2016-03-24

Sant Vicenç viurà una de les processons més antigues

font: El Punt



Activitats de Setmana Santa del Consorci del Museu de les Terres de l'Ebre




Com ja sol ser habitual, el Consorci del Museu de les Terres de l'Ebre ha preparat per aquesta Setmana Santa diverses activitats culturals per gaudir en família i amics del patrimoni de les Terres de l'Ebre. 

Els ajuntaments d'Alcanar i Sant Carles de la Ràpita han organitzat, a través del Servei Educatiu i Turístic, diverses visites guiades per mostrar el patrimoni local. 

En el cas concret d'Alcanar,es farà una visita guiada gratuïta a la Casa O'Connor el divendres a les 17:30h i una visita al Poblat Iber de la Moleta del Remei el dissabte a les 11h.

A Sant Carles de la Ràpita, per segon any consecutiu, hi ha programades dues rutes teatralitzades de "Monges, pirates i colons. De quan Sant Carles només era la Ràpita": una a les 11h en català i una a les 17h en castellà. Aquestes visites, a diferència de les organitzades a Alcanar, no són gratuïtes i tenen un cost total de 5€. 

A més de les visites guiades, diversos equipaments del Consorci del Museu de les Terres de l'Ebre, han ampliat els seus horaris per tal de fomentar les visites tant de públic local com turista. És el cas per exemple del Centre d'Interpretació de la Serra de Godall, que obrirà també diumenge de 10 a 13h; o del Centre d'Interpretació Viure al Poble de Masdenverge, que obrirà també el dissabte de 11 a 13h, tot i que tancarà dijous, dia d'obertura habitual. 

A més, en diferents equipaments de la Xarxa "Ebre, Natura i Cultura" és podran visitar, a més de les exposicions permanents, les exposicions temporals "100 anys del vapor Anita (1915-2015)" al Museu de les Terres de l'Ebre (Amposta), "El Montsià. Pobles i gent, paisatges i cultura" al CI Viure al Poble (Masdenverge), "Plomes i colors. Il·lustradors d'aus a les Terres de l'Ebre" al Museu de la Mar de l'Ebre (Sant Carles de la Ràpita), i "IV Mostra d'Arquitectura de les Terres de l'Ebre" al Ca Don Ventura (Flix), que tot i no formar part de la xarxa també ha 
comptat amb el MTTE pel que fa a la producció i el muntatge de l'exposició.

A les Terres de l’Ebre, Ensenyament ofereix un 35% més de places de P3, respecte el padró



A les Terres de l'Ebre, Ensenyament fa una oferta inicial de places de P3 respecte al padró més àmplia que els cursos anteriors. Així doncs, a P3 s'ofereixen 2.163 places, 560 més de les que correspondrien segons el padró, que preveu 1.603 infants, el que suposa un 35% més de places ofertades inicialment respecte els nens i nenes empadronats. Aquests càlculs s'han realitzat en base a una ràtio de 25 alumnes a P3, la ràtio definitiva però la determinarà la matrícula, que en el curs passat de mitjana va ser de 20,34 per a P3. 

Quant als criteris i els procediments seguits per determinar l'oferta inicial del curs 2016-2017 cal destacat que els Serveis Territorials d'Ensenyament han hagut de fer la programació donant resposta a la davallada d'alumnat de P3, segons el padró un nombre de 77 infants menys. Tenint en compte aquestes dades, els Serveis Territorials d'Ensenyament i les administracions locals s'han reunit en les taules mixtes de planificació i han treballat en el marc de la coresponsabilitat per a acordar l'oferta més adequada a cada municipi emprant criteris qualitatius.


Pel que fa als criteris, el Departament ha programat l'oferta de 2163 places a P3 i de les 1914 places de 1r d'ESO, amb l'objectiu de donar resposta a les necessitats d'escolarització per a garantir el dret a l'educació de tothom, harmonitzant-lo amb els drets individuals dels alumnes i de les famílies, assegurant d'aquesta manera la qualitat de l'educació i la cohesió social. 

Ampliació de dos projectes pilot

A més a més, de cara al curs 2016-2017 s'amplia el pla experimental per a la implantació del 1r cicle d'educació infantil en escoles rurals. Concretament, es preveu un increment a les ja existents el curs passat als municipis de Freginals, Godall i Mas de Barberans. Es duu a terme en municipis amb baixa densitat de població, amb un nombre d'infants d'1-3 anys molt reduït, i sempre amb el compromís de l'ajuntament i l'acord del centre educatiu i les famílies.

