2006-12-19
2006-12-15
El Carnaval vol ser d’interès nacional
Font: La veu de l'Ebre
godall: Comencen els tràmits perquè Cultura aconseguisca el reconeixement
L’Ajuntament de Godall s’ha proposat rellançar un dels seus símbols d’identitat, el Carnaval, amb l’inici dels tràmits per aconseguir-ne la declaració de Festa d’Interès Nacional de Catalunya. Amb la col·laboració del departament de Cultura, s’acaba d’iniciar un treball de recerca sobre la història d’aquesta celebració i que serà determinant a l’hora d’aprovar la declaració.
L’estudi forma part de l’expedient de sol·licitud que s’ha de tramitar a través del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana. La petició es fa, finalment, al departament de Cultura, on s’ha d’aportar una memòria documentada sobre la història, característiques actuals, elements més destacats i implantació de la festa. La declaració s’acabarà fent per acord de govern que es pren a partir de l’expedient i després d’una audiència amb l’Ajuntament i el Consell Comarcal. Això, però, farà que l’obtenció del reconeixement es plantege a llarg termini. “Acabem de començar, anirà per llarg”, admet l’alcalde Francesc Miró, ja que, a més de l’estudi, caldrà que els tècnics de la Generalitat “vinguen a Godall i vegen com és el nostre Carnaval”.
Amb tot, Miró confia en les possibilitats del Carnaval ja que, amb “més d’un segle d’història” es tracta d’“un dels pocs de Catalunya que manté l’existència al llarg dels anys, fins i tot, durant el franquisme”. Un dels elements que es valorarà per aprovar la declaració és “l’arrelament” del Carnaval en una població que, de fet, la considera la seua festa major.
En canvi, l’alcalde confia a aconseguir amb més facilitat un altre distintiu, la declaració del Carnaval com a Festa d’Interès Comarcal, aprofitant que “ja és prou conegut per tothom”.
Ball, farina i disfressa
Una de les coses que intentarà aclarir l’estudi és l’origen d’alguns dels trets singulars del Carnaval godallenc. Un cas és el de la guerra de farina que es fa dissabte i dimarts, “l’únic exemple a Catalunya”, tot i que també es practica a altres punts de l’Estat. Miró apunta diverses explicacions: “es diu que va començar en un moment que la farina anava molt barata” i, en aquest sentit, recorda que “el cultiu del blat va estar molt arrelat a Godall”.
Un altre dels trets característics del Carnaval de Godall és el ball de disfresses en què els que van disfressats i amb màscares trauen a ballar els que no hi van. La disfressa també és una de les singularitats ja que “es fan amb robes i coses que trobes per casa” on el tret bàsic és la màscara feta “amb un sac de roba amb ulls, nas i un forat per la boca”.
godall: Comencen els tràmits perquè Cultura aconseguisca el reconeixement
L’Ajuntament de Godall s’ha proposat rellançar un dels seus símbols d’identitat, el Carnaval, amb l’inici dels tràmits per aconseguir-ne la declaració de Festa d’Interès Nacional de Catalunya. Amb la col·laboració del departament de Cultura, s’acaba d’iniciar un treball de recerca sobre la història d’aquesta celebració i que serà determinant a l’hora d’aprovar la declaració.
L’estudi forma part de l’expedient de sol·licitud que s’ha de tramitar a través del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana. La petició es fa, finalment, al departament de Cultura, on s’ha d’aportar una memòria documentada sobre la història, característiques actuals, elements més destacats i implantació de la festa. La declaració s’acabarà fent per acord de govern que es pren a partir de l’expedient i després d’una audiència amb l’Ajuntament i el Consell Comarcal. Això, però, farà que l’obtenció del reconeixement es plantege a llarg termini. “Acabem de començar, anirà per llarg”, admet l’alcalde Francesc Miró, ja que, a més de l’estudi, caldrà que els tècnics de la Generalitat “vinguen a Godall i vegen com és el nostre Carnaval”.
Amb tot, Miró confia en les possibilitats del Carnaval ja que, amb “més d’un segle d’història” es tracta d’“un dels pocs de Catalunya que manté l’existència al llarg dels anys, fins i tot, durant el franquisme”. Un dels elements que es valorarà per aprovar la declaració és “l’arrelament” del Carnaval en una població que, de fet, la considera la seua festa major.
