’impost de béns immobles.

De conformitat amb el que disposa l’article 17 del RDL 2/2004, de 5 de març pel qual s’aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, s’exposa al públic l’expedient pel termini de 30 dies, a comptar des de l’endemà d’aquest anunci al BOP, als efectes que els interessats puguin presentar les reclamacions que considerin pertinents.

Si transcorregut el termini esmentat, no s’ha presentat cap reclamació, els acords adoptats es consideraran aprovats defi nitivament, sense perjudici de la publicació del text íntegre de les ordenances o de les seves modifi cacions.


2016-11-09

La ciutat teixida



font: Núvol.com

Probablement, encara avui, és possible aprendre a teixir punt de mitja sense pagar. Comprar les agulles, el cotó o la llana inclou, com a torna, un patró i un guiatge gratuïts.   És un coneixement infravalorat, de transmissió oral, no equiparable a una classe d’informàtica, Tai-xi o idiomes. No té preu perquè no “val res”.

Fotografia: Flickr Museu de Sant Cugat

En un contracte d’aprenentatge de l’any 1394, entre Joan Janis, frener de Barcelona i en Pere Ricart, col·lega seu i Margarida Ricart, s’estipulen les condicions econòmiques per tal que aquesta ensenyi a Tomasa, filla de Joan Janis i una ex –amant seva, l’ofici de fer calces d’agulla. Les primeres notícies documentades del Gremi de Barreters d’agulla són del 1495.
El que llavors era un ofici, avui és una pràctica de lleure, després d’haver estat un exercici obligat en temps de dificultats econòmiques. Sovint sentim l’expressió “no surt a compte”, cal molt de temps o millor comprar-ho fet.
El pacífic i laboriós festival (crec que aquesta és la paraula) promogut des del Servei Educatiu dels Museus de Sant Cugat Teixim la Ciutat, en la seva tercera edició, ha sabut aplegar una mostra molt rica de pràctiques tèxtils, combinar-la amb altres disciplines i convidar tothom a posar a prova les pròpies mans, amb agulles de totes mides i fibres de totes les textures i colors.
És en aquest marc privilegiat que he llegit un tast del recull de textos de Pruden Panadès que l’any vinent seran publicats per Godall Edicions. Cosir, sargir, teixir o filar són alguns dels fils conductors d’un seguit de textos breus basats en aquest univers que de tan quotidià pot passar desapercebut. Us n’oferim dos botons de mostra més avall.

Jerseis

Jerseis fets a casa, fills de gargots ràpids en qualsevol paper, matemàtiques de taulell. Jerseis autodidactes de gestos exactes per abrigar escolars, sense malentesos, sense trampes ni preu. Ignorats pels ignorants, fets fora d’hora, dins el misteriós silenci de la repetició, de la tensió de les dues cares.
Punts senzills d’espiga o d’arròs, creixent com la llaçada de l’infinit, minvant abans que la lluna, desfent i refent el gruix d’un fil fet malla, matant sense fer ni mal ni por.
Càlculs de probabilitats dels colors d’un càstig, d’un deure, del lliure lleure que ha fet el jersei del profeta i el del paleta. Incomptables punts d’escalf fets a casa perquè sí o per si de cas, en el més enllà hi campés un fred de mort.

Les filles de la modista

Les filles de la modista duen trenes de cabells i cintes. Damunt de l’abric blau marí, fils finíssims dibuixen constel·lacions que desapareixen abans de sortir de casa.
Juguen i corren enmig de roba de mudar sempre a mig fer. Giravolten lentament damunt la taula, fent d’emprovadores de vores i, quan volen, retallen ninots amb les tisores grans.
Saltironegen fins a la merceria, trafiquen amb encàrrecs, dibuixen amb un dau de sabó i saben quin fil es trenca amb les dents i quin amb els dits.
Les filles de la modista guarden el secret dins la capsa de cosir. Hi acomoden cucs de seda per a la capa lluent que els cosirà la mare. La capa que cusen totes les mares modistes als seus fills i que de tan bonica no es pot ni explicar.
Demanen fulles de morera quan van a portar vestits embolicats com una coca flonja. Quants cucs hauran de criar per tenir prou fil per teixir i fer-ne una capa tan gran per dur-la, també, quan seran grans?
La modista cus i cuina i pedaleja des de sempre una màquina de cosir sense sortir de casa. Escombra retalls perquè el seu ofici, cada dia, va i ve de les revistes als somnis pinçats i els punts que no es veuen.
La capa la voldrien ara, per jugar a ser trapezistes que pugen una escala de corda fent voleiar aquell tros de roba ondulant que enlluerna i que gairebé coneixen fil per randa.

