Els tickets del dinar es podran adquirir fins aquest divendres (23) a la nit.
2012-11-22
4ª MARXA BTT FIRA DE L'OLI (UC Santa Bàrbara)
Ajornada la 4ª Marxa BTT que s'havia de realitzar per la Serra de Godall la setmana passada al proper dia 25 de novembre.
Mes info:
http://ucsbarbara.blogspot.com.es/
Mes info:
http://ucsbarbara.blogspot.com.es/
El nuevo ´trasvase´ hacia el Ebro
Una investigación realizada en el acuífero del Maestrazgo ha confirmado la existencia de una surgencia frente a la playa de Alfacs, en Tarragona.
Del Maestrat a Les Alfacs. La confrontación hídrica entre comunidades autónomas de los últimos años rozó el esperpento, como cuando se reclamaba el trasvase del Ebro a tierras valencianas recordando que el río Bergantes, que pasa por Morella, aporta 50 hm3 al año a la cuenca del Ebro. Ahora se sabe que no es la única transferencia hídrica que sale de la C. Valenciana. Bajo tierra, miles de metros cúbicos generados en El Maestrat terminan en una playa de Tarragona.
JOSÉ SIERRA VALENCIA El acuífero del Maestrazgo, responsable de los ingentes volúmenes de agua que surgen bajo el mar frente a la Sierra de Irta, genera también un flujo subterráneo, cuyos caudales están por determinar todavía, que acaba siendo aprovechado en los acuíferos subterráneos del Montsiá y Godall, en Cataluña, o se pierden mezclados con el agua salada de la playa de Alfacs, muy cerca ya del Delta del Ebro.
La prestigiosa revista Journal of Hidrology ha publicado un artículo de los investigadores del Instituto Tecnológico y Minero de España (ITGE) Miguel Mejías y Bruno Ballesteros, entre otros, en el que ha quedado recogido el conocimiento adquirido en los últimos años sobre el acuífero del Maestrazgo.
Con casi 2.400 kilómetros cuadrados de superficie, el acuífero profundo del Maestrazgo genera cada año unos recursos por infiltración de la lluvia que oscilan según los autores y el método empleado pero que podrían estimarse en 394 hm3 millones de metros cúbicos de agua al año, casi la mitad del volumen de agua del Ebro que la Comunitat Valenciana y Murcia reclamaban.
A 450 metros de profundidad
El problema del acuífero del Maestrazgo es la profundidad de su zona saturada, que supera los 450 metros de media desde la superficie terrestre incluso en lugares muy próximos a la costa, lo que hace inviable su aprovechamiento pese a la creciente demanda agrícola, industrial y turística. Por otra parte, y ahí radica la particularidad de este acuífero, la descarga de este gran volumen de agua se produce a través de manantiales situados en el fondo del Mediterráneo de imposible explotación. Del mismo modo, el acuífero no permite desvelar los secretos de su descarga subterránea y los científicos se han visto obligados a utilizar sofisticadas técnicas entre las que destaca el monitoreo de la temperatura del agua del mar a través de imágenes térmicas infrarrojas tomadas por sensores situados a bordo de un avión.
Las mediciones de la salinidad -menor donde hay una descarga subterránea de agua dulce- y de gas radón, asociado al agua procedente del acuífero, han permitido identificar y cuantificar las descargas, algunas ya conocidas como la de las Fuentes de Alcossebre o Torre Badum y otras que habían permanecido ocultas hasta ahora, como la que se produce a través de otros acuíferos situados en Cataluña y la que tienen también una surgencia marina poco estudiada en la playa de Les Alfacs.
Entre las aportaciones de los últimos estudios realizados en la zona, los autores del artículo destacan el descubrimiento de un flujo de agua subterránea que partiendo del norte del acuífero del Maestrat, en el sector conocido como Turmell, adquiere la dirección Oeste-Este. "Por lo tanto, no todas las aguas subterráneas son drenadas al mar en la costa de Sierra de Irta", explican. Una parte sale a través del acuífero Vinarós-Peñíscola y "más probablemente" a través de los acuíferos de Montsiá y el acuífero costero carbonatado de Godall. La presencia del isótopo de Radón (222Rn) unido a un acusado descenso de la salinidad ha permitido identificar, según los autores, una descarga submarina que se situaría cerca de Les Cases d'Alcanar y frente a la playa de Alfacs, prácticamente en el Delta del Ebro.
Sobre el volumen de estas descargas no existen todavía estudios. Para los autores, es necesario dirigir futuras investigaciones a la cuantificación de la descarga submarina que se produce dentro de la playa de Alfacs, así como en la plataforma continental situada entre Torre Badum y Torre Nova, donde se han detectado "anomalías".
2012-11-21
Èxit del simulacre d'incendi d'Endesa a Amposta
L’objectiu de la companyia és prevenir incidents a les subestacions i estar preparats per actuar de manera segura i efectiva.
Endesa ha finalitzat amb èxit un simulacre d’incendi a la subestació d’Amposta, a la comarca del Montsià, dins dels plans de prevenció i seguretat que la Companyia realitza de forma itinerant a les instal·lacions de tot Catalunya. L’objectiu és posar a prova l’activació dels Plans Operatius d’Emergència per així prevenir incidents als complexos i estar preparats per actuar de manera segura i efectiva en el cas de produir-se’n, minimitzant d’aquesta manera el temps de resposta.
