2010-05-17
Pàtria iogurt (Ignasi Aragay)
Font: Diari Avui
País de butxaca. La pàtria asturiana de Xuan Bello s’assembla molt a la nord-catalana de Joan Daniel Bezsonoff: són pàtries secretes, amb llengües antigues de vida estantissa, amb homes i dones que les ignoren. Bezsonoff va rebre del seu avi –els pares li parlaven en francès– la llengua catalana, un “llatí salvatge, mig pescaire, mig muntanyol. La llengua d’un país de butxaca que ens agermana amb tots els pobles del món”, escriu a Un país de butxaca (Empúries). “Fins a la mort, em demanaran per què escric en català i no en francès o en rus. El nostre país és tan petit que la gent té la imaginació empetitida. Li costa entendre que hi ha catalans a França, catalans blancs o negres, catalans amb cognoms xinesos, holandesos o exageradament eslaus”. A Xuan Bello li passa tres quarts del mateix. A un paisà que li va dir que preferia que el seu fill aprengués l’anglès, que és la llengua universal, que l’asturià, que no té futur –si sabés quin és el futur autèntic!–, el bo d’en Bello li va respondre que es fixés en els gossos: “Del Japó a Galícia lladren en el mateix idioma, i ja veieu a quin grau de civilització han arribat. No em va entendre, tot i que, educat, va respondre amb un imperceptible lladruc caní”.
Fent camí. La independència no és el present, però tampoc el futur, és un camí, ens diu Salvador Cardús a El camí de la independència (La Campana). Sense la intimitat poètica de Bello o Bezsonoff, Cardús ens serveix un pamflet cordial: pamflet ve de Pàmfil, que en llatí és l’“amic de tots”. Com a bon independentista independent, sever i exigent, ens adverteix de dues coses: “La independència no és, en si mateixa, l’objectiu”, sinó el mitjà per fer un país digne i ambiciós; i “el dret a la independència, un poble se’l guanya en la mesura que ha fet els mèrits necessaris per aconseguir-la”. En un terreny més conjuntural, aporta una dada rellevant: Montilla és president després que a les darreres eleccions obtingués el 17% dels vots sobre el cens. Fins ara, als referèndums per la independència, si sols s’agafa els majors de 18 anys, ha votat un 23,5% del cens, amb un 93,4% de sís.
Concòrdia. A Godall, un poblet del Montsià que podria ser com el Paniceiros de Xuan Bello o el Nils de Bezsonoff, tafanejant a la biblioteca d’uns amics ensopego amb Per la concòrdia, de Francesc Cambó. La gènesi del llibre es remunta a una conferència del 1923, està escrit el 1927 i es va publicar el 1930 a la Llibreria Catalònia. Se’n va fer una edició en català i una en castellà, a veure si a la Meseta feien seus els bons desitjos cambonians. El líder lligaire afirma que “del 1898 al 1923, el problema català fou la preocupació constant de tots els governs: el veritable punt central a l’entorn del qual girà tota la política d’Espanya. Ho fou més que no es creu”. I, malgrat els fracassos, entre l’assimilisme castellà persistent i el separatisme català aleshores incipient, acabava l’assaig fent vots per l’entesa: “Per Catalunya, la llibertat necessària per a expandir lliurement la seva personalitat no és un impossible dins Espanya. No s’ha demostrat prou, almenys, que sigui impossible”. Avui, al cap de vuitanta anys de la mateixa i penosa cançó, ¿podem entendre que ja s’ha demostrat prou?
Les obres als camins de la Mancomunitat de la Taula del Sénia acabaran al juny
Les obres de millora als camins de la Mancomunitat de la Taula del Sénia avancen a bon ritme i finalitzaran, si no hi ha cap imprevist, el juny d'enguany. Així es va constatar durant la visita que alcaldes i responsables del Ministeri de Medi Ambient, Rural i Marí, van fer aquesta setmana a alguns d'aquests camins. Enguany, gràcies al conveni signat per la mancomunitat i el ministeri, s'estan fent obres a 100 quilòmetres de camins rurals per un import total de 4.425.230 euros a 23 pobles de les tres comunitats, entre els quals hi ha Alcanar, Benicarló, la Galera, Godall o el Mas de Barberans.