En canvi, l’alcalde confia a aconseguir amb més facilitat un altre distintiu, la declaració del Carnaval com a Festa d’Interès Comarcal, aprofitant que “ja és prou conegut per tothom”.
Ball, farina i disfressa
Una de les coses que intentarà aclarir l’estudi és l’origen d’alguns dels trets singulars del Carnaval godallenc. Un cas és el de la guerra de farina que es fa dissabte i dimarts, “l’únic exemple a Catalunya”, tot i que també es practica a altres punts de l’Estat. Miró apunta diverses explicacions: “es diu que va començar en un moment que la farina anava molt barata” i, en aquest sentit, recorda que “el cultiu del blat va estar molt arrelat a Godall”.
Un altre dels trets característics del Carnaval de Godall és el ball de disfresses en què els que van disfressats i amb màscares trauen a ballar els que no hi van. La disfressa també és una de les singularitats ja que “es fan amb robes i coses que trobes per casa” on el tret bàsic és la màscara feta “amb un sac de roba amb ulls, nas i un forat per la boca”.
Els 66 barraquers denunciats el 2005 s'enfronten a judicis penals
Font: Diari de Tarragona
50 atestats aquesta temporada.
Segons dades de la Guàrdia Civil, el Seprona va dur a terme sis nits d'inspeccions, entre el 14 d'octubre i el 6 de novembre, en zones rurals de Mas de Barberans, Godall, Santa Bàrbara, ulldecona, Alcanar i Roquetes.
50 atestats aquesta temporada.
Segons dades de la Guàrdia Civil, el Seprona va dur a terme sis nits d'inspeccions, entre el 14 d'octubre i el 6 de novembre, en zones rurals de Mas de Barberans, Godall, Santa Bàrbara, ulldecona, Alcanar i Roquetes.
Es destinen 940.000 euros a millorar els camins
Font:Més Ebre.
Els treballs, a Montsià i Baix Ebre, formen part d’un paquet de millores de 4 milions a tot l’Ebre
El departament d’Agricultura invertirà en el primer trimestre 4 milions d’euros en la millora de camins rurals a les quatre comarques de l’Ebre.
Aquest dijous, el director general de Desenvolupament Rural, Josep Maria Besora, i el director dels serveis territorials del departament d’Agricultura a l’Ebre, Antoni Espanya, han presentat les actuacions que es començaran el proper mes de febrer. Al Montsià, s’invertiran 440.000 euros en la millora de camins rurals als municipis de la Galera, Godall, el Mas de Barberans i la Sénia. I, a la comarca del Baix Ebre, s’invertiran gairebé 500.000 euros en la millora de camins a Aldover, Xerta i Paüls.
Antoni Espanya ha dit que les inversions responen a la necessitat de «consolidar infraestructures agràries bàsiques malmeses en els aiguats del passat mes de setembre». Les obres consistiran, principalment, en la consolidació i millora dels camins, l’eixamplament dels camins o el formigonat en zones de múltiples pendents. Per la seua banda, Besora ha destacat que aquestes millores han de servir per millorar la xarxa de camins, perquè «uns bons camins garantixen els serveis als pagesos i a la resta del territori».
Els treballs, a Montsià i Baix Ebre, formen part d’un paquet de millores de 4 milions a tot l’Ebre
El departament d’Agricultura invertirà en el primer trimestre 4 milions d’euros en la millora de camins rurals a les quatre comarques de l’Ebre.
Aquest dijous, el director general de Desenvolupament Rural, Josep Maria Besora, i el director dels serveis territorials del departament d’Agricultura a l’Ebre, Antoni Espanya, han presentat les actuacions que es començaran el proper mes de febrer. Al Montsià, s’invertiran 440.000 euros en la millora de camins rurals als municipis de la Galera, Godall, el Mas de Barberans i la Sénia. I, a la comarca del Baix Ebre, s’invertiran gairebé 500.000 euros en la millora de camins a Aldover, Xerta i Paüls.