D'altra banda, també s'amplia el pla pilot corresponent a la jornada contínua a primària. Així doncs, per al curs vinent horària a més de l'Escola Sant Jordi de l'Ametlla de Mar, és possible la incorporació d'alguna escola més al pla pilot 2016-19. Les escoles que participaran en el pla pilot garanteixen l'equitat als alumnes i compleixen els criteris específics establerts que consten amb l'acord de tota la comunitat educativa.

Per primera vegada tots els alumnes de Catalunya que estan cursant segon cicle d'educació infantil, primària i ESO, consten en el Registre d'alumnes de Catalunya (RALC) i tenen un identificador de l'alumne, que els centres han comunicat a les famílies per millorar el procés de preinscripció i matrícula. L'objectiu d'aquest registre és tenir una visió integrada per disposar del coneixement i la identificació de cada alumne, i que alhora permeti desenvolupar el seu dossier personal d'aprenentatge.

Calendari de preinscripció

La preinscripció escolar per al curs 2016-17 començarà el proper 30 de març i acabarà el 7 d'abril. La majoria de sol·licituds de preinscripció seran pel primer curs de l'educació infantil de segon cicle (P3), que és quan els nens i nenes comencen a assistir a les escoles, i el primer curs d'ESO, que és quan inicien els estudis als instituts. La matriculació s'haurà de realitzar del 13 al 17 de juny per als alumnes d'infantil, primària i primer d'ESO i, entre el 27 de juny i l'1 de juliol, per als de segon, tercer i quart d'ESO. 

En relació als criteris d'admissió dels alumnes, s'incorpora enguany una novetat pel que fa a la puntuació per a obtenir prioritat en l'accés a una plaça, específicament pel que respecta a l'adscripció de centres. La novetat és que només es consideraran centres únics a efectes de preinscripció quan l'adscripció sigui d'una única escola a un únic institut. D'aquesta manera, s'aconsegueix que en casos d'adscripció múltiple -de diverses escoles a diversos instituts- l'existència de germans en el centre només atorgui prioritat per a l'accés a aquell centre en concret. 


Causes trobades

font: El Periódico



2016-03-18

Un ampli programa lúdic i cultural completa la XIII Fira de l'Oli i l'Espàrrec de Godall

cal dir que era la XIII Fira (no la XII)


font: La veu de l'Ebre

Minuscularidades

font: Culturamas

Por Rebeca del Casal


Ahondar en la luminosidad
Mucho suele escarbar la literatura en oscuridad y desgarro, es menos frecuente que las letras paseen por la luz, o que recorran esa nitidez que es el equilibrio. Minuscularidades, primer libro de la poeta Emilia Conejo (filóloga, traductora y editora), es un precioso ejemplo de este recorrido. “Están los que se quedaron colgando de ese acantilado propio, incapaces de aferrarse a la roca por no perder la vista del abismo y poder describirlo en asonante. // Enfrente, los que cruzaron (o no) el desfiladero y tienen tatuada la mano que acompaña, consuela, apunta siempre centrífuga aunque a veces se golpee el pecho en arrebatos furtivos. // Las vistas desde uno y otro lugar son muy diferentes. (…) Pasar de un lado a otro es más fácil de lo que parece”.

Con prólogo de Pedro Provencio y acertado título, Minuscularidades estrena la colección Alcaduz de la editorial Godall. Es una obra whitmaniana en su vitalidad y su exaltación de lo pequeño, con algo de Dickinson en la limpidez con que transita los dos lados de la existencia, el oscuro y el luminoso, sin caer en ningún momento en la negación (tan acorde a la moda-dictadura del pensamiento positivo) ni en el pesimismo. El resultado es un ejercicio de madurez, un sólido comienzo de recorrido consciente de que estamos hechos de pequeños momentos y de que lo trascendente no es más importante que lo cotidiano. O mejor dicho, lo cotidiano es trascendente, no hay que realizar ninguna rancia división entre la vida y lo literario (recomiendo efusivamente esta entrevista a la autora: promoartyou.com). A ratos, tiene ese olor a amanecer que se desprende de algunos poemas de Claudio Rodríguez “y entre bambalinas el aroma a abrazo recién/ hecho, nariz con nariz y sol de leche”, y algo de su admirada Olga Orozco, en esa fecundidad verbal con que parece hacer papiroflexia con el lenguaje.

