2012-05-31
Extractes dels acords del Ple de data 25.05.2012
font: Butlletí Oficial de la Província de Tarragona
2012-06080
Diputació de Tarragona
Secretaria General
EXTRACTES DELS ACORDS DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA DEL PLE DE LA DIPUTACIÓ DE TARRAGONA DEL DIA 25 DE MAIG DE 2012
Aprovar l¿acta de la sessió celebrada amb caràcter ordinari el dia 27 d¿abril de 2012.
Quedar assabentats dels Decrets de la Presidència del núm. 941 al 1.185 de 2012.
Adequar l¿Organigrama Corporatiu a l¿Organigrama organitzatiu de la Diputació.
Rectificar l¿errar material de la documentació de l¿expedient d¿aprovació de la Plantilla de personal de la Diputació de Tarragona, corresponent a l¿any 2012.
Ampliar els supòsits de contractació temporal als derivats dels projectes de foment de l¿ocupació aprovats per la Diputació de Tarragona.
Aprovar inicialment la modificació núm. 4-2012 de la Relació de llocs de treball de l¿exercici 2012.
Quedar assabentats del decret de la presidència 1-2012-1016 de data 26 d¿abril de 2012, declarant definitivament aprovades les modificacions introduïdes a les Bases generals que han de regir els processos selectius per a l'accés a places vacants de la plantilla de personal laboral i personal funcionari de la Diputació de Tarragona i dels seus organismes autònoms, aprovades pel Ple de data 24 de febrer de 2012.
Aprovar el conveni de col·laboració entre la Diputació de Tarragona i la Fundació ¿La Caixa¿ per al desenvolupament d¿actuacions de conservació de la biodiversitat al Camp de Tarragona i a les Terres de l¿Ebre.
Aprovar inicialment la modificació de les bases novena i dotzena de les reguladores del Pla d¿Acció Municipal 2008-2011.
Resoldre les al·legacions presentades a la modificació de crèdit núm. 4 de la Corporació, exercici 2012 i proposta d¿aprovació definitiva.
Aprovar la modificació de l¿Ordenança Fiscal reguladora de taxes de la Diputació de Tarragona en relació als ensenyaments de les Escoles de Música i Conservatoris, i Escoles d¿Art i Disseny.
Aprovar inicialment la modificació de l¿Ordenança general de gestió, liquidació, inspecció, comprovació i recaptació de BASE-Gestió d¿Ingressos.
Aprovar inicialment la modificació de l¿Ordenança reguladora de l¿administració electrònica de BASE - Gestió d¿ingressos.
Acceptar la delegació de facultats en matèria de recaptació en període voluntari i en període executiu de la Taxa per utilització privativa o l¿aprofitament especial d¿espais esportius municipals de l¿Ajuntament de l¿Arboç.
Acceptar la delegació de facultats en matèria de gestió, encàrrec de gestió, i recaptació en període voluntari i període executiu de les sancions establertes a la Llei de Trànsit, Circulació de Vehicles a Motor i Seguretat Vial de l¿Ajuntament de Montblanc.
Acceptar la delegació de les actuacions de declaració i liquidació davant de l¿Agència Catalana de l¿Aigua de les quotes corresponents al cànon de l¿aigua de l'Ajuntament del Montmell.
Acceptar la revocació de la delegació de facultats en matèria de recaptació en període voluntari i en període executiu i la inspecció de la Taxa de la llar d¿infants i de la Taxa de l¿Escola de música de l¿Ajuntament de la Bisbal del Penedès.
Acceptar la revocació de la delegació de facultats en matèria de recaptació en període voluntari i en període executiu i la inspecció de la Taxa de subministrament d¿aigua i de la delegació de les actuacions de declaració i liquidació davant de l'Agència Catalana de l¿Aigua de les quotes corresponents al cànon de l¿aigua de l'Ajuntament de Godall.
2012-06080
Diputació de Tarragona
Secretaria General
EXTRACTES DELS ACORDS DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA DEL PLE DE LA DIPUTACIÓ DE TARRAGONA DEL DIA 25 DE MAIG DE 2012
Aprovar l¿acta de la sessió celebrada amb caràcter ordinari el dia 27 d¿abril de 2012.
Quedar assabentats dels Decrets de la Presidència del núm. 941 al 1.185 de 2012.
Adequar l¿Organigrama Corporatiu a l¿Organigrama organitzatiu de la Diputació.
Rectificar l¿errar material de la documentació de l¿expedient d¿aprovació de la Plantilla de personal de la Diputació de Tarragona, corresponent a l¿any 2012.
Ampliar els supòsits de contractació temporal als derivats dels projectes de foment de l¿ocupació aprovats per la Diputació de Tarragona.
Aprovar inicialment la modificació núm. 4-2012 de la Relació de llocs de treball de l¿exercici 2012.
Quedar assabentats del decret de la presidència 1-2012-1016 de data 26 d¿abril de 2012, declarant definitivament aprovades les modificacions introduïdes a les Bases generals que han de regir els processos selectius per a l'accés a places vacants de la plantilla de personal laboral i personal funcionari de la Diputació de Tarragona i dels seus organismes autònoms, aprovades pel Ple de data 24 de febrer de 2012.
Aprovar el conveni de col·laboració entre la Diputació de Tarragona i la Fundació ¿La Caixa¿ per al desenvolupament d¿actuacions de conservació de la biodiversitat al Camp de Tarragona i a les Terres de l¿Ebre.
Aprovar inicialment la modificació de les bases novena i dotzena de les reguladores del Pla d¿Acció Municipal 2008-2011.
Resoldre les al·legacions presentades a la modificació de crèdit núm. 4 de la Corporació, exercici 2012 i proposta d¿aprovació definitiva.