Les noies de la modista sempre tanquen els ulls en la primera emprova, també ara que el cosidor està endreçat i mut. No han perdut el costum de deixar-se sorprendre per com pugui ser aquella capa.

La Jornada d’Etnologia de l’Ebre repassa la riquesa patrimonial de les festes

font: Diari de Tarragona


Expedient núm. 1/2016 de crèdit extraordinari. Aprovació provisional.


font: BopT


2016-06583
Ajuntament de Godall

ANUNCI

En data 14 d¿octubre de 2016, el Ple de l¿Ajuntament va aprovar provisionalment l¿expedient de crèdit extraordinari núm. 1-2016, finançat mitjançant romanent de tresoreria per a despeses generals. L¿expedient s¿exposa al públic a la Secretaria de l¿Ajuntament, en el termini de quinze dies hàbils des de la publicació al BOP, durant els quals s¿admetran reclamacions davant d¿aquesta corporació.

En el supòsit que no es presentin reclamacions, l¿acord inicial esdevindrà definitiu, sense necessitat d¿un acord posterior.

Godall, 20 d¿octubre de 2016
L¿alcaldessa, Teresa Esmel Casanova

Es torna a publicar 'L'arquitectura del conte' d'Isidre Grau

font: Cerdanyola.info


Godall Edicions ha tornat a publicar 'L’arquitectura del conte', de l'Isidre Grau, en una versió actualitzada de forma i continguts. La presentació es farà el proper dilluns 7 de novembre, a les 19 hores, a l’Ateneu Barcelonès, i comptarà amb la presència de l'autor escortat per la poeta Laura López Granell i l'editora Matilde Martínez Sallés.



El conte és un gènere abonat a fer-se moltes preguntes i, sobretot, un espai de gran llibertat creativa. L’arquitectura del conte proposa un itinerari per tot el que es pot qüestionar el contista, amb ganes de facilitar-li les respostes més personals. Perquè abans d’abordar els experiments decididament innovadors és molt convenient haver assimilat les lleis del gènere i les diverses tradicions que l’han dut a ser un àmbit que permet desplegar la màxima intel·ligència narrativa. Es tracta, doncs, de llegir i valorar-ho tot per després, quan ja ens sentim una mica més savis, deixar anar la imaginació sense traves.
L'arquitectura del conte va néixer el 2001 d’un projecte de la cooperativa Accent, amb professors vinculats a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, per obrir una línia de textos amb diversos aspectes de la docència literària. El llibre va ser el segon títol de la col·lecció Paraula, publicada per l’editorial Octaedro, i des de llavors ha estat un referent per als interessats en l’escriptura de contes.

Godall, municipalitza el servei de subministrament d’aigua potable.



La mesura, vigent des del passat mes de Juliol, es va aprovar per unanimitat i a banda d’abaratir el cost del servei, ha permès donar treball a gent del poble.
El municipi també aprova la subvenció de més de 3000 euros en ajuts per als llibres de text del curs 2015-2016.






(J.Roig/T.G.).-L’Ajuntament de Godall, després de fer tots els tràmits i estudis oportuns, va aprovar fa uns mesos i per unanimitat, recuperar la forma de gestió del servei de l’aigua potable al municipi.
Aquesta proposta es va presentar al Ple de l’Ajuntament del dia 31 de març, després que l’actual equip de govern valorés fer aquest canvi en la gestió d’acord a un estudi realitzat i on la recuperació del servei de forma directa per l’Ajuntament feia preveure que es podrán produir estalvis importants i capgirar el balanç econòmic d’aquest servei, millorant els costos de gestió.

Tere Esmel, alcaldessa de Godall, explicava al programa “Món Local” de La Plana Ràdio que han decidit prescindir dels serveis de Sorea, que fins ara gestionava l’aigua potable municipal, perquè, per a un poble petit com el seu, externalitzar-lo representava una despesa difícil d’assumir. Així ara, a banda d’abaratir el cost també han pogut donar feina a gent del poble.
El servei de subministrament de l’aigua potable va entrar en vigor el passat mes de juliol.

