font: Diari de Tarragona
2016-08-30
2016-08-24
39 municipis ebrencs reben ajuts de la Diputació per als sistemes d'aigua potable
font: Aguaita.cat
El total de l'aportació per al conjunt de poblacions de la província és de 600.000 euros
Desenes de municipis de la provincia de Tarragona, entre ells 39 de les Terres de l’Ebre, realitzaran enguany inversions i accions de manteniment per a la millora de la gestió i la qualitat de l’aigua de consum humà, amb subvencions de la Diputació de Tarragona. Este ens ha acordat concedir 600.000 euros per a subvencionar un total de 245 actuacions a tot el territori amb esta finalitat.
D’estes, 111 tenen a veure amb inversions per adquirir aparells i fer diferents accions de millora, amb una aportació global de 300.000 euros. La resta d’actuacions, un total de 134, estan realacionades amb el manteniment, la realització de controls i analítiques i altres despeses sobre la gestió i la qualitat de l’aigua. Per este concepte, la Diputació destina un altre import de 300.000 euros.
Inversions, controls i analítiques per garantir la salut pública
L’aportació de la Diputació de Tarragona permet als municipis adquirir, entre altres elements i aparells, mòduls automàtics de cloració, fotòmetres per a mesurar el clor de l’aigua i filtres per millorar-ne la qualitat. A més, estos ajuts fan possible la realització de totes les analítiques que la llei establix que han de fer els municipis amb caràcter anual i obligatori.
A les subvencions hi han pogut optar els municipis i les entitats municipals descentralitzades de fins a 8.000 habitants. Els ajuts es concedixen seguint, entre d’altres, criteris sobre nombre de població i d’acord amb un percentatge màxim de finançament, que en alguns casos, arriba al 95%.
Pel que fa als municipis i EMD’s de les Terres de l’Ebre, estes són les quantitats concedides. a) equival a ajuts per a l’adquisició d’aparells i accions de millora, i b) manteniment, controls de qualitat de l’aigua i altres despeses
Alfara de Carles a) 4.002,69 b) 1.273,48
Arnes a) 557,73 b) 2.176,50
Ascó a) 4.441,60 b) 3.509,60
Benifallet a) 4.441,60 b) 2.368,98
Benissanet b) 2.271,41
Bot a) 304,25 b) 2.566,39
Bítem (EMD) a) 4.441,60
Camarles b) 2.552,61
Campredó a) 4.441,60
Caseres a) 4.341,03 b) 1.946,29
Corbera d’Ebre a)2.986,79 b) 1.399.31
El Perelló a)2.464,46
El Pinell de Brai a) 876,44 b) 2.873,34
Flix a) 1.662,82 b) 3.509,60
Gandesa a) 4.441,60 b) 1.403,84
Garcia b)2.277,89
Ginestar b)2.426,13
Godall b) 3.509,60
Horta de Sant Joan a) 4.045,56 b) 2.333,94
Jesús a) 3.757,47
La Fatarella b) 2.277,89
La Galera b) 2.273,20
La Palma d’Ebre a) 4.441,60 b) 3.209,09
La Sénia a) 2.174,93 b) 3.278,66
La Torre de l’Espanyol a) 449,71 b) 908,11
Mas de Barberans a) 4.241,23 b) 1.974,15
Masdenverge b) 812,23
Miravet a) 1.647,87 b) 2.359,85
Móra d’Ebre a) 3.870,23 b) 3.509,60
Móra la Nova a) 4.441,60 b) 2.461,93
Paüls a)3.247,02 b) 3.158,64
Prat de Comte a) 4.219,52 b) 1.694,24
Riba-roja d’Ebre a) 2.693,24 b) 3.158,64
Santa Bàrbara a) 2.464,46 b) 3.509,60
Tivenys b)3.509,64
Tivissa a) 1.249,20
Ulldecona a)3.614,35 b) 429,93
Vinebre a) 4.441,60 b) 1.910,98
Vinaroz participa en las Jornadas Europeas de Patrimonio JEP 2016
font: Castellón Confidencial
El alcalde Enric Pla, el concejal de Agricultura y Medio Ambiente, Jordi Moliner, y representantes de la Mancomunitat Taula del Sénia y Terres de Cruïlla han presentado esta mañana en Vinaroz las próximas Jornadas Europeas de Patrimonio JEP 2016.
Este año, según ha explicado Teresa Adell como gerente de la Mancomunitat, el tema vertebrador de las actividades serán los árboles con historia dentro de los pueblos de la zona. “En total hay 33 programadas, 11 más que en ediciones anteriores”, ha señalado.
