2006-01-31
Castellwind aixecarà a Tivissa una planta d'aerogeneradors
(Diari de Tarragona)
La inversió de l empresa gallega pot crear 100 llocs de treball directes com a mínim
Castellwind, empresa de capital gallec, ha mostrat la ferma voluntat d aixecar una planta d ensamblatge d aerogeneradors al futur polígon industrial del Mollò, situat entre Tivissa i Móra la Nova. En declaracions al Diari, el president de la societat, Juan Ignacio Lizaur, ha explicat que el Govern de la Generalitat ha rebut amb satisfacció la iniciativa, que podria generar un mínim de 100 llocs de treball directes. La planta subministraria els aerogoneradors a les tres centrals eòliques projectades per la societat a les Terres de l Ebre.
Castellwind i un grup d inversors catalans formen Castellwind-03, societat encarregada de la promoció del parc eòlic al terme de Tivissa, de 120 megawatts de potència.
Es tracta del projecte amb la tramitació administrativa més avançada, donat que tant el projecte industrial com l estudi d impacte ambiental s han entregat a l administració catalana.
La central, ubicada a la partida de la Toa, al sud del municipi, estarà formada per una quarantena d aerogeneradors de fins a 82 metres d alçada i una potència unitària d entre 2,3 i 2,5 megawatts. L energia generada s evacuarà en direcció a la subestació elèctrica que Endesa preveu construir al terme de Garcia.
El president i màxim accionista de Castellwind, Juan Ignacio Lizaur, espera resoldre la seva tramitació administrativa dins el 2006 per iniciar les obres l any 2007.L empresa i l Ajuntament de Tivissa van signar ara fa uns mesos un contracte segons el qual el consistori rebrà 901.960 euros anuals en concepte de compensació per la cessió dels terrenys municipals on s aixecarà la central.
La xifra s ingressaria durant 30 anys, cicle de vigència inicial de la central eòlica, prorrogable cada cinc anys fins a un màxim de 50 anys.
Una segona societat, anomenada Castellwind-05, projecta la construcció d un parc eòlic en uns terenys entre GODALL i Ulldecona, a la comarca del Montsià. L empresa hi ha instal·lat dues torres de mesurament. Un cop finalitzi el termini establert per realitzar les medicions presentarà el projecte i l estudi d impacte ambiental. En aquest cas, la potència de la central vorejarà els 60 megawatts.
Ulldecona i Godall demanen assessorament a la Generalitat davant les peticions per instal·lar parcs eòlics a la serra de Godall
(Intracatalònia 24-01-2006)
Ulldecona Montsià . Els alcaldes d Ulldecona i Godall s han reunit aquest dimarts amb el director de l Institut Català d Energia ICAEN , Ferran Ralea , per demanar li assessorament davant les peticions que han rebut per instal·lar parcs eòlics a la serra de Godall . La portaveu i regidora de Medi Ambient de l Ajuntament d Ulldecona , Núria Ventura , ha explicat a l ACN que tot i que no hi ha cap proposta en ferm , sí que estan en contacte amb cinc o sis empreses interessades .
Medi Ambient aprova la declaració d impacte ambiental del canal Xerta-Sénia
Diari de Tarragona (18-01-2006)
El Departament de Medi Ambient va aprovar ahir favorablement la declaració d impacte ambiental d adequació del projecte de concessió del regadiu del canal Xerta-Sénia. La declaració es va aprovar amb la inclusió de condicions addicionals, com la de garantir el cabal mínim del riu Ebre que establirà el Pla integral de protecció del Delta de l Ebre, que no serà inferior a 100 metres cúbics per segon.
A més de garantir el cabal mínim del riu Ebre, la declaració d impacte ambiental també estableix que cada sector haurà d adequar la dimensió del bombament del canal telescòpic a les necessitats de l aigua per al reg i requerirà l informe favorable del Departament de Medi Ambient i Habitatge. En aquest sentit, el Departament ha recordat que el DARP ha modificat el projecte inicial introduint una conducció telescòpica als trams finals per tal que només es pugui conduir aigua per a reg, ja que aquest tipus de conducció va reduint el cabal de la canonada.