La finca de l’Arion serà un museu natural d’oliveres mil·lenàries
Font: Diari de Tarragona
El terme d’Ulldecona és el que disposa de més oliveres mil·lenàries del territori que conforma la Taula del Sénia (24 municipis als extrems de Catalunya, València i l’Aragó), amb 1.234 dels 4.157 exemplars comptabilitzats amb un tronc superior als 3,5 metres de perímetre a 1,30 metres del terra. N’hi ha a la Foia i als peus de la serra del Montsià, però és a la partida de l’Arion on s’hi concentra la major densitat. El paratge, on ja es realitzen visites guiades de forma puntual, es convertirà ara en un Museu Natural perdonar a conèixer aquest patrimoni. Es tracta d’una iniciativa de la Mancomunitat de la Taula del Sénia, que serà subvencionada per la Fundació Biodiversitat del Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí. Actualment s’està acabant de redactar el projecte, que incorporarà informació i senyalització de tot l’espai, on s’hi troben exemplars de grans dimensions com ara la coneguda Farga de l’Arion. A més, s’adequarà una de les cases de camp de la zona com a centre d’informació i recepció dels visitants, a més de punt de venda de l’oli. El projecte contempla un segon Museu Natural, en un indret encara per determinar (provablement dins de territori valencià).
El terme d’Ulldecona és el que disposa de més oliveres mil·lenàries del territori que conforma la Taula del Sénia (24 municipis als extrems de Catalunya, València i l’Aragó), amb 1.234 dels 4.157 exemplars comptabilitzats amb un tronc superior als 3,5 metres de perímetre a 1,30 metres del terra. N’hi ha a la Foia i als peus de la serra del Montsià, però és a la partida de l’Arion on s’hi concentra la major densitat. El paratge, on ja es realitzen visites guiades de forma puntual, es convertirà ara en un Museu Natural perdonar a conèixer aquest patrimoni. Es tracta d’una iniciativa de la Mancomunitat de la Taula del Sénia, que serà subvencionada per la Fundació Biodiversitat del Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí. Actualment s’està acabant de redactar el projecte, que incorporarà informació i senyalització de tot l’espai, on s’hi troben exemplars de grans dimensions com ara la coneguda Farga de l’Arion. A més, s’adequarà una de les cases de camp de la zona com a centre d’informació i recepció dels visitants, a més de punt de venda de l’oli. El projecte contempla un segon Museu Natural, en un indret encara per determinar (provablement dins de territori valencià).
La iniciativa forma part del projecte pilot de promoció de l’oli i les oliveres mil·lenàries, subvencionat per l’Estat amb 1,2 milions d’euros i gestionat per l’Associació Territori del Sénia, que agrupa la mancomunitat i el sector privat dedicat a la producció de l’oli. En el marc d’aquest projecte, enguany s’ha passat de dos a set empreses productores i comercialitzadores d’oli certificat d’oliveres monumentals a la zona: El molí de la Creu (elaborat pels propietaris de la finca de l’Arion), Acomont, Montebre, Alboredes, la cooperativa de Godall, Càlig i Cervol, que se sumen a la més veterana del Clot d’en Simó. La producció actual és d’unes 4.500 ampolles de mig litre
Botigues del meu record
Font: La Via Augusta
Segur que cadascú de nosaltres ens recordem d’aquelles botigues a les acudíem acompanyant a la mare de ben petits. Els meus primers records son, com no podia ser d’una altra manera, de les de la Galera, quan les botigues eren molt diferents a com són avui en dia...