Aprovar la modificació de l¿Ordenança Fiscal reguladora de taxes de la Diputació de Tarragona en relació als ensenyaments de les Escoles de Música i Conservatoris, i Escoles d¿Art i Disseny.
Aprovar inicialment la modificació de l¿Ordenança general de gestió, liquidació, inspecció, comprovació i recaptació de BASE-Gestió d¿Ingressos.
Aprovar inicialment la modificació de l¿Ordenança reguladora de l¿administració electrònica de BASE - Gestió d¿ingressos.
Acceptar la delegació de facultats en matèria de recaptació en període voluntari i en període executiu de la Taxa per utilització privativa o l¿aprofitament especial d¿espais esportius municipals de l¿Ajuntament de l¿Arboç.
Acceptar la delegació de facultats en matèria de gestió, encàrrec de gestió, i recaptació en període voluntari i període executiu de les sancions establertes a la Llei de Trànsit, Circulació de Vehicles a Motor i Seguretat Vial de l¿Ajuntament de Montblanc.
Acceptar la delegació de les actuacions de declaració i liquidació davant de l¿Agència Catalana de l¿Aigua de les quotes corresponents al cànon de l¿aigua de l'Ajuntament del Montmell.
Acceptar la revocació de la delegació de facultats en matèria de recaptació en període voluntari i en període executiu i la inspecció de la Taxa de la llar d¿infants i de la Taxa de l¿Escola de música de l¿Ajuntament de la Bisbal del Penedès.
Acceptar la revocació de la delegació de facultats en matèria de recaptació en període voluntari i en període executiu i la inspecció de la Taxa de subministrament d¿aigua i de la delegació de les actuacions de declaració i liquidació davant de l'Agència Catalana de l¿Aigua de les quotes corresponents al cànon de l¿aigua de l'Ajuntament de Godall.
Els pobles celebren la recuperació de la seva identitat però no la pèrdua
L'alcalde de Freginals (Montsià), Josep Roncero (CiU), reconeix que els pobles petits han de mancomunar serveis però sense perdre la seva identitat
L'alcalde de Freginals (Montsià), Josep Roncero (CiU), reconeix que en una situació econòmica com l'actual els pobles petits han de compartir serveis però no està d'acord amb la proposta de l'Estat d'eliminar els ajuntament de menys de 20.000 habitants. "En tot cas, el que cal és mancomunar, cosa que ara es fa a través dels consells comarcals, però no perdre la identitat. Els pobles celebren la recuperació de la seva identitat però no la pèrdua", ha dit Roncero en una entrevista a lamalla.cat, on ha explicat quina és la identitat de Freginals, "un poble rural acollidor, de caràcter educat i amable, treballador, de feina ben feta, amb fortes inquietuds culturals i musicals, lliurat al camp amb cos i ànima, i a la natura, net i curós de les cases, dels carrers, del poble i del camp, que sempre té les portes obertes per aquells vianants que ho necessiten".
Freginals, amb només 449 habitants, és el municipi més petit del Montsià. Com és la tasca d’alcalde en un poble tan petit?
És una tasca de vint-i-quatre hores. El despatx no s’acaba amb els límits de les quatre parets de l’Ajuntament.
Quina és la composició de l’Ajuntament?
Set regidors: tres de CiU, tres d'IPM i un del PSC.
Quina és la situació de les arques municipals?
Sanejada.
Des de l’Estat s’ha proposat eliminar els ajuntaments més petits, vostè què en pensa?
En tot cas, el que cal és mancomunar serveis, cosa que ara es fa a través dels consells comarcals, però no perdre la identitat. Els pobles celebren la recuperació de la seva identitat quan aquesta circumstància es produeix, però no la pèrdua.
Freginals forma part de la Mancomunitat Taula del Sénia. Quins serveis comparteixen?
És una institució de resultats molt positius: camins, contractacions temporals, ajuts diversos… Però actualment estem patint l’efecte de les retallades de les diferents administracions.
Quina és la principal activitat del municipi?
L’agricultura: cítrics, oliveres, fruitals… Tenim la satisfacció d’afirmar que l’oli de Freginals és un dels millors del mercat, fonamentalment pel sistema artesanal de recol·lecció.
Han patit robatoris al camp?
Sí, no som una excepció, al camp i al poble, i fins i tot hem patit robatoris amb força. Estem contents del servei policial dels Mossos d’Esquadra, que fan més del que poden, però actualment les circumstàncies d’inseguretat haurien d’obligar-nos a augmentar les penalitzacions dels delictes de manera que arribessin a ser exemplaritzants.
Han pensat altres activitats per impulsar l’economia a banda de l'agricultura?
Afavorir les activitats turístiques que ens brinda al nostre poble. La naturalesa, l'orografia, viure de cara al Montsià, a la serra de Godall i a la vall. El senderisme, que et condueix a descobrir, gaudir i admirar les nombroses construccions de pedra en sec i aprofitar que el nostre poble és un dels que en disposa més a les Terres de l’Ebre, barraques, marges, camins, cocons… La proximitat de la mar i de la muntanya; la contemplació dels paisatges, des dels nostres abundants turons, tant de la plana deltaica, com de la mar, de les muntanyes o de les planes; les oliveres mil·lenàries…
Quins serveis troba a faltar al municipi?
Les nostres limitacions són les habituals d’un poble menut, però tenim la satisfacció d’afirmar que disposem de bons serveis sanitaris, escolars, d’atenció a la gent gran, instal·lacions i serveis diversos, que estem potenciant el que podem. Una de les carències, que ara intentem solucionar, és, encara que sembli estrany, el no disposar durant molts anys, per diferents motius, de llocs on poder edificar habitatges. Cal dir, com a circumstància favorable, que estem molt prop de poblacions grans i molt ben comunicades.
