2006-12-19
2006-12-15
El Carnaval vol ser d’interès nacional
Font: La veu de l'Ebre
godall: Comencen els tràmits perquè Cultura aconseguisca el reconeixement
L’Ajuntament de Godall s’ha proposat rellançar un dels seus símbols d’identitat, el Carnaval, amb l’inici dels tràmits per aconseguir-ne la declaració de Festa d’Interès Nacional de Catalunya. Amb la col·laboració del departament de Cultura, s’acaba d’iniciar un treball de recerca sobre la història d’aquesta celebració i que serà determinant a l’hora d’aprovar la declaració.
L’estudi forma part de l’expedient de sol·licitud que s’ha de tramitar a través del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana. La petició es fa, finalment, al departament de Cultura, on s’ha d’aportar una memòria documentada sobre la història, característiques actuals, elements més destacats i implantació de la festa. La declaració s’acabarà fent per acord de govern que es pren a partir de l’expedient i després d’una audiència amb l’Ajuntament i el Consell Comarcal. Això, però, farà que l’obtenció del reconeixement es plantege a llarg termini. “Acabem de començar, anirà per llarg”, admet l’alcalde Francesc Miró, ja que, a més de l’estudi, caldrà que els tècnics de la Generalitat “vinguen a Godall i vegen com és el nostre Carnaval”.
Amb tot, Miró confia en les possibilitats del Carnaval ja que, amb “més d’un segle d’història” es tracta d’“un dels pocs de Catalunya que manté l’existència al llarg dels anys, fins i tot, durant el franquisme”. Un dels elements que es valorarà per aprovar la declaració és “l’arrelament” del Carnaval en una població que, de fet, la considera la seua festa major.
En canvi, l’alcalde confia a aconseguir amb més facilitat un altre distintiu, la declaració del Carnaval com a Festa d’Interès Comarcal, aprofitant que “ja és prou conegut per tothom”.
Ball, farina i disfressa
Una de les coses que intentarà aclarir l’estudi és l’origen d’alguns dels trets singulars del Carnaval godallenc. Un cas és el de la guerra de farina que es fa dissabte i dimarts, “l’únic exemple a Catalunya”, tot i que també es practica a altres punts de l’Estat. Miró apunta diverses explicacions: “es diu que va començar en un moment que la farina anava molt barata” i, en aquest sentit, recorda que “el cultiu del blat va estar molt arrelat a Godall”.
Un altre dels trets característics del Carnaval de Godall és el ball de disfresses en què els que van disfressats i amb màscares trauen a ballar els que no hi van. La disfressa també és una de les singularitats ja que “es fan amb robes i coses que trobes per casa” on el tret bàsic és la màscara feta “amb un sac de roba amb ulls, nas i un forat per la boca”.
godall: Comencen els tràmits perquè Cultura aconseguisca el reconeixement
L’Ajuntament de Godall s’ha proposat rellançar un dels seus símbols d’identitat, el Carnaval, amb l’inici dels tràmits per aconseguir-ne la declaració de Festa d’Interès Nacional de Catalunya. Amb la col·laboració del departament de Cultura, s’acaba d’iniciar un treball de recerca sobre la història d’aquesta celebració i que serà determinant a l’hora d’aprovar la declaració.
L’estudi forma part de l’expedient de sol·licitud que s’ha de tramitar a través del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana. La petició es fa, finalment, al departament de Cultura, on s’ha d’aportar una memòria documentada sobre la història, característiques actuals, elements més destacats i implantació de la festa. La declaració s’acabarà fent per acord de govern que es pren a partir de l’expedient i després d’una audiència amb l’Ajuntament i el Consell Comarcal. Això, però, farà que l’obtenció del reconeixement es plantege a llarg termini. “Acabem de començar, anirà per llarg”, admet l’alcalde Francesc Miró, ja que, a més de l’estudi, caldrà que els tècnics de la Generalitat “vinguen a Godall i vegen com és el nostre Carnaval”.
Amb tot, Miró confia en les possibilitats del Carnaval ja que, amb “més d’un segle d’història” es tracta d’“un dels pocs de Catalunya que manté l’existència al llarg dels anys, fins i tot, durant el franquisme”. Un dels elements que es valorarà per aprovar la declaració és “l’arrelament” del Carnaval en una població que, de fet, la considera la seua festa major.
En canvi, l’alcalde confia a aconseguir amb més facilitat un altre distintiu, la declaració del Carnaval com a Festa d’Interès Comarcal, aprofitant que “ja és prou conegut per tothom”.
Ball, farina i disfressa
Una de les coses que intentarà aclarir l’estudi és l’origen d’alguns dels trets singulars del Carnaval godallenc. Un cas és el de la guerra de farina que es fa dissabte i dimarts, “l’únic exemple a Catalunya”, tot i que també es practica a altres punts de l’Estat. Miró apunta diverses explicacions: “es diu que va començar en un moment que la farina anava molt barata” i, en aquest sentit, recorda que “el cultiu del blat va estar molt arrelat a Godall”.
Un altre dels trets característics del Carnaval de Godall és el ball de disfresses en què els que van disfressats i amb màscares trauen a ballar els que no hi van. La disfressa també és una de les singularitats ja que “es fan amb robes i coses que trobes per casa” on el tret bàsic és la màscara feta “amb un sac de roba amb ulls, nas i un forat per la boca”.
Els 66 barraquers denunciats el 2005 s'enfronten a judicis penals
Font: Diari de Tarragona
50 atestats aquesta temporada.
Segons dades de la Guàrdia Civil, el Seprona va dur a terme sis nits d'inspeccions, entre el 14 d'octubre i el 6 de novembre, en zones rurals de Mas de Barberans, Godall, Santa Bàrbara, ulldecona, Alcanar i Roquetes.
50 atestats aquesta temporada.
Segons dades de la Guàrdia Civil, el Seprona va dur a terme sis nits d'inspeccions, entre el 14 d'octubre i el 6 de novembre, en zones rurals de Mas de Barberans, Godall, Santa Bàrbara, ulldecona, Alcanar i Roquetes.
Es destinen 940.000 euros a millorar els camins
Font:Més Ebre.
Els treballs, a Montsià i Baix Ebre, formen part d’un paquet de millores de 4 milions a tot l’Ebre
El departament d’Agricultura invertirà en el primer trimestre 4 milions d’euros en la millora de camins rurals a les quatre comarques de l’Ebre.
Aquest dijous, el director general de Desenvolupament Rural, Josep Maria Besora, i el director dels serveis territorials del departament d’Agricultura a l’Ebre, Antoni Espanya, han presentat les actuacions que es començaran el proper mes de febrer. Al Montsià, s’invertiran 440.000 euros en la millora de camins rurals als municipis de la Galera, Godall, el Mas de Barberans i la Sénia. I, a la comarca del Baix Ebre, s’invertiran gairebé 500.000 euros en la millora de camins a Aldover, Xerta i Paüls.
Antoni Espanya ha dit que les inversions responen a la necessitat de «consolidar infraestructures agràries bàsiques malmeses en els aiguats del passat mes de setembre». Les obres consistiran, principalment, en la consolidació i millora dels camins, l’eixamplament dels camins o el formigonat en zones de múltiples pendents. Per la seua banda, Besora ha destacat que aquestes millores han de servir per millorar la xarxa de camins, perquè «uns bons camins garantixen els serveis als pagesos i a la resta del territori».
Els treballs, a Montsià i Baix Ebre, formen part d’un paquet de millores de 4 milions a tot l’Ebre
El departament d’Agricultura invertirà en el primer trimestre 4 milions d’euros en la millora de camins rurals a les quatre comarques de l’Ebre.
Aquest dijous, el director general de Desenvolupament Rural, Josep Maria Besora, i el director dels serveis territorials del departament d’Agricultura a l’Ebre, Antoni Espanya, han presentat les actuacions que es començaran el proper mes de febrer. Al Montsià, s’invertiran 440.000 euros en la millora de camins rurals als municipis de la Galera, Godall, el Mas de Barberans i la Sénia. I, a la comarca del Baix Ebre, s’invertiran gairebé 500.000 euros en la millora de camins a Aldover, Xerta i Paüls.
Antoni Espanya ha dit que les inversions responen a la necessitat de «consolidar infraestructures agràries bàsiques malmeses en els aiguats del passat mes de setembre». Les obres consistiran, principalment, en la consolidació i millora dels camins, l’eixamplament dels camins o el formigonat en zones de múltiples pendents. Per la seua banda, Besora ha destacat que aquestes millores han de servir per millorar la xarxa de camins, perquè «uns bons camins garantixen els serveis als pagesos i a la resta del territori».
2006-12-13
El 20 por ciento de tarraconenses sufre algún tipo de dolor crónico
TV3 dedica su Marató a esta sintomatología. Entidades y municipios de Tarragona se se sumarán a la Marató -la decimoquinta- con un centenar de actos.
Desde un bingo solidario en Godall a un karaoke en el Casal Cívic Camp Clar, el objetivo es recaudar fondos para financiar los proyectos que investigadores y centros médicos presenten a partir de la segunda quincena de enero.
Se pueden consultar todas las actividades de la Marató en la web www.tv3.cat/marato/
Plaça de jutge de pau titular (1): Termini per presentació d'instàncies.
Font: Butlletí Oficial de la Província de Tarragona
Anunci
Atès que el proper dia 28 de gener de 2007 finalitza el mandat de l'actual jutge de pau titular del municipi, de conformitat amb el que es disposa a l'article 4 i ss del Reglament núm. 3/1995, de 7 de juny, dels jutges de pau, que desenvolupa els articles 99 a 103 de la Llei orgànica 6/1985, de l'1 de juliol, del poder judicial, es posa en coneixement de totes les persones que estiguin interessades en desenvolupar el càrrec a renovar i reuneixin els requisits legals, poden presentar les seves instàncies durant el termini de VINT dies naturals a comptar de l'endemà de la publicació del present anunci al Butlletí Oficial de la Província de Tarragona. Transcorregut aquest termini, es procedirà a la seva elecció per part del Ple de l'Ajuntament.Anunci
Les esmentades sol·licituds s'hauran de presentar a la Secretaria General de l'Ajuntament, ubicat a la Pl. Mare Teresa Blanch, núm. 8, de dilluns a divendres en hores d'atenció al públic.
AnunciAtès que el proper dia 28 de gener de 2007 finalitza el mandat de l'actual jutge de pau titular del municipi, de conformitat amb el que es disposa a l'article 4 i ss del Reglament núm. 3/1995, de 7 de juny, dels jutges de pau, que desenvolupa els articles 99 a 103 de la Llei orgànica 6/1985, de l'1 de juliol, del poder judicial, es posa en coneixement de totes les persones que estiguin interessades en desenvolupar el càrrec a renovar i reuneixin els requisits legals, poden presentar les seves instàncies durant el termini de VINT dies naturals a comptar de l'endemà de la publicació del present anunci al Butlletí Oficial de la Província de Tarragona. Transcorregut aquest termini, es procedirà a la seva elecció per part del Ple de l'Ajuntament.Anunci
Les esmentades sol·licituds s'hauran de presentar a la Secretaria General de l'Ajuntament, ubicat a la Pl. Mare Teresa Blanch, núm. 8, de dilluns a divendres en hores d'atenció al públic.
2006-12-12
Contes de la vora del foc
Presenten «Hi havia una vegada...», un recull de contes que explicaven els iaios d'Ulldecona i del Montsià. El llibre inclou dos CD amb les gravacions dels narradors.
Maria Joana Minguet és mestra d'educació infantil d'Ulldecona i ja fa uns quants anys va començar a preocupar-se en veure que els xiquets i xiquetes del seu poble no jugaven als mateixos jocs que ella quan era menuda. «Ara preferixen els dibuixos animats o jugar a la Play», diu tot assenyalant: «Em feia molta pena que tot allò s'acabés perdent». Per evitar-ho va iniciar un treball de recerca parlant amb la gent gran del seu poble arran del qual l'any 1992 va treure a la llum un recull de jocs i de cançons. En aquell moment ja va començar a recopilar contes i a gestar Hi havia una vegada..., el recull de 27 contes que dimecres passat es va presentar a Tortosa davant la comunitat educativa de les Terres de l'Ebre.
...