Regs eficientsEntre les principals condicions addicionals que inclou la declaració d impacte ambiental també destaca el fet que s hauran d establir uns regs eficients localitzats, amb telecontrol i amb uns consums màxims de 2.000 metres cúbics per hectàrea i any en reg de suport, i de 6.000 metres cúbics per hectàrea i any en cítrics i altres.
També es limitarà el reg de suport a l olivera a les zones dels secans d Ulldecona i GODALL, ja que és una zona d especial protecció de les aus (ZEPA), per a l esparver cendrós; a les zones del marge dret del canal fins al barranc de Sant Antoni, per garantir la connectivitat amb el Parc Natural dels Ports; i a les zones amb presència d oliveres mil·lenàries i singulars.
Treballar pels escacs
Diari de Tarragona (15-01-2006)
Josep Maria Alomà, actual secretari del Club d’Escacs Masdenverge, també va ocupar durant una època la presidència de l’entitat.
Josep Maria Alomà ha vist néixer i créixer el Club d’Escacs Masdenverge. L’actual secretari, que també va ocupar la presidència durant uns quants anys, a més de ser jugador, ha estat testimoni de l’evolució de l’entitat, que compta actualment amb uns 40 practicants. «Al principi competíem a Tercera Divisió i ara estem a Preferent, que és la màxima categoria en l àmbit provincial. Fa tres anys vam estar a Segona Catalana una temporada, però no vam poder mantenir-ho». Actualment, Josep Maria, que és subdirector d’una oficina bancària, porta el grup d’iniciació: «tots els dissabtes ensenyo als qui comencen a moure s dintre d’aquest esport». Per tal que el Club d’Escacs Masdenverge pugue caminar de la millor manera possible, es compta amb més persones que n ensenyen, entre les quals hi ha el fill de Josep Maria. Robert Alomà porta els dissabtes el grup més avançat del club. L’escaquista, mestre català i amb dues normes de Mestre internacional, treballa amb Robert Roiget, que fa classes al club i a nivell particular. També hi ha Marc Romeu, que s’encarrega del nivell mitjà.
És evident que el Club d’Escacs Masdenverge té un bon futur per endavant i entre els projectes que esperen complir destaquen: «el poder mantenir el bon nivell i assegurar-se el relleu generacional, i seguir col·laborant amb el projecte dels escacs a l’escola», apunta Josep Maria. L’any passat, l’IES Les Planes de Santa Bàrbara va introduir aquest esport entre els alumnes, i a través del club es va contractar Michel Accensi per poder fer classes extraescolars a Mas de Barberans, la Galera, GODALL i Freginals. L’objectiu és poder oferir el millor servei possible quant a ensenyament.
Construcciones 3G SA (Contregisa); Pavimentació i serveis, senyalització i simulació urbana, 1a fase.
(BOPT 28-01-2006)
2006/686 - AJUNTAMENT DE GODALL
Anunci
Publicació de l'adjudicació d'un contracte d'obres:
1. Entitat adjudicadora:
a) Ajuntament de GODALL
b) Dependència que tramita l'expedient: Secretaria General
c) Número d'obra: 2005/477
2. Objecte del contracte:
a) Descripció de l'objecte: pavimentació i serveis, senyalització i simulació urbana, 1a fase
b) Divisió per lots i número: no escau.
c) Lloc d'execució: casc urbà de la població
d) BOPT i DOGC de publicació de l'anunci de licitació: 206 (07/09/2005) i 4465 (08/09/2005)
3. Tramitació, procediment i forma d'adjudicació:
a) Tramitació: ordinària
b) Procediment: obert
c) Forma: subhasta
4. Pressupost base de la licitació:
Import total: 1.096.169,99 euros, IVA vigent inclòs
5. Adjudicació:
a) Data: 21 d'octubre de 2005
b) Contractista: CONSTRUCCIONES 3 G, SA (CONTREGISA), Polígon Tosses - Parcel·la núm. 6, d'AMPOSTA (Tarragona), NIF: A-43025766
c) Nacionalitat: espanyola
d) Import de l'adjudicació: 887.897,70 euros, IVA inclòs
Godall, 18 de gener de 2006. --- L'alcalde, Francesc J. Miró i Melich.