Quins atractius té Freginals?
Freginals és un poble de llarga història: la seva carta de població és de l’any 1283. En són testimoni pous del segle XIV, l’església del segle XVIII, l’edifici de l’Ajuntament, però també el fet que la gent de Freginals ha sabut crear i mantenir la forma i l’esperit de poble rural acollidor, de caràcter educat i amable, treballador, de feina ben feta, amb fortes inquietuds culturals i musicals, lliurat al camp amb cos i ànima, i a la natura, net i curós de les cases, dels carrers, del poble i del camp, que sempre té les portes obertes per aquells vianants que ho necessiten. I per a la xicalla gaudir dels carrers: "Mare, puc anar a jugar al carrer?", "Mare, a mi no m’agrada la ciutat, perquè a ciutat no n’hi ha de carrers…", deia un infant que passava llargues temporades a ciutat…
Fa ben poc Freginals va ser reconegut per la seva bona gestió en la recollida selectiva, oi?
Històricament, ha estat una constant de Freginals: ser un poble net, fins i tot quan no es disposava del servei d’aigua corrent. En la dècada dels cinquanta i dels seixanta, en què es donaven premis provincials, ja en vam rebre, la qual cosa parla molt positivament de la gestió dels seus habitants, especialment de les dones.
El PSC se suma a la jornada "Diàlegs pel pacte social"
El PSC de l'Ebre organitza demà dissabte, dia 19 de maig, la jornada "Diàlegs pel Pacte Social, en el marc d'una iniciativa que realitza el PSC a tot Catalunya. A les Terres de l'Ebre es dedicarà a totes aquelles persones i entitats que es dediquen a treballar amb persones amb risc d'exclusió social. La jornada serà de 10 a 12 del matí al local del PSC a Tortosa. La presentació anirà a càrrec del secretari d'Acció Política del PSC de l'Ebre i alcalde de Godall, Francesc Miró, i estarà moderat per la portaveu del PSC a Roquetes i membre de l'executiva del PSC de l'Ebre, Imma Casado. Hi participen Creu Roja, Càritas Interparroquial i la Casa d'Acollida de Tortosa.
La jornada és un dels passos previs a l'elaboració d'un Pacte Social, que ha de recollir totes les polítiques econòmiques i socials que puguin configurar una alternativa a la sortida de la crisi diferent a la que proposa la dreta catalana i espanyola. Des del PSC és vol que el pacte sigui fruit del diàleg amb sectors, entitats i persones relacionades amb els diferents àmbits que han de formar part de la proposta.
No sin mi pueblo
Canta Lluís Llach que Cataluña es tan pequeña que “des de dalt d’un campanar pots veure el campanar veí” (desde lo alto de un campanario puedes ver el campanario vecino). Una canción que puede sonar a réquiem por los pequeños municipios si el Gobierno de Mariano Rajoy cumple su intención de suprimir localidades de menos de 5.000 habitantes fusionándolas entre sí. La propuesta ha topado con el rechazo de todos los partidos, excepto el PP, y de las entidades municipalistas catalanas.
“Esto es una animalada. Hay mucho campo para recorrer antes que fusionar y unir municipios”, defiende Joan Ballbé (ERC), alcalde de Ullastrell (Vallès Occidental, 1.904 habitantes). “Seguramente, no saben ni de qué hablan. ¡Estamos hablando de suprimir la mitad de los municipios!”, lamenta Dolors Rovirola (CiU), alcaldesa de Vilademuls (Pla de l’Estany, 780 habitantes). De los 947 municipios catalanes, 738 tienen menos de 5.000 habitantes y, por tanto, se verían abocados a la fusión.
El Gobierno esgrime motivos de racionalidad económica, aunque ningún informe especifica qué cantidad podría ahorrarse. Los expertos dudan: “La eliminación de un nivel de gobierno no implica necesariamente un ahorro igual a la magnitud de su presupuesto”, concluye el editorial del informe del Instituto de Economía de Barcelona (IEB-UB) sobre federalismo fiscal, centrado en la reorganización del gobierno local.
Núria Bosch, catedrática de Hacienda Pública de la Universidad de Barcelona y editora del informe, mantiene que el resultado de fusionar municipios es una incógnita. “Hay ventajas e inconvenientes. Si los municipios son mayores, tienen más capacidad técnica y administrativa; se pueden evitar duplicidades y crear economías de escala. Pero hay desventajas: no puedes fusionar municipios así como así, por muy pequeños que sean”.
“Los Ayuntamientos no quieren perder su identidad, ni sus fiestas”
Los alcaldes defienden que sus cuentas están saneadas y que fusionarse no mejoraría en nada la economía española. “El problema no son los municipios pequeños. Los que han gastado más de lo que se puede son los municipios grandes. Tú tienes lo justo para tirar”, defiende Rubén Lladós (PSC-Progrés Municipal). Lladós es el alcalde del municipio más pequeño de Cataluña, Sant Jaume de Frontanyà (Berguedà), de 25 habitantes, y hace de todo: “Tanto hago de secretario como de brigada de mantenimiento, como de barrendero”, apunta. “Los alcaldes de municipios pequeños debemos estar pendientes de todo”, coincide Francesc Miró (PSC), alcalde de Godall (Montsià, 822 habitantes).“Tengo tres trabajadores: un secretario, una administrativa, y una arquitecta técnica. El déficit del país no depende de mis tres trabajadores”, ilustra Josep Manel López (ICV), alcalde de Colomers (Baix Empordà, 196 habitantes). Los tres plantean el mismo problema: el municipio más cercano con el que podrían fusionarse está a una distancia de entre 15 y 20 kilómetros. “No puedes juntar municipios con una distancia considerable, no tiene sentido”, completa Núria Bosch.
