El C.F.Godall trenca de la millor manera possible la tendència negativa en la que estava inmers el Club des de la 3era jornada.
Contra tot pronòstic, el Godall va poder guanyar el seu primer partit a 2ona catalana contra el líder de la categoria, el Tortosa. Un partit on el Godall, com es habitual aquesta temporada, es presentava escàs d'efectius i amb la moral baixa, però amb nous aires a la banqueta i amb la lliçó apresa de la setmana anterior.
El partit començava de la pitjor manera possible, com és habitual aquesta temporada, amb un gol matiner (minut 9) del Tortosa que s'avançava al marcador. El Godall, a diferència d'altres partits, aquest cop el gol no va fer baixar els braços a l'equip ans al contrari, va intentar de totes maneres possibles entrar de nou al partit, i ho va fer gràcies a un gol en pròpia porta del Tortosa al minut 20. Acte seguit, en una jugada embolicada dintre de l'àrea del Godall, l'àrbitre va considerar que s'havia fet penal a un jugador del Tortosa. Penal fallat pel Tortosa i que donava aire al Godall, que al minut 35 marcava Ramos per al Godall, en un embolic dintre l'àrea del Tortosa.
Un resultat que es va mantenir fins al descans, i que l'afició local no acabava de creure's.
A la represa del matx, atacs constants del Tortosa i un Godall que aquest cop sí, sabia a que jugava i com defensar-se. Aturades de mèrit del porter local, una defensa contundent i expeditiva (com ha de ser) i una davantera amb un sol home en punta, el jugador franquícia del Godall i pulmó incansable: Joan Zaragoza, que de les poques oportunitats que va disposar en va treure petroli.
El Tortosa, tal com s'aproximava la fi del partit, prenia més riscos degut al resultat advers, i obligava al mateix temps al Godall a tancar-se en la pròpia àrea. En una de les jugades defensives, Manu veia la segona groga i havia d'abandonar el camp. Van ser uns últims minuts amb molta tensió i tot i jugar amb 10, el Godall va poder aprofitar una contra i Solà va poder batre al porter del Tortosa i sentenciar el definitiu 3 a 1 a favor del Godall, que va fer exclatar l'alegria i la tranquilitat dels aficionats.
L'àrbitre va allargar agònicament el partit quasi 10 minuts amb la conseqüent desesperació dels aficionats del Godall. Al final, tot va quedar igual i el Godall va poder viure una jornada històrica i que sincerament ja feia setmanes que mereixia.
