Fong: Diari de Tarragona
Freginals i la Sénia són els municipis de la comarca del Montsià on es conserven més construccions singulars de pedra en sec. Aquest tipus d'edificació es remunta als primers agricultors que es van establir a la zona i es desenvolupa fins al segle XX. «Però va ser en el context dels segles XVIII i XIX, amb el creixement demogràfic i l'arrabassada de terres allunyades dels nuclis urbans, que es van estendre per la pràctica totalitat del territori», segons explica Anna Fabregat, una de les arquitectes responsables del treball.
Els marges són encara avui molt extensos, però cada cop queden menys exemples dempeus de la resta de construccions en pedra en sec. Així, el treball és un encàrrec del Departament d'Agricultura per intentar detallar tot el patrimoni que encara no s'han endut les transformacions agrícoles i el canvi de conreus. L'inventari, fet per un equip del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (CoAC) i del CODE, complementa el que ja es va realitzar al Baix Ebre. Però, tot i el veïnatge de les dues comarques, les construccions que s'hi conserven presenten trets diferencials. Mentre que al Baix Ebre podem trobar-ne algunes que pretenen merament representar el poder del propietari, al Montsià es caracteritzen per la seva senzillesa i funcionalitat.
Els responsables del projecte han catalogat 141 construccions o elements d'interès als dotze pobles de la comarca. «El treball no pretén ser exhaustiu sinó representatiu dels elements que hi podem trobar», comenten. D'aquests, més de la meitat són barraques, destinades tant a guardar les eines de conreu com a funcions de caça. La fórmula més habitual per a la seva construcció superior és la falsa volta en avançament de filades, segons expliquen els tècnics. Les portes estan orientades en direcció sud-est per evitar els vents, a excepció de la Sénia, on el sentit és sud-oest.
A més, s'han estudiat, detallat i situat en el mapa altres tipus d'obres com ara cisternes, cocons, pous, forns de calç i marges d'especial interès. A Freginals podem trobar les construccions més ben conservades, com ara la barraca de Quicolis (part ja d'una ruta cultural), mentre que al terme municipal d'Ulldecona es conserva la més gran de la comarca, «que té fins a quatre estances i encara està en ús, tot i que de forma puntual», explica Fabregat. A Godall hi ha una finca on es poden trobar totes les tipologies de construccions, mentre que a la Sénia succeeix el mateix als voltants del camí de Mitjaplana.
El Departament d'Agricultura (DARP) va lliurar ahir als ajuntaments del Montsià un CD amb tot el catàleg de les construccions en pedra en sec dels seus respectius termes municipals, perquè coneguen on estan ubicades i en promoguin la conservació. En aquest sentit, el director dels Serveis Territorials del DARP, Antoni Espanya, va explicar que el document també es facilitarà a les direccions d'Urbanisme, Carreteres i Cultura perquè es tingui en compte a l'hora de promoure noves infraestructures al territori. A més, Espanya va esperonar els municipis perquè aprofitin aquest patrimoni amb finalitats turístiques.
Aquests inventaris formaran part del futur catàleg del paisatge de les Terres de l'Ebre, juntament amb el d'oliveres singulars i monumentals que s'està elaborant i que el DARP no vol donar a conèixer fins que existeixi una normativa de protecció. D'aquesta manera es vol evitar l'espoli d'oliveres mil·lenàries i la seva venda a d'altres països com a arbre decoratiu de jardí.
Els marges són encara avui molt extensos, però cada cop queden menys exemples dempeus de la resta de construccions en pedra en sec. Així, el treball és un encàrrec del Departament d'Agricultura per intentar detallar tot el patrimoni que encara no s'han endut les transformacions agrícoles i el canvi de conreus. L'inventari, fet per un equip del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (CoAC) i del CODE, complementa el que ja es va realitzar al Baix Ebre. Però, tot i el veïnatge de les dues comarques, les construccions que s'hi conserven presenten trets diferencials. Mentre que al Baix Ebre podem trobar-ne algunes que pretenen merament representar el poder del propietari, al Montsià es caracteritzen per la seva senzillesa i funcionalitat.
Els responsables del projecte han catalogat 141 construccions o elements d'interès als dotze pobles de la comarca. «El treball no pretén ser exhaustiu sinó representatiu dels elements que hi podem trobar», comenten. D'aquests, més de la meitat són barraques, destinades tant a guardar les eines de conreu com a funcions de caça. La fórmula més habitual per a la seva construcció superior és la falsa volta en avançament de filades, segons expliquen els tècnics. Les portes estan orientades en direcció sud-est per evitar els vents, a excepció de la Sénia, on el sentit és sud-oest.
A més, s'han estudiat, detallat i situat en el mapa altres tipus d'obres com ara cisternes, cocons, pous, forns de calç i marges d'especial interès. A Freginals podem trobar les construccions més ben conservades, com ara la barraca de Quicolis (part ja d'una ruta cultural), mentre que al terme municipal d'Ulldecona es conserva la més gran de la comarca, «que té fins a quatre estances i encara està en ús, tot i que de forma puntual», explica Fabregat. A Godall hi ha una finca on es poden trobar totes les tipologies de construccions, mentre que a la Sénia succeeix el mateix als voltants del camí de Mitjaplana.
El Departament d'Agricultura (DARP) va lliurar ahir als ajuntaments del Montsià un CD amb tot el catàleg de les construccions en pedra en sec dels seus respectius termes municipals, perquè coneguen on estan ubicades i en promoguin la conservació. En aquest sentit, el director dels Serveis Territorials del DARP, Antoni Espanya, va explicar que el document també es facilitarà a les direccions d'Urbanisme, Carreteres i Cultura perquè es tingui en compte a l'hora de promoure noves infraestructures al territori. A més, Espanya va esperonar els municipis perquè aprofitin aquest patrimoni amb finalitats turístiques.
Aquests inventaris formaran part del futur catàleg del paisatge de les Terres de l'Ebre, juntament amb el d'oliveres singulars i monumentals que s'està elaborant i que el DARP no vol donar a conèixer fins que existeixi una normativa de protecció. D'aquesta manera es vol evitar l'espoli d'oliveres mil·lenàries i la seva venda a d'altres països com a arbre decoratiu de jardí.