La solución, considera Bosch, es mancomunar servicios entre las localidades, propuesta que planteó como exigencia Antonio Beteta, secretario de Estado de Administraciones Públicas, y que todos los ediles defienden y aplican. Lluís Guinó (CiU), alcalde de Besalú (Garrotxa, 2.372 habitantes), pide que la unión de servicios sea generalizada. “Sería bueno que se fomentase la mancomunidad desde la Generalitat, que se defina claramente qué áreas hay que mancomunar”, reclama. “Fusionar municipios es muy complicado. Lo que debemos hacer es mancomunar servicios”, defiende Xavier Esteve (PP), alcalde de Bassella (Alt Urgell, 255 habitantes).
Bajo el rechazo que todos los alcaldes muestran a las intenciones del Gobierno subyace un sentimiento de pertenencia al municipio al que no están dispuestos a renunciar. “Nadie quiere perder su identidad; su fiesta mayor, sus tradiciones”, defiende Montserrat Ribera (CiU), alcaldesa de Guardiola de Berguedà (Berguedà, 1.027 habitantes). Y remacha Albert Alins (CiU), alcalde de El Pont de Suert (Alta Ribagorça, 2.517 habitantes): “Los Ayuntamientos forman parte de la memoria histórica, social y cultural de un territorio. Nos conocemos todos”. El Pont de Suert es la capital de la Alta Ribagorça, la única comarca catalana que no cumple los requisitos planteados para un único municipio: tiene 4.284 habitantes.
Ningún alcalde quiere dejar a sus habitantes sin su pueblo. Por muy pequeño que sea, cada uno lo siente suyo, y así quieren que siga siendo. Como canta Llach, “diuen que els poblets tenen poc, tenen por de sentir-se sols, tenen por de ser massa grans. Tant se val! És així com m’agrada a mi” (dicen que los pueblecitos tienen poco, tienen miedo de sentirse solos, tienen miedo de ser demasiado grandes. ¡Qué más da! Así es como me gusta a mí).
Godall és el poble del Montsià que més recicla
Santa Bàrbara ocupa el lloc número sis del total de 12 pobles de la comarca.
Alguns pobles de les comarques del Montsià i Baix Ebre han estat guardonats per assolir objectius de reciclatge superiors al 55%.
El passat divendres 4 de maig, es va celebrar a Barcelona el II Fòrum Estratègia Catalana Residu Zero, amb jornades de debats sectorials sobre la situació dels residus a Catalunya, amb la participació de representants d’altres regions com Itàlia i Euskal Herria per explicar les seves experiències.
(Redacció/J.Roig).-L’Estratègia Catalana Residu Zero (ECRZ) la formen una sèrie de municipis, universitats, empreses i societat civil catalana que s’han agrupat amb un objectiu concret, assolir els màxims nivells de recollida selectiva i la mínima generació de residus. Amb aquest objectiu, i sota el títol de “Residu i emissió Zero”, diverses regions i ciutats del món treballen amb voluntat de desplegar processos de canvi i impulsar mesures polítiques, tècniques i econòmiques, que permetin assolir aquests objectius esperançadors.
Dintre aquest marc, el director de l’Agència de Residus de Catalunya, Sr. Josep Maria Tost, va premiar l’esforç de 125 municipis de Catalunya que han assolit uns objectius de reciclatge superiors al 55% i que a més tenen una generació de residus inferior als 1,4 Kg/persona/dia .
A l’àmbit del Montsià ,van ser distingits amb aquest diploma nou dels dotze municipis de la comarca , en concret: Godall amb el 67%, és el municipi montsianec que més recicla, seguit de La Galera,La Sènia i Masdenverge amb el 66% .El cinquè poble de la comarca amb millors xifres de reciclatge és Freginals amb 64%,seguit de Santa Bàrbara amb el 62 % i el Mas de Barberans,que com Santa Jaume d ‘Enveja, reciclen el 61 % .Finalment ,el darrer poble del Montsià en ser guardonat ,va ser Ulldecona amb un 57% de brossa reciclada.
Curiosament els tres municipis més grans de la comarca,Amposta,Santa Carles de la Ràpita i Alcanar estan per sota d ‘aquest 55% exigit per l’’Estratègia Catalana Residu Zero.
Al Baix Ebre van rebre guardons ,Alfara de Carles (56%) i Paüls (64%). També van rebre el diploma els municipis de l’Ampolla (67%) i l’Ametlla (66%), que al ser pobles costaners tenen una generació per càpita més elevada d’ 1,4 kg, però se’ls va voler reconèixer la gran tasca realitzada.
Els nous objectius marquen que per al 2020 s’hauria d’arribar al 70% de reciclatge i a 1,20 kg/persona/dia.
Bases per a la concessió d'ajuts individuals per a l'adquisició dels llibres per als estudis d'educació infantil i primària per al curs 2011-2012. Aprovació inicial
font: Butlletí Oficial de la Província de Tarragona
2012-05022
Ajuntament de Godall
ANUNCI
El Ple de l'Ajuntament, en sessió de data 30 d¿abril de 2012, ha acordat aprovar inicialment les bases reguladores per a la concessió d'ajuts individuals per a l'adquisició dels llibres per als estudis d'educació infantil i primària per al curs 2011 ¿ 2012.
Tanmateix s¿ha acordat sotmetre les esmentades bases a informació pública per un termini de vint dies hàbils, als efectes de presentació d'al·legacions i reclamacions. El termini d'informació pública començarà a comptar a partir del dia següent de la publicació de l'anunci al BOPT.