Paraules com rogle, apocat, rabosa, són alguns exemples de la riquesa dialectal que inclou el llibre de Minguet. «Primer és l'esforç de recollir paraules i expressions i després hi ha la faena de transmetre-les», va assenyalar durant la presentació el professor de literatura catalana i escriptor ebrenc, Manel Ollé, autor del pròleg. La correcció lingüística ha estat a càrrec de la filòloga canareva Àngela Buj. «Aquest llibre pot ser una ferramenta interessant a l'hora de treballar el llenguatge col·loquial a les escoles», va dir Buj, tot matisant que algunes expressions del llibre no són correctes i s'haurien d'anar eradicant de la parla col·loquial, com per exemple dir qüento enlloc de conte.
Però a part del seu valor lingüístic no es pot obviar el valor dels continguts del llibre, els contes que els iaios explicaven als seus néts a la vora del foc quan no hi havia ni televisió, ni ràdio ni Play Station. Contes que s'han anat perdent i que als néts d'avui en dia no els estan arribant perquè els únics contes que els expliquen són els editats. «A mi la Caputxeta o els Set Cabrits també me'ls explicaven però simplement no els he posat al llibre perquè ja han estat editats, he optat pels que no s'han escrit mai», explica Minguet. Així entre les narracions cal destacar contes com La princesa que no reia mai, o El geperut i les bruixes, aquest últim no sabem si és local d'Ulldecona o universal, però el cert és que l'encarregada d'explicar-lo al llibre de Minguet, Carmen Salomón, veïna d'Ulldecona de 76 anys, situa la cova de les Bruixes on va el geperut del conte a la carretera de Godall. De fet, la serralada que separa els dos termes municipals es coneix amb el nom de serra de les Bruixes.
Maria Joana Minguet és mestra d'educació infantil d'Ulldecona i ja fa uns quants anys va començar a preocupar-se en veure que els xiquets i xiquetes del seu poble no jugaven als mateixos jocs que ella quan era menuda. «Ara preferixen els dibuixos animats o jugar a la Play», diu tot assenyalant: «Em feia molta pena que tot allò s'acabés perdent». Per evitar-ho va iniciar un treball de recerca parlant amb la gent gran del seu poble arran del qual l'any 1992 va treure a la llum un recull de jocs i de cançons. En aquell moment ja va començar a recopilar contes i a gestar Hi havia una vegada..., el recull de 27 contes que dimecres passat es va presentar a Tortosa davant la comunitat educativa de les Terres de l'Ebre.
...
Paraules com rogle, apocat, rabosa, són alguns exemples de la riquesa dialectal que inclou el llibre de Minguet. «Primer és l'esforç de recollir paraules i expressions i després hi ha la faena de transmetre-les», va assenyalar durant la presentació el professor de literatura catalana i escriptor ebrenc, Manel Ollé, autor del pròleg. La correcció lingüística ha estat a càrrec de la filòloga canareva Àngela Buj. «Aquest llibre pot ser una ferramenta interessant a l'hora de treballar el llenguatge col·loquial a les escoles», va dir Buj, tot matisant que algunes expressions del llibre no són correctes i s'haurien d'anar eradicant de la parla col·loquial, com per exemple dir qüento enlloc de conte.
Però a part del seu valor lingüístic no es pot obviar el valor dels continguts del llibre, els contes que els iaios explicaven als seus néts a la vora del foc quan no hi havia ni televisió, ni ràdio ni Play Station. Contes que s'han anat perdent i que als néts d'avui en dia no els estan arribant perquè els únics contes que els expliquen són els editats. «A mi la Caputxeta o els Set Cabrits també me'ls explicaven però simplement no els he posat al llibre perquè ja han estat editats, he optat pels que no s'han escrit mai», explica Minguet. Així entre les narracions cal destacar contes com La princesa que no reia mai, o El geperut i les bruixes, aquest últim no sabem si és local d'Ulldecona o universal, però el cert és que l'encarregada d'explicar-lo al llibre de Minguet, Carmen Salomón, veïna d'Ulldecona de 76 anys, situa la cova de les Bruixes on va el geperut del conte a la carretera de Godall. De fet, la serralada que separa els dos termes municipals es coneix amb el nom de serra de les Bruixes.
El vino acapara la mayoría de las ayudas a las cooperativas
Font: Expansión (7-12)
...En aceite, el mayor proyecto es el de Acomont, en el que se han unido las cooperativas de La Galera, Ulldecona, Godall, Mas de Barberans, Sant Gregori y Olivarera del Baix Ebre. Han instalado una envasadora para comercializar juntas su producción.
2006-12-04
2006-12-01
El Fòrum de Godall, un referent a la comunitat forera
El Fòrum de Godall, dia tras dia, s'està posicionant en un lloc privilegiat dintre el món d'internet.
Actualment estem gaudint de posicions privilegiades en quant a accès i visitants. Fins i tot durant algunes etapes de l'any, de pertànyer al "top ten" de foros de la web de referència: http://www.foromania.com
I es que les estadístiques per a un poble de 700 habitants son més que espectaculars:
Actualment estem gaudint de posicions privilegiades en quant a accès i visitants. Fins i tot durant algunes etapes de l'any, de pertànyer al "top ten" de foros de la web de referència: http://www.foromania.com
I es que les estadístiques per a un poble de 700 habitants son més que espectaculars:
(estadística superior extreta el dia 24-11-2006)
(inferior: 01-12-2006)
El fòrum de Godall és un espai que ens permet eliminar les barreres de la distància de tots aquells que estem interessats amb l'actualitat del nostre poble. Aquí, la gent opina, s'informa, pregunta i respon totes aquelles qüestions que tenen que veure (o no) amb el nostre poble i la comarca.
És una oportunitat que ens està otorgant la tecnologia actual per a mantindre una comunicació més propera entre tots els usuaris. Si a n'això li afegim que sempre hi ha entrades provinents de la "Televisió Digital de Godall (TlSyver)" , recordant antics programes que s'emetien setmanalment desde el maig de 1989 per la Televisió Local de Godall (i que tenen a dia d'avui un index de visualització equiparable al fòrum) fan d'aquest fòrum un referent inevitable per a tots els godallencs i godallenques.
Actuació de l'Agrupació Musical de Godall a la 46a fira de Mostres
L'agrupació Musical de Godall realitzarà una cercavila acompanyant a les autoritats i interpretarà diverses obres, entre les quals destaca el pasdoble "GODALL".
Vint-i-una basses regularan el reg al llarg del recorregut del Xerta-Sénia
Font : La Veu de l'Ebre
Fa més de trenta anys que només hi circula tinta, pel canal Xerta-Sénia. Aquest projecte, que en el seu orígen franquista havia de ser un transvasament, s’ha mirat durant molt de temps amb escepticisme, i darrerament sota la sospita que el destí final de l’aigua acabe sent el País Valencià, com al principi. Polèmiques encara molt vives que han deixat en segon pla com es gesta i les particularitats del projecte actual de regadiu.
Després de dècades d’escepticisme lògic amb què es pot mirar una obra inactiva durant més de trenta anys, el govern de la Generalitat manté que abans d’un mes i escaig han de començar a veure’s sobre el terreny els treballs de reactivació de l’ara anomenat projecte de regadiu del canal Xerta-Sénia.
...El futur canal principal tindrà forma “telescòpica”; és a dir, se n’anirà reduint progressivament la secció, tal com ha reiterat insistentment la Generalitat per eliminar suspicàcies sobre transvasaments.
A més, “tindrà un sistema de comportes fixes i mòbils automatitzades que permetran que l’aigua es quede emmagatzemada en diferents sectors del canal”, explica Lluís Cortiella, president de la Comunitat de Regants del Xerta-Sénia. A cada tram, set en total, hi correspon un sector de superfície per regar, determinat en funció dels barrancs i rambles més importants que travessa al llarg dels diversos termes municipals afectats: Aldover, Amposta, Freginals, la Galera, Godall, Mas de Barberans, Masdenverge, Roquetes, Santa Bàrbara, Tortosa, Ulldecona i Xerta.
Cada sector té, a més, tres subsectors, en funció de la cota en què es troba, i cada subsector tindrà tres basses. D’aquesta manera, al llarg del recorregut del canal hi haurà un total de 21 basses de regulació, que tindran capacitat per oferir una autonomia de tres dies durant el període de màxim consum....
Fa més de trenta anys que només hi circula tinta, pel canal Xerta-Sénia. Aquest projecte, que en el seu orígen franquista havia de ser un transvasament, s’ha mirat durant molt de temps amb escepticisme, i darrerament sota la sospita que el destí final de l’aigua acabe sent el País Valencià, com al principi. Polèmiques encara molt vives que han deixat en segon pla com es gesta i les particularitats del projecte actual de regadiu.
Després de dècades d’escepticisme lògic amb què es pot mirar una obra inactiva durant més de trenta anys, el govern de la Generalitat manté que abans d’un mes i escaig han de començar a veure’s sobre el terreny els treballs de reactivació de l’ara anomenat projecte de regadiu del canal Xerta-Sénia.
...El futur canal principal tindrà forma “telescòpica”; és a dir, se n’anirà reduint progressivament la secció, tal com ha reiterat insistentment la Generalitat per eliminar suspicàcies sobre transvasaments.
A més, “tindrà un sistema de comportes fixes i mòbils automatitzades que permetran que l’aigua es quede emmagatzemada en diferents sectors del canal”, explica Lluís Cortiella, president de la Comunitat de Regants del Xerta-Sénia. A cada tram, set en total, hi correspon un sector de superfície per regar, determinat en funció dels barrancs i rambles més importants que travessa al llarg dels diversos termes municipals afectats: Aldover, Amposta, Freginals, la Galera, Godall, Mas de Barberans, Masdenverge, Roquetes, Santa Bàrbara, Tortosa, Ulldecona i Xerta.
Cada sector té, a més, tres subsectors, en funció de la cota en què es troba, i cada subsector tindrà tres basses. D’aquesta manera, al llarg del recorregut del canal hi haurà un total de 21 basses de regulació, que tindran capacitat per oferir una autonomia de tres dies durant el període de màxim consum....
46a Fira de Mostres. Dia de la comarca, enguany dedicat a Godall
Article: AMPOSTA, PONT DE CULTURA (font: La veu de l'Ebre)
(Manel Ferré, primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament d'Amposta).
La historia d'un poble eminentment agrícola:
Les primeres dades de població es remunten al fogatjament del 1380, quan s'assenyalen setze focs a Godall. Se sap que el 1778 hi havia 162 habitants, que el cens de 1830 registrava 810 habitants i que el 1842 la xifra havia augmentat als 1.276. Aquest ascens es constatava el 1860 amb 1.774 habitants i aquell mateix any hi havia registrades 336 cases, una fàbrica d'aiguardent anomenada la Clàpia, el Mas del Pla, el Mas del Rei.
Ja dins la nostra era, des del 1975 Godall ha patit petites davallades, en bona part com a conseqüència de la manca de dinamisme dels sectors econòmics.
Actualment la població és de poc mes de 700 habitants. La població es considera bàsicament agrícola, tot i que darrerament ha tingut un important auge el sector serveis. Un dels principals atractius de la localitat es l'entorn natural que la rodeja, amb la serra de Godall presidint-la.
(Manel Ferré, primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament d'Amposta).
La historia d'un poble eminentment agrícola:
Les primeres dades de població es remunten al fogatjament del 1380, quan s'assenyalen setze focs a Godall. Se sap que el 1778 hi havia 162 habitants, que el cens de 1830 registrava 810 habitants i que el 1842 la xifra havia augmentat als 1.276. Aquest ascens es constatava el 1860 amb 1.774 habitants i aquell mateix any hi havia registrades 336 cases, una fàbrica d'aiguardent anomenada la Clàpia, el Mas del Pla, el Mas del Rei.
Ja dins la nostra era, des del 1975 Godall ha patit petites davallades, en bona part com a conseqüència de la manca de dinamisme dels sectors econòmics.
Actualment la població és de poc mes de 700 habitants. La població es considera bàsicament agrícola, tot i que darrerament ha tingut un important auge el sector serveis. Un dels principals atractius de la localitat es l'entorn natural que la rodeja, amb la serra de Godall presidint-la.
2006-11-27
2006-11-24
Molta participació i un nou rècord
Font: Diari de Tarragona / La Veu de l'Ebre
Un total de 59 participants prenen part en la Transplanes del Montsià.
Dins del programa d'activitats de la Fira de l'Oli de Santa Bàrbara, la Unió Ciclista de la localitat planera va organitzar la novena edició de les Transplanes del Montsià (pujada a Casetes Velles en BTT). Hi van prendre part 59 bikers (amb molt nivell), disposats a disfrutar d'una espectacular marxa, amb paratges impressionants.