En Vinaroz, Jordi Moliner ha adelantado que se ha organizado para el 27 de septiembre una ruta urbana para dar a conocer los principales árboles de interés local. Esta discurrirá por lugares como la plaza de San Telmo o el parque de Les Catalinetes y será totalmente gratuita. También habrá itinerarios similares en poblaciones como Benicarló, San Carles, Alcanar, Godall o Càlig, además de diversas charlas y talleres.
Entre las novedades de esta edición destaca el primer Premio de Fotografía “Arbres amb Història”, que se organiza a través de Facebook e Instagram con los hashtags #arbresambhistoria y #tauladelsenia. Habrá tres premios consistentes en un lote de libros y botellas de aceite de olivos milenarios.
El alcalde Enric Pla ha finalizado la rueda de prensa animando a todos los ciudadanos a participar en este amplio programa de actividades, que iniciará en Ulldecona el próximo 3 de septiembre. “Jornadas como estas son una muestra de que el Sénia no es algo que nos separa, más bien al contario, nos une”, ha concluido.
Para más información se pueden consultar las webs de la Mancomunitat y de Terres de Cruïlla, así como sus cuentas de redes sociales y las de cada Ayuntamiento de las comarcas del Montsià y Baix Maestrat.
2016-08-23
Apadrina una olivera amb Ralda+friends
font: ViaEmpresa
Pierre Ralda i el seu germà van heretar 600 oliveres i han endegat un projecte entre el crowdfounding i l’ecommerce.
Pierre Ralda i el seu germà van heretar 600 oliveres
quan el seu pare va morir. En aquell moment no sabien què fer-ne. La
producció era deficitària. Què fer? Els dos germans han iniciat un Ralda+friends, programa d’apadrinament d’arbres a canvi de litres d’oli que ja crida l’atenció a Europa.
Pedro –Pierre, com el coneixen al poble- va néixer a Ginebra de pare català i mare madrilenya. Va viure a Suïssa fins als 30 anys, on va estudiar relacions internacionals. Va acabar de formar-se a Bèlgica, al Col·legi d’Europa, a Bruges i va començar la seva carrera professional a l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (Acnur) i, més tard al World Economic Forum, encarregant-se d’Iberoamèrica. En aquella època va conèixer l’exalcalde de Barcelona, Joan Clos, qui li va presentar el projecte del Fòrum de les Cultures, en el qual va treballar de l’any 2001 a 2004.
Mentrestant, els seus pares van jubilar-se i van tornar al poble natal del pare, Godall, a la comarca del Montsià, una petita localitat amb només 632 habitants. Pierre seguia a Barcelona i va crear la seva consultoria sobre RSC i organització d’esdeveniments. El pare de Pierre va morir llavors a l’edat de 83 anys.
En l’herència s’hi incloïen centenars d’oliveres, unes de l’avi, altres comprades durant els 20 anys de jubilació del pare Ralda. El germà de Pierre va calcular que el seu pare havia posat cada any uns 3.000 euros de la seva butxaca per mantenir la producció que, a més, no era viable econòmicament. “El meu pare es prenia les oliveres com un hobby, no com una activitat empresarial”, diu Pierre.
El germà de Pierre a Suïssa va conèixer un projecte d’apadrinament de vaques lleteres i va sentir a parlar d'un altre d'apadrinament d'oliveres a la Toscana. Adaptant aquesta idea a les olives del Montsià van poder salvar la producció. Ralda+friends és un encreuament entre crowdfounding i ecommerce. L’octubre del 2014 van llançar oficialment el web i ja està en tres idiomes.
Pedro –Pierre, com el coneixen al poble- va néixer a Ginebra de pare català i mare madrilenya. Va viure a Suïssa fins als 30 anys, on va estudiar relacions internacionals. Va acabar de formar-se a Bèlgica, al Col·legi d’Europa, a Bruges i va començar la seva carrera professional a l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (Acnur) i, més tard al World Economic Forum, encarregant-se d’Iberoamèrica. En aquella època va conèixer l’exalcalde de Barcelona, Joan Clos, qui li va presentar el projecte del Fòrum de les Cultures, en el qual va treballar de l’any 2001 a 2004.
Mentrestant, els seus pares van jubilar-se i van tornar al poble natal del pare, Godall, a la comarca del Montsià, una petita localitat amb només 632 habitants. Pierre seguia a Barcelona i va crear la seva consultoria sobre RSC i organització d’esdeveniments. El pare de Pierre va morir llavors a l’edat de 83 anys.