Les esmentades bases s'entendran definitivament aprovades si no es formula cap al·legació ni reclamació durant el període d'informació pública, sense perjudici de la necessitat de dictar una resolució de l'Alcaldia constatant l'aprovació definitiva automàtica i de publicar posteriorment aquesta resolució.
L'expedient es pot consultar a les oficines municipals tots els dies hàbils, entre les 16 i les 20 hores.
2012-05022
Ajuntament de Godall
ANUNCI
El Ple de l'Ajuntament, en sessió de data 30 d¿abril de 2012, ha acordat aprovar inicialment les bases reguladores per a la concessió d'ajuts individuals per a l'adquisició dels llibres per als estudis d'educació infantil i primària per al curs 2011 ¿ 2012.
Tanmateix s¿ha acordat sotmetre les esmentades bases a informació pública per un termini de vint dies hàbils, als efectes de presentació d'al·legacions i reclamacions. El termini d'informació pública començarà a comptar a partir del dia següent de la publicació de l'anunci al BOPT.
Les esmentades bases s'entendran definitivament aprovades si no es formula cap al·legació ni reclamació durant el període d'informació pública, sense perjudici de la necessitat de dictar una resolució de l'Alcaldia constatant l'aprovació definitiva automàtica i de publicar posteriorment aquesta resolució.
L'expedient es pot consultar a les oficines municipals tots els dies hàbils, entre les 16 i les 20 hores.
Expedient núm. 1/2012 de modificació de crèdit. Aprovació provisional.
font: Butlletí Oficial de la Província de Tarragona
2012-05021
Ajuntament de Godall
ANUNCI
En data 30 d¿abril de 2012 el Ple de l¿Ajuntament va aprovar provisionalment l'expedient de suplement de crèdit i crèdit extraordinari, expedient de modificació de crèdit núm. 1-2012, finançat mitjançant romanent de Tresoreria per a despeses generals, el qual s'exposa al públic pel termini de quinze dies hàbils des de la publicació al BOP, durant els quals s'admetran reclamacions davant d'aquesta corporació.
En el supòsit que no es presentin reclamacions, l'acord inicial esdevindrà definitiu, sense necessitat d'un acord posterior.
2012-05021
Ajuntament de Godall
ANUNCI
En data 30 d¿abril de 2012 el Ple de l¿Ajuntament va aprovar provisionalment l'expedient de suplement de crèdit i crèdit extraordinari, expedient de modificació de crèdit núm. 1-2012, finançat mitjançant romanent de Tresoreria per a despeses generals, el qual s'exposa al públic pel termini de quinze dies hàbils des de la publicació al BOP, durant els quals s'admetran reclamacions davant d'aquesta corporació.
En el supòsit que no es presentin reclamacions, l'acord inicial esdevindrà definitiu, sense necessitat d'un acord posterior.
S'inaugura l'exposició fotogràfica "Ajuntaments de poble" del fons fotogràfic de Narcís Simó, secretari municipal entre 1939 i 1969
Imatge d’un dels primers consistoris després de la Guerra Civil presidit per l’alcalde Joan Pujol Cañelles (al centre amb boina), on apareix també Narcís Simó Lleixà (el primer per l’esquerra). La foto està feta a la plaça del Marquès de Marianao entre 1939 i 1942. (Autor: Amadeu Garcia Causí. Fons Narcís Simó Lleixà. Arxiu del Centre d’Estudis Cambrilencs)
Ahir al vespre, al Museu del Molí de les Tres, es va inaugurar la mostra fotogràfica “Ajuntaments de poble”. L’exposició, que presenta imatges d’alguns dels consistoris cambrilencs després de la Guerra Civil, s’emmarca en les activitats previstes per enguany pel Centre d’Estudis Cambrilencs en col·laboració amb el Museu d’Història de Cambrils. L’acte va ser presidit per l’alcaldessa –Mercè Dalmau–, pel regidor de Cultura de l’Ajuntament –Francesc Garriga–, el president del Centre d’Estudis Cambrilencs –Josep Maria Recasens– i el director del Museu d’Història, Gerard Martí.
Fons fotogràfic del secretari municipal Narcís Simó, al càrrec entre 1939 i 1969
Les fotografies que apareixen en aquesta mostra corresponen al fons fotogràfic del secretari municipal Narcís Simó Lleixà (1900-1991), que va exercir el seu càrrec durant 30 anys, entre 1939 i 1969. La seva família i, més en concret, la seva filla Maria Teresa Simó Rovira, ha conservat el material documental que havia preservat, fruit de l’exercici del seu càrrec de secretari de l’Ajuntament de Cambrils durant els difícils anys de la postguerra. Fer de secretari municipal en aquell moment, el van convertir en testimoni del canvi que la societat i l’urbanisme de Cambrils durant aquell període. En la seva intervenció, el seu gendre –Josep Maria Recasens– va fer un petit repàs per la vida personal i professional de Narcís Simó i de com va fer cap a Cambrils, ja que ell havia nascut a Godall l’any 1900.
Actes oficials i lúdics dels diferents consistoris després de la Guerra Civil
La trentena de fotografies que formen l’exposició, mostren alguns dels membres dels diferents consistoris, tant en actes oficials com en d’altres activitats de caire més lúdic. Moltes d’elles van ser fetes pel mateix Narcís Simó, tot i que d’altres van ser fetes per altres fotògrafs locals. Així, a les fotografies, es poden identificar alguns alcaldes, tinents alcaldes, regidors, jutges de pau, secretaris, administratius, conserges o professors, tots ells cambrilencs i relacionats amb les funcions municipals en aquell moment, que apareixen al seus llocs de treball o en diferents espais del municipi que avui s’han transformat d’una manera molt important. Aquestes persones, sovint són acompanyades en actes oficials per autoritats civils, religioses o militars, en imatges quotidianes de l’època i del règim que governava el país.