En aquesta ocasió el guanyador absolut va ser Josep Betalú, establint un nou rècord de la prova en un temps de 53'55''. També cal destacar la meritòria segona posició en la general, i primer de la categoria M40, del local Vicent Sales, fent un registre total de 55'42''. En categoria M30, el vencedor i quart de la classificació general va ser el corredor Marc Roda, en un temps de 58'06''. De tots els inscrits, un total de 38 van poder coronar l'Alt de Casetes Velles dins del temps establert per l'organització, mentre que la resta (21) van tenir el seu final de pujada a la Cova del Vidre.
En la prova van prendre part ciclistes de Vinaròs, Rossell, Traiguera, Tortosa, Amposta, la Ràpita, Santa Bàrbara, la Galera, Godall, Ulldecona, Gandesa i Móra, i per a molts es tracta d'una marxa de referència per començar la seua posada a punt abans d'iniciar la temporada.
Dins del programa d'activitats de la Fira de l'Oli de Santa Bàrbara, la Unió Ciclista de la localitat planera va organitzar la novena edició de les Transplanes del Montsià (pujada a Casetes Velles en BTT). Hi van prendre part 59 bikers (amb molt nivell), disposats a disfrutar d'una espectacular marxa, amb paratges impressionants.
En aquesta ocasió el guanyador absolut va ser Josep Betalú, establint un nou rècord de la prova en un temps de 53'55''. També cal destacar la meritòria segona posició en la general, i primer de la categoria M40, del local Vicent Sales, fent un registre total de 55'42''. En categoria M30, el vencedor i quart de la classificació general va ser el corredor Marc Roda, en un temps de 58'06''. De tots els inscrits, un total de 38 van poder coronar l'Alt de Casetes Velles dins del temps establert per l'organització, mentre que la resta (21) van tenir el seu final de pujada a la Cova del Vidre.
En la prova van prendre part ciclistes de Vinaròs, Rossell, Traiguera, Tortosa, Amposta, la Ràpita, Santa Bàrbara, la Galera, Godall, Ulldecona, Gandesa i Móra, i per a molts es tracta d'una marxa de referència per començar la seua posada a punt abans d'iniciar la temporada.
La 46a Fira de Mostres d'Amposta homenatja la fidelitat dels més de 250 expositors
font: Diari de Tarragona
Amposta ja es prepara per una de les cites obligades del calendari festiu de la ciutat. La 46 edició de la Fira de Mostres obrirà les portes del 5 al 10 de desembre, amb l'objectiu d'assolir els 60.000 visitants i els sis milions d'euros en volum de negoci.
A hores d'ara ja no queda ni un metre quadrat lliure dels 30.000 que Fira Amposta posa a disposició dels expositors. De fet, el certamen vol esdevenir enguany un homenatge a la fidelitat dels visitants i sobretot de les empreses, «que han aconseguit que el recinte firal Terres de l'Ebre hagi quedat menut», segons va destacar l'alcalde, Joan Maria Roig.
Hi seran presents més de 250 indústries, entitats i organismes oficials, entre els quals hi haurà per primera vegada la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), en el marc dels 150 anys del canal de la dreta. El certamen reserva com sempre un apartat especial per a la ramaderia , el sector equí i la maquinària agrícola, a més d'incloure el 84 mercat del vehicle d'ocasió.
El Dia de la Comarca, organitzat pel Consell Comarcal del Montsià, estarà dedicat enguany al municipi de Godall.
2006-11-13
La sequera i la humitat han fet baixar la producció d'enguany
Font: La Veu de l'Ebre
Entrevista al President d'ACOBEM, Antoni Curto
Entrevista al President d'ACOBEM, Antoni Curto
2006-11-10
Uns 4.ooo pagesos volen regar amb l'aigua del canal Xerta-Sénia
Font: Diari de Tarragona
Davant l'inici de les primeres obres del regadiu Xerta-Sénia i la recent mobilització de la PDE contra el projecte, el Departament d'Agricultura (DARP) i la Comunitat General de Regants van voler deixar clar ahir la viabilitat i l'estat del projecte, així com 'l'ampli suport amb què compta entre el sector primari del Baix Ebre i el Montsià'.
Segons va explicar el president de la Comunitat, Lluís Cortiella, el regadiu té el vistiplau explícit d'uns 4.000 pagesos, propietaris d'11.571 hectàrees de les 16.480 que recull el projecte. «Això és el 70 per cent de la superfície prevista de reg, quan per tirar endavant un regadiu se necessita només el 50 per cent», assegurà.
Amb tot, aquestes dades es basen en una enquesta feta entre els propietaris de la zona l'any 2000. El nombre final de regants que s'adherirà al projecte dependrà, en bona mesura, del preu que hauran de pagar, uns costos que es concretaran en un termini màxim de sis mesos, segons admet Cortiella, «i seran assumibles per als regants, sobretot pel que fa a la superfície destinada al reg de suport».
D'aquesta manera, els regants volen desmentir un dels arguments de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE), que s'oposa al projecte per considerar la infraestructura un transvasament encobert a Castelló, i assegura que no existeix un cens clar dels regants.
Anar guanyant adhesions
Tant des del DARP com de la Comunitat, es confia arribar al cent per cent de la superfície prevista de regadiu, a mesura que aquest es vagi posant en marxa. «És el que ha passat a la major part dels regadius i el cas més recent és als Freginals. Es va partir de 375 hectàrees regables i els pagesos s'hi han anat incorporant, fins a arribar a les 514», explicà Cortiella.
Pel que fa a les finques de la zona que ja disposen de concessions, a través de pous de reg, es donarà l'opció d'incorporar-se o no a la Comunitat i la concessió del Xerta Sénia.
Les primeres obres del regadiu del Xerta- Sénia està previst que comencin a finals d'enguany o principis del 2007. Corresponen al primer tram del canal, que compta amb un pressupost de 9,117 milions d'euros.
Regs de Cataluna SA (Regsa) també ha licitat l'assistència tècnica de control de qualitat de les obres, captació, impulsió i canonada d'impulsió; s'han redactat els projectes de captació i impulsió, i estan en redacció el pla director i el projecte de xarxa primària i xarxa de distribució del primer sector, corresponent a Xerta i Aldover.
Segons les previsions de l'Administració, l'aigua pot arribar als camps d'aquesta zona el 2008.
Davant l'inici de les primeres obres del regadiu Xerta-Sénia i la recent mobilització de la PDE contra el projecte, el Departament d'Agricultura (DARP) i la Comunitat General de Regants van voler deixar clar ahir la viabilitat i l'estat del projecte, així com 'l'ampli suport amb què compta entre el sector primari del Baix Ebre i el Montsià'.
Segons va explicar el president de la Comunitat, Lluís Cortiella, el regadiu té el vistiplau explícit d'uns 4.000 pagesos, propietaris d'11.571 hectàrees de les 16.480 que recull el projecte. «Això és el 70 per cent de la superfície prevista de reg, quan per tirar endavant un regadiu se necessita només el 50 per cent», assegurà.
Amb tot, aquestes dades es basen en una enquesta feta entre els propietaris de la zona l'any 2000. El nombre final de regants que s'adherirà al projecte dependrà, en bona mesura, del preu que hauran de pagar, uns costos que es concretaran en un termini màxim de sis mesos, segons admet Cortiella, «i seran assumibles per als regants, sobretot pel que fa a la superfície destinada al reg de suport».
D'aquesta manera, els regants volen desmentir un dels arguments de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE), que s'oposa al projecte per considerar la infraestructura un transvasament encobert a Castelló, i assegura que no existeix un cens clar dels regants.
Anar guanyant adhesions
Tant des del DARP com de la Comunitat, es confia arribar al cent per cent de la superfície prevista de regadiu, a mesura que aquest es vagi posant en marxa. «És el que ha passat a la major part dels regadius i el cas més recent és als Freginals. Es va partir de 375 hectàrees regables i els pagesos s'hi han anat incorporant, fins a arribar a les 514», explicà Cortiella.
Pel que fa a les finques de la zona que ja disposen de concessions, a través de pous de reg, es donarà l'opció d'incorporar-se o no a la Comunitat i la concessió del Xerta Sénia.
Les primeres obres del regadiu del Xerta- Sénia està previst que comencin a finals d'enguany o principis del 2007. Corresponen al primer tram del canal, que compta amb un pressupost de 9,117 milions d'euros.
Regs de Cataluna SA (Regsa) també ha licitat l'assistència tècnica de control de qualitat de les obres, captació, impulsió i canonada d'impulsió; s'han redactat els projectes de captació i impulsió, i estan en redacció el pla director i el projecte de xarxa primària i xarxa de distribució del primer sector, corresponent a Xerta i Aldover.
Segons les previsions de l'Administració, l'aigua pot arribar als camps d'aquesta zona el 2008.
Dept. d'Educació i Universitats (DOGC núm. 4755 - 07/11/2006)
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya
RESOLUCIÓ EDU/3462/2006, de 24 d'octubre, per la qual s'anuncia la convocatòria de concurs de trasllats adreçada al personal funcionari i en pràctiques del cos de mestres per tal de proveir llocs de treball vacants en centres públics d'educació infantil i primària i als dos primers cursos de l'ESO en centres d'educació secundària i a centres de formació de persones adultes. (Pàg. 46536)
...
Municipi: 430680000 Godall. (43005418C)
CEIP Sant Salvador-ZER Montsià
...
RESOLUCIÓ EDU/3462/2006, de 24 d'octubre, per la qual s'anuncia la convocatòria de concurs de trasllats adreçada al personal funcionari i en pràctiques del cos de mestres per tal de proveir llocs de treball vacants en centres públics d'educació infantil i primària i als dos primers cursos de l'ESO en centres d'educació secundària i a centres de formació de persones adultes. (Pàg. 46536)
...
Municipi: 430680000 Godall. (43005418C)
CEIP Sant Salvador-ZER Montsià
...
2006-10-31
Mesures extraordinàries d'ajut a les explotacions agràries afectades pels aiguats
DEPARTAMENT D'AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA
ORDRE ARP/500/2006, de 25 d'octubre, per la qual s'estableixen mesures extraordinàries d'ajut a les explotacions agràries afectades pels aiguats dels dies 12, 13 i 14 de setembre i el tornado del 13 de setembre de l'any 2006, i se n'aproven les bases reguladores. (Pàg. 45382)
...
Municipis afectats:
Montsià: Alcanar, Amposta, Freginals, la Galera, Godall, Mas de Barberans, Masdenverge, Sant Carles de la Ràpita, Sant Jaume d'Enveja, Santa Bàrbara, la Sènia, Ulldecona.
...
ORDRE ARP/500/2006, de 25 d'octubre, per la qual s'estableixen mesures extraordinàries d'ajut a les explotacions agràries afectades pels aiguats dels dies 12, 13 i 14 de setembre i el tornado del 13 de setembre de l'any 2006, i se n'aproven les bases reguladores. (Pàg. 45382)
...
Municipis afectats:
Montsià: Alcanar, Amposta, Freginals, la Galera, Godall, Mas de Barberans, Masdenverge, Sant Carles de la Ràpita, Sant Jaume d'Enveja, Santa Bàrbara, la Sènia, Ulldecona.
...
2006-10-30
Camarles 2 - Godall 2
Gols:
1-0 (15) Juanjo, de penal.
1-1 (30) Vicent
1-2 (40) Robert
2-2 (80) Subi
(Crònica El Nou) Va ser un duel entre dos equips forts: resolt molt bé per part del Godall, que va tenir més mèrit que l'equip local. El Camarles no acaba d'aixecar vol i no fa el joc que està acostumat a ensenyar, a causa de la pressió amb què juguen els jugadors. (R.Forastero)
2006-10-24
2006-10-18
Expedient núm. 3/2006, de modificació crèdit pressupost 2006, finançat mitjançant el romanent de tresoreria per a despeses generals
Font: Butlletí Oficial de la Província de Tarragona
Expedient núm. 3/2006, de modificació crèdit pressupost 2006, finançat mitjançant el romanent de tresoreria per a despeses generals / majors i/o nous ingresos recaptats. Aprovació inicial.
En data 2 d'octubre de 2006, el Ple de l'Ajuntament va aprovar inicialment l'expedient de suplement de crèdit i/o crèdit extraordinari núm. 3/2006, finançat mitjançant el romanent de Tresoreria per a despeses generals / majors i/o nous ingressos recaptats / anul·lacions o baixes dels crèdits de partides de despeses, del pressupost vigent de la corporació, el qual s'exposa al públic a la Secretaria de l'Ajuntament, en el termini de quinze dies hàbils des de la publicació al BOPT, durant els quals s'admetran reclamacions davant d'aquesta corporació.
