Núvol.cat
Jordi Mas López no és un poeta convencional. La publicació d’El crit i l’eco (Godall Edicions) enllaça amb la tradició d’haikus avantguardistes iniciada per Salvat-Papasseït i Josep Maria Junoy.
Les seixanta-tres peces que conformen l’obra intenten unir dos móns
radicalment oposats, i paradoxalment indestriables: el cos i la natura.
Ara bé: com retratar poèticament el paisatge canviant dels boscos de la
Baixa Segarra? Com aconseguir esbossar simbòlicament unes escenes
inevitablement volàtils?
A Europa, la relació del poetes contemporanis amb el seu entorn ha estat
força bipolar. O bé encaminada a reflectir les emocions del flâneur quan
transita pels carrers de la societat industrial, o bé avesada a
l’exaltació del poder i majestuositat de la naturalesa, concebuda com a
font purificadora de l’esperit humà. Dos estils literaris que, mèrits al
marge, han reduït la importància del “jo poètic” a la insignificança.
Article complert a: http://www.nuvol.com/critica/jordi-mas-lopez-el-cami-i-el-silenci/