Esmel també va informar, entre altres coses, que Godall ha ratificat el Decret d’adjudicació dels ajuts als llibres de text del curs 2015-2016.
Després que al mes de febrer s’aprovessin les bases reguladores de la concessió de subvencions municipals per als ajuts individuals per a l’adquisició dels llibres per als estudis d’educació infantil, primària i secundària obligatòria, durant el Ple del passat Setembre es va aprovar, de forma unànime, el Decret d’adjudicació dels ajuts als llibres de text per a l’actual curs.
En aquesta ocasió els beneficiaris d’aquestes subvencions han segut un total de 27 alumnes de l’escola godallenca que s’hauran beneficiat d’aquests ajuts, per un import total de 3,109,21€, és a dir el 75% de l’import total de totes les sol•licituds.

"El foraster", amb la rapitenca Joanna Pardos com a nova directora, guardonat amb el premi Ondas


En les darreres temporades el programa presentat per Quim Masferrer ha passat per Benifallet, les Cases d’Alcanar, Godall, la Torre de l’Espanyol o Poblenou del Delta
Imatge del Quim Masferrer en la seua visita a Godall | TV3

L’equip d'El foraster es trobava este dimecres a la tarda preparant nous capítols i guions per a la pròxima temporada quan, per sorpresa, la notícia va saltar a les xarxes socials. “No sabíem ni que ahir s’anunciaven els premiats als Ondas, ho vam veure per les xarxes socials, com qualsevol altra persona”. Ho explica la periodista de la Ràpita Joanna Pardos, que des de fa unes setmanes és la nova directora d’un dels formats de més èxit en els darrers anys a TV3.

“Ens ha fet molta il·lusió. Nosaltres estem molt satisfets del resultat, però pensem que és un reconeixement que va més enllà. Ens fa il·lusió per l’equip, on hi ha treballat persones amb molt de talent, però també per la gent dels pobles, perquè El foraster sempre és un salt al buit en un poble, sense massa guió i al final sempre depenem de les històries que ens expliquen les persones, del seu sentit de l’humor... per això este format, més que d’altres, és un treball col·laboratiu entre els que fem tele i la gent que participa i que fa que el programa siga com és. Per això, és un premi de tots”, explica Pardos.

"El foraster", presentat per l’actor Quim Masferrer, és un programa que recorre pobles catalans de menys de mil habitants. Després de passar-hi 48 hores, Masferrer fa un monòleg davant de tots els veïns on exposa la seua particular visió del municipi. El resultat és un programa d'humor on els veïns són, a la vegada, públic i protagonistes. El format ha estat premiat amb el premi Ondas com a millor programa emès per a cadenes o emissores no estatals.

La rapitenca Joanna Pardos va arribar al programa just a l'inici, ara fa 5 temporades. “Vaig arribar just quan s’estava fent el programa de Benifallet, que va ser un dels primers”, explica. Des d’aquell moment i fins fa unes setmanes hi ha treballat com a guionista. Esta nova temporada l’enceta com a directora: “És un repte que em fa molta il·lusió, perquè és com haver vist una part de la màquina. Estava a la sala de màquines del vaixell i ara agafo el timó”, comenta.

Des de fa un mes l’equip d'El foraster treballa a definir el llistat de pobles per on passaran enguany. “La idea d’esta temporada és continuar fent pobles i continuar trobant històries i segur que també tornarem a vindre a les Terres de l’Ebre”. Segons la directora, els programes fets en pobles ebrencs solen ser dels que més èxit tenen: “no sé si és per la personalitat d’aquí o per l’oberts que som, però són programes que acaben funcionant molt bé, per això segur que tornarem”. En les darreres temporades el programa presentat per Quim Masferrer ha passat per Benifallet, les Cases d’Alcanar, Godall, la Torre de l’Espanyol o Poblenou del Delta.

Ulldecona, el pueblo español que fabrica cracks para la Premier League







Oriol Romeu y Aleix García, tanto monta, son los grandes 'culpables' de que en su villa natal, con menos de 7.000 habitantes, se siga el fútbol inglés con mayor pasión que la liga patria.