La primera que em ve al record és la que estava a tocar de casa de mon padrí i ma tia Maria, no gaire lluny de casa nostra i darrera mateix de la torre medieval (la Torra) Potser per això, ma mare, de vegades, m’hi enviava tot sol a comprar alguna cosa que li precisava de forma urgent. Estava regentada per la tia Maria Teresa i la seva filla Juanita. El pa l’anàvem a comprar a casa Lluís i la Júlia, dos germans de la família Bailach, tota una institució al món de les fleques a la Galera i també a Amposta. Ma mare, de molt petita, havia servit a aquella casa i, segurament per això ens dispensaven un tracte especial. Aquesta fleca estava situada al carrer de Sant Llorenç, prop de la Casa Consistorial i on avui hi ha un bar.
Només creuar el pont que separava el poble de la raval, quasi que davant per davant, hi havia “ca la Curra”. La tia Carmeta venia de tot: queviures, articles de merceria, adrogueria, etc. Fins i tot joguines per a quan arribaven els esperats Reis Mags. Me’n recordo especialment d’una gorra que em va fer amb els colors del Barça i que jo lluïa amb orgull.
Les altres botigues del poble eren la “del Pono” que, va ser la primera de pertànyer a una cadena alimentària, l’SPAR. I quan el Pono se’n va anar a Barcelona per obrir-ne una allí, la botiga va passar a ser la de Pontil. També estaven la del tio Verge entre el pont i la Torra i l’estanc, on anava a compra els sobres sorpresa, dintre dels quals hi havia un tebeo (ara se’n diu còmic), sovint repetit i petites joguines com ara indis i vaquers, que eren el veritable motiu de la nostra compra.
Però entre totes elles, recordo la del tio Eduardo de Moquilla i la seva dona, la tia Pepita de la Noreta, al bell mig del poble, davant del mercat i al que la gent del poble l’hem anomenat la Plaça. El tio Eduardo sempre tenia alguna cosa que dir-me. Quan ja tenia 15 o 16 anys, l’edat on la majoria dels adolescents ja es negaven anar a comprar, jo, encara hi anava i cada dia que ho feia, el tio Eduardo em deia que li demanaria a ma mare que “em comprés un davantal”. Amb allò n’hi havia prou per a no tornar-hi més... Després de l’SPAR, aquesta botiga, amb el pas dels anys, també acabaria formant part d’una altra cadena, la Végé. A mi em donava molt que pensar veure una paraula amb dos accents. Amb el pas del temps, el tio Eduardo i jo acabaríem fent-nos grans amics.
Com que al poble no es podien fer estudis més enllà de primària, al fer els 11 anys, molts marxaven a estudiar a Tortosa. Però un any, en arribar de França on els meus pares feien la campanya de la verema, ens trobarem una carta per si volia anar estudiar a Ulldecona. Així va ser com juntament amb l’Alfonso, el Vicent i la Maria Teresa, ens en anàrem a estudiar allí plegats. Ens venia a buscar Ralda i en arribar, la furgoneta ja era mig plena d’altres nenes i nens de Godall. Els primers amics autòctons no tardaren massa en arribar i per ells tinguérem la coneixença d’una petita tenda que hi havia molt pop de l’església, al carrer que va cap a l’estació del tren. Popularment se la coneixia con “la Campaneta”, ja que tenia una petita campana que sonava en obrir la porta. Allò era el paradís de qualsevol criatura! Hi havia tebeos de tot tipus i de llaminadures..., no vegis la de classes que se’n podien trobar! Em recordo especialment d’uns caramels de licor que, segurament avui estarien prohibits als menors de 16 anys! Encara que el reis de tota aquella varietat de productes, eren les diferents col•leccions de cromos (llavors dits santets, perquè hi havia tradició de donar-ne a les esglésies com a reclam per als infants) i també les pipes que solien portar algun petit regal a l’interior.
