Font : La Veu de l'Ebre
Fa més de trenta anys que només hi circula tinta, pel canal Xerta-Sénia. Aquest projecte, que en el seu orígen franquista havia de ser un transvasament, s’ha mirat durant molt de temps amb escepticisme, i darrerament sota la sospita que el destí final de l’aigua acabe sent el País Valencià, com al principi. Polèmiques encara molt vives que han deixat en segon pla com es gesta i les particularitats del projecte actual de regadiu.
Després de dècades d’escepticisme lògic amb què es pot mirar una obra inactiva durant més de trenta anys, el govern de la Generalitat manté que abans d’un mes i escaig han de començar a veure’s sobre el terreny els treballs de reactivació de l’ara anomenat projecte de regadiu del canal Xerta-Sénia.
...El futur canal principal tindrà forma “telescòpica”; és a dir, se n’anirà reduint progressivament la secció, tal com ha reiterat insistentment la Generalitat per eliminar suspicàcies sobre transvasaments.
A més, “tindrà un sistema de comportes fixes i mòbils automatitzades que permetran que l’aigua es quede emmagatzemada en diferents sectors del canal”, explica Lluís Cortiella, president de la Comunitat de Regants del Xerta-Sénia. A cada tram, set en total, hi correspon un sector de superfície per regar, determinat en funció dels barrancs i rambles més importants que travessa al llarg dels diversos termes municipals afectats: Aldover, Amposta, Freginals, la Galera, Godall, Mas de Barberans, Masdenverge, Roquetes, Santa Bàrbara, Tortosa, Ulldecona i Xerta.
Cada sector té, a més, tres subsectors, en funció de la cota en què es troba, i cada subsector tindrà tres basses. D’aquesta manera, al llarg del recorregut del canal hi haurà un total de 21 basses de regulació, que tindran capacitat per oferir una autonomia de tres dies durant el període de màxim consum....
Fa més de trenta anys que només hi circula tinta, pel canal Xerta-Sénia. Aquest projecte, que en el seu orígen franquista havia de ser un transvasament, s’ha mirat durant molt de temps amb escepticisme, i darrerament sota la sospita que el destí final de l’aigua acabe sent el País Valencià, com al principi. Polèmiques encara molt vives que han deixat en segon pla com es gesta i les particularitats del projecte actual de regadiu.
Després de dècades d’escepticisme lògic amb què es pot mirar una obra inactiva durant més de trenta anys, el govern de la Generalitat manté que abans d’un mes i escaig han de començar a veure’s sobre el terreny els treballs de reactivació de l’ara anomenat projecte de regadiu del canal Xerta-Sénia.
...El futur canal principal tindrà forma “telescòpica”; és a dir, se n’anirà reduint progressivament la secció, tal com ha reiterat insistentment la Generalitat per eliminar suspicàcies sobre transvasaments.
A més, “tindrà un sistema de comportes fixes i mòbils automatitzades que permetran que l’aigua es quede emmagatzemada en diferents sectors del canal”, explica Lluís Cortiella, president de la Comunitat de Regants del Xerta-Sénia. A cada tram, set en total, hi correspon un sector de superfície per regar, determinat en funció dels barrancs i rambles més importants que travessa al llarg dels diversos termes municipals afectats: Aldover, Amposta, Freginals, la Galera, Godall, Mas de Barberans, Masdenverge, Roquetes, Santa Bàrbara, Tortosa, Ulldecona i Xerta.
Cada sector té, a més, tres subsectors, en funció de la cota en què es troba, i cada subsector tindrà tres basses. D’aquesta manera, al llarg del recorregut del canal hi haurà un total de 21 basses de regulació, que tindran capacitat per oferir una autonomia de tres dies durant el període de màxim consum....