La de Emilia es una escritura-manantial, refresca y calma la sed, fluye por un campo semántico que recorre la naturaleza, la tribu y la urbe, lo privado y lo público. También es un surtidor, un remolino ascendente de hojas secas, prisas, música y objetos. Construido, en su mayor parte, desde un yo y un nosotros que nos remiten todo el rato a un sentimiento de pertenencia, a una existencia individual no aislada, marcada por unas pautas de convivencia algo herméticas, cuya fragilidad es descrita con ternura “nadie llora fuera de su cabaña”, “llueven hacia dentro los isleños”. Pero también describe una humanidad llena de vida, “somos eso y un niño en un triciclo que gorjea bullicios”, “somos pueblo, muchedumbre, capital de selva”, “nadie nos avisó de este rito encriptado. / De la plena contradicción de la felicidad. / De la madurez”. También encontramos algunos poemas que recuerdan a un cuento de hadas, pues ser social lleva implícito cuidar de la prole, y la descendencia no es algo individual que deba ocurrir exclusivamente de puertas a dentro, ni mucho menos una verdad absoluta en que las familias se zambullen con el rumbo prefijado “hoy lavaremos a nuestros cachorros en una/ brisa fresca que nos recuerde que vivimos en pleno mar”, “Inaugura el umbral una certidumbre de antónimos/ siameses. Nacen hijos como dudas, criamos en/ paralelo a verdades y punzadas”.
Los poemas de Minuscularidades suelen ocupar no más de una página, de la que rebosa sabiduría y plenitud, y están plagados de fogonazos, giros y frescas combinaciones que consiguen, con sencillez, imágenes con muchísima fuerza “abrirme el aria en canal, enferma / de tanto hurgar en ella con los cariños sin esterilizar”. La soledad, la prisa, la incertidumbre, temas que son tratados con serenidad “Corredores de fondo navegan a la deriva. / De sus ojos se sueltan enjambres de ríos que penetran un calor barrica de roble”, “contenemos el aire que precede a la tormenta”, “hacemos castillos en los relojes de arena”, “se quieren los corredores de fondo; se aman y rugen a partes iguales”, “Nosotros, los urgentes(…)hacemos de la prisa un arte zen(…)y adoramos a la diosa Ahora”. La poesía se liberó del corsé hace mucho tiempo, y gracias a ello ahora podemos disfrutar de estas orfebrerías centradas en el contenido y en la vida.

2016-03-16

Fem una ullada: 13a Fira de l'oli i l'espàrrec de Godall

font: Canal 21





Avanç editorial: ‘Rufaga d’un’, primer llibre de poemes traduït al català de Mark Strand

font: Vilaweb


La petita editorial Godall edicions publica per primera vegada aquest poeta d'origen canadenc, amb traducció i pròleg de Joan Todó.


Aquesta setmana arribarà a les llibreries el volum ‘Rufaga d’un’, edició bilingüe que conté vint poemes de Mark Strand (Summerside, Canadà, 1934–Brooklyn, Nova York, 2014), per primera vegada en versió catalana, que és obra del també poeta i escriptor Joan Todó, que també signa el pròleg. Diu Todó: ‘Strand, sovint, es dedica a presentar-nos enigmàtiques paràboles, endevinalles amb paisatges solitaris, en ruïnes, espais on ha desaparegut tota presència humana. O bé va girant al voltant d’una sèrie d’elements (gent vora un llac, gent que espera un vaixell en un port, trobades socials, llocs nevats, homes que es transformen en gos) que van apareixent amb regularitat en els seus versos, gairebé com variacions. Però tot ho fa amb un control tonal admirable, que li permet combinar sàviament humor i tristesa. I aquí, en aquest control del to, rau el verí que l’aparent facilitat de la seva poesia oculta. Perquè el to correcte, trobar el to exacte, és potser (i tan poc que s’hi pensa) un dels problemes més difícils a l’hora d’aixecar un poema.’ Llegiu alguns poemes