La selecció d’imatges de l’exposició intenta presentar, almenys una fotografia de les diferents legislatures, des de la primera Comissió Gestora just després de la Guerra Civil, fins a l’any 1969. Tot i això, per pèrdua o per causes desconegudes, hi ha dos consistoris que no apareixen. A banda, l’exposició es completa amb diferents plànols i cartells publicitaris de la Fira de Cambrils, tal com va explicar Josep Maria Recasens, i de com va començar a prendre volada en el format que actualment coneixem. També hi ha alguns exemplars antics de la Revista Cambrils.
Una vegada finalitzi l’exposició, el 28 d’octubre, totes les imatges romandran a l’arxiu històric del Centre d’Estudis Cambrilencs al Molí de les Tres Eres, fruit de la cessió que la família de Narcís Simó Lleixà ha fet.
La meitat dels pobles de les comarques del Montsià i Baix Ebre han estat guardonats per assolir objectius de reciclatge superiors al 55%.
font: Més Ebre
L'Estratègia Catalana Residu Zero (ECRZ) la formen una sèrie de municipis, universitats, empreses i societat civil catalana que s’han agrupat amb un objectiu concret, assolir els màxims nivells de recollida selectiva i la mínima generació de residus. Amb aquest objectiu, i sota el títol de “Residu i emissió Zero", diverses regions i ciutats del món treballen amb voluntat de desplegar processos de canvi i impulsar mesures polítiques, tècniques i econòmiques, que permetin assolir aquests objectius esperançadors.
Dintre aquest marc, el director de l’Agència de Residus de Catalunya, Sr. Josep Maria Tost, va premiar l’esforç de 125 municipis de Catalunya que han assolit uns objectius de reciclatge superiors al 55% i que a més tenen una generació de residus inferior als 1,4 Kg/persona/dia per al 2010.
A l’àmbit de la comarca del Montsià van ser distingits amb aquest diploma nou dels dotze municipis de la comarca del Montsià, en concret: Freginals (64%), La Galera (66%), Godall (67%), Mas de Barberans (61%), Masdenverge(66%), Sant Jaume(61%), Santa Bàrbara(62%), La Sénia(66%) i Ulldecona(57%). I del Baix Ebre: Alfara de Carles (56%) i Paüls (64%). També van rebre el diploma els municipis de l’Ampolla (67%) i l’Ametlla (66%), que al ser pobles costaners tenen una generació per càpita més elevada d’ 1,4 kg, però se’ls va voler reconèixer la gran tasca realitzada.
El Sr. Tost va felicitar efusivament als municipis premiats i va encoratjar als altres perquè treballin en aquestes línies, així mateix, va demanar que la crisi no sigui un pretext per fer passos enrera en qüestions de qualitat ambiental en gestió dels residus. Aquest reconeixement posa de relleu el salt quantitatiu en recollida de residus que han experimentat les comarques del Montsià i Baix Ebre en els darrers anys. L’esforç de les administracions competents, el Consorci de Residus del Montsià i el Rebé (Consorci de Residus del Baix Ebre), així com l’assistència tècnica del CODE i, per suposat, la col∙laboració voluntària dels ciutadans, han permès assolir aquests bons resultats. En aquest sentit, cal recordar que ambdues comarques van apostar pel model de recollida mitjançant àrees compactes, on els ciutadans troben al seu abast les 5 fraccions de residus, la qual cosa facilita la recollida selectiva perquè han de realitzar una única ruta per reciclar.
Reconeixement als 126 municipis catalans amb els índexs més alts de recollida selectiva
font: GenCat
Aquests municipis situen la recollida selectiva igual o per sobre del 55% del total de residus
· L’Agència de Residus de Catalunya treballarà amb el sector de l’embalatge del producte alimentari per aplicar estratègies d’ecodisseny orientades a la prevenció, el reciclatge i la reciclabilitat i reutilització dels envasos
El director de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), Josep Maria Tost, i la representant del Fòrum Estratègia Catalana Residu Zero, Mercè Girona, han lliurat avui diplomes de reconeixement als 126 municipis catalans amb alts índexs de recollida selectiva (igual o superior al 55% de recollida selectiva bruta, segons les darreres dades oficials). Amb aquests reconeixements, es vol reconèixer la tasca desenvolupada per aquests municipis en benefici de la recuperació de residus i, per tant, en la reducció de la dependència dels sistemes finalistes -la incineració i els dipòsits. Alhora, es pretén animar la resta de municipis que continuïn avançant per obtenir alts resultats de recollida selectiva, i poder fer créixer aquesta llista.
El lliurament s’ha celebrat en el marc del II Fòrum Estratègia Catalana Residu Zero. El Fòrum, integrat per diverses administracions locals, entitats ciutadanes, empreses, universitats i altres entitats, té com a objectiu desplegar processos de canvi i impulsar mesures polítiques, tècniques i econòmiques que permetin assolir l’objectiu que s’ha anomenat “Residu i emissió zero”.
“Residu Zero” no vol dir que realment no es produeixi cap residu. Consisteix a avançar cap a una economia circular en què tot residu pugui ser transformat en matèria primera des d’un punt de vista que es maximitzi la sostenibilitat. També es tracta d’evitar la generació de residus innecessaris, la disposició en dipòsits controlats i incineradores mentre puguin ser reutilitzats, reciclats o compostats, la generació dels que no puguin ser assimilats pel medi, i aquells pels que no hi hagi cap tecnologia sostenible que els pugui integrar o transformar en un nou producte.