En l’herència s’hi incloïen centenars d’oliveres, unes de l’avi, altres comprades durant els 20 anys de jubilació del pare Ralda. El germà de Pierre va calcular que el seu pare havia posat cada any uns 3.000 euros de la seva butxaca per mantenir la producció que, a més, no era viable econòmicament. “El meu pare es prenia les oliveres com un hobby, no com una activitat empresarial”, diu Pierre.
El germà de Pierre a Suïssa va conèixer un projecte d’apadrinament de vaques lleteres i va sentir a parlar d'un altre d'apadrinament d'oliveres a la Toscana. Adaptant aquesta idea a les olives del Montsià van poder salvar la producció. Ralda+friends és un encreuament entre crowdfounding i ecommerce. L’octubre del 2014 van llançar oficialment el web i ja està en tres idiomes.
Els germans han fotografiat totes les oliveres de dues finques i al web
estan localitzats tots els arbres. L’interessat pot escollir-ne una –o
tantes com vulgui, és clar- per apadrinar. L’apadrinament costa 100
euros a l’Estat espanyol (IVA i despeses d’enviament incloses) i fora
costa entre 127 i 140 euros, depenent del país. Cada padrí rep una caixa amb tres ampolles de mig litre d'oli cada quatre mesos i
un 20% de descompte a la botiga online. A més, els Ralda organitzen
activitats al poble de Godall relacionades amb les finques: “Aquest mes
de gener van venir més de 20 padrins a visitar les seves oliveres,
sobretot de Suïssa i França”, diu Ralda. Actualment, hi ha 152 padrins i cada any es pot renovar o no la quota.
Els padrins, fonamentals
El projecte intenta tenir una molt bona relació amb els padrins i, a més de convidar-los a visitar les oliveres, també procura estar en contacte amb ells a través de les xarxes socials i el seu blog “per aconseguir un lligam sentimental amb els arbres i el projecte”, explica l’emprenedor.
Les visites dels padrins incentiven l’economia del poble de Godall. Les terres dels Ralda les treballa un amic d’infantesa dels germans, que és part de la cooperativa del poble, que premsa i envasa l’oli dels Ralda. “Aquest projecte també té una part d’emprenedoria social, al cap i a la fi, per ajudar la gent de la comarca”, apunta Pierre.
A partir de 300 adopcions, la producció d’oliva serà solvent i es podrà, alhora, compensar la inversió inicial. A partir d’aquesta xifra de padrins també volen obrir l’ecommerce a altres productors i incloure arròs de l’Ebre “amb una família que té un molí propi”, flor de sal del delta i olivades artesanes.
La promoció és el projecte de futur de Ralda+friends. Inicialment s’han centrat a Suïssa, “un país que no té producció d’oli d’oliva i on es paga molt car, estan enamorats del Mediterrani i tenen un poder adquisitiu alt”. Pierre i el seu germà ja treballen amb operadors logístics per obrir mercat a Bèlgica i Anglaterra. I esperen que més gent s’animi i apadrinin oliveres del pare.
Els padrins, fonamentals
El projecte intenta tenir una molt bona relació amb els padrins i, a més de convidar-los a visitar les oliveres, també procura estar en contacte amb ells a través de les xarxes socials i el seu blog “per aconseguir un lligam sentimental amb els arbres i el projecte”, explica l’emprenedor.
Les visites dels padrins incentiven l’economia del poble de Godall. Les terres dels Ralda les treballa un amic d’infantesa dels germans, que és part de la cooperativa del poble, que premsa i envasa l’oli dels Ralda. “Aquest projecte també té una part d’emprenedoria social, al cap i a la fi, per ajudar la gent de la comarca”, apunta Pierre.
A partir de 300 adopcions, la producció d’oliva serà solvent i es podrà, alhora, compensar la inversió inicial. A partir d’aquesta xifra de padrins també volen obrir l’ecommerce a altres productors i incloure arròs de l’Ebre “amb una família que té un molí propi”, flor de sal del delta i olivades artesanes.
La promoció és el projecte de futur de Ralda+friends. Inicialment s’han centrat a Suïssa, “un país que no té producció d’oli d’oliva i on es paga molt car, estan enamorats del Mediterrani i tenen un poder adquisitiu alt”. Pierre i el seu germà ja treballen amb operadors logístics per obrir mercat a Bèlgica i Anglaterra. I esperen que més gent s’animi i apadrinin oliveres del pare.