En el supòsit que no es presentin reclamacions, l'acord inicial esdevindrà definitiu, sense necessitat d'un acord posterior.
En el supòsit que no es presentin reclamacions, l'acord inicial esdevindrà definitiu, sense necessitat d'un acord posterior.
Bases ajuts per a l'adquisició de llibres per a educació infantil i primària curs 2006-2007.
Butlletí Oficial de la Província de Tarragona
Amb data 2 d'octubre de 2006, l'Alcaldia de l'Ajuntament de GODALL ha dictat la Resolució següent:
"Primer. Aprovades definitivament les bases, disposar la publicació íntegra d'aquestes en el Butlletí Oficial de la Província de Tarragona i en el tauler d'anuncis de l'Ajuntament, juntament amb la present resolució i con annex a aquesta.
Segon. Convocar concurs públic per a la concessió de subvencions municipals per l'adquisició dels llibres per als estudis d'educació infantil i educació primària obligatòria per al curs 2006 - 2007, amb plena submissió a les bases reguladores de la concessió de les subvencions esmentades, aprovades definitivament per l'acord plenari de data 17 de maig de 2006, al no haver-se presentat reclamacions:
Tercer. Autoritzar el crèdit de 4.600 euros, amb càrrec a la partida 4.48100 del pressupost municipal del present exercici de 2006, per atendre el pagament de les subvencions que es concedeixen en resolució del concurs convocat.
Quart. Establir un termini de vint dies hàbils des de la publicació d'aquest anunci per a la presentació de les sol·licituds, amb tota la documentació que requereixen les bases. Les sol·licituds es poden presentar per qualsevol dels mitjans que preveu la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú."
Godall, 3 d'octubre de 2006. --- L'alcalde, Francesc J. Miró Melich.
ANNEX
BASES PER A LA CONCESSIÓ D'AJUTS INDIVIDUALS PER A L'ADQUISICIÓ DELS LLIBRES PER ALS ESTUDIS D'EDUCACIÓ INFANTIL I EDUCACIÓ PRIMÀRIA PER AL CURS 2006 - 2007
PRIMERA. Àmbit d'aplicació
L'Ajuntament de Godall concedirà ajuts individuals per a l'adquisició dels llibres per als estudis d'educació infantil (EI) i educació primària (EP) per al curs 2006 - 2007, segons les disponibilitats pressupostàries de la partida 4-48100 del pressupost vigent.
SEGONA. Objecte i règim de la convocatòria
La finalitat d'aquests ajuts és contribuir al pagament de l'adquisició dels llibres d'educació infantil i primària.
Aquestes bases no s'estableixen en règim de concurrència competitiva.
TERCERA. Requisits dels beneficiaris i sol·licitants
Poden ser beneficiaris d'aquests ajuts els alumnes empadronats al municipi de Godall, que assisteixin al centre públic .
Els sol·licitants d'aquests ajuts han d'estar al corrent de les obligacions tributàries i contractuals amb l'ajuntament; així com amb la Hisenda Pública i la Seguretat Social.
QUARTA. Import dels ajuts
L'import màxim de l'ajut dependrà del pressupost assignat i el nombre de sol·licituds favorables:
EI: de 3 fins a 6 anys: 110 euros
EP: de 6 fins a 12 anys: 130 euros
D'acord amb l'aplicació dels criteris de priorització assenyalats es podrà concedir ajut sencer o mig ajut. En cap cas, l'import de l'ajut superarà la despesa ocasionada per l'adquisició dels llibres escolars obligatoris.
CINQUENA. Incompatibilitats
Aquests ajuts són incompatibles amb qualsevol altre ajut d'una altra administració o organisme públic o privat rebut pel mateix concepte.
SISENA. Tramitació
Les sol·licituds individuals, segons el model de l'annex I d'aquesta convocatòria, es presentaran degudament signades per la persona que exerceixi la pàtria potestat o la tutoria sobre el menor, al registre general de l'Ajuntament de Godall. Es presentarà una sol·licitud per cada beneficiari.
Les sol·licituds hauran d'anar conformades per la direcció del corresponent centre d'ensenyament, que verificarà les dades consignades.
Aquests models de sol·licitud, que es trobaran a la seva disposició a l'Ajuntament de Godall. Juntament amb l'escrit de sol·licitud cal acompanyar la documentació justificativa de la despesa efectuada, individualment considerada.
Si en la presentació de la sol·licitud s'observa alguna deficiència o hi manca algun dels documents necessaris, l'Ajuntament de Godall ho notificarà directament a l'interessat per tal que en el termini màxim de 10 dies naturals pugui esmenar la falta.
Si en aquest termini no es produeix l'esmena i/o no s'aporta la documentació sol·licitada, s'entendrà que es desisteix de la petició i s'arxivarà sense més tràmits.
SETENA. Termini de presentació de les sol·licituds
El termini per presentar les sol·licituds és de vint dies hàbils des de la publicació d'aquest anunci en el Butlletí Oficial de la Província de Tarragona. No s'acceptarà cap sol·licitud després d'aquesta data.
Excepcionalment solament es podran sol·licitar i valorar ajuts fora de termini quan s'acrediti, mitjançant un informe social, que es tracta d'una situació de risc social.
VUITENA. Informe de les peticions
Les sol·licituds seran informades per la regidora d'Ensenyament, en atenció preferent al caràcter que cal de l'activitat a subvencionar. En tot cas, figurarà a l'expedient l'informe d'Intervenció sobre l'existència de crèdit disponible suficient.
NOVENA. Concessió dels ajuts
Les concessions totals tindran com a límit econòmic el crèdit disponible a la partida pressupostària corresponent.
L'atorgament dels ajuts serà resolt per l'alcalde-president, d'acord amb el dictamen de la regidora d'Ensenyament.
El termini de resolució de les sol·licituds d'ajuts i subvencions no excedirà en cap cas de tres mesos des de la data de la sol·licitud. La manca de resolució dins d'aquest termini produeix efectes desestimatoris.
Les concessions o denegacions dels ajuts es notificaran al sol·licitant.
DESENA. Pagament dels ajuts
El pagament es farà efectiu als beneficiaris mitjançant transferència bancària al número de compte que hagi presentat el sol·licitant.
La quantitat concedida serà lliurada en el termini màxim de dos mesos des de la notificació de la concessió.
El beneficiari autoritza a l'Ajuntament a compensar amb càrrec a les subvencions concedides qualsevol deute que mantingui amb ell.
ONZENA. Vigència dels ajuts.
La convocatòria resta oberta per al curs escolar 2006-2007.
Mai no es podrà invocar com a precedent la concessió d'una subvenció per a aquest objectiu i no prejutja la seva ulterior concessió en noves edicions de l'activitat objecte de subvenció.
DOTZENA. Renovació, modificació, renúncia i nul·litat.
L'Ajuntament pot modificar o fins i tot revocar els ajuts i subvencions concedits per alteració substancial de les condicions que en motivaren el seu atorgament. En tot cas, l'obtenció concurrent de subvencions i ajudes atorgades per altres administracions en un moment posterior a la concessió per part de l'Ajuntament dóna lloc a la modificació de la resolució d'atorgament.
El beneficiari pot renunciar a la subvenció i queda alliberat del compliment de les càrregues i condicions que se li hagin imposat. La renúncia s'ha de fer abans de l'inici de l'activitat subvencionada i, preferiblement, en el moment de la notificació de la concessió. En cas que la renúncia es produeixi un cop efectuat el cobrament, el beneficiari ha de procedir al reintegrament de la quantitat percebuda.
L'obligació de satisfer la subvenció esdevé nul·la de ple dret si l'acte que la va atorgar es va dictar sense la cobertura pressupostària corresponent.
TRETZENA. Llei orgànica 15/99, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal.
D'acord amb la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, es posa de manifest que la informació facilitada pels peticionaris d'aquestes beques serà tractada en un fitxer degudament protegit per a la gestió d'aquest programa. Els interessats podran sol·licitar a l'administració municipal l'exercici dels seus drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició.
Amb la presentació de la sol·licitud i la resta de la documentació requerida per participar en aquest programa, l'interessat autoritza a l'Ajuntament de Godall a facilitar les dades aportades a qualsevol altra administració o organisme sempre que així ho requereixi expressament per al compliment de les seves obligacions específiques i garanteixi, igualment, la confidencialitat de la informació.
CATORZENA. Publicitat.
Els ajuts concedits a l'empara de la present convocatòria es faran públics al tauler d'anuncis de l'Ajuntament.
QUINZENA. Dret supletori.
Per a tots aquells aspectes no previstos en aquestes bases regiran les establertes per a l'atorgament de subvencions de l'Ajuntament de Godall, el Reglament d'obres, activitats i serveis dels ens locals (ROAS), aprovat pel Decret 179/1995, de 13 de juny i la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions.
Un sopar de precampanya aplega més de 80 càrrecs socialistes a la sidreria Amets de Tortosa
font: La Marfanta (Gustau Moreno)
Avui us podem oferir en exclusiva algunes imatges del sopar que van celebrar uns 80 càrrecs electes de les Terres de l'Ebre ahir a la nit a Tortosa, amb l'objectiu de signar un manifestr de suport al PSC-CpC, de cara a les eleccions de l'1 de novembre. Al marge dels càrrecs territorials, el convidat estel·lar va ser l’alcalde de Sabadell i president de la Federació de Municipis, Manel Bustos. A les fotografies podem veure l'alcaldessa d'Ulldecona, Núria Ventura; l'alcalde de Batea, Joaquim Paladella; l'alcalde de Tortosa, Joan Sabaté; l'alcaldessa de Tivenys, Maria Josep Beltran; l'alcalde de Godall, Francesc Miró; el primer secretari del PSC ebrenc i delegat de Cultura, Antoni Sabaté; l'alcalde de Sant Jaume d'Enveja, Joan Castor Gonell; el delegat d'Indústria, Fermín Andrés; el delegat de Benestar i Família, Gabriel Perles; la regidora de Rasquera, Pilar Ten; el regidor de Roquetes i delegat del Govern, Miquel Castelló; l'alcalde de Roquetes, Mariano Gil, i altres que ens semblen l'alcalde d'Aldover, Joan Ferré, i el regidor de Móra d'Ebre i president riberenc, Josep Solé Arnal. A més dels càrrecs socialistes, també van signar el manifest diferents alcaldes i regidors de la UPTA i de la FIC.
2006-10-17
Deltebre 6 - Godall 1
Continuem fent amics per allí on anem i amb un equip que té la sang d'orxata. Ja som a la sisena jornada i el Godall continua amb 1 miserable punt. Aquest diumenge toca contra El Perelló.
Esperem poder donar alguna bona notícia d'aquí al finalitzar la temporada.
Esperem poder donar alguna bona notícia d'aquí al finalitzar la temporada.
2006-10-09
Godall 1 - Sta Bàrbara 2
Continuem amb els despropòsits. L'única esperança és que només podem anar a millor: 5 jornades de lliga -> 1 punt (últim classificat).