En arribar l’hora de “pegar el vol”, amb els amics, sortíem a buscar xiquetes pels altres pobles. Freqüentàvem Godall, només da 2,5 km de la Galera i on es podia anar a peu amb certa facilitat. A l’estiu arriàvem assedegats i tots teníem clar on faríem la nostra primera parada. Tot just dalt del Pou Bo, hi havia una casa amb una petita entrada que abans hauria estat, pel seu aspecte, una carnisseria. El primer que li demanàvem a la tia Enriqueta era un got ben gran de taronjada de la marca Konga. També li compràvem caramels, xiclets, pipes... I a l’hivern ens omplíem les butxaques de cacaus torrats per anar-nos-els menjant de camí a casa. Només així, el trajecte ens sé feia més curt i la nit pareixia no ser tant gèlida.
El DPTOP posa en servei la nova variant de Santa BÃ rbara a la carretera T-331
Font: La Marfanta
El Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha obert avui al trànsit la nova variant de la T-331 a Santa Bàrbara, en el marc de les obres en execució de millora d’aquesta carretera entre Ulldecona i Vinallop (Tortosa). La variant, de 2 quilòmetres de longitud, permet als vehicles evitar el pas per l’interior del nucli urbà. Les obres abasten un total de 20 quilòmetres i compten amb una inversió de 19,6 MEUR. Es preveu que aquesta actuació, que comporta l’eixamplament i la millora de traçat de la carretera, finalitzi de cara a l’estiu vinent.
El Departament de Política Territorial i Obres Públiques té en fase avançada d’execució les obres de millora general de la comarcal T-331 entre el municipi d’Ulldecona i el nucli de Vinallop, al terme de Tortosa, per eixamplar la carretera i millorar traçat, amb l’objectiu d’afavorir la fluïdesa i la seguretat del trànsit. Les obres abasten en total 20 quilòmetres de longitud i comportaran una inversió de 19,6 MEUR.
Aquesta actuació també ha inclòs la construcció d’una variant de la T-331 al seu pas per Santa Bàrbara per tal que els vehicles puguin evitar el pas per l’interior del nucli urbà. Avui, el DPTOP ha obert al trànsit la nova variant, que discorre per l’est del municipi. Té una longitud de 2 quilòmetres i una amplada de 9 metres, amb dos carrils de circulació de 3,5 metres i vorals d’1 metre cadascun.
Al llarg del traçat, tres rotondes faciliten les connexions de la variant amb el nucli urbà i la xarxa viària de la zona: una inicial a la T-331 al sud de la població, que ja existia i que s’ha adaptat; una altra en l’encreuament amb la T-350 (carretera de Masdenverge), i la tercera, al final de la variant, per a connectar novament amb la T-331. El primer giratori té 40 metres de diàmetre i les altres dues, 60 metres.
Un cop ha entrat en servei, es continuarà treballant en els acabats fora de la calçada de la variant i en l’interior de les rotondes. Així mateix, començaran les tasques de millora previstes a l’actual travessera, d’1,7 quilòmetres de longitud –dels quals 700 metres són urbans i 1 quilòmetres correspondrà al reforçament de la carretera antiga.
Les principals actuacions que es duran a terme a la travessera seran la renovació del paviment, la formació de noves voreres i la millora dels elements de drenatge. Aquests treballs comportaran restriccions de trànsit a la travessera, que consistiran en l’ocupació d’un dels dos carrils de la calçada, en funció del desenvolupament de l’obra, de manera que es donarà pas alternatiu als vehicles pel carril que quedi lliure.
Condicionament de la T-331
Les obres de condicionament de la T-331 van començar l’estiu de 2008 i es preveu que concloguin aquest estiu. L’actuació comprèn un tram que s’inicia a la rotonda final de la variant d’Ulldecona i finalitza a un quilòmetre de la connexió amb la C-12 a Vinallop (Tortosa). Discorre pels municipis d’Ulldecona, el Godall, la Galera, Freginals, Santa Bàrbara, Masdenverge i Tortosa.
Els treballs consisteixen principalment en l’eixamplament de la carretera dels 6-7 metres que tenia als 9 metres previstos i en la millora del traçat de la via. A més de la variant que ara ha entrat en servei, en l’execució dels treballs podem distingir dos trams:
* Ulldecona – Santa Bàrbara: Ja s’ha eixamplat la carretera en aquest tram, de 13 quilòmetres, s’ha suavitzat algun revolt i s’ha executat una petita variant de traçat a la zona de les Ventalles. En aquesta zona, també s’ha construït un pas inferior per a vianants i s’ha format una intersecció en forma de T, amb un tercer carril per als girs a l’esquerra.