Antoni Espanya ha dit que les inversions responen a la necessitat de «consolidar infraestructures agràries bàsiques malmeses en els aiguats del passat mes de setembre». Les obres consistiran, principalment, en la consolidació i millora dels camins, l’eixamplament dels camins o el formigonat en zones de múltiples pendents. Per la seua banda, Besora ha destacat que aquestes millores han de servir per millorar la xarxa de camins, perquè «uns bons camins garantixen els serveis als pagesos i a la resta del territori».
2006-12-13
El 20 por ciento de tarraconenses sufre algún tipo de dolor crónico
TV3 dedica su Marató a esta sintomatología. Entidades y municipios de Tarragona se se sumarán a la Marató -la decimoquinta- con un centenar de actos.
Desde un bingo solidario en Godall a un karaoke en el Casal Cívic Camp Clar, el objetivo es recaudar fondos para financiar los proyectos que investigadores y centros médicos presenten a partir de la segunda quincena de enero.
Se pueden consultar todas las actividades de la Marató en la web www.tv3.cat/marato/
Plaça de jutge de pau titular (1): Termini per presentació d'instàncies.
Font: Butlletí Oficial de la Província de Tarragona
Anunci
Atès que el proper dia 28 de gener de 2007 finalitza el mandat de l'actual jutge de pau titular del municipi, de conformitat amb el que es disposa a l'article 4 i ss del Reglament núm. 3/1995, de 7 de juny, dels jutges de pau, que desenvolupa els articles 99 a 103 de la Llei orgànica 6/1985, de l'1 de juliol, del poder judicial, es posa en coneixement de totes les persones que estiguin interessades en desenvolupar el càrrec a renovar i reuneixin els requisits legals, poden presentar les seves instàncies durant el termini de VINT dies naturals a comptar de l'endemà de la publicació del present anunci al Butlletí Oficial de la Província de Tarragona. Transcorregut aquest termini, es procedirà a la seva elecció per part del Ple de l'Ajuntament.Anunci
Les esmentades sol·licituds s'hauran de presentar a la Secretaria General de l'Ajuntament, ubicat a la Pl. Mare Teresa Blanch, núm. 8, de dilluns a divendres en hores d'atenció al públic.
AnunciAtès que el proper dia 28 de gener de 2007 finalitza el mandat de l'actual jutge de pau titular del municipi, de conformitat amb el que es disposa a l'article 4 i ss del Reglament núm. 3/1995, de 7 de juny, dels jutges de pau, que desenvolupa els articles 99 a 103 de la Llei orgànica 6/1985, de l'1 de juliol, del poder judicial, es posa en coneixement de totes les persones que estiguin interessades en desenvolupar el càrrec a renovar i reuneixin els requisits legals, poden presentar les seves instàncies durant el termini de VINT dies naturals a comptar de l'endemà de la publicació del present anunci al Butlletí Oficial de la Província de Tarragona. Transcorregut aquest termini, es procedirà a la seva elecció per part del Ple de l'Ajuntament.Anunci
Les esmentades sol·licituds s'hauran de presentar a la Secretaria General de l'Ajuntament, ubicat a la Pl. Mare Teresa Blanch, núm. 8, de dilluns a divendres en hores d'atenció al públic.
2006-12-12
Contes de la vora del foc
Presenten «Hi havia una vegada...», un recull de contes que explicaven els iaios d'Ulldecona i del Montsià. El llibre inclou dos CD amb les gravacions dels narradors.
Maria Joana Minguet és mestra d'educació infantil d'Ulldecona i ja fa uns quants anys va començar a preocupar-se en veure que els xiquets i xiquetes del seu poble no jugaven als mateixos jocs que ella quan era menuda. «Ara preferixen els dibuixos animats o jugar a la Play», diu tot assenyalant: «Em feia molta pena que tot allò s'acabés perdent». Per evitar-ho va iniciar un treball de recerca parlant amb la gent gran del seu poble arran del qual l'any 1992 va treure a la llum un recull de jocs i de cançons. En aquell moment ja va començar a recopilar contes i a gestar Hi havia una vegada..., el recull de 27 contes que dimecres passat es va presentar a Tortosa davant la comunitat educativa de les Terres de l'Ebre.
...