2006-10-06
ACORD GOV/112/2006, de 5 de setembre, pel qual es designen zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA)
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya
DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE
ACORD GOV/112/2006, de 5 de setembre, pel qual es designen zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA) i s'aprova la proposta de llocs d'importància comunitària (LIC). (Pàg. 41915)
Llista d'espais designats per formar part de la xarxa Natura 2000 com a zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA):
ES5140002 : Serra de Godall
Llista d'espècies de l'annex I de la Directiva d'aus presents a les ZEPA que es designen
ES5140002 Serra de Godall
nom científic nom català nom castellà
Anthus campestris Trobat Bisbita campestre
Aquila chrysaetos Àliga daurada Aguila real
Bubo bubo Duc Búho real
Circaetus gallicus Àliga marcenca Aguila culebrera
Circus cyaneus Arpella pàl·lida Aguilucho pálido
Circus pygargus Esparver cendròs Aguilucho cenizo
Falco peregrinus Falcó Halcón peregrino
Galerida theklae Cogullada fosca Cogujada montesina
Hieraaetus fasciatus Àliga cuabarrada Aguila perdicera
Lullula arborea Cotoliu Totovía
Oenanthe leucura Còlit negre Collalba negra
Sylvia undata Tallareta cuallarga Curruca rabilarga
Llista d'espais proposats per formar part de la xarxa Natura 2000 com a llocs d'importància comunitària (LIC)
ES5140002 : Serra de Godall
Llista dels hàbitats de l'annex I de la Directiva Hàbitats presents en els espais proposats com a llocs d'importància comunitària (LIC):
ES5140002 Serra de Godall:
Codi Nom de l'hàbitat
3250 Rius mediterranis amb vegetació del Glaucion flavi
5330 Matollars termomediterranis i predesèrtics
6220 Prats mediterranis rics en anuals, basòfils (Thero-Brachypodietalia)
8210 Costers rocosos calcaris amb vegetació rupícola
92A0 Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera
92D0 Bosquines i matollars meridionals de rambles, rieres i llocs humits (Nerio-Tamaricetea)
9340 Alzinars i carrascars
9540 Pinedes mediterrànies
DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE
ACORD GOV/112/2006, de 5 de setembre, pel qual es designen zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA) i s'aprova la proposta de llocs d'importància comunitària (LIC). (Pàg. 41915)
Llista d'espais designats per formar part de la xarxa Natura 2000 com a zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA):
ES5140002 : Serra de Godall
Llista d'espècies de l'annex I de la Directiva d'aus presents a les ZEPA que es designen
ES5140002 Serra de Godall
nom científic nom català nom castellà
Anthus campestris Trobat Bisbita campestre
Aquila chrysaetos Àliga daurada Aguila real
Bubo bubo Duc Búho real
Circaetus gallicus Àliga marcenca Aguila culebrera
Circus cyaneus Arpella pàl·lida Aguilucho pálido
Circus pygargus Esparver cendròs Aguilucho cenizo
Falco peregrinus Falcó Halcón peregrino
Galerida theklae Cogullada fosca Cogujada montesina
Hieraaetus fasciatus Àliga cuabarrada Aguila perdicera
Lullula arborea Cotoliu Totovía
Oenanthe leucura Còlit negre Collalba negra
Sylvia undata Tallareta cuallarga Curruca rabilarga
Llista d'espais proposats per formar part de la xarxa Natura 2000 com a llocs d'importància comunitària (LIC)
ES5140002 : Serra de Godall
Llista dels hàbitats de l'annex I de la Directiva Hàbitats presents en els espais proposats com a llocs d'importància comunitària (LIC):
ES5140002 Serra de Godall:
Codi Nom de l'hàbitat
3250 Rius mediterranis amb vegetació del Glaucion flavi
5330 Matollars termomediterranis i predesèrtics
6220 Prats mediterranis rics en anuals, basòfils (Thero-Brachypodietalia)
8210 Costers rocosos calcaris amb vegetació rupícola
92A0 Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera
92D0 Bosquines i matollars meridionals de rambles, rieres i llocs humits (Nerio-Tamaricetea)
9340 Alzinars i carrascars
9540 Pinedes mediterrànies
Jesús i Maria 2 - Godall 1
El C.F.Godall es queda amb set jugadors després de que el col·legiat perdés els papers incomprensiblement.
Més d'un segle de vida
Font: Diari Avui
salut gent més gran
testimoni · Alguns dels avis catalans nascuts a principis del 1900 expliquen les seves vivències guerra · El pitjor és la fam que van patir durant la guerra secret · No saben explicar la seva longevitat
...Pa amb sardines
"Sempre he menjat molt bé". Als seus 104 anys, les cataractes han ennuvolat la vista de Mercedes Queralt, que també ha perdut bona part de l'oïda. El que no ha abandonat aquesta dona d'Alcanar (Montsià), pagesa tota la vida, és el gust per les llepolies de casa. Mentre que a les grans ciutats els triomfadors del sistema enganyen l'estómac amb menjar de plàstic, Mercedes seu cada matí davant el millor de la dieta meditèrrania. Pa amb sobrassada, amb una sardina, o amb allioli, són els seus plats preferits.
De gana no n'ha passat mai. Misèries, les de la postguerra. Fins i tot la sogra li va donar més guerra que en Franco. "Ens barallàvem cada dia. I vaig passar 17 anys vivint amb ella!", recorda Mercedes. En aquell temps, l'àvia d'Alcanar era una dona de ferro, molt treballadora, que es llogava per anar a plegar olives de sol a sol. L'esquena la tenia domada de joventut, de quan acompanyava el seu pare a vendre els productes de l'horta. En aquests viatges als mercats de Sant Carles de la Ràpita, Godall o Vinaròs va conèixer la comarca que no abandonaria mai, sota cap pretext. A la seva edat, Mercedes conserva fresca la memòria, i encara avui es renta i es fa tota sola el llit. A més de menjar productes frescos, i mantenir uns mínims d'activitat diària, un dels secrets de la longevitat de Mercedes Queralt és, segons explica la seva filla, "estar a gust amb tot el que fa". "Sempre vaig voler ser pagesa", assegura emocionada.
"Sempre he menjat molt bé". Als seus 104 anys, les cataractes han ennuvolat la vista de Mercedes Queralt, que també ha perdut bona part de l'oïda. El que no ha abandonat aquesta dona d'Alcanar (Montsià), pagesa tota la vida, és el gust per les llepolies de casa. Mentre que a les grans ciutats els triomfadors del sistema enganyen l'estómac amb menjar de plàstic, Mercedes seu cada matí davant el millor de la dieta meditèrrania. Pa amb sobrassada, amb una sardina, o amb allioli, són els seus plats preferits.
De gana no n'ha passat mai. Misèries, les de la postguerra. Fins i tot la sogra li va donar més guerra que en Franco. "Ens barallàvem cada dia. I vaig passar 17 anys vivint amb ella!", recorda Mercedes. En aquell temps, l'àvia d'Alcanar era una dona de ferro, molt treballadora, que es llogava per anar a plegar olives de sol a sol. L'esquena la tenia domada de joventut, de quan acompanyava el seu pare a vendre els productes de l'horta. En aquests viatges als mercats de Sant Carles de la Ràpita, Godall o Vinaròs va conèixer la comarca que no abandonaria mai, sota cap pretext. A la seva edat, Mercedes conserva fresca la memòria, i encara avui es renta i es fa tota sola el llit. A més de menjar productes frescos, i mantenir uns mínims d'activitat diària, un dels secrets de la longevitat de Mercedes Queralt és, segons explica la seva filla, "estar a gust amb tot el que fa". "Sempre vaig voler ser pagesa", assegura emocionada.
2006-09-26
C.F. Godall 1, Sant Jaume d'Enveja 1
Partit corresponent a la tercera jornada de segona territorial. Disputat el 24 de setembre.
B.O.E : concessions d'explotació
54.083/06. Anuncio de la Dirección General de Energía y Minas del Departamento de Trabajo e Industria de la Generalitat de Catalunya, de información pública sobre el otorgamiento de varios permisos de investigación y concesiones de explotación (exp. núm. 2.044/20, 2.100, 2.297, 2.313, 3.609, 9.102, 9.105, 10.022, 10.036, 10.038, 10.068, 10.071 y 10.077).
En cumplimiento de lo que dispone el artículo 101.5 del Reglamento general para el régimen de la minería, aprobado por Real decreto 2857/1978, de 25 de agosto, se hacen públicos los otorgamientos de los permisos de investigación y concesiones de explotación citados en el anexo.
Anexo
Concesión directa de explotación «Freginals I» número 2.297 del Registro minero de Tarragona, con una superficie de 3 cuadrículas mineras, para recursos de la sección C) roca ornamental.
Términos municipales: Freginals y Godall.
Fecha de otorgamiento: 10 de octubre de 2005.
Titular: «Honey Stone, Sociedad Limitada».
En cumplimiento de lo que dispone el artículo 101.5 del Reglamento general para el régimen de la minería, aprobado por Real decreto 2857/1978, de 25 de agosto, se hacen públicos los otorgamientos de los permisos de investigación y concesiones de explotación citados en el anexo.
Anexo
Concesión directa de explotación «Freginals I» número 2.297 del Registro minero de Tarragona, con una superficie de 3 cuadrículas mineras, para recursos de la sección C) roca ornamental.
Términos municipales: Freginals y Godall.
Fecha de otorgamiento: 10 de octubre de 2005.
Titular: «Honey Stone, Sociedad Limitada».
2006-09-21
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (Edictes)
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya
http://www.gencat.net/diari/4723/06261086.htm
EDICTE pel qual es fa pública la relació dels llocs públics que els ajuntaments corresponents a la Junta Electoral de Zona de Tortosa reserven per a la realització gratuïta d'actes de campanya electoral. (Pàg. 39541)
GODALL:
Casa de la Vila. Saló de plens, Pl. Mare Teresa Blanch, núm. 8. Cabuda: 90 persones.
http://www.gencat.net/diari/4723/06261093.htm
EDICTE d'informació pública sobre els llocs oferts pels ajuntaments a les juntes electorals de zona de Tortosa per a la col·locació de pancartes i cartells per a les eleccions al Parlament de Catalunya. (Pàg. 39542)
GODALL:
Oficialment, no cap
http://www.gencat.net/diari/4723/06261086.htm
EDICTE pel qual es fa pública la relació dels llocs públics que els ajuntaments corresponents a la Junta Electoral de Zona de Tortosa reserven per a la realització gratuïta d'actes de campanya electoral. (Pàg. 39541)
GODALL:
Casa de la Vila. Saló de plens, Pl. Mare Teresa Blanch, núm. 8. Cabuda: 90 persones.
http://www.gencat.net/diari/4723/06261093.htm
EDICTE d'informació pública sobre els llocs oferts pels ajuntaments a les juntes electorals de zona de Tortosa per a la col·locació de pancartes i cartells per a les eleccions al Parlament de Catalunya. (Pàg. 39542)
GODALL:
Oficialment, no cap
2006-09-19
Projecte d'arranjament de la font de l'Arboç. Aprovació definitiva
2006/10352 - AJUNTAMENT DE GODALL
Anunci
Seguidament es publica l'acord municipal de data 28 d'agost de 2006, d'aprovació definitiva del següent projecte tècnic d'una obra municipal, que diu així:
4.1 PROPOSTA APROVACIÓ DEFINITIVA DEL PROJECTE OBRA MILLORA DE LA ZONA DE LA FONT DE L'ARBOÇ
Es dóna lectura a la següent proposta:
Mitjançant acord del Ple d'aquesta corporació de data 3 de juliol de 2006 es va aprovar inicialment el projecte de l'obra titulada:
- ARRANJAMENT DE LA FONT DE L'ARBOÇ
Practicat el tràmit d'informació publica mitjançant anunci inserit al BOPT núm. 168, de data 21 de juliol de 2006, durant el termini establert a l'efecte, no s'han presentat al·legacions ni reclamacions de cap mena.
En conseqüència, es proposa al Ple de l'Ajuntament l'adopció del següent acord:
Primer. Aprovar definitivament aquest projecte tècnic i publicar el present acord al BOPT i al tauler d'anuncis de l'Ajuntament, atès el que disposa l'article 38.2 del Reglament d'obres, activitats i serveis dels ens locals, aprovat pel Decret 179/1995, de 13 de juny, perquè se'n prengui coneixement.
Sotmesa a votació la proposta és aprovada per unanimitat.
2006-09-18
2006-09-12
Neix la Televisió Digital de Godall: TLSYVER
http://tlsyvergodall.blogspot.com/
La Televisió Local de Godall, va neixer a primers de Maig de 1989 i va durar fins al Novembre de 2005, durant 16 anys i mig, va anar funcionant regularment i emeten les gravacions del carnavals, festes majors, comunions, concerts de l'Agrupació Musical, etc. etc, però que per motius personals i politics, va deixar de funcionar.
Ara la nova tecnologia i internet, ens permeten arrivar a les cases de "tot el mon", i gaudir d'aquelles i de les noves gravacions. Al mateix temps donem a coneixer el nostre estimat poble "GODALL", la seva historia i cultura, el seu comerç, els seus veins, etc.
Per tot aixo, a partir del dia 1 d'Agost de 2006, a nascut una nova Televisió Digital a Godall "TLSYVER", la que a traves de la xarxa, difondrà regularment per mig d'aquest blog i conjuntament amb el Foro de Godall, els videos gravats per Josep Maria i Desirée Simó, i Imma Verge.
Josep Maria i Desirée Simó.
Creació del Consorci del Govern Territorial de Salut del Montsia + Estatuts. Aprovació inicial.
07/09/20062006/10159 - AJUNTAMENT DE GODALL
Anunci
El Ple de l'Ajuntament de Godall, en la seva sessió de data 01-08-2006, aprovà inicialment la creació del Consorci del Govern Territorial de Salut del Montsià i els Estatuts pels quals s'haurà de regir, i disposà, alhora, sotmetre els acords esmentats a informació pública, a efectes de presentació d'al·legacions i reclamacions.