Hem demanat a l’editora de Godall, Matilde Martínez Sallés, que ens expliqui el perquè d’aquesta aposta. Diu: 
«L’Abraham Mohino Balet i la Mònica Miró Vinaixa em van fer conèixer la poesia de Mark Strand i em van dir que mai no s’havia publicat cap llibre seu en català. Aleshores el vaig llegir i vaig quedar enlluernada pel seu estil aparentment sobri i senzill, però ple de cops amagats, de revelacions lluminoses. Per això vaig decidir que l’editaria a la nostra col·lecció de poesia, ‘Cadup’, i que n’encarregaria la traducció a Joan Todó. Conec en Joan i m’agrada la seva poesia, el seu estil. Em va demanar conèixer l’obra de Mark Strand i, després de la lectura, va acceptar el repte de seguida. No va costar gens posar-nos d’acord en el llibre que es traduiria i fins aquell moment tot va ser molt planer. Els únics problemes van ser els llarguíssims tràmits per aconseguir els drets d’autor de Mark Strand, que gestiona la Wilye Agency Ltd. Un cop ens van dir que sí, també es van allargar moltíssim tots els tràmits posteriors. Jo no sabia que estava en contacte amb una agència colossal i molt difícil. La meva ignorància i la meva tossuderia (els escrivia un e-mail cada setmana) van fer possible que tot arribés a bon port i que el llibre que ara presentem hagi pogut publicar-se. Estic molt satisfeta d’aquesta publicació perquè la traducció i el pròleg que n’ha fet el Joan Todó són d’una gran qualitat, perquè la coordinació editorial i la correcció de Tina Vallès han estat com sempre impecables i perquè el disseny del llibre, fet pel Xavi Simó (Qüestions.cat) és esplèndid. Ara, els lectors catalans podrà conèixer i degustar la poesia de Mark Strand.»



Segons que s’explica en la contracoberta: ‘La mirada de Mark Strand il·lumina detalls de la vida corrent (un floc de neu, el pati vermell del darrere de la casa, el got de whisky) per revelar-nos-en el sentit més fondo i transcendent: el tòpic i el sublim es fonen en cada paraula i, de la lectura, en resta la sensació que qualsevol instant de la vida, per banal que sigui, és imprescindible per entendre el nostre lloc en el món, per fer de la privacitat de cadascú una obra mestra, el refugi en què ens construïm i ens arrelem.’
I també: ‘Strand ofereix poesia depurada, fa metafísica de la quotidianitat, i, presidint-ho tot, hi col·loca el temps que esborra la vida i que, per això mateix, és font de dolor i alhora motiu de celebració. Amb paraules de dicció clara, una destresa narrativa indiscutible i el batec d’aquella pulsió elegíaca que neix de la lucidesa, aquesta obra extraordinària, amb què Strand va guanyar el premi Pulitzer de poesia l’any 1999, és no sols una fita cabdal de l’anomenat minimalisme líric nord-americà sinó un referent imprescindible de la literatura contemporània.’

La Fira de l'Oli i l'Espàrrec de Godall obre les portes

font: Diari de Tarragona (13-03-2016)


2016-03-10

Godall celebra aquest cap de setmana la Fira de l'Oli i l'Espàrrec

font: Diari de Tarragona


13ª Fira de l'Oli i l'espàrrec 2016

font: Devina.es

Godall celebrará este fin de semana su 13ª Feria del Aceite y el Espárrago

Habrá degustaciones, visitas guiadas, concursos, talleres y charlas, así como otras actividades deportivas y culturales.

Este fin de semana Godall celebrará una nueva edición de su tradicional “Feria del Aceite y el Espárrago”, en la que se mostrará la calidad de los productos típicos que se producen en la zona.

El evento, organizado por la Agrícola Catalana i Secció de Crèdit de Godall, SCCL, iniciará el próximo sábado 12 de marzo, a las 9:30 horas, con la apertura del recinto ferial y la realización de la Décima Tirada Intercomarcal de Bolos.

Durante la mañana hay programadas diversas actividades culturales y, a las 12:30 h., se llevará a cabo la inauguración oficial, a cargo de Rosabel Arbó, de la Oficina Comarcal del Montsià, del Departamento de Agricultura, Ganadería, Pesca y Alimentación.

Por la tarde las autoridades locales visitarán los diferentes expositores, siguiendo la dinámica de años anteriores, y habrá también actuaciones musicales y de baile. Puedes consultar la programación completa aquí:






El domingo continuarán las charlas, centradas en temas agrarios relacionados con el sector del aceite, y también habrá un concurso de espárragos y un taller impartido por los “Castellers” de Tortosa.

Durante los días de la feria, además de degustaciones de “panoli” y aceite de la Cooperativa, se realizarán visitas guiadas al nuevo molino, para entender mejor cual es el proceso de elaboración del “oro líquido”.