2006/686 - AJUNTAMENT DE GODALL
Anunci
Publicació de l'adjudicació d'un contracte d'obres:
1. Entitat adjudicadora:
a) Ajuntament de GODALL
b) Dependència que tramita l'expedient: Secretaria General
c) Número d'obra: 2005/477
2. Objecte del contracte:
a) Descripció de l'objecte: pavimentació i serveis, senyalització i simulació urbana, 1a fase
b) Divisió per lots i número: no escau.
c) Lloc d'execució: casc urbà de la població
d) BOPT i DOGC de publicació de l'anunci de licitació: 206 (07/09/2005) i 4465 (08/09/2005)
3. Tramitació, procediment i forma d'adjudicació:
a) Tramitació: ordinària
b) Procediment: obert
c) Forma: subhasta
4. Pressupost base de la licitació:
Import total: 1.096.169,99 euros, IVA vigent inclòs
5. Adjudicació:
a) Data: 21 d'octubre de 2005
b) Contractista: CONSTRUCCIONES 3 G, SA (CONTREGISA), Polígon Tosses - Parcel·la núm. 6, d'AMPOSTA (Tarragona), NIF: A-43025766
c) Nacionalitat: espanyola
d) Import de l'adjudicació: 887.897,70 euros, IVA inclòs
Godall, 18 de gener de 2006. --- L'alcalde, Francesc J. Miró i Melich.
BOE Lunes 9 enero 2006
Permiso de investigación «Ventalles» núm. 9.103 del
Registro minero de las Tierras del Ebro, con una superficie
de 6 cuadrículas mineras, para recursos de la sección C)
mármol.
Términos municipales: Freginals y Godall.
Fecha de otorgamiento: 19 de mayo de 2005.
Titular: «Mármoles Homedes, Sociedad Limitada».
Permiso de investigación «La Governa» núm. 10.029
del Registro minero de Catalunya, con una superficie de
12 cuadrículas mineras, para recursos de la sección C)
arcilla.
Registro minero de las Tierras del Ebro, con una superficie
de 6 cuadrículas mineras, para recursos de la sección C)
mármol.
Términos municipales: Freginals y Godall.
Fecha de otorgamiento: 19 de mayo de 2005.
Titular: «Mármoles Homedes, Sociedad Limitada».
Permiso de investigación «La Governa» núm. 10.029
del Registro minero de Catalunya, con una superficie de
12 cuadrículas mineras, para recursos de la sección C)
arcilla.
Llista sol·licitud de llicències: Mª Carmen Simó Ferré sol·licita llicència ambiental destinada a l'activitat de granja porcina...
Per part dels particulars i les següents empreses:
Ma CARMEN SIMÓ FERRÉ GRANJA PORCINA Polígon 26, parcel·la 276
Ma LLUÏSA LLEIXÀ GALIÀ GRANJA PORCINA Polígon 54, parcel·les 31 i 32
ROSA Ma VENTURA SIMÓ GRANJA PORCINA Polígon 38, parcel·la 1
LAURA MILLÀN MARTÍ GRANJA PORCINA Polígon 44, parcel·la 12
REGINA TOMÀS BEL GRANJA AVÍCOLA Polígon 18, parcel·la 2
s'ha sol·licitat el programa d'adequació a la Llei 3/1998 per a l'activitat sotmesa al règim de llicència ambiental, destinada a les activitats que s'indiquen i situades als diferents emplaçaments que s'esmenten ubicats al terme municipal de Godall.
En compliment del que disposa l'article 5.2.b del Decret 50/2005, de 29 de març, pel qual es desplega la Llei 4/2004, d'1 de juliol, reguladora del procés d'adequació de les activitats existents a la Llei 3/1998, de 27 de febrer, i de modificació del Decret 220/2001, de gestió de les dejeccions ramaderes, se sotmet a informació pública durant el termini de vint dies aquesta avaluació ambiental, per tal de que tots aquells que es considerin afectats per l'activitat esmentada, puguin efectuar les observacions i les reclamacions que creguin convenients.
L'expedient es podrà examinar a les dependències municipals durant les hores d'atenció al públic.