Foto: Aleix Garcia ya ha debutado en el primer equipo del Manchester City (Reuters)


Érase una vez un pequeño pueblo de la provincia de Tarragona con 6.637 moradores, a caballo entre el mar y la montaña, presidido por el imponente castillo medieval de los Montcada y famoso por el espectacular yacimiento de pintura rupestre de la sierra de Godall. Pero Ulldecona no sólo vive de sus tesoros pretéritos. Desde hace poco más de una semana presume de ser la única localidad española con una población inferior a 200.000 habitantes que cuenta entre sus paisanos con dos futbolistas que juegan en la Premier League. Oriol Romeu y Aleix García, tanto monta, son los culpables de que en su villa natal se siga el fútbol inglés con mayor pasión que la liga patria. Cada vez que Southampton o Manchester City saltan al verde, los cuatro bares de la Plaza de la Iglesia se transforman en improvisadas tribunas donde familiares, amigos y conocidos de esta pareja de ilustres vecinos siguen por televisión sus andanzas en la Pérfida Albión. 
“Nos sentimos muy queridos. Sentimos su apoyo desde la distancia, del mismo modo que su respeto cuando estamos por allí. Tanto Aleix como yo estamos muy orgullosos de nuestro pueblo. Hemos crecido allí y pasado muchas horas jugando en los campos de la escuela, los dos tenemos a nuestras pandillas de amigos, a la familia, y cuando te puedes escapar es para disfrutar de ellos y relajarte. Todo el mundo te hace sentir a gusto. Una vez me preguntaron a qué lugar querría ir si tuviese un avión, y dije que a Ulldecona. Para mí no hay mejor sitio en el mundo”. A Oriol Romeu se le nota cómodo ejerciendo de embajador de su terruño. Lo hace con la misma pasión que pelea cada balón dividido en las alfombras del balompié sajón.




Oriol Romeu es una de las referencias del Southampton (Reuters)

El mismo agente

“Es que es un sitio muy chulo, y tiene una situación privilegiada: el mar a 15 minutos, y la montaña, al ladito. Además, tenemos un restaurante con una estrella Michelín; y el otro no la tiene pero debería. Es el retiro ideal cuando vives en ciudades más aglomeradas. Para nosotros dos, desde luego, no hay mejor terapia que volver a casa”, confiesa sin ambages a El Confidencial el medio defensivo de los Saints, encantado de tener desde esta temporada otro paisano disputando la que para muchos es la mejor liga del planeta fútbol. “Como ulldeconense y amigo, me alegré mucho con su debut en liga. Es algo que te enorgullece. Aleix es muy buen chaval. Está muy tranquilo, disfrutando a tope de la experiencia. Le nombraron ‘Man of the Match’ y me dijo, ‘no me quiero quedar aquí’. Es ambicioso, quiere mejorar, tener más minutos… Con la edad que tiene, esa mentalidad es súper importante para seguir creciendo. Tiene una madurez bastante grande”, comenta. 
Aunque pertenecen a generaciones diferentes (Oriol es seis años mayor que Aleix), el balompié profesional ha propiciado una bonita amistad cimentada a 361 kilometros de distancia, los que separan Southampton de Manchester. “Tenemos una relación muy limpia, de ayudarnos en todo lo que podemos. Ambos hemos compartido muchas cosas desde que él llegó a Inglaterra. Curiosamente, nuestros padres tienen mucha relación desde hace años, aunque nosotros la empezamos a tener hace 3 ó 4 años,  desde que compartimos el mismo agente (Mágico Díaz). Luego, cuando surgió lo del City, vinieron a pedirnos consejo. Ahora nos escribimos de seguido, ‘cómo te ha ido, cómo estás’. En el pueblo sí que solemos coincidir porque casi siempre vamos a los mismos sitios con nuestros amigos. Este verano comimos juntos, me contó su experiencia del primer año en Manchester, cómo se presentaba la nueva temporada con Pep Guardiola. Le dije que aprovechara cada entrenamiento con él, cada partido que le diera porque son experiencias únicas”, explica Romeu.  