Este cuenta con una Denominación de Origen Protegida (DOP) en las comarcas del Baix Ebre y Montsià y ha ganado diversos concursos con la marca “Lacrima Olea”,que cuenta con las variantes de aceite virgen y virgen extra.

Los organizadores del evento han expresado su deseo de que en estas fechas haya una gran afluencia de visitantes que acudan a probarlo, procedentes de otras localidades próximas como Vinaròs, Amposta, Alcanar o Sant Carles de la Ràpita.

Agregan que hay preparadas diversas actividades para los más pequeños, entre las que destacan los castillos inflables, la elaboración de piezas de barro en el taller impartido por el maestro artesano Joan Cortiella y el concurso de dibujo “Cartell próxima fira”, para niños y niñas de entre 3 y 16 años.


La Junta Directiva del CF Santa Bàrbara vol recanvi

font original: La Plana Ràdio 

A l’Assemblea Extraordinària del passat divendres es va anunciar que una bona part plegarà el proper 30 de juny.
També es va aprovar l’acord de col•laboració amb el CF Godall que permet a aquest club veí poder jugar a la 2ª catalana.


(J.Roig/T.G.).-El passat divendres i al nou Hotel d’Entitats, el CF Santa Bàrbara va celebrar una Assemblea extraordinària on, entre altres temes, es va aprovar l’ acord de col•laboració establert amb el CF Godall i que s’ha de ratificar a l’assemblea general del proper mes de juny. Eduard Roldán, secretari de l’entitat explicava a La Plana Ràdio que aquest acord permet al Godall poder jugar a la 2ª Catalana, desprès de que l’equip assolís aquesta categoria. Segons la normativa de la Federació Catalana de Futbol, per poder jugar a aquesta categoria els clubs han de tenir, com a mínim, un equip de futbol base. Com no era el cas del CF Godall, es va establir aquest acord que especifica, a grans trets, que el club godallenc té la seua estructura del futbol base lligada al CF Santa Bàrbara.


En la mateixa Assemblea extraordinària, l’actual Junta Directiva van anunciar la seva renúncia a continuar dirigint el club un cop finalitzi el mandat, el proper 30 de juny. Roldán deia que aquesta voluntat de renuncia s’anuncia ara per donar temps a que es pugui formar un nou equip directiu  que es faci càrrec dels més de 100 esportistes que gestiona actualment el club. Per motius personals i professionals una bona part de la junta plegarà “per donar pas a sang i propostes noves i perquè pot ser pot haver-hi qui pensa que ja portem massa temps al cap davant del club, en el meu cas, per exemple, jo ja porto 9 anys”, justificava el secretari del club.
Finalment, també es va aprovar la publicació de la llista de socis i sòcies del club, actualment 240, o els protocols d’emergència i seguretat.

2016-03-02

Godall, decidit a rebre senyal de TDT



Els cinc ajuntaments ebrencs que encara no reben senyal, presentaran una moció als ajuntaments ebrencs demanant que recolzin la seva petició.
Teresa Esmel, alcaldessa de Godall, diu que els veins dels pobles petits, tenen dret a rebre els mateixos serveis que la resta de ciutadans.


foto: jonmotar
(J.Roig/T.G.).-Els ajuntaments de les Terres de l’Ebre que encara no tenen accés a tots els canals de la televisió digital terrestre tornen a fer un front comú per demanar que la Generalitat es faça càrrec del cost de la instal•lació de les torres de comunicacions i dels equips tècnics necessaris per poder veure tots els canal de la TDT.
Ara farà quatre anys ja ho van intentar sense aconseguir-ho, per això, i segons avançava l’alcaldessa de Godall, Teresa Esmel , al programa “Món local” de La Pl
ana Ràdio, han decidit tornar a reivindicar el seu dret a rebre els mateixos serveis que la resta de territori, per això ja han tingut una primera reunió els municipis afectats, han demanat una reunió amb el Delegat del Govern i presentaran una moció als ajuntaments ebrencs demanant que recolzin la seua petició.
Sis anys després de l’anomenada apagada analògica, encara hi ha poblacions com Godall, Paüls, Alfara de Carles, Caseres i una part de la Galera, que no poden rebre correctament tots els canals de la TDT, i només poden veure la televisió a través de les emissions via satèl·lit o per internet.

url de la notícia original amb audio:  aquí