2016-08-18
Abrics de l'Ermita d'Ulldecona: La llegenda més antiga de Catalunya
font: Diari Ara
Les pintures de l’Ermita són un dels conjunts d’art rupestre llevantí més importants de la Península
El mar! Per fi! Només és un bocí, però el veig. Em cal afinar la vista,
des de l’ermita de la Pietat d’Ulldecona, per veure com Peníscola treu
el cap. De fet, som a poquíssims quilòmetres del mar, però el Montsià
ens fa de barrera per veure’l bé. Just davant hi tenim un passadís de
comunicacions de primera, amb el tren, la carretera i l’autopista, per
on circulen un munt de camions que duen peix, verdures, vi, oli,
ordinadors, carn, diaris, revistes científiques, fusta, cotxes, caps de
camió -que acostumen a anar a la seva cua, col·locats mirant enrere; a
primera vista semblen camions que van en direcció contrària a tota
màquina- i tantes i tantes coses que no veiem ni sabem. És una via de
comunicació molt antiga: per aquest indret hi passava la Via Heràclea.
És, doncs, lògic que aquest lloc de pas, dotat amb força aigua, hagi
estat poblat des de la Prehistòria.
He quedat amb Agustí Vericat, director del Centre
d’Interpretació d’Art Rupestre Abrics de l’Ermita a mitja tarda per
conèixer el que és un dels conjunts més importants de la península d’art
rupestre llevantí, declarat Patrimoni Mundial per la Unesco el 1998
(per cert, aquests dies d’estiu recomano molt anar-hi a la tarda, que ja
no hi toca el sol).
Amb l’Agustí visito primer el
Centre d’Interpretació, situat al costat de l’ermita de la Pietat, on
s’informa d’aquestes pintures que van ser descobertes l’any 1975, i em
diverteixo d’allò més caçant, com ho feien els primitius, amb una
pantalla tàctil. Tot seguit el meu amfitrió em condueix fins a l’escena
més coneguda de les pintures, la de la caça. Me’n sorprenen diverses
coses: els detalls estètics dels arquers -tenen plomes al cap, a
l’altura dels genolls...-, que em fan pensar que ja tenien interès per
l’estètica, i temps per dedicar-s’hi una mica, i el fet que hi hagi
diferents colors (“cada color correspon a una època determinada”, em diu
l’Agustí). Suposo que el fet de pintar aquesta escena era també una
manera de cohesionar la tribu, i d’explicar a tothom la manera com es
caçava. Aquesta és, doncs, una narració. Sóc davant de la llegenda més
antiga de Catalunya!
Pintures de sang
“La pintura explica, amb molta probabilitat, com es caçava en aquesta
vall, entre altres coses perquè s’hi han trobat un munt de fletxes de
sílex. Aquestes cingleres escarpades devien ser un escenari perfecte per
a la captura d’animals”, em diu Agustí Vericat. “Pintaven amb òxids de
ferro barrejats amb altres minerals; ho barrejaven amb greixos, ou,
sang... I feien servir pinzells molt fins, de pèl, de plomes o de fibres
vegetals”, afegeix.
Netejant les parets d’una sèrie de grafits fets en els últims anys, s’han trobat noves pintures.
-Les veus? -em diu l’Agustí.
-Doncs no... -li responc.
-Busca-les bé.
-Ara sí! Ara!
Som davant d’unes pintures esquemàtiques abstractes que s’han descobert
fa poc, m’explica l’Agustí. “Aquest és un patrimoni enormement fràgil;
la ignorància humana n’és el principal enemic. Ara fem conservació
preventiva i pedagogia. Només s’hi pot accedir amb guies
especialitzats”, em comenta. Van ser fetes per caçadors-recol·lectors
postpaleolítics, que eren seminòmades, seguien els grups d’herbívors;
aquí s’hi estaven una temporada perquè la vall d’Ulldecona és molt
fèrtil. Són una font d’informació enorme sobre el final de la
Prehistòria, un document gràfic únic per conèixer un gran canvi en
l’evolució humana: els últims caçadors recol·lectors nòmades passen a
ser seminòmades i comencen a conviure i a aculturar-se en poblacions
neolítiques. Això provoca un gran canvi de relacions socials…
Deixo Ulldecona per anar a dormir a Riudecanyes, on hi ha el castell
d’Escornalbou, que visitaré demà. Mentre condueixo penso que si després
de 8.000 anys que es fessin aquestes pintures hi ha més de 400 figures,
probablement n’hi deuria haver milers. I penso també que és un prodigi
que s’hagin conservat fins avui, i que tenim la responsabilitat de fer
arribar aquest llegat a les generacions futures. Ei, quasi no hi ha
gasolina! Tinc el dipòsit pràcticament a zero! Encara em quedava viure
l’última anècdota del dia: el que m’ha posat la gasolina -ja no passa
quasi enlloc que t’omplin el dipòsit- en acabar m’ha netejat els vidres
(els feia falta!) Si en feia d’anys que no veia aquesta escena... i que
no donava propina! He recordat com abans, a les benzineres, et miraven
l’oli, la pressió dels pneumàtics... He tingut la sensació de fer un
viatge a la meva prehistòria.