Ma CARMEN SIMÓ FERRÉ GRANJA PORCINA Polígon 26, parcel·la 276
Ma LLUÏSA LLEIXÀ GALIÀ GRANJA PORCINA Polígon 54, parcel·les 31 i 32
ROSA Ma VENTURA SIMÓ GRANJA PORCINA Polígon 38, parcel·la 1
LAURA MILLÀN MARTÍ GRANJA PORCINA Polígon 44, parcel·la 12
REGINA TOMÀS BEL GRANJA AVÍCOLA Polígon 18, parcel·la 2
s'ha sol·licitat el programa d'adequació a la Llei 3/1998 per a l'activitat sotmesa al règim de llicència ambiental, destinada a les activitats que s'indiquen i situades als diferents emplaçaments que s'esmenten ubicats al terme municipal de Godall.
En compliment del que disposa l'article 5.2.b del Decret 50/2005, de 29 de març, pel qual es desplega la Llei 4/2004, d'1 de juliol, reguladora del procés d'adequació de les activitats existents a la Llei 3/1998, de 27 de febrer, i de modificació del Decret 220/2001, de gestió de les dejeccions ramaderes, se sotmet a informació pública durant el termini de vint dies aquesta avaluació ambiental, per tal de que tots aquells que es considerin afectats per l'activitat esmentada, puguin efectuar les observacions i les reclamacions que creguin convenients.
L'expedient es podrà examinar a les dependències municipals durant les hores d'atenció al públic.
Pagesos del Montsià denuncien una onada de robatoris en camps d'oliveres en plena campanya de l'oli
El Punt (21-01-2006)
De mitjana, dos robatoris al dia. Les plantacions d'oliveres del Montsià pateixen, des de l'1 de gener, un assetjament per part de bandes organitzades que s'enduen les olives. La situació ha arribat a un punt límit. El gerent de la cooperativa de la Galera, Gerard Tomàs, víctima també d'aquests furts, explicava ahir la «sensació d'impotència» amb què afronten el problema. I és que, segons relata, només en l'última setmana, els lladres han perpetrat més de quinze robatoris a Godall, La Galera, Santa Bàrbara i Ulldecona, que, de mitjana, suposen una pèrdua d'entre 1.000 i 1.500 euros. Tomàs indica que cada vegada que els delinqüents fan un robatori solen prendre'ls prop de 2.000 quilos d'olives. Actuen tots de la mateixa manera. Ho fan a la llum del dia. «A la tarda, quan no hi som», segons Tomàs, s'enfilen als arbres i, amb l'ajuda d'uns rasclets, fan caure els fruits. «Si ho fessin amb màquines, els sentiríem», raona. Posteriorment, se'ls enduen en diferents tongades en furgonetes, amb sacs de quaranta quilos. A banda d'aquests perjudicis, Tomàs també explica que els lladres també intenten endur-se eines. «Ahir vaig anar a la caseta i vaig trobar la porta aixafada».Els pagesos reclamen al delegat del govern de les Terres de l'Ebre que incrementi els controls policials, ja que, segons exposen, ja han fet palesa la seva preocupació a la Guàrdia Civil, que els ha dit que no disposa de prou efectius per fer front als delinqüents.
També estudien la possibilitat de presentar una denúncia pels danys que estan patint en plena campanya de l'oli i, precisament, en un moment en què el quilo d'olives s'està venent a 0,90 euros el quilo, 40 cèntims per damunt del que és habitual.
Una trentena de veïns de Godall impedeixen que les màquines entrin al poble per començar unes obres.
Intracatalònia (2006-01-11)
Godall Montsià . Una trentena de veins de Godall han barrat el pas des de primera hora del matí a les màquines que havien de començar unes obres als carrers del municipi , i que suposaran el pagament d unes contribucions especials . La mobilització s ha fet a l avinguda Catalunya , a l entrada del poble , fins prop de les dotze del migdia quan les màquines han marxat . Els veins no accepten unes contribucions especials que no poden assumir per un projecte que ni tan sols coneixen , segons han denunciat .
