Font: la Marfanta, http://lamarfanta.blogspot.com/2010/03/tribuna-si-que-importa-article-de.html
Com a conseqüència de la crisi econòmica estem massa predisposats al pessimisme perquè la realitat que ens envolta està plena de dificultats, d'entrebancs, i no som prou conscients que el futur es decideix en cada moment, a cada instant. El que passarà demà, s’ha de planificar avui. I s’ha de planificar en positiu. El nostres pares diuen que quan es tanca una porta se n'obre una altra. Hem de gestionar el present, però també pensant en demà.
Només aquells que s’instal·len en la realitat immediata envien aquell vell missatge que “ara no toca”. I l'ara no toca converteix a la societat en conservadora. Ara que estem en crisi és quan toca més que mai construir el futur, tot pensant amb el present. Ajudar aquells que estan en dificultats perquè ningú estigui desemparat, desprotegit, alhora que des de l’experiència hem de posar les bases per un futur millor.
Ara bé, que ningú s’enganyi pensant en que no importa qui estigui al capdavant. I tant que importa! En set anys de govern d’esquerres, els municipis, tots els municipis, hem avançat com mai, en serveis socials, en infrastructures, en equipaments pels ciutadans, en modernitat. Avui ja no és una dificultat viure a qualsevol poble o ciutat de les nostres terres, té inconvenients sí, però també té avantatges. Els nostres fills poden accedir a la Universitat, aquí a casa nostra. Ara més que mai importa seguir amb els que creuen en els fets i és el moment de donar-los-hi suport perquè puguin continuar fent una Catalunya més pròspera on tots hi tenim cabuda.
Tots volem cada dia més, i no ens conformem, per això sí que importa que es cregui en els municipis. Que malgrat la crisi econòmica, els Ajuntaments continuem podent treballar pels nostres veïns, pels ciutadans. El Govern Montilla entén el municipalisme i l’ha dotat de mitjans per poder fer front a la situació que estem patint. Un Govern que creu i treballa per la gent. Que gestiona el dia a dia i posa les bases del futur, amb realisme i positivisme, amb fets.
Oriol Said: Propaganda, propaganda i més propaganda política. No sé on està aquest canvi per a bé en aquests darrers anys. Les comunicacions de les Terres de l'Ebre amb les ciutats d'influència (Tarragona i Barcelona) són igual, o potser pitjors (cada cop hi ha menys trens a les estacions de Tortosa i l'Aldea) ara que fa 15 anys, les beques que ofereix el govern als estudiants universitaris continuen sent igual d'escasses que anys anteriors (res a veure amb altres països de primer nivell europeu on el que reben els estudiants és gairebé equiparable a un salari), de manera que no es fomenta la formació universitària de qualitat, els llocs de treball al territori desapareixen dia rere dia (tancament LEAR, vidres Guardiola, Samo, empreses constructores que no treballen etc, etc, etc.) i així podríem dir una llista inacabable de coses que cal millorar i molt, i no només això, sinó que a més han empitjorat, i molt per a les Terres de l'Ebre en els darrers anys (no separo els anys del govern convergent de la generalitat amb l'actual tripartit quan em refereixo a "últims anys").
Això si, la classe política ha de justificar els sous i les cadires...
Mc Calan Said: Senyor Miró; amb el cofoisme i l’autocomplaença no es fa país, i vostè com alcalde d’un municipi petit sap del escàs marge de maniobra del que disposa. Estic d’acord quan afirma que si importa qui estigui al cap davant, dons com ja sap darrerament la funció publica esta farcida de casos de corrupció, sous de greuge, i altres prebendes que no discriminen partits politics. Miri senyor Miró; puc assegurar-li que l’administrat cada dia es sent mes ofegat, mes maltractat, mes menyspreat, i en conseqüència mes desconfiat de la classe que vostè representa. Aquesta desafectació generalitzada, tindria que fer-los pensar abans de fer discursos com el que acaba de escriure’ns, i que no se’l creu ja ningú.
Li demano disculpes per haver estat vostè el destinatari de la meva critica, però li prometo que aquesta es impersonal i sense cap malicia vers vostè, que no tinc el gust de conèixer.
Atentament
Lluis Said: Ostres quin tros de peluquin que gasta, sembla un casc.
el canalero Said: El Govern Montilla? I vostè és diputat provincial?
Serà el President Montilla o el Govern d'Entesa, no?
El Govern Tetilla, xucla, xucla.