Compartieron campus en verano

Por minúsculo que sea Ulldecona, Oriol y Aleix nunca han medido sus fuerzas sobre un terreno de juego. Eso no quita para que el uno supiera del otro desde hace más de un década. “La primera vez que le vi jugar fue en el campo de la escuela. Un amigo me dijo que me fijara en el chaval de la melena rubia. Yo tenía 14 años y estaba en el Barça. Aleix debía tener ocho. Ya se veía que tenía algo distinto. Pensaba por delante del resto. Era muy bueno y ese día marcó un montón de goles. Luego se fue pronto al Villarreal y pudo ir evolucionando”. Precisamente de aquella época le viene al volante creativo del Man City el apodo de ‘Mendieta’. “Le llamábamos así en la escuela por su pelo rubio y su manera de jugar. A él no le gustaba mucho, la verdad. Ahora ya no se lo llamamos, le tratamos con mucho respeto”, revela Héctor Ortega, uno de los amigos del alma de Oriol, quien asegura que “las redes sociales echaban humo en el pueblo el día del debut en Premier de Aleix. Todo el mundo se alegró un montón por tener a dos ulldeconenses jugando a ese nivel. Es un orgullo indescriptible”.
El campus que el propio Oriol organiza en su pueblo junto a sus amigos más allegados fue, a comienzos de este verano, la excusa perfecta para juntarlos al fin en una cancha junto a 25 chavales de la comarca. La experiencia resultó de todo punto inolvidable. “Pensamos en la opción de traer este año algún amigo al campus. Aleix estaba en casa, se lo comentamos y aceptó encantado. Al final de la jornada sorteamos una camiseta suya del City. Los chavales se lo pasaron en grande. Le hicieron un montón de preguntas sobre sus vivencias allí. Resultó divertido también para nosotros porque era la primera vez que nos enfrentábamos en una pachanga. ¡Y no hubo patadas! Fue genial”, rememora entre risas.

Los bares de la plaza

La cosa estará a buen seguro más reñida el 23 de octubre próximo, cuando el City reciba en el Etihad al Southampton. Un partido que paralizará durante un par de horas Ulldecona y alrededores. “Creo que en el pueblo apostarán por el empate. Así todos se quedan contentos. Va a ser un partido muy bonito para los dos. ¡Ojalá podamos disfrutarlo en el césped! ¿Si vendrán a animar nuestros amigos? Sería genial que pudieran venir al estadio. Lo que es seguro es que todo el mundo estará ese día en los bares de la plaza pendiente del televisor”, apunta el volante tapón del cuadro del sur de Inglaterra.
Si Pep Guardiola y Claude Puel decidieran incluirles ese día en el once de salida, Aleix y Oriol protagonizarían además un excitante duelo por hacerse con los mandos de la medular. “Es cierto porque justo ahora compartimos la misma posición en el campo. Él antes actuaba como media punta, pero desde que llegó a Inglaterra le atrasaron un poquito. Así que si jugamos, tendremos bastante roce. Más bonito todavía. Cuantos más duelos directos, mejor. Después nos reiremos. ¿Alguna apuesta? De momento no, pero quizás el que pierda tendría que pagar la primera ronda cuando nos juntemos con los amigos comunes. Ya lo hablaremos”, señala con una sonrisa en la boca.

Las fiestas del pueblo

La ‘Roca de Ulldecona’, como le apodan al mediocampista por sus lares, no tiene mayor inconveniente en definir el estilo de su paisano, un jugador aún poco conocido para el gran público. “Aleix tiene una visión de juego muy buena, con un desplazamiento de balón increíble. Como está jugando en el doble pivote o como volante defensivo, ahora está más en contacto con el balón. Nuestros estilos son distintos: él es de mucha calidad, muy buen pase, siempre bien colocado; yo soy más rocoso y más táctico”. En lo que ambos coinciden plenamente es en el destino que eligen cada vez que sus respectivos técnicos les dan un par de días libres. “Pues es verdad. Los dos nos escapamos a Ulldecona en cuanto nos es posible. Yo trato de ir al menos una vez al mes. Con los parones por los partidos de las selecciones es más fácil porque tenemos más días libres seguidos y ahí los puedes aprovechar. En septiembre ya he ido dos veces porque eran las fiestas del pueblo. Teníamos día y medio libre y me bajé. ¡No podía faltar!”, admite Oriol.




Entrevista a Manu Fernández jugador i referent del Godall

font: diari Més Ebre


Creuament d'acusacions entre l'equip de govern (PSC-PP) i l'oposició (Acord per Godall)

font: Diari Més Ebre


Les pedres tenen veu (Perennia - Godall Edicions)

font: Nova Conca