El Govern desbloquea el conflicto vecinal de GODALL
La Vanguardia (13-01-2006)
Horas después de que los vecinos impidiesen por segundo día consecutivo el inicio de las obras de urbanización del 60% de las calles de GODALL (Montsià), por temor a otro Carmel, la Generalitat se involucró directamente ayer en el conflicto. Ante la gravedad del asunto y la petición expresa de la asociación vecinal del municipio, el delegado del Govern en las Terres de lEbre, Lluís Salvadó, se decidió a actuar personalmente como intermediario. La reunión entre todas las partes sirvió para desbloquear finalmente el conflicto.
Vecinos y Consistorio acordaron que las obras empezarán el martes, después de que se ultimase la creación de una comisión mixta que seguirá el proceso de las obras. Además, un grupo de técnicos visitará la zona el lunes para tranquilizar a los afectados y se rebajarán las contribuciones especiales que deben pagar los vecinos por la urbanización.
Antes, los vecinos habían cortado el principal acceso viario a GODALL para impedir que entrasen las máquinas. Los afectados sostienen que las obras, que incluyen la renovación de parte de las cloacas y el soterramiento de la red eléctrica, afectarán la estabilidad de sus casas, construidas sobre torrentes y barrancos que atraviesan este municipio de unos 700 habitantes. Además, los vecinos aseguraban que debían pagar entre 6.000 y 10.000 euros en forma de contribuciones especiales; el Consistorio sostiene que cada vecino no pagará más de 300 euros. Los vecinos, que habían presentado un recurso contencioso administrativo para paralizar las obras, se comprometieron ayer a retirarlo.
L'«efecte Carmel» fa que uns veïns d'un poble de l'Ebre bloquegin unes obres
El Punt (13-01-2006)
Els veïns de Godall van impedir l'inici de les obres. Foto: G.M. Una trentena de veïns van tallar ahir el principal accés al nucli urbà de Godall, al Montsià, amb l'objectiu d'impedir l'entrada de les màquines que han d'executar unes obres de millora al clavegueram del municipi, i que els obligaran a pagar una sèrie de contribucions especials que rebutgen. Els veïns també van denunciar la perillositat d'aixecar part del nucli urbà «sense disposar d'un estudi geològic».Els afectats van recordar que per Godall passen una gran quantitat de barrancs, i temen que si s'aixequen carrers pugui produir-se alguna esllavissada, com la que hi va haver al barri del Carmel de Barcelona.
Veïns de GODALL impedeixen soterrar una línia elèctrica
Temen esfondraments i es queixen del que pagaran per les obres
Uns 30 veïns de la localitat de GODALL van sortir ahir al carrer per impedir el pas de les màquines que havien de començar unes obres de soterrament d una línia elèctrica i de millora del clavegueram. Al.leguen que aquesta obra
Uns 30 veïns de la localitat de GODALL van sortir ahir al carrer per impedir el pas de les màquines que havien de començar unes obres de soterrament d una línia elèctrica i de millora del clavegueram. Al.leguen que aquesta obra
pot ocasionar esfondraments i que els suposa pagar elevades quantitats de diners en concepte de contribucions especials.
El projecte de l ajuntament supera el milió d euros i alguns dels veïns afectats, 160 en total, es queixen que es veuen obligats a pagar quantitats que en molts casos superen els 6.000 euros i en alguns arriben als 12.000.
El projecte de l ajuntament supera el milió d euros i alguns dels veïns afectats, 160 en total, es queixen que es veuen obligats a pagar quantitats que en molts casos superen els 6.000 euros i en alguns arriben als 12.000.
TRIBUNALS
Si les contribucions fossin raonables les acceptaríem però amb aquestes xifres és impossible, va dir un dels veïns que van tallar el trànsit a la carretera, una acció que preveuen repetir avui per obligar les màquines a recular. Els afectats demanen també un estudi geològic previ per por d esfondraments, tal com han denunciat davant els tribunals. Han assenyalat, fins i tot, que pot ser un cas similar al que va tenir lloc al Carmel de Barcelona.
Una trentena de veïns de Godall impedeixen que les màquines entrin al poble per començar unes obres.