* Santa Bàrbara – Vinallop: En aquest tram, estan finalitzant els treballs per eixamplar la carretera i cal remarcar la construcció d’un pont per a creuar el barranc de la Baiot, prop de Vinallop, de 30 metres de longitud.
Godall obre l’Open BTT amb bona nota
Una vuitantena de ciclistes es van aplegar ahir diumenge a la població de Godall per disputar la primera prova de l’Open BTT Costa Daurada que va comptar amb un bon nivell organitzatiu per part del club organitzador -Joves Ciclistes d’Amposta.
Després d’aquesta primera cursa Enric Martorell (Olympia), Juan José Marrasse (Catalunya Sud) i Francesc Artero (Secuitenc) encapçalen la classificacio general de l’Open BTT Costa Daurada en les corresponents categories. La segona prova del’Open BTT Costa Daurada tindrà lloc el proper diumenge 25 d’abril a la Secuita.
Després d’aquesta primera cursa Enric Martorell (Olympia), Juan José Marrasse (Catalunya Sud) i Francesc Artero (Secuitenc) encapçalen la classificacio general de l’Open BTT Costa Daurada en les corresponents categories. La segona prova del’Open BTT Costa Daurada tindrà lloc el proper diumenge 25 d’abril a la Secuita.
Presentació dels olis d'oliveres mil.lenàries de l'Associació
Font: La Taula del Sénia
Les Presidentes de la M-TdS Núria Ventura, i de l'Associació Territori Sénia Pepi Cid, van presentar els primers resultats del Projecte pilot "oli i oliveres mil·lenàries": ja són 4 els molins productors d'este oli: MOLÍ DE LA CREU, ACOMONT, ALBOREDES i MONTEBRE. I enguany se sumaran 3 molins més (Cervol, Càlig i Godall). També es va mostrar el llibre OLIVERES MILENÀRIES, MONUMENTS VIUS, (120 pàgines, 121 fotos, 3 idiomes) que es posarà a la venda aviat a 10 €
El Montsià constitueix el primer consorci de Catalunya per gestionar els espais de la Xarxa Natura 2000 de la comarca
Font: La Plana Ràdio
La directora general del Medi Natural, Núria Buenaventura, va presidir ahir la sessió constitutiva del Consorci per a la Protecció i Gestió dels Espais Naturals de la Comarca del Montsià. Aquest ens està format pels ajuntaments d´Alcanar, Amposta, Freginals, Godall, La Galera, La Sénia, Mas de Barberans, Masdenverge, Ulldecona ,el consell comarcal i dos organismes més
Josep Caparrós com a president del Consorci ha considerat que la iniciativa “és una mostra de la unió d’esforços per optimitzar els recursos, revaloritzar els espais naturals de la comarca i donar-los la veritable importància que tenen”.
L’objecte del Consorci és la preservació i la valorització del patrimoni natural i paisatgístic de la comarca, així com la gestió integral dels espais naturals següents: serra de Godall, serra de Montsià, secans de Montsià i barrancs de Sant Antoni-Lloret-La Galera.
L’àmbit d’actuació del Consorci abastarà principalment dos tipologies d’espais.
En primer lloc els espais naturals de la comarca del Montsià inclosos en la Xarxa Natura 2000 i que no estan considerats com a figures d’especial protecció, concretament: serra de Montsià, serra de Godall, barranc de la Galera i garrigues de la Galera. D’altra banda, aquells espais perifèrics que actuen com a corredors o connectors, a tall d’exemple, la Foia d’Ulldecona, la Foia de Solsó, el riu de la Sénia, el sistema de camins ramaders, entre d’altres i que per la seva funcionalitat tenen gran interès natural i etnocultural.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)