Lloc de pelegrinatge i concerts
Blanca com un glop de llet, l’ermita de la Pietat es troba en una
situació privilegiadíssima, als cingles de la serra de Godall. És un
luxe assistir als concerts que es fan a la plaça del davant de
l’església, i és recomanable anar-hi d’hora, abans que es faci fosc, per
gaudir de la vista.
El santuari està format per un
conjunt d’edificis que van del segle XIII al XVIII. L’església actual es
va acabar de construir el 1799. El retaule va ser construït a la dècada
dels 50 del segle passat, en substitució de l’original barroc que va
ser cremat a la Guerra Civil. És lloc de pelegrinatge, aplecs i devoció
popular. Cada cinc anys, des del 1939, se celebren les Festes
Quinquennals, en què la imatge de la Mare de Déu és baixada en processó
cap a la vila, que l’espera amb tots els carrers engalanats amb flors.
L’alberg, de l’època medieval, que hi ha al pis superior va ser
hostatgeria fins als anys 60 del segle XX. A la part del darrere hi ha
una àmplia zona de barbacoes on se celebra la diada de la patrona. Allà
es conserva una gran pica de pedra per a la matança del porc.
Agustí Vericat va viure a la Pietat durant un any, sol, com un ermità. Llicenciat en història, ha treballat en el management
i en el periodisme musical, i va promocionar alguns grups que avui
tenen un munt de seguidors. Ara es dedica a promocionar el patrimoni
d’Ulldecona com a destinació de turisme cultural -no pas massiu-. Té un
grapat d’actius singulars: poblats ibèrics, vil·les romanes, sèquies i
sínies àrabs, el castell medieval, Modernisme i la concentració més gran
d’oliveres mil·lenàries de tot el món, sense oblidar la seva magnífica
gastronomia.
LES CLAUS
- Els Abrics de l’Ermita de la Pietat d’Ulldecona són un dels conjunts més importants de la Península d’art rupestre llevantí. Van ser declarats Patrimoni Mundial per la Unesco el 1998.
- Es tracta d’un conjunt excepcional i amb moltes figures: després de 8.000 anys que es pintessin hi ha més de 400 figures.
- Les pintures dels abrics d’Ulldecona són una font d’informació enorme sobre el final de la Prehistòria, un document gràfic únic per conèixer un gran canvi de l’evolució humana: els últims caçadors recol·lectors nòmades passen a ser seminòmades.
2016-08-05
Indignació a Godall per un atac vandàlic contra els carros de la plaça de bous
L'Ajuntament denuncia que estan patint una sèrie d'actes vandàlics després que dies enrere es trenquessen diverses faroles i canonades.
Este estiu els veïns i veïnes de Godall s'han despertat alguns matins amb la desagradable sorpresa de trobar-se algun element del mobiliari urbà trencat per actes vandàlics. El dimarts a la nit, va ser el torn de la plaça de bous, muntada recentment de cara a les festes majors que comencen este divendres. Es van punxar les rodes d'11 dels 25 carros que encerclen l'arena. A la pàgina defacebook de l'Ajuntament declaren que "aquesta alcaldia ja no pot aguantar més els actes vandàlics que dia a dia aquest estiu estem sofrint al nostre poble. A partir d'ara es perseguiran tots i cadascun fins aconseguir localitzar als culpables i que els seus actes no quedin impunes".
L'alcaldessa de la població, Teresa Esmel, explica a aguaita.cat que descarten que els atacs vinguen de fora i que estan convençuts que el responsable és algú del poble, tant podrien ser "crios com adults". Primer van trencar unes faroles, després unes canonades d'aigua i ara les rodes dels carros de la plaça . "Tot pinta que són actes vandàlics d'algú que s'avorreix i s'ha anat encarnissant", lamenta l'alcaldessa. Tot i haver rebut trucades dels veïns preguntant-li si darrere hi poden haver grups antitaurins, Teresa Esmel és taxativa: "No crec que vinguen aquí els antitaurins a fer això" i matisa que este tipus d'atacs no són el seu estil perquè no els hi dóna bona imatge.
Per evitar nous actes vandàlics l'Ajuntament de Godall posarà vigilància privada continua a la plaça de bous i encendrà els llums tota la nit. A més, ja han posat una denúncia als Mossos d'Esquadra, que en estos moments estan investigant el cas sobre el terreny, fent preguntes als veïns i recollint pistes.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)