Paraules com rogle, apocat, rabosa, són alguns exemples de la riquesa dialectal que inclou el llibre de Minguet. «Primer és l'esforç de recollir paraules i expressions i després hi ha la faena de transmetre-les», va assenyalar durant la presentació el professor de literatura catalana i escriptor ebrenc, Manel Ollé, autor del pròleg. La correcció lingüística ha estat a càrrec de la filòloga canareva Àngela Buj. «Aquest llibre pot ser una ferramenta interessant a l'hora de treballar el llenguatge col·loquial a les escoles», va dir Buj, tot matisant que algunes expressions del llibre no són correctes i s'haurien d'anar eradicant de la parla col·loquial, com per exemple dir qüento enlloc de conte.
Però a part del seu valor lingüístic no es pot obviar el valor dels continguts del llibre, els contes que els iaios explicaven als seus néts a la vora del foc quan no hi havia ni televisió, ni ràdio ni Play Station. Contes que s'han anat perdent i que als néts d'avui en dia no els estan arribant perquè els únics contes que els expliquen són els editats. «A mi la Caputxeta o els Set Cabrits també me'ls explicaven però simplement no els he posat al llibre perquè ja han estat editats, he optat pels que no s'han escrit mai», explica Minguet. Així entre les narracions cal destacar contes com La princesa que no reia mai, o El geperut i les bruixes, aquest últim no sabem si és local d'Ulldecona o universal, però el cert és que l'encarregada d'explicar-lo al llibre de Minguet, Carmen Salomón, veïna d'Ulldecona de 76 anys, situa la cova de les Bruixes on va el geperut del conte a la carretera de Godall. De fet, la serralada que separa els dos termes municipals es coneix amb el nom de serra de les Bruixes.
Maria Joana Minguet és mestra d'educació infantil d'Ulldecona i ja fa uns quants anys va començar a preocupar-se en veure que els xiquets i xiquetes del seu poble no jugaven als mateixos jocs que ella quan era menuda. «Ara preferixen els dibuixos animats o jugar a la Play», diu tot assenyalant: «Em feia molta pena que tot allò s'acabés perdent». Per evitar-ho va iniciar un treball de recerca parlant amb la gent gran del seu poble arran del qual l'any 1992 va treure a la llum un recull de jocs i de cançons. En aquell moment ja va començar a recopilar contes i a gestar Hi havia una vegada..., el recull de 27 contes que dimecres passat es va presentar a Tortosa davant la comunitat educativa de les Terres de l'Ebre.
...
Paraules com rogle, apocat, rabosa, són alguns exemples de la riquesa dialectal que inclou el llibre de Minguet. «Primer és l'esforç de recollir paraules i expressions i després hi ha la faena de transmetre-les», va assenyalar durant la presentació el professor de literatura catalana i escriptor ebrenc, Manel Ollé, autor del pròleg. La correcció lingüística ha estat a càrrec de la filòloga canareva Àngela Buj. «Aquest llibre pot ser una ferramenta interessant a l'hora de treballar el llenguatge col·loquial a les escoles», va dir Buj, tot matisant que algunes expressions del llibre no són correctes i s'haurien d'anar eradicant de la parla col·loquial, com per exemple dir qüento enlloc de conte.
Però a part del seu valor lingüístic no es pot obviar el valor dels continguts del llibre, els contes que els iaios explicaven als seus néts a la vora del foc quan no hi havia ni televisió, ni ràdio ni Play Station. Contes que s'han anat perdent i que als néts d'avui en dia no els estan arribant perquè els únics contes que els expliquen són els editats. «A mi la Caputxeta o els Set Cabrits també me'ls explicaven però simplement no els he posat al llibre perquè ja han estat editats, he optat pels que no s'han escrit mai», explica Minguet. Així entre les narracions cal destacar contes com La princesa que no reia mai, o El geperut i les bruixes, aquest últim no sabem si és local d'Ulldecona o universal, però el cert és que l'encarregada d'explicar-lo al llibre de Minguet, Carmen Salomón, veïna d'Ulldecona de 76 anys, situa la cova de les Bruixes on va el geperut del conte a la carretera de Godall. De fet, la serralada que separa els dos termes municipals es coneix amb el nom de serra de les Bruixes.
