En moltes poblacions de les Terres de l'Ebre va començar-se una cruenta persecució del clergat i la destrucció dels seus béns. És important analitzar la psicologia que els guiava, l'home republicà es considerava ateu, descregut i enemic de l'església catòlica, així doncs, podem considerar l'anticlericalisme com a un element important en l'aixecament popular de juliol a les nostres comarques.
El bisbat tortosí s'havia erigit en un focus hostil al triomf del Front d'Esquerres, alhora que va mesclar-se massa sovint amb els conspiradors antirepublicans. Aquest factor portaria conseqüències veritablement tràgiques amb una sagnant revolta contra la sotana, i amb el foc com a imatge destructora que destruïa les esglésies de Tortosa, la nit del divendres 31 de juliol de 1936. També a Godall i a Xerta, es produïren la crema d'imatges de verges i sants, i resta de béns materials de l'Església.
El periodista Lluís Climent, en el seu llibre Rojos en Tarragona, un dels típics reculls parcials dels esdeveniments elaborat pels guanyadors, fa un esment de la crema del temple parroquial campredonenc.
Els autors materials van ser uns milicians ampostins, amb la complicitat d’alguns membres del Comitè Antifeixista Local. Un testimoni clarificador ens el va donar el polític campredonenc Joaquim Gauxachs Favà[1], que va presenciar els esdeveniments amb impotència, però va aconseguir salvar diversos llibres parroquials de la foguera.