El foc a la instal·lació s’hauria produït arran d’un curtcircuit a la instal·lació, la qual cosa hauria provocat un incendi a la sala de cel·les de transformació de mitja tensió, es va activar l’alarma d’incendis de la central i, de retruc, es va alertar el Centre de Recepció d’Alarmes i el Centre de Control, ubicats a la seu de la Companyia a Barcelona. Immediatament després es va mobilitzar el personal de guàrdia i, a la vegada, l’equip d’intervenció per atendre l’emergència, els quals van ser els primers en desplaçar-se urgentment a la subestació. Un cop valorada la situació, els empleats van comunicar-la al Cap d’Intervenció, el qual transmetria – en cas real– tota la informació al Centre de Control i al d’Emergència per tal d’activar els Serveis Exteriors d’Urgència, com el 112 i el CECAT.
La subestació en qüestió dóna servei a 15.000 clients repartits entre els municipis de l’Aldea, Deltebre, Roquetes, Tortosa i les seves pedanies de Campredó i Vinallop, al Baix Ebre; i Amposta, Freginals, Godall, la Galera, Masdenverge, Sant Carles de la Ràpita, Sant Jaume d’Enveja i Santa Bàrbara, al Montsià.
2012-11-16
Planers pels Bous presenten la Quarta Gala Taurina
Ximo Martí diu que fan falta actes com aquets per apropar encara més la feta a la societat
(J.Roig).-Per quart any consecutiu,la Fira de l’ Oli de Santa Bàrbara serà el marc de la Gala Taurina i lliurament de premis del Concurs de Ramaderies,Vila de Santa Bàrbara que organitza la penya taurina local “Planers pels bous” i que servirà per donar a conèixer les ramaderies guanyadores que van participar a les tardes de bous de les darreres festes majors .
Ximo Martí, portaveu de la penya , ens recordava que les ramaderies que van competir enguany i que opten a algun dels 5 premis instaurats , van ser les de Vicent Benavent,Fernando Machancoses,Felix Ozcoz,Hilari Princep i Joana Fumadó . Martí volia agrair la presència a l’ acte dels ramaders tot i la distància que tindran que recorre alguns des de els seues llocs d ‘origen per assistir-hi.
Ximo Martí reivindicava també des el programa de bous radiofònic “Espai Taurí” l’ organització de més actes socials com aquesta Gala o la conferència que es va fer fa unes setmanes a Godall, per que cal apropar la festa dels bous a la gent i demostrar que va més enllà de les tardes taurines a les festes dels nostres pobles.
La Gala taurina de Santa Bàrbara tindrà lloc demà dissabte a les set i mitja de la tarda a la carpa de conferències i al decurs de la mateixa es donaran a conèixer els premis al millor bou,a la millor vaca,a la millora ramaderia,el millor detall i el millor bou embolat. També es projectarà un vídeo resum de 10 minuts amb els millors animals de la quarta setmana traurien de Santa Bàrbara .
Martí deia sentir-se molt satisfet per la feina feta per la comissió de bous i la penya planera i deia : “Ara som un referent, hem estat nomenats per l’Agrupació de Penyes i Comissions taurines de les Terres de l’Ebre per a optar als premis que convocarà enguany, també per primer cop, com a
- Millor setmana taurina
- Millor tarde de vaques
- Millor presentació de Bous Cerrils, Cuvillo i Torrestrella
- Millor bou embolat cerril
- Millor cartell Bous cerrils de les Penyes taurines de les Terres de l’Ebre”
2012-11-06
El C.F. Godall s'imposa al derbi amb la Galera amb un contundent 6-1
El Godall necessitava una victoria com aigua de maig, i ha estat aquesta setmana quan amb la visita de la Galera s'ha pogut treure l'espina que portava clavada.
L'equip rival venia amb el presentiment (reforçat per la classificació) de poder endur-se sense massa problemes el derbi, però just al contrari, aquests han acabat rebent un fort correctiu per part dels locals que s'han imposat 6 a 1 amb gols de: Xavi Gilabert, Robert 3, Oriol y René. Per part de la Galera, el gol de l'honor ha estat obra de Fibla.
http://www.icompeticion.com/torneo/aficionados-cuarta-catalana-catalunya-g20/45/jornada/9
El aceite de los olivos milenarios
2012-11-01
Aprofitant les oportunitats
Avui es festiu i aprofitem per a sortir en la MTB per la Serra del Tossal i de Godall, de moment no hi ha massa cacera cosa que facilita el circular pels montes sense perill de ser tirotejat o insultat per algun que es pensa que es el propietari dels camins.
Sortim del poble pujant pel sender del Castell a petició dels Jordis "Fabre i Castell" la pujada esta humida però allí on no es pedra la tracció es molt bona. Anem pujant i cap al tub avancem a dos jovenets que pugen a peu per a després baixar com a llams. Arribem dalt i seguim el recorregut de la cursa del Sudactiu arribant a la carretera de les Moles i passant pel túnel aquí anem a buscar per carretera el sender que puja al puig i va cap al Pantanet, però en lloc de baixar pel camí provem de passar pel sender bàsicament de caçadors cap al Camp de Tiro, en una mica de neteja seria ciclable i interessant.
Pugem al Tossal pels senders acompanyats en tot moment per les mosques, bufff quin munt, una vegada dalt baixem i recordant vells temps fem les senderes que voregen la serra de Godall fins arribar a Godall per on passem en busca de l'Area de Mig Ambient on posem aigua i fem un mos.
Després complim del desig de JC i pugem pel sender conegut per natros de la Vertical, per on es fa difícil pujar pel desnivell i per la humitat de les pedres. Passem per la Roca Alta que es l'encreuament del sender que nosaltres pugem i la baixada del DH de Godall.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)