Intracatalònia (2006-01-11)
Godall Montsià . Una trentena de veins de Godall han barrat el pas des de primera hora del matí a les màquines que havien de començar unes obres als carrers del municipi , i que suposaran el pagament d unes contribucions especials . La mobilització s ha fet a l avinguda Catalunya , a l entrada del poble , fins prop de les dotze del migdia quan les màquines han marxat . Els veins no accepten unes contribucions especials que no poden assumir per un projecte que ni tan sols coneixen , segons han denunciat .
Sara Arasa és la primera nena que ha nascut a les comarques tarragonines aquest 2006
El Punt (02-01-2006)
Va néixer quan passaven 25 minuts de la mitjanit a l'hospital Verge de la Cinta de Tortosa.
Sara Arasa Millán és la primera nena que ha nascut a les comarques tarragonines aquest 2006. La nena va néixer a l'hospital Verge de la Cinta de Tortosa quan només havien passat vint-i-cinc minuts del primer dia de l'any. La Sara va néixer de part natural, va pesar 3,650 grams i feia cinquanta centímetres. És filla de la parella formada per Luz Millán, de Godall, i Javier Arasa, natural de Santa Bàrbara, i té una germana de quinze anys.
Ahir al matí les visites a l'habitació 122 de l'hospital Verge de la Cinta eren constants. Familiars de la nounada i sobretot molts mitjans de comunicació van voler veure la primera nena del 2006 de les comarques tarragonines. La mare, Luz Millán, explicava ahir que, segons els metges, «la nena havia de néixer el dia 25», però el part es va endarrerir fins ahir. Els pares de la nena tenien previst fer un sopar de Cap d'Any a casa, a Godall, el poble on viuen, «per si de cas», segons explica la mare mateix. Però el dia 31 al migdia la Luz ja es va començar a trobar malament, i va ingressar a les cinc de la tarda a l'hospital de Tortosa, on va donar a llum aproximadament set hores i mitja més tard. Els pares de la nena no donen gaire importància al fet que sigui la primera tarragonina de l'any. «Però preferim que hagi nascut ara que no pas ahir o abans-d'ahir», assenyalava la mare, poques hores després d'haver donat a llum. Luz Millán hi va afegir que tant ella com la nena es trobaven molt bé. El segon naixement de les comarques tarragonines va tenir lloc cap a un quart de cinc de la matinada, al Pius Hospital de Valls. Va ser una altra nena, la Marwa, filla d'un matrimoni magribí que viu a Vila-rodona.
Va néixer quan passaven 25 minuts de la mitjanit a l'hospital Verge de la Cinta de Tortosa.
Sara Arasa Millán és la primera nena que ha nascut a les comarques tarragonines aquest 2006. La nena va néixer a l'hospital Verge de la Cinta de Tortosa quan només havien passat vint-i-cinc minuts del primer dia de l'any. La Sara va néixer de part natural, va pesar 3,650 grams i feia cinquanta centímetres. És filla de la parella formada per Luz Millán, de Godall, i Javier Arasa, natural de Santa Bàrbara, i té una germana de quinze anys.
Ahir al matí les visites a l'habitació 122 de l'hospital Verge de la Cinta eren constants. Familiars de la nounada i sobretot molts mitjans de comunicació van voler veure la primera nena del 2006 de les comarques tarragonines. La mare, Luz Millán, explicava ahir que, segons els metges, «la nena havia de néixer el dia 25», però el part es va endarrerir fins ahir. Els pares de la nena tenien previst fer un sopar de Cap d'Any a casa, a Godall, el poble on viuen, «per si de cas», segons explica la mare mateix. Però el dia 31 al migdia la Luz ja es va començar a trobar malament, i va ingressar a les cinc de la tarda a l'hospital de Tortosa, on va donar a llum aproximadament set hores i mitja més tard. Els pares de la nena no donen gaire importància al fet que sigui la primera tarragonina de l'any. «Però preferim que hagi nascut ara que no pas ahir o abans-d'ahir», assenyalava la mare, poques hores després d'haver donat a llum. Luz Millán hi va afegir que tant ella com la nena es trobaven molt bé. El segon naixement de les comarques tarragonines va tenir lloc cap a un quart de cinc de la matinada, al Pius Hospital de Valls. Va ser una altra nena, la Marwa, filla d'un matrimoni magribí que viu a Vila-rodona.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)