En aquest sentit, segons el director de l’ARC, ha arribat el moment d’emprendre el camí del disseny ecològic, de l’ecodisseny. Segons Tost, cal treballar amb productes que siguin més eficients pel que fa a l’ús de recursos, i que els productes es fabriquin tenint en ment que el disseny ecològic pot ser la clau. És per això que l’ARC començarà a treballar amb el sector de l’embalatge del producte alimentari per aplicar estratègies orientades a la prevenció, el reciclatge i la reciclabilitat i reutilització dels envasos.
L’estratègia “residu zero” és d’abast internacional. Podeu trobar algunes iniciatives agrupades a la Zero Waste International Alliance (GAIA) (www.zwia.org) i, en l’àmbit europeu, a la Zero Waste GAIA Europe (www.zerowasteeurope.eu).
Aquests municipis situen la recollida selectiva igual o per sobre del 55% del total de residus
· L’Agència de Residus de Catalunya treballarà amb el sector de l’embalatge del producte alimentari per aplicar estratègies d’ecodisseny orientades a la prevenció, el reciclatge i la reciclabilitat i reutilització dels envasos
El lliurament s’ha celebrat en el marc del II Fòrum Estratègia Catalana Residu Zero. El Fòrum, integrat per diverses administracions locals, entitats ciutadanes, empreses, universitats i altres entitats, té com a objectiu desplegar processos de canvi i impulsar mesures polítiques, tècniques i econòmiques que permetin assolir l’objectiu que s’ha anomenat “Residu i emissió zero”.
“Residu Zero” no vol dir que realment no es produeixi cap residu. Consisteix a avançar cap a una economia circular en què tot residu pugui ser transformat en matèria primera des d’un punt de vista que es maximitzi la sostenibilitat. També es tracta d’evitar la generació de residus innecessaris, la disposició en dipòsits controlats i incineradores mentre puguin ser reutilitzats, reciclats o compostats, la generació dels que no puguin ser assimilats pel medi, i aquells pels que no hi hagi cap tecnologia sostenible que els pugui integrar o transformar en un nou producte.
En aquest sentit, segons el director de l’ARC, ha arribat el moment d’emprendre el camí del disseny ecològic, de l’ecodisseny. Segons Tost, cal treballar amb productes que siguin més eficients pel que fa a l’ús de recursos, i que els productes es fabriquin tenint en ment que el disseny ecològic pot ser la clau. És per això que l’ARC començarà a treballar amb el sector de l’embalatge del producte alimentari per aplicar estratègies orientades a la prevenció, el reciclatge i la reciclabilitat i reutilització dels envasos.
L’estratègia “residu zero” és d’abast internacional. Podeu trobar algunes iniciatives agrupades a la Zero Waste International Alliance (GAIA) (www.zwia.org) i, en l’àmbit europeu, a la Zero Waste GAIA Europe (www.zerowasteeurope.eu).
Front comú de Godall amb altres pobles que no veuen la TDT [VIDEO]
Font: La Marfanta
Els ajuntaments de les Terres de l’Ebre que encara no tenen accés a tots els canals de la televisió digital terrestre estan decidits a fer un front comú per aconseguir que la Generalitat es face càrrec del cost de la instal·lació de les torres de comunicacions i dels equips tècnics necessaris. Dos anys després de l’anomenada apagada analògica, encara hi ha poblacions com Godall, Paüls, Alfara de Carles, Caseres i una part de la Galera, que no poden rebre correctament tots els canals de la TDT, i només poden veure la televisió a través de les emissions via satèl·lit o per internet. En aquest sentit, l’alcalde de Godall, el socialista Francesc Miró, ha explicat aquest dimarts que la Generalitat no es vol fer càrrec dels costos per garantir la cobertura de la TDT. En el cas de Godall, el pressupost per portar la TDT és d’uns 90.000 euros, tot i que aquesta població ja disposa d’una torre pròpia de telecomunicacions. És per això que els alcaldes d’aquests ajuntaments ebrencs ja han acordat demanar una reunió amb presidència de la Generalitat i amb la Diputació de Tarragona.
De fet, es dóna la casualitat que la Generalitat déu a l’Ajuntament de Godall uns 100.000 euros, d’una obra feta l’any passat que el consistori va haver de pagar per avançat. I això, sense comptar els 40.000 euros del Fons Català de Cooperació. L’alcalde de Godall ho ha detallat durant una entrevista a l’informatiu matinal Primera Columna. Una entrevista que els veïns de Godall no han pogut veure en directe a través de Canal 21 Ebre, per la falta de cobertura de TDT.
D’altra banda, Miró ha lamentat el nou retard en les obres de la variant de la carretera N-340 a l’Aldea, com a conseqüència de les retallades en el pressupost general de l’Estat per al 2012. Segons l’alcalde de Godall, els ajuntaments de les Terres de l’Ebre haurien de fer un front comú perquè l’Estat execute d’una vegada les obres de la variant de l’Aldea, i també la futura autovia A-7. Miró ha assenyalat que l’autovia de l’interior és una infraestructura fonamental per al desenvolupament de les poblacions de la plana del Montsià, com ara Godall o la Galera.
