 |
| “Ací nosaltres estem de pas, però les oliveres hi perviuran” |
Corria l'any 2004 i un cotxe es va aturar al camp on Hilari Jaime cuidava de les seues oliveres. Del vehicle baixà un xic jove de la zona. "Compre oliveres per salvar-les", va proclamar el corredor novençà mentre fitava les oliveres mil·lenàries propietat d'Hilari. Quasibé una hora va estar el jove enraonant sobre l'oportunitat de vendre's aquells arbres. Al capdavall, ja hi havia moltes persones que havien fet el pas d'arrencar-los a canvi d'un bon grapat de bitllets. A Càlig, deien, se n'havia venut un exemplar majestuós per dos milions de pessetes. Al benefici pecuniari calia afegir el productiu: de tots era sabut que una olivera jove produïa més olives que no una de vella. La tirallonga d'esquers fou llarga. Quan acabà, Hilari prengué la paraula, determinat: "No te'n vendré ni una, d'olivera. Això que tu estàs fent, el teu avi no ho hauria fet mai de la vida. No tornes més per ací".
L'escena relatada per aquest agricultor de Canet lo Roig il·lustra la bogeria especulativa que cap als anys 2000 es va desplegar sobre el Baix Maestrat al voltant de les oliveres mil·lenàries. Aquests arbres, testimonis de la història, es van convertir en objectes cobejats per viveristes i corredors de pocs escrúpols. Molts agricultors van veure en aquell interès sobtat una oportunitat de fer diners fàcils en un moment en què la venda de la terra per al seu posterior enrajolament estava a l'ordre del dia al País Valencià. Els preus agrícoles, a més, tocaven fons. Desenes d'oliveres s'arrencaren per ser trasplantades en jardins privats de França, Suïssa o Alemanya. Emilio Botín, diuen, en tenia la col·lecció privada més gran d'Espanya: 500 exemplars. Amb la planta, però, s'arrabassava també una part de la memòria del territori i s'obria una ferida patrimonial.
... ... ...
El Montsià busca protecció
L'aprovació de la Llei Valenciana de Patrimoni Arbori Monumental va traslladar la pressió del mercat de compra-venda d'oliveres a la comarca del Montsià. Catalunya, al contrari que el País Valencià, no disposa de cap llei que done protecció explícita als exemplars d'oliveres mil·lenàries, per bé que a les Terres de l'Ebre aquesta oleàcia forma part del mantell vegetal. Només a Ulldecona, segons el registre de la Taula del Sénia, n'hi ha catalogats 1.317 exemplars.
D'iniciatives per conscienciar del valor d'aquesta riquesa arbòria se n'han impulsat en els darrers anys. La Taula del Sénia (una entitat que aplega municipis d'ambdues bandes del Sénia) ha creat un seguit de rutes enfocades al turisme familiar. A més, i amb l'objectiu de promoure'n la revalorització, es va crear el segell de qualitat de denominació d'origen protegit DOP Oli del Baix Ebre-Montsià. L'interès dels vivers per aconseguir exemplars monumentals, tanmateix, no s'ha aturat. "Els camions carregats d'oliveres continuen circulant per les carreteres de la comarca", explica Manel Mas, un manresenc que fa més de trenta anys que viu al Montsià. Ell i un altre grup de gent van crear fa un any i mig Salvem lo Montsià, una plataforma cívica amb l'objectiu de preservar el seu territori. L'amenaça més greu a què volen fer front, diuen, és l'extracció indiscriminada d'argiles. La segona, la venda d'oliveres mil·lenàries. "La riquesa i singularitat del mar d'oliveres que hi ha en el triangle entre la serra de Godall, els Ports i el riu Ebre ha de tenir el reconeixement que es mereix -argumenta Mas-. Volem que les oliveres del Montsià tinguin la mateixa protecció que, per exemple, la fageda d'En Jordà, a la Garrotxa". Per això, des de la Plataforma del Montsià estan realitzant gestions perquè el Parlament aprove una llei de protecció d'arbres monumentals "que millori la legislació valenciana".