L'expedient es podrà consultar a les oficines municipals tots els dies feiners, durant aquest termini, que serà de trenta dies hàbils a comptar des de la darrera publicació d'aquest anunci al Butlletí Oficial de la Província de Tarragona o al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Els estatuts s'entendran aprovats definitivament si en aquest termini no es formulen reclamacions ni al·legacions.
2006-09-06
Medi Ambient protegeix tota la franja marítima del Delta de l'Ebre
font: Diari de Tarragona.
Feu click damunt la imatge per ampliar
2006-08-30
César Valdepeñas i Juan Manuel Cuenca s'imposen a Godall
11-08-2006 Godall va ser escenari de la quarta prova puntuable per al campionat de motocrós de les Terres de l'Ebre, en les categories open superiors ¡ 125 cc. En aquesta ocasió la participació va ser menys nombrosa que en altres proves i en la cursa de superiors els primers classificats van ser Juan Manuel Cuenca, José Colas, Marcioda Costa, Dany Vandenverg i Javier Castejón, i en la de 125 cc, César Valdepeñas, Lluís Sanz, Arturo Pitarch, Carles
Bastant i Dick Fumado.
Bastant i Dick Fumado.
2006-08-02
Un estudi inventaria 600 espècies
Font: La Veu de l'Ebre
Un molí del segle XXI
Enguany és el primer cop que la nova envasadora d'oli de la població d'Ulldecona pot produïr en la nova instal·lació, ubicada a l'edifici modernista de César Martinell, que forma part de la Ruta Agraria Modernista. El trasllat des de l'antic molí ha permès crear unes instal·lacions molt modernes, dotades amb les últimes novetats tecnològiques, que permeten una elevada qualitat del producte resultant, i que donen servei a sis cooperatives agrícoles de la zona: les de Camarles, Godall, Santa Bárbara, el Mas de Barberans, la Galera i Ulldecona.
Un molí del segle XXI
Enguany és el primer cop que la nova envasadora d'oli de la població d'Ulldecona pot produïr en la nova instal·lació, ubicada a l'edifici modernista de César Martinell, que forma part de la Ruta Agraria Modernista. El trasllat des de l'antic molí ha permès crear unes instal·lacions molt modernes, dotades amb les últimes novetats tecnològiques, que permeten una elevada qualitat del producte resultant, i que donen servei a sis cooperatives agrícoles de la zona: les de Camarles, Godall, Santa Bárbara, el Mas de Barberans, la Galera i Ulldecona.
Agropecuària Subirats, SL sol·licita llicència per adequació d'una granja porcina situada al pol. 37, parcel·la 11-19
2006/8734 - AJUNTAMENT DE GODALL
Anunci
Per part dels particulars i les següents empreses:
AGROPECUÀRIA SUBIRATS, SL, GRANJA PORCINA, polígon 37, parcel·la 11-19, s'ha sol·licitat el programa d'adequació a la Llei 3/1998 per a l'activitat sotmesa al règim de llicència ambiental, destinada a les activitats que s'indiquen i situades als diferents emplaçaments que s'esmenten ubicats al terme municipal de Godall.
En compliment del que disposa l'article 5.2.b del Decret 50/2005, de 29 de març, pel qual es desplega la Llei 4/2004, d'1 de juliol, reguladora del procés d'adequació de les activitats existents a la Llei 3/1998, de 27 de febrer, i de modificació del Decret 220/2001, de gestió de les dejeccions ramaderes, se sotmet a informació pública durant el termini de vint dies aquesta avaluació ambiental, per tal de que tots aquells que es considerin afectats per l'activitat esmentada, puguin efectuar les observacions i les reclamacions que creguin convenients.
L'expedient es podrà examinar a les dependències municipals durant les hores d'atenció al públic.
Anunci
Per part dels particulars i les següents empreses:
AGROPECUÀRIA SUBIRATS, SL, GRANJA PORCINA, polígon 37, parcel·la 11-19, s'ha sol·licitat el programa d'adequació a la Llei 3/1998 per a l'activitat sotmesa al règim de llicència ambiental, destinada a les activitats que s'indiquen i situades als diferents emplaçaments que s'esmenten ubicats al terme municipal de Godall.
En compliment del que disposa l'article 5.2.b del Decret 50/2005, de 29 de març, pel qual es desplega la Llei 4/2004, d'1 de juliol, reguladora del procés d'adequació de les activitats existents a la Llei 3/1998, de 27 de febrer, i de modificació del Decret 220/2001, de gestió de les dejeccions ramaderes, se sotmet a informació pública durant el termini de vint dies aquesta avaluació ambiental, per tal de que tots aquells que es considerin afectats per l'activitat esmentada, puguin efectuar les observacions i les reclamacions que creguin convenients.
L'expedient es podrà examinar a les dependències municipals durant les hores d'atenció al públic.
2006-07-26
Programa de Festes Majors 2006 (del 4 al 10 d'agost)
Ja es pot consultar el programa de festes d'agost'2006. Pitjeu damunt la imatge.
Modificació de crèdit que afecta al pressupost de la corporació
2006/8482 - AJUNTAMENT DE GODALL - El Ple d'aquest Ajuntament va aprovar inicialment en sessió de data 17 de maig de 2006, l'expedient 2/2006 de MODIFICACIÓ de crèdits que afecta al pressupost de la corporació de l'exercici corrent, el qual va ésser exposat al públic segons anunci publicat en el Butlletí Oficial de la Província de Tarragona núm. 126 de data 1 de juny de 2006, sense que s'hagin presentat reclamacions ni observacions dintre del termini establert.
En conseqüència, resta l'acord aprovat amb caràcter definitiu, publicant-se un resum de l'esmentat expedient a nivell de capítols.
CAP. EXPLICACIÓ ACTUAL AUGMENTS TOTAL
2 Compra de béns corrents i de serveis 270.444,88 3.000,00 273.444,88
6 Inversions reals 990.121,25 79.000,00 1.069.121,25
TOTAL EXPEDIENT 82.000,00
Contra l'aprovació definitiva, les persones legitimades podran interposar directament recurs contenciós - administratiu davant la Sala d'aqueixa jurisdicció del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en el termini de DOS mesos comptats des del dia següent al de la publicació del present anunci en el Butlletí Oficial de la Província de Tarragona.
En conseqüència, resta l'acord aprovat amb caràcter definitiu, publicant-se un resum de l'esmentat expedient a nivell de capítols.
CAP. EXPLICACIÓ ACTUAL AUGMENTS TOTAL
2 Compra de béns corrents i de serveis 270.444,88 3.000,00 273.444,88
6 Inversions reals 990.121,25 79.000,00 1.069.121,25
TOTAL EXPEDIENT 82.000,00
Contra l'aprovació definitiva, les persones legitimades podran interposar directament recurs contenciós - administratiu davant la Sala d'aqueixa jurisdicció del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en el termini de DOS mesos comptats des del dia següent al de la publicació del present anunci en el Butlletí Oficial de la Província de Tarragona.
2006-07-21
Projecte d'arranjament de la font de l'Arboç.
El Ple de l'Ajuntament de Godall va acordar, en data 3 de juliol de 2005, aprovar inicialment el desglossat núm. 1 del projecte tècnic de l'obra titulada ARRANJAMENT DE LA FONT DE L'ARBOÇ, el qual se sotmet a informació pública per un termini de TRENTA dies a comptar de l'endemà de la publicació d'aquest anunci en el BOPT, a l'efecte de presentar possibles al·legacions i reclamacions, d'acord amb el que preveu l'article 37.2 del Reglament de béns, obres i serveis dels ens locals, aprovat pel Decret 179/1995, de 13 de juny.
2006-07-13
"Era necessari fer-ho d'aquesta manera"
Font: Més Ebre
Els clubs ebrencs de la Segona regional estan d'acord que el nou model de competició generarà un bon nombre de partits de rivalitat i que això serà un al·licient per als aficionats i també per als jugadors que poden estar més motivats.
...David Gutiérrez, president del FC Godall, comentava que «no hi havia cap solució més. Penso que, en principi, no es un bon sistema perquè, entre altres coses, altera l'ordre habitual. No obstant això, dins de les opcions plantejades, era la més encertada. Serà una temporada complicada, sobretot per evitar el descens. I és que, en el pitjor dels casos, poden baixar entre set o vuit equips. Això representaria gairebé tot el grup de sota. Per tant, s'haurà de lluitar molt per evitar ser-hi»...
Els clubs ebrencs de la Segona regional estan d'acord que el nou model de competició generarà un bon nombre de partits de rivalitat i que això serà un al·licient per als aficionats i també per als jugadors que poden estar més motivats.
...David Gutiérrez, president del FC Godall, comentava que «no hi havia cap solució més. Penso que, en principi, no es un bon sistema perquè, entre altres coses, altera l'ordre habitual. No obstant això, dins de les opcions plantejades, era la més encertada. Serà una temporada complicada, sobretot per evitar el descens. I és que, en el pitjor dels casos, poden baixar entre set o vuit equips. Això representaria gairebé tot el grup de sota. Per tant, s'haurà de lluitar molt per evitar ser-hi»...
Javier Arasa seguix al Godall
Font: Més Ebre
El tècnic continuarà a l'equip del Montsià a temporada vinent. Així també s'espera que ho faga bona part de la plantilla actual. De totes maneres, ja es coneix que hi ha una baixa, la de Jaume Lletí que anirà,segons ens han informat des de Godall, a l'Amposta de Tercera regional.
2006-07-11
Supressió de les contribucions especials de l'obra pavimentació, serveis, senyalització i simulació urbana, 1a. fase.
2006/7854 - AJUNTAMENT DE GODALL
Anunci
Seguidament es publica l'acord municipal de data 23 de novembre de 2005, d'aprovació definitiva del següent projecte tècnic d'una obra municipal, que diu així:
"PROPOSTA D'ACORD DE SUPRESSIÓ I DEIXAR SENSE EFECTE L'EXPEDIENT D'IMPOSICIÓ I ORDENACIÓ DE CONTRIBUCIONS ESPECIALS, PER AL FINANÇAMENT DE L'OBRA PAVIMENTACIÓ, SERVEIS, SENYALITZACIÓ I SIMULACIÓ URBANA, 1a. FASE.
Es dóna compte de la següent proposta:
ANTECEDENTS DE FET
L'Ajuntament de Godall ha tramitat l'expedient d'imposició i d'ordenació de contribucions especials, per al finançament del projecte d'obra municipal ordinària Pavimentació, serveis, senyalització i simulació urbana, 1a. fase amb un cost total previst de l'obra 1.096.169,99 euros.
L'aprovació provisional de la imposició i ordenació de les contribucions especials es va adoptar mitjançant acord plenari de data 27 d'abril de 2005, publicat al BOPT núm. 111 de data 14 de maig de 2005.
Durant el període d'exposició pública es van presentar un total de 161 reclamacions.
En data 26 d'agost de 2005, el Ple de l'Ajuntament de Godall va resoldre les reclamacions presentades i va adoptar l'acord d'aprovació definitiva de la imposició i ordenació definitiva de les contribucions especials.
L'acord d'aprovació definitiva d'imposició i d'ordenació de les contribucions especials, es va publicar al BOPT núm. 208 de data 9 de setembre de 2005, en compliment del que assenyala l'art. 17.4 del text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, aprovat pel R.D.L. 2/2004, de 5 de març.
Contra l'acord d'aprovació definitiva d'imposició i d'ordenació de les contribucions especials, es pot interposar recurs de reposició, davant el mateix òrgan, en el termini d'un mes a comptar des del dia següent al de la publicació al BOPT, d'acord amb el que assenyala l'art. 14.2 del TRLHL. Aquest termini finalitzava el dia 10 d'octubre de 2005, havent-se presentat diversos recursos de reposició que foren resolts i notificats posteriorment.
El cost previst de l'obra, era de 1.096.169,99 euros, dels quals es comptava amb una subvenció de 621.037,71 euros per part de la Generalitat. Del cost suportat per l'Ajuntament un 65,12 % es finançava mitjançant contribucions especials.
Atès que en data 18 de maig de 2006 s'ha rebut notificació del Departament de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat de Catalunya que posa en coneixement d'aquest ajuntament que l'obra comptarà amb una subvenció extraordinària de 101.133,99 euros, fet que suposa que, juntament amb la resta d'ajuts extraordinaris i la baixa obtinguda en l'adjudicació de l'obra, estigui garantit el total finançament del cost definitiu que finalment serà de 887.897,70 euros.
En conseqüència, aquesta circumstància suposa la innecessarietat d'aplicar contribucions especials als veïns especialment beneficiats.
Luís Batalla, SAU; Adjudica obras d'acondicionamient d'un tram de corbes a l'accés a Godall, carretera TV-3313.