El vino acapara la mayoría de las ayudas a las cooperativas
Font: Expansión (7-12)
...En aceite, el mayor proyecto es el de Acomont, en el que se han unido las cooperativas de La Galera, Ulldecona, Godall, Mas de Barberans, Sant Gregori y Olivarera del Baix Ebre. Han instalado una envasadora para comercializar juntas su producción.
2006-12-04
2006-12-01
El Fòrum de Godall, un referent a la comunitat forera
El Fòrum de Godall, dia tras dia, s'està posicionant en un lloc privilegiat dintre el món d'internet.
Actualment estem gaudint de posicions privilegiades en quant a accès i visitants. Fins i tot durant algunes etapes de l'any, de pertànyer al "top ten" de foros de la web de referència: http://www.foromania.com
I es que les estadístiques per a un poble de 700 habitants son més que espectaculars:
Actualment estem gaudint de posicions privilegiades en quant a accès i visitants. Fins i tot durant algunes etapes de l'any, de pertànyer al "top ten" de foros de la web de referència: http://www.foromania.com
I es que les estadístiques per a un poble de 700 habitants son més que espectaculars:
(estadística superior extreta el dia 24-11-2006)
(inferior: 01-12-2006)
El fòrum de Godall és un espai que ens permet eliminar les barreres de la distància de tots aquells que estem interessats amb l'actualitat del nostre poble. Aquí, la gent opina, s'informa, pregunta i respon totes aquelles qüestions que tenen que veure (o no) amb el nostre poble i la comarca.
És una oportunitat que ens està otorgant la tecnologia actual per a mantindre una comunicació més propera entre tots els usuaris. Si a n'això li afegim que sempre hi ha entrades provinents de la "Televisió Digital de Godall (TlSyver)" , recordant antics programes que s'emetien setmanalment desde el maig de 1989 per la Televisió Local de Godall (i que tenen a dia d'avui un index de visualització equiparable al fòrum) fan d'aquest fòrum un referent inevitable per a tots els godallencs i godallenques.
Actuació de l'Agrupació Musical de Godall a la 46a fira de Mostres
L'agrupació Musical de Godall realitzarà una cercavila acompanyant a les autoritats i interpretarà diverses obres, entre les quals destaca el pasdoble "GODALL".
Vint-i-una basses regularan el reg al llarg del recorregut del Xerta-Sénia
Font : La Veu de l'Ebre
Fa més de trenta anys que només hi circula tinta, pel canal Xerta-Sénia. Aquest projecte, que en el seu orígen franquista havia de ser un transvasament, s’ha mirat durant molt de temps amb escepticisme, i darrerament sota la sospita que el destí final de l’aigua acabe sent el País Valencià, com al principi. Polèmiques encara molt vives que han deixat en segon pla com es gesta i les particularitats del projecte actual de regadiu.
Després de dècades d’escepticisme lògic amb què es pot mirar una obra inactiva durant més de trenta anys, el govern de la Generalitat manté que abans d’un mes i escaig han de començar a veure’s sobre el terreny els treballs de reactivació de l’ara anomenat projecte de regadiu del canal Xerta-Sénia.
...El futur canal principal tindrà forma “telescòpica”; és a dir, se n’anirà reduint progressivament la secció, tal com ha reiterat insistentment la Generalitat per eliminar suspicàcies sobre transvasaments.
A més, “tindrà un sistema de comportes fixes i mòbils automatitzades que permetran que l’aigua es quede emmagatzemada en diferents sectors del canal”, explica Lluís Cortiella, president de la Comunitat de Regants del Xerta-Sénia. A cada tram, set en total, hi correspon un sector de superfície per regar, determinat en funció dels barrancs i rambles més importants que travessa al llarg dels diversos termes municipals afectats: Aldover, Amposta, Freginals, la Galera, Godall, Mas de Barberans, Masdenverge, Roquetes, Santa Bàrbara, Tortosa, Ulldecona i Xerta.
Cada sector té, a més, tres subsectors, en funció de la cota en què es troba, i cada subsector tindrà tres basses. D’aquesta manera, al llarg del recorregut del canal hi haurà un total de 21 basses de regulació, que tindran capacitat per oferir una autonomia de tres dies durant el període de màxim consum....
