Font: Diari Avui
salut gent més gran
testimoni · Alguns dels avis catalans nascuts a principis del 1900 expliquen les seves vivències guerra · El pitjor és la fam que van patir durant la guerra secret · No saben explicar la seva longevitat
...Pa amb sardines
"Sempre he menjat molt bé". Als seus 104 anys, les cataractes han ennuvolat la vista de Mercedes Queralt, que també ha perdut bona part de l'oïda. El que no ha abandonat aquesta dona d'Alcanar (Montsià), pagesa tota la vida, és el gust per les llepolies de casa. Mentre que a les grans ciutats els triomfadors del sistema enganyen l'estómac amb menjar de plàstic, Mercedes seu cada matí davant el millor de la dieta meditèrrania. Pa amb sobrassada, amb una sardina, o amb allioli, són els seus plats preferits.
De gana no n'ha passat mai. Misèries, les de la postguerra. Fins i tot la sogra li va donar més guerra que en Franco. "Ens barallàvem cada dia. I vaig passar 17 anys vivint amb ella!", recorda Mercedes. En aquell temps, l'àvia d'Alcanar era una dona de ferro, molt treballadora, que es llogava per anar a plegar olives de sol a sol. L'esquena la tenia domada de joventut, de quan acompanyava el seu pare a vendre els productes de l'horta. En aquests viatges als mercats de Sant Carles de la Ràpita, Godall o Vinaròs va conèixer la comarca que no abandonaria mai, sota cap pretext. A la seva edat, Mercedes conserva fresca la memòria, i encara avui es renta i es fa tota sola el llit. A més de menjar productes frescos, i mantenir uns mínims d'activitat diària, un dels secrets de la longevitat de Mercedes Queralt és, segons explica la seva filla, "estar a gust amb tot el que fa". "Sempre vaig voler ser pagesa", assegura emocionada.
"Sempre he menjat molt bé". Als seus 104 anys, les cataractes han ennuvolat la vista de Mercedes Queralt, que també ha perdut bona part de l'oïda. El que no ha abandonat aquesta dona d'Alcanar (Montsià), pagesa tota la vida, és el gust per les llepolies de casa. Mentre que a les grans ciutats els triomfadors del sistema enganyen l'estómac amb menjar de plàstic, Mercedes seu cada matí davant el millor de la dieta meditèrrania. Pa amb sobrassada, amb una sardina, o amb allioli, són els seus plats preferits.
De gana no n'ha passat mai. Misèries, les de la postguerra. Fins i tot la sogra li va donar més guerra que en Franco. "Ens barallàvem cada dia. I vaig passar 17 anys vivint amb ella!", recorda Mercedes. En aquell temps, l'àvia d'Alcanar era una dona de ferro, molt treballadora, que es llogava per anar a plegar olives de sol a sol. L'esquena la tenia domada de joventut, de quan acompanyava el seu pare a vendre els productes de l'horta. En aquests viatges als mercats de Sant Carles de la Ràpita, Godall o Vinaròs va conèixer la comarca que no abandonaria mai, sota cap pretext. A la seva edat, Mercedes conserva fresca la memòria, i encara avui es renta i es fa tota sola el llit. A més de menjar productes frescos, i mantenir uns mínims d'activitat diària, un dels secrets de la longevitat de Mercedes Queralt és, segons explica la seva filla, "estar a gust amb tot el que fa". "Sempre vaig voler ser pagesa", assegura emocionada.