2006/8023 - CONTRACTACIÓ I APROVISIONAMENTS
Anunci de la Diputació de Tarragona, pel qual es fa pública l'adjudicació d'un contracte durant el mes de juny últim (codi: 06-15.-Cont).
1. Entitat adjudicadora.
a) Organisme: Diputació de Tarragona. Passeig de Sant Antoni, 100, 43003 Tarragona, telèfon 977 29 66 40, telefax 977 29 66 68.
b) Dependència que tramita l'expedient: Serveis Interns
c) Número de l'expedient: 15/06.-Cont
2. Objecte del contracte.
a) Tipus de contracte: contracte d'obres
b) Descripció de l'objecte: obres d'acondiciament d'un tram de corbes a l'accés a Godall, carretera TV-3313.
3. Tramitació, procediment i forma d'adjudicació.
a) Tramitació: ordinària.
b) Procediment: obert
c) Forma d'adjudicació: concurs públic
d) Butlletins o diaris oficials i data de publicació de l'anunci de licitació: BOP de Tarragona núm 87 de 13 d'abril de 2006, DOGC núm 4615 de 18 d'abril de 2006.
4. Pressupost base de licitació: 299.047,07 euros.
5. Adjudicació:
a) Data: 9 de juny de 2006.
b) Contractista: LUÍS BATALLA, SAU
c) Nacionalitat: espanyola.
d) Import d'adjudicació: 267.862,66 euros.
2006-07-05
El Consell adquirirà terrenys d'interès ecològic
Font: Diari de Tarragona
El Consell Comarcal del Montsià engegarà un programa per preservar diferents espais i corredors biològics, amb la compra de terrenys o el foment de convenis de custodia amb els seus propietaris.
Es tracta de zones d'interès ecològic delimitades en un estudi elaborat pel CODE, que acaba de ser subvencionat per la Fundació Territori i Paisatge amb 6.000 euros. El Consell ha destinat al projecte una primera partida de 50.000 euros, que s'ampliarà en els propers exercicis. Entre les prioritats hi ha diverses zones de la plana interior de la comarca, als termes d'Ulldecona, Godall i la Galera, així com la zona dels voltants de la Torre de la Carrova amb els seus ullals i diferents barrancs.
El Consell ha iniciat les converses perquè Territori i Paisatge s'impliqui també en la protecció d'aquestes zones.
El Consell Comarcal del Montsià engegarà un programa per preservar diferents espais i corredors biològics, amb la compra de terrenys o el foment de convenis de custodia amb els seus propietaris.
Es tracta de zones d'interès ecològic delimitades en un estudi elaborat pel CODE, que acaba de ser subvencionat per la Fundació Territori i Paisatge amb 6.000 euros. El Consell ha destinat al projecte una primera partida de 50.000 euros, que s'ampliarà en els propers exercicis. Entre les prioritats hi ha diverses zones de la plana interior de la comarca, als termes d'Ulldecona, Godall i la Galera, així com la zona dels voltants de la Torre de la Carrova amb els seus ullals i diferents barrancs.
El Consell ha iniciat les converses perquè Territori i Paisatge s'impliqui també en la protecció d'aquestes zones.
Interrupció del subministrament de Fecsa-Endesa
Comunica als seus clients i public en general de les poblacions a sota indicades que, amb la finalitat de continuar invertint i millorant la qualitat del servei electric, caldrà interrompre el subministrament d'energia, al lloc, dia i hores que a continuació es detallen:
GODALL
Dia: 16 de juliol de 2006
Horari: de 6:00 a 11:00 h. (ref. 1637075)
Carrers afectats: BARRANQUERES, CENIA, CLAPISES, GALERA, GRALLAS.
Dia: 16 de juliol de 2006
Horari: de 6:00 a 11:00 h. (ref. 1637075)
Carrers afectats: BARRANQUERES, CENIA, CLAPISES, GALERA, GRALLAS.
2006-06-29
Protegiran la mar del Delta
Font: Diari de Tarragona
Medi Ambient accepta les al·legacions i inclourà la franja marítima del Delta, on es projecta un parc eòlic, a la Xarxa Natura 2000. La raó: assegurar la conservació de la gavina corsa.
«Nosaltres ens inclinem per acceptar les al·legacions que demanen l'ampliació de la zona marina, per aconseguir una major protecció de l'hàbitat i les espècies. Punt».
Amb to rotund, el director general de Medi Natural, Ramon Luque, comunicava dilluns al vespre la imminent decisió del departament de convertir en espai de la Xarxa Natura 2000 la franja marítima de davant del Delta. En aquest indret l'empresa Capital Energy pretén ubicar-hi una central eòlica de 144 aerogeneradors.
La mesura no significa que sigui impossible construir la central eòlica -Luque va recordar la necessitat d'ajustar-se a les quotes eòliques aprovades pel Govern-, però els requisits que haurà de complir la promotora s'incrementaran considerablement.
La construcció del parc eòlic es considera, doncs, «molt difícil, però no impossible», segons Luque. Medi Ambient és conscient que difícilment és compatible un parc eòlic amb una zona marítima protegida.
La protecció obeeix a l'interès del departament d'ampliar especialment l'hàbitat de la gavina corsa, espècie catalogada de conservació prioritària a nivell europeu i que al Delta concentra més del 60 per cent de la població mundial.
Les al·legacions presentades per l'entitat conservacionista Seo BirdLife i assumides per la plataforma Salvem la Mar de l'Ebre, denunciaven l'alt risc que les aus col·lidissin contra els aerogeneradors en les seves rutes migratòries, l'afectació associada a la pèrdua d'un hàbitat i d'una zona important d'alimentació, i la protecció especial que requereix la gavina corsa.
Alts càrrecs del departament, reunits a l'Auditori Felip Pedrell de Tortosa per exposar les directrius de la Xarxa Natura 2000, van assegurar que abans d'acabar el mes de juliol s'aprovaria definitivament.
La directrius de la Xarxa Natural 2000 no impediran l'activitat agrària i ramadera a les Terres de l'Ebre, segons el Departament de Medi Ambient. Es protegirà aquells indrets on hi hagi espècies faunístiques que necessitin una atenció especial, com per exemple l'àliga cuabarrada o la tortuga mediterrània.
Dins el llistat d'espais de muntanya litoral (serres de Montsià, Godall, Cardó-Boix, i Tivissa-Vandellòs-Llaberia) es regularà la concentració parcel·lària, les activitats extractives, i les noves concessions d'aigua. S'admetrà el regadiu sempre que no comporti una intensificació dels cultius d'arbres fruiters i no afecti hàbitats crítics de l'àliga, la tortuga o les àrees agrícoles incloses en el conreu cerealístic de secà del Montsià.
Medi Ambient accepta les al·legacions i inclourà la franja marítima del Delta, on es projecta un parc eòlic, a la Xarxa Natura 2000. La raó: assegurar la conservació de la gavina corsa.
«Nosaltres ens inclinem per acceptar les al·legacions que demanen l'ampliació de la zona marina, per aconseguir una major protecció de l'hàbitat i les espècies. Punt».
Amb to rotund, el director general de Medi Natural, Ramon Luque, comunicava dilluns al vespre la imminent decisió del departament de convertir en espai de la Xarxa Natura 2000 la franja marítima de davant del Delta. En aquest indret l'empresa Capital Energy pretén ubicar-hi una central eòlica de 144 aerogeneradors.
La mesura no significa que sigui impossible construir la central eòlica -Luque va recordar la necessitat d'ajustar-se a les quotes eòliques aprovades pel Govern-, però els requisits que haurà de complir la promotora s'incrementaran considerablement.
La construcció del parc eòlic es considera, doncs, «molt difícil, però no impossible», segons Luque. Medi Ambient és conscient que difícilment és compatible un parc eòlic amb una zona marítima protegida.
La protecció obeeix a l'interès del departament d'ampliar especialment l'hàbitat de la gavina corsa, espècie catalogada de conservació prioritària a nivell europeu i que al Delta concentra més del 60 per cent de la població mundial.
Les al·legacions presentades per l'entitat conservacionista Seo BirdLife i assumides per la plataforma Salvem la Mar de l'Ebre, denunciaven l'alt risc que les aus col·lidissin contra els aerogeneradors en les seves rutes migratòries, l'afectació associada a la pèrdua d'un hàbitat i d'una zona important d'alimentació, i la protecció especial que requereix la gavina corsa.
Alts càrrecs del departament, reunits a l'Auditori Felip Pedrell de Tortosa per exposar les directrius de la Xarxa Natura 2000, van assegurar que abans d'acabar el mes de juliol s'aprovaria definitivament.
La directrius de la Xarxa Natural 2000 no impediran l'activitat agrària i ramadera a les Terres de l'Ebre, segons el Departament de Medi Ambient. Es protegirà aquells indrets on hi hagi espècies faunístiques que necessitin una atenció especial, com per exemple l'àliga cuabarrada o la tortuga mediterrània.
Dins el llistat d'espais de muntanya litoral (serres de Montsià, Godall, Cardó-Boix, i Tivissa-Vandellòs-Llaberia) es regularà la concentració parcel·lària, les activitats extractives, i les noves concessions d'aigua. S'admetrà el regadiu sempre que no comporti una intensificació dels cultius d'arbres fruiters i no afecti hàbitats crítics de l'àliga, la tortuga o les àrees agrícoles incloses en el conreu cerealístic de secà del Montsià.
Més informació de l'Avanç de directrius per a la gestió dels espais de la xarxa Natura 200 (amb format PDF)
Esquerra 'punxa' a les Terres de l'Ebre durant el referèndum
Font: E-notícies
Esquerra Republicana de Catalunya no va poder aconseguir que el rebuig al nou Estatut arribés al 20% del total de vots en cap de les comarques de l'Ebre malgrat que és una de les zones on té més implantació. D'aquesta manera, al Baix Ebre el no a l'Estatut només va assolir el 18,1% dels vots, malgrat que en aquesta comarca és on el rebuig va ser més elevat. A Montsià el no no va arribar ni al 17%, ja que es va quedar en un 16,9%, mentre que un 78,3% dels vots donaven llum verda al nou projecte estatutari. A la Ribera d'Ebre, sense ser cap èxit, el no va ser una mica més elevat, ja que va arribar al 17,8%, i finalment, a la Terra Alta només va assolir un 16,8%. El total del no en aquestes quatre comarques es va quedar en un 17,40%, mentre que el sí va assolir el 77,65% del total de vots.
Els resultats per pobles ofereixen algunes dades curioses. Així, a la Fatarella va ser on l'Estatut va obtenir un rebuig més elevat, amb un 31,5% de vots negatius. A Rasquera el no va obtenir el 30,1% dels vots, malgrat que la participació no va arribar al 47%. A Miravet, el no gairebé arriba també al 30%, quedant-se en un 29,4% del total de vots. Finalment, a Godall el rebuig va arribar al 28,2%. En canvi, a diversos pobles el no va obtenir un suport gairebé simbòlic. A Paüls només 25 persones van rebutjar l'Estatut, que representaven un 7,7% del total de vots. El mateix nombre de persones, 25, van rebutjar l'Estatut a la Palma d'Ebre, encara que en aquest cas van aconseguir representar un 10,5% del total de vots.
Els resultats per pobles ofereixen algunes dades curioses. Així, a la Fatarella va ser on l'Estatut va obtenir un rebuig més elevat, amb un 31,5% de vots negatius. A Rasquera el no va obtenir el 30,1% dels vots, malgrat que la participació no va arribar al 47%. A Miravet, el no gairebé arriba també al 30%, quedant-se en un 29,4% del total de vots. Finalment, a Godall el rebuig va arribar al 28,2%. En canvi, a diversos pobles el no va obtenir un suport gairebé simbòlic. A Paüls només 25 persones van rebutjar l'Estatut, que representaven un 7,7% del total de vots. El mateix nombre de persones, 25, van rebutjar l'Estatut a la Palma d'Ebre, encara que en aquest cas van aconseguir representar un 10,5% del total de vots.
2006-06-22
Cataloguen el patrimoni de pedra en sec del Montsià
Fong: Diari de Tarragona
Freginals i la Sénia són els municipis de la comarca del Montsià on es conserven més construccions singulars de pedra en sec. Aquest tipus d'edificació es remunta als primers agricultors que es van establir a la zona i es desenvolupa fins al segle XX. «Però va ser en el context dels segles XVIII i XIX, amb el creixement demogràfic i l'arrabassada de terres allunyades dels nuclis urbans, que es van estendre per la pràctica totalitat del territori», segons explica Anna Fabregat, una de les arquitectes responsables del treball.