Fa més de trenta anys que només hi circula tinta, pel canal Xerta-Sénia. Aquest projecte, que en el seu orígen franquista havia de ser un transvasament, s’ha mirat durant molt de temps amb escepticisme, i darrerament sota la sospita que el destí final de l’aigua acabe sent el País Valencià, com al principi. Polèmiques encara molt vives que han deixat en segon pla com es gesta i les particularitats del projecte actual de regadiu.
Després de dècades d’escepticisme lògic amb què es pot mirar una obra inactiva durant més de trenta anys, el govern de la Generalitat manté que abans d’un mes i escaig han de començar a veure’s sobre el terreny els treballs de reactivació de l’ara anomenat projecte de regadiu del canal Xerta-Sénia.
...El futur canal principal tindrà forma “telescòpica”; és a dir, se n’anirà reduint progressivament la secció, tal com ha reiterat insistentment la Generalitat per eliminar suspicàcies sobre transvasaments.
A més, “tindrà un sistema de comportes fixes i mòbils automatitzades que permetran que l’aigua es quede emmagatzemada en diferents sectors del canal”, explica Lluís Cortiella, president de la Comunitat de Regants del Xerta-Sénia. A cada tram, set en total, hi correspon un sector de superfície per regar, determinat en funció dels barrancs i rambles més importants que travessa al llarg dels diversos termes municipals afectats: Aldover, Amposta, Freginals, la Galera, Godall, Mas de Barberans, Masdenverge, Roquetes, Santa Bàrbara, Tortosa, Ulldecona i Xerta.
Cada sector té, a més, tres subsectors, en funció de la cota en què es troba, i cada subsector tindrà tres basses. D’aquesta manera, al llarg del recorregut del canal hi haurà un total de 21 basses de regulació, que tindran capacitat per oferir una autonomia de tres dies durant el període de màxim consum....
46a Fira de Mostres. Dia de la comarca, enguany dedicat a Godall
Article: AMPOSTA, PONT DE CULTURA (font: La veu de l'Ebre)
(Manel Ferré, primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament d'Amposta).
La historia d'un poble eminentment agrícola:
Les primeres dades de població es remunten al fogatjament del 1380, quan s'assenyalen setze focs a Godall. Se sap que el 1778 hi havia 162 habitants, que el cens de 1830 registrava 810 habitants i que el 1842 la xifra havia augmentat als 1.276. Aquest ascens es constatava el 1860 amb 1.774 habitants i aquell mateix any hi havia registrades 336 cases, una fàbrica d'aiguardent anomenada la Clàpia, el Mas del Pla, el Mas del Rei.
Ja dins la nostra era, des del 1975 Godall ha patit petites davallades, en bona part com a conseqüència de la manca de dinamisme dels sectors econòmics.
Actualment la població és de poc mes de 700 habitants. La població es considera bàsicament agrícola, tot i que darrerament ha tingut un important auge el sector serveis. Un dels principals atractius de la localitat es l'entorn natural que la rodeja, amb la serra de Godall presidint-la.
(Manel Ferré, primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament d'Amposta).
La historia d'un poble eminentment agrícola:
Les primeres dades de població es remunten al fogatjament del 1380, quan s'assenyalen setze focs a Godall. Se sap que el 1778 hi havia 162 habitants, que el cens de 1830 registrava 810 habitants i que el 1842 la xifra havia augmentat als 1.276. Aquest ascens es constatava el 1860 amb 1.774 habitants i aquell mateix any hi havia registrades 336 cases, una fàbrica d'aiguardent anomenada la Clàpia, el Mas del Pla, el Mas del Rei.
Ja dins la nostra era, des del 1975 Godall ha patit petites davallades, en bona part com a conseqüència de la manca de dinamisme dels sectors econòmics.
Actualment la població és de poc mes de 700 habitants. La població es considera bàsicament agrícola, tot i que darrerament ha tingut un important auge el sector serveis. Un dels principals atractius de la localitat es l'entorn natural que la rodeja, amb la serra de Godall presidint-la.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)