2012-05-27
Maragall visita les oliveres mil·lenàries d'Ulldecona
Link La Marfanta: Maragall visita les oliveres mil·lenàries d'Ulldecona
Pasqual Maragall, president de la Generalitat de Catalunya del 2003 al 2006, ha estat en una visita privada a Ulldecona, tot recorrent el Museu natural d’Oliveres Mil·lenàries de l’Arión -propietat de la família Porta i Ferré- i també la finca veïna -propietat de la família Beltran Ferré-. Entre les dues finques, superen les 200 oliveres mil·lenàries, amb més de 3,50 metres de perímetre de tronc a 1,30 metres del sòl, i estan a la cara nord de la serra de Godall, prop del nucli de població de La Miliana. Maragall, acompanyat dels propietaris Lluís Porta Ferré i Maria José Beltran Ferré, i d'un reduït grup d’amics, va anar admirant els diferents exemplars d’oliveres més singulars, i que ja són conegudes com la Farga 1 i 2, declarades arbres monumentals per la Generalitat de Catalunya al 1997. També “la de la pota”, “el polp” o “mater”. D'altra banda també se li va explicar tot el procés seguit per posar en valor aquestes oliveres i el seu oli, gràcies al projecte Oli i Oliveres Mil·lenàries del Territori del Sénia, en el que participen 8 molins de tota la zona: quatre catalans i quatre més de valencians.
Nous presidents comarcals d’ERC al Baix Ebre i el Montsià
LINK: Nous presidents comarcals d’ERC al Baix Ebre i el Montsià (Ribera Online)
El passat divendres, 16 de març, i dissabte, 17 de març, Esquerra ha dut a
terme els seus congressos comarcals ordinaris per escollir els nous presidents i
les noves permanents comarcals. En tots quatre, només es va presentar una
única candidatura per comarca i, d'acord amb el percentatge de militants
actuals que tenen, els congressos del Montsià i el Baix Ebre van escollir,
respectivament, 1 i 2 consellers nacionals. Cal destacar que justament
aquestes dues comarcals han renovat el president; així, al Montsià, el regidor
ampostí Jesús Auré ha substituït en el càrrec Carles Gonzàlez, i al Baix Ebre,
el militant de Tortosa Joan Antoni Pons ha substituït Jordi Gaseni. Pel que fa a
la resta de presidents comarcals, Josep Maria Sàez ha estat reescollit per la
Ribera d'Ebre i Ramon Jornet, per la Terra Alta.
Pel que fa a l'elecció dels consellers nacionals, al marge dels presidents
comarcals designats directament, el Montsià va escollir el regidor rapitenc
Josep Caparrós i el Baix Ebre el regidor calero Jordi Gaseni i el militant tortosí
Marc Puigdoménech.
La composició de les noves executives comarcals d'Esquerra a les Terres de
l'Ebre després de celebrar els congressos és la següent:
Baix Ebre
Presidència i Conseller Nacional – Joan Antoni Pons (Tortosa)
Secretaria d'Organització – Teresa Moreso (Roquetes)
Secretaria d'Administració i Finances – Josep Antoni Navarro (Camarles)
Secretaria d'Imatge i Comunicació – Irene Negre (L'Aldea)
Secretaria de la Dona – Montserrat Andreu (Tortosa)
Secretaria de Política Municipal – Sònia Bertomeu (Deltebre)
Secretaria de Política Parlamentària – Daniel Moliné (El Perelló)
Vocal – Jordi Monclús (Benifallet)
Vocal – Joan Esteve Guillaumet (L'Ampolla)
Vocal – Cinta Ortega (Xerta)
Vocal – Oscar Ortiga (Deltebre)
Montsià
Presidència i Conseller Nacional – Jesús Auré (Amposta)
Secretaria d'Organització – Araceli Subirats (Ulldecona)
Secretaria d'Administració i Finances – Sònia Tomàs (Masdenverge)
Secretaria d'Imatge i Comunicació – Marc Ferreres (Amposta) Ebre Ebre
Secretaria de la Dona, Educació i Joventut – Èrika Ferraté (la Ràpita)
Secretaria de Política Municipal – Laureano Torren (Godall)
Secretaria de Política Parlamentària i Institucional – Joan Salvador Balagué (Sant
Jaume d'Enveja)
Vocal – Oriol Amat (La Sénia)
Vocal – Marc March (Santa Bàrbara)
Ribera dEbre
Presidència i Conseller Nacional - Josep Maria Sáez (Miravet)
Secretaria d'Organització - Montserrat Perelló (Tivissa)
Secretaria d'Administració i Finances - Francesc Barbero (Flix)
Secretaria d'Imatge i Comunicació - Montse Viña (Móra la Nova)
Secretaria de la Dona - Cristina Pueyo (Móra d'Ebre)
Secretaria de Política Municipal - Pere Muñoz (Flix)
Secretaria de Política Parlamentària - Fidel Ciurana (Benissanet)
Vocal - Mariano Martin (Móra d'Ebre)
Terra Alta
Presidència i Conseller Nacional – Ramon Jornet (La Fatarella)
Vicepresident – Josep Llop (Corbera d'Ebre)
Secretaria d'Organització – Aleix Faneca (el Pinell de Brai)
Secretaria d'Administració i Finances – Neus Sanromà (Arnes)
Secretari de Política Econòmica – Josep Maria Alcoverro (el Pinell de Brai)
Secretaria d'Imatge, Comunicació i Formació – Francesc Martínez (Arnes)
Secretaria de la Dona – Muntsa Cabetas (Arnes)
Secretaria de Política Municipal i Parlamentària – Paulí Fontoba (Calaceit)
Secretaria de Política Social – Helena Massegosa (Gandesa)
Secretaria de Política Cultural – Raül Faneca (la Fatarella)
Vocal – Joaquim Pedrola (Gandesa)
Vocal – Doménec Ardevol (la Fatarella)
Vocal – Francesc Fidel (Bot)
Vocal – Sebastià Frixach (Corbera d'Ebre)
Amb batalles de farina
Subscriure's a:
Missatges (Atom)