Els marges són encara avui molt extensos, però cada cop queden menys exemples dempeus de la resta de construccions en pedra en sec. Així, el treball és un encàrrec del Departament d'Agricultura per intentar detallar tot el patrimoni que encara no s'han endut les transformacions agrícoles i el canvi de conreus. L'inventari, fet per un equip del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (CoAC) i del CODE, complementa el que ja es va realitzar al Baix Ebre. Però, tot i el veïnatge de les dues comarques, les construccions que s'hi conserven presenten trets diferencials. Mentre que al Baix Ebre podem trobar-ne algunes que pretenen merament representar el poder del propietari, al Montsià es caracteritzen per la seva senzillesa i funcionalitat.
Els responsables del projecte han catalogat 141 construccions o elements d'interès als dotze pobles de la comarca. «El treball no pretén ser exhaustiu sinó representatiu dels elements que hi podem trobar», comenten. D'aquests, més de la meitat són barraques, destinades tant a guardar les eines de conreu com a funcions de caça. La fórmula més habitual per a la seva construcció superior és la falsa volta en avançament de filades, segons expliquen els tècnics. Les portes estan orientades en direcció sud-est per evitar els vents, a excepció de la Sénia, on el sentit és sud-oest.
A més, s'han estudiat, detallat i situat en el mapa altres tipus d'obres com ara cisternes, cocons, pous, forns de calç i marges d'especial interès. A Freginals podem trobar les construccions més ben conservades, com ara la barraca de Quicolis (part ja d'una ruta cultural), mentre que al terme municipal d'Ulldecona es conserva la més gran de la comarca, «que té fins a quatre estances i encara està en ús, tot i que de forma puntual», explica Fabregat. A Godall hi ha una finca on es poden trobar totes les tipologies de construccions, mentre que a la Sénia succeeix el mateix als voltants del camí de Mitjaplana.
El Departament d'Agricultura (DARP) va lliurar ahir als ajuntaments del Montsià un CD amb tot el catàleg de les construccions en pedra en sec dels seus respectius termes municipals, perquè coneguen on estan ubicades i en promoguin la conservació. En aquest sentit, el director dels Serveis Territorials del DARP, Antoni Espanya, va explicar que el document també es facilitarà a les direccions d'Urbanisme, Carreteres i Cultura perquè es tingui en compte a l'hora de promoure noves infraestructures al territori. A més, Espanya va esperonar els municipis perquè aprofitin aquest patrimoni amb finalitats turístiques.
Aquests inventaris formaran part del futur catàleg del paisatge de les Terres de l'Ebre, juntament amb el d'oliveres singulars i monumentals que s'està elaborant i que el DARP no vol donar a conèixer fins que existeixi una normativa de protecció. D'aquesta manera es vol evitar l'espoli d'oliveres mil·lenàries i la seva venda a d'altres països com a arbre decoratiu de jardí.
Els marges són encara avui molt extensos, però cada cop queden menys exemples dempeus de la resta de construccions en pedra en sec. Així, el treball és un encàrrec del Departament d'Agricultura per intentar detallar tot el patrimoni que encara no s'han endut les transformacions agrícoles i el canvi de conreus. L'inventari, fet per un equip del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (CoAC) i del CODE, complementa el que ja es va realitzar al Baix Ebre. Però, tot i el veïnatge de les dues comarques, les construccions que s'hi conserven presenten trets diferencials. Mentre que al Baix Ebre podem trobar-ne algunes que pretenen merament representar el poder del propietari, al Montsià es caracteritzen per la seva senzillesa i funcionalitat.
Els responsables del projecte han catalogat 141 construccions o elements d'interès als dotze pobles de la comarca. «El treball no pretén ser exhaustiu sinó representatiu dels elements que hi podem trobar», comenten. D'aquests, més de la meitat són barraques, destinades tant a guardar les eines de conreu com a funcions de caça. La fórmula més habitual per a la seva construcció superior és la falsa volta en avançament de filades, segons expliquen els tècnics. Les portes estan orientades en direcció sud-est per evitar els vents, a excepció de la Sénia, on el sentit és sud-oest.
A més, s'han estudiat, detallat i situat en el mapa altres tipus d'obres com ara cisternes, cocons, pous, forns de calç i marges d'especial interès. A Freginals podem trobar les construccions més ben conservades, com ara la barraca de Quicolis (part ja d'una ruta cultural), mentre que al terme municipal d'Ulldecona es conserva la més gran de la comarca, «que té fins a quatre estances i encara està en ús, tot i que de forma puntual», explica Fabregat. A Godall hi ha una finca on es poden trobar totes les tipologies de construccions, mentre que a la Sénia succeeix el mateix als voltants del camí de Mitjaplana.
El Departament d'Agricultura (DARP) va lliurar ahir als ajuntaments del Montsià un CD amb tot el catàleg de les construccions en pedra en sec dels seus respectius termes municipals, perquè coneguen on estan ubicades i en promoguin la conservació. En aquest sentit, el director dels Serveis Territorials del DARP, Antoni Espanya, va explicar que el document també es facilitarà a les direccions d'Urbanisme, Carreteres i Cultura perquè es tingui en compte a l'hora de promoure noves infraestructures al territori. A més, Espanya va esperonar els municipis perquè aprofitin aquest patrimoni amb finalitats turístiques.
Aquests inventaris formaran part del futur catàleg del paisatge de les Terres de l'Ebre, juntament amb el d'oliveres singulars i monumentals que s'està elaborant i que el DARP no vol donar a conèixer fins que existeixi una normativa de protecció. D'aquesta manera es vol evitar l'espoli d'oliveres mil·lenàries i la seva venda a d'altres països com a arbre decoratiu de jardí.
2006-06-19
Tota l'oferta turística en un portal
Font: La Veu de l'Ebre
L'oferta turística de tots els municipis del Montsià es podrà trobar a final d'any en un nou portal d'Internet. Aquest es l'objectiu del Consell Comarcal que desprès d'una reunió del consell d'alcaldes ha aprovat aquesta setmana demanar una subvenció de 6.600 euros al Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona per tirar endavant el projecte. El nou portal encara no té definit el nom pero sí, els continguts. En aquest sentit s'hi podrà trobar tota l'oferta d'actius turístics i de serveis de cada un dels municipis de la comarca i, al mateix temps, de diferents rutes que recorren mes d'una població com les que es podrien fer a través de les Serres de Godall o del Montsià.
Un dels objectius del nou portal es unificar i donar un sentit de coherència a tota l'oferta turística de la comarca. Això és, de fet, el que el Consell Comarcal pretén aconseguir a partir d'un pla de turisme que s'incorporarà al Pla de dinamització de les Terres de l'Ebre. Aquest pla ha de servir tant per a la promoció com per incentivar la iniciativa privada. Aquest aspecte dependrà d'unes jornades que l'ens comarcal està preparant destinades al teixit empresarial i, sobretot, a un pla pilot de foment de l'ocupació que disposa d'un pressupost de 18.000 euros i que en un termini de mig any ha de planificar les línies generals d'actuació en ocupació al sector turísitc a partir d'una diagnosi de la situació actual.
Un cop estiga enllestit el pla comarcal servirà per decidir quines mesures concretes s'apliquen a cada població, funció que assumirà un pla d'ocupació que ja ha sol·licitat elConsell.
2006-06-10
El Club Esportiu Polam d'Amposta celebra avui dissabte la Copa d'Espanya
Aquest dissabte per la tarda es celebra a Godall la Copa d'Espanya per a Cossos de Seguretat, Rescat, Assistència Sanitària i Personal Militar, organitzada pel Club Esportiu Polam d'Amposta, en col·laboració amb el consistori de la capital del Montsià, el Patronat d'Esports ampostí, i l'Ajuntament de Godall. La prova de BTT començarà a les 16.30 i transcorrerà per un circuit (amb rampes del 19%), en el que s'arribarà a una alçada màxima de 320 metres. El trajecte passarà pel camí vell d'Amposta i per la pista d'argiles, per tornar després al lloc de sortida.
Els participants de les categories elit i màster 30 cobriran un total de 27 quilòmetres (3 voltes al circuit); mentre que els màster 40 i 50 en faran 18 (dues voltes al circuit). De moment, hi ha quaranta persones que han manifestat la seva intenció de prendre part en aquesta cita. La xifra no és més elevada perquè la setmana passada es va disputar el Campionat d'Espanya de Bombers, i els propers dies 21, 22 i 23 de juny es realitzarà el Campionat Europeu de Policies i Bombers a la localitat gallega de Pontevedra. Aquests dos compromisos han fet que algunes persones hagin optat per no anar a Godall, i els que han impedit que el nombre d'assitents sigue més elevat. Tot i això, des de l'organització estan contents amb aquest nombre de persones que, a part de la pura competició, compartiran bons moments amb els altres companys.
Els participants de les categories elit i màster 30 cobriran un total de 27 quilòmetres (3 voltes al circuit); mentre que els màster 40 i 50 en faran 18 (dues voltes al circuit). De moment, hi ha quaranta persones que han manifestat la seva intenció de prendre part en aquesta cita. La xifra no és més elevada perquè la setmana passada es va disputar el Campionat d'Espanya de Bombers, i els propers dies 21, 22 i 23 de juny es realitzarà el Campionat Europeu de Policies i Bombers a la localitat gallega de Pontevedra. Aquests dos compromisos han fet que algunes persones hagin optat per no anar a Godall, i els que han impedit que el nombre d'assitents sigue més elevat. Tot i això, des de l'organització estan contents amb aquest nombre de persones que, a part de la pura competició, compartiran bons moments amb els altres companys.
2006-06-02
Buenos resultados del Coluer Manaval en Godall
Font: Diari de Tarragona
En Godall se disputó la tercera prueba de la Copa Tarragona.
El equipo cambrilense del Coluer Manaval desplazó 16 ciclistas. La general está dominada por J.J. Marrasé, seguido de Jordi Garrido y Josep Amill, todos del Coluer Manaval.
En la prueba de Godall, Francesc Carnicer venció en élite, siendo JJ Marrase, tercero. A destacar la victoria de José López, en sub-21; Javi Martínez, en sub-23, el segundo puesto de Juan Carlos García, en juniors, y el tercero de Juan Gamero, en Master 30.
La general, en sub 21 está encabezada por los dos ciclistas del Coluer, Sergi Bosque y José López.
En juniors, en Copa Tarragona Borja Murillo del club cambrilense es primero, y en Master 30, Pep Vizcarro es segundo.
El Coluer Manaval disputa este fin de semana la quinta prueba de la Copa Catalana en la Vall d'Aran, donde su principal objetivo es luchar por la clasificación por equipos y recuperar el liderato en sub 21, con José López -ahora segundo-que ya se ha recuperado de su lesión.
Bases concessió de subvencions municipals per a l'adquisició dels llibres...
Font Butlletí Oficial de la província de Tarragona
Bases concessió de subvencions municipals per a l'adquisició dels llibres per als estudis d'educació infantil i primària obligatòria per al curs 2006-2007. Aprovació inicial.
El Ple de l'Ajuntament de GODALL, en la sessió de data 17 de maig de 2006, va adoptar uns acords, la part dispositiva dels quals és del tenor literal següent:
"Primer. APROVAR INICIALMENT les bases reguladores de la concessió de subvencions municipals per a l'adquisició dels llibres per als estudis d'educació infantil i primària obligatòria per al curs 2006 - 2007, segons el text annex als presents acords.
Segon. SOTMETRE aquests acords i les bases esmentades a informació pública per un termini mínim de vint dies hàbils, als efectes de presentació d'al·legacions i reclamacions, mitjançant la publicació del corresponent anunci en el Butlletí Oficial de la Província de Tarragona i en el tauler d'edictes de l'Ajuntament. El termini d'informació pública comença a comptar des del dia de la publicació de l'anunci al BOP de Tarragona.
Tercer. DISPOSAR que les bases esmentades s'entendran definitivament aprovades si no es formula cap al·legació ni reclamació durant el període d'informació pública, sens perjudici de la necessitat de dictar una resolució de l'Alcaldia constatant l'aprovació definitiva automàtica i de publicar posteriorment la dita resolució."
L'expedient complet es pot consultar a les oficines municipals tots els dies feiners, entre les 16 i les 20 hores, durant el termini de vint dies hàbils des de la publicació del present anunci en el Butlletí Oficial de la Província de Tarragona.Les reclamacions i al·legacions, en cas que es formulin, s'han de presentar davant l'Ajuntament dintre del termini esmentat, per qualsevol dels mitjans que estableix la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)