La Generalitat atorga els primers ajuts per retribuir la feina dels
batlles dels municipis de menys de 2.000 habitants.
Durant dècades, des de la reinstauració de la democràcia, els alcaldes de pobles petits han combinat la seva professió amb la política, sense rebre cap compensació econòmica a canvi.
Abans, en temps de dictadura, les recompenses eren unes altres.
Amb la tornada dels ajuntaments democràtics –al març farà 30 anys–, homes i dones han dedicat hores i hores per servir el seu municipi, en la majoria dels casos als vespres i les nits, després d’acabar la jornada laboral. Un dia a dia fet a base de sacrificis i esforç, combinant molts cops el treball al tros amb la feina a l’Ajuntament, la majoria dels casos en l’àmbit rural. La Generalitat ha saldat ara aquest deute històric, un greuge comparatiu més entre pobles petits i ciutats, on els alcaldes sí que veuen recompensada la seva feina, ja sigui amb un sou fix o amb compensacions per assistir als plens.
La conselleria de Governació i Administracions Públiques, que és qui ha promogut el sou per als alcaldes de municipis de menys de 2.000 habitants, acaba d’atorgar els primers ajuts, a 410 pobles de tot Catalunya, 85 del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Si es compensa la feina feta als ajuntaments petits amb un sou, que va des dels 860 als 1.450 euros per càrrec electe, la Generalitat sosté que més veïns del poble voldran dedicar part del seu temps a la política local.
Les compensacions per l’abonament de sous als càrrecs electes varien en funció del nombre d’habitants que té el municipi. Comença amb els 861 euros per a pobles de fins a 100 habitants; 1.033 euros per a municipis de 101 fins a 500 veïns, i un màxim de 1.458 euros perapobles 501 i fins a2.000 habitants.
El Govern català va aprovar l’abril passat el decret per a la creació i la regulació d’un fons per compensar els ajuntaments de municipis petits; fins a finals del desembre passat, però, que la Generalitat no ha atorgat els primer ajuts, la primera bona notícia per a molts ajuntaments aquest nou any 2009. Els sous corresponen a la feina feta l’any passat.
No només els alcaldes o alcaldesses tenen dret a rebre el sou.
En cas que el batlle tingui un altre càrrec de responsabilitat política pel que ja rebi un sou, sigui per exemple a la Diputació o en un consell comarcal, la compensació econòmica és per a “d’altres persones electes que exerceixin el seu càrrec en règim de dedicació exclusiva o parcial”.
A la primera convocatòria dels ajuts per apobles petits, 425 ajuntaments l'ha sol·licitat al departament de Governació i per a l’any 2008. De totes les peticions, només 15 n’han quedat fora. Entre les condicions exigides als municipis són no superar, lògicament, els 2.000 habitants, o estar al corrent de la rendició de comptes amb la Conselleria de Governació i la Sindicatura de Comptes.
La repartició territorial dels ajuts fa un dibuix de la distribució demogràfica de Catalunya, amb molts més pobles petits a les demarcacions de Girona, Lleida i Tarragona, i en canvi amb molt pocs municipis menuts a Barcelona, on són majoria aclaparadora les grans ciutats, i on en canvi només el 6% dels pobles tenen menys de 2.000 habitants.
De la llista destaca Senan, a la Conca de Barberà, amb només 54 habitants, segons les dades de l'Institut d’Estadística de Catalunya com el poble més petits de les comarques de Tarragona que reben l’ajut. Una de les veïnes de Senan, la Núria Albà, escollida a les últimes eleccions, té a partir d’ara el seu sou d’alcaldessa.
batlles dels municipis de menys de 2.000 habitants.
Durant dècades, des de la reinstauració de la democràcia, els alcaldes de pobles petits han combinat la seva professió amb la política, sense rebre cap compensació econòmica a canvi.
Abans, en temps de dictadura, les recompenses eren unes altres.
Amb la tornada dels ajuntaments democràtics –al març farà 30 anys–, homes i dones han dedicat hores i hores per servir el seu municipi, en la majoria dels casos als vespres i les nits, després d’acabar la jornada laboral. Un dia a dia fet a base de sacrificis i esforç, combinant molts cops el treball al tros amb la feina a l’Ajuntament, la majoria dels casos en l’àmbit rural. La Generalitat ha saldat ara aquest deute històric, un greuge comparatiu més entre pobles petits i ciutats, on els alcaldes sí que veuen recompensada la seva feina, ja sigui amb un sou fix o amb compensacions per assistir als plens.
La conselleria de Governació i Administracions Públiques, que és qui ha promogut el sou per als alcaldes de municipis de menys de 2.000 habitants, acaba d’atorgar els primers ajuts, a 410 pobles de tot Catalunya, 85 del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Si es compensa la feina feta als ajuntaments petits amb un sou, que va des dels 860 als 1.450 euros per càrrec electe, la Generalitat sosté que més veïns del poble voldran dedicar part del seu temps a la política local.
Les compensacions per l’abonament de sous als càrrecs electes varien en funció del nombre d’habitants que té el municipi. Comença amb els 861 euros per a pobles de fins a 100 habitants; 1.033 euros per a municipis de 101 fins a 500 veïns, i un màxim de 1.458 euros perapobles 501 i fins a2.000 habitants.
El Govern català va aprovar l’abril passat el decret per a la creació i la regulació d’un fons per compensar els ajuntaments de municipis petits; fins a finals del desembre passat, però, que la Generalitat no ha atorgat els primer ajuts, la primera bona notícia per a molts ajuntaments aquest nou any 2009. Els sous corresponen a la feina feta l’any passat.
No només els alcaldes o alcaldesses tenen dret a rebre el sou.
En cas que el batlle tingui un altre càrrec de responsabilitat política pel que ja rebi un sou, sigui per exemple a la Diputació o en un consell comarcal, la compensació econòmica és per a “d’altres persones electes que exerceixin el seu càrrec en règim de dedicació exclusiva o parcial”.
A la primera convocatòria dels ajuts per apobles petits, 425 ajuntaments l'ha sol·licitat al departament de Governació i per a l’any 2008. De totes les peticions, només 15 n’han quedat fora. Entre les condicions exigides als municipis són no superar, lògicament, els 2.000 habitants, o estar al corrent de la rendició de comptes amb la Conselleria de Governació i la Sindicatura de Comptes.
La repartició territorial dels ajuts fa un dibuix de la distribució demogràfica de Catalunya, amb molts més pobles petits a les demarcacions de Girona, Lleida i Tarragona, i en canvi amb molt pocs municipis menuts a Barcelona, on són majoria aclaparadora les grans ciutats, i on en canvi només el 6% dels pobles tenen menys de 2.000 habitants.
De la llista destaca Senan, a la Conca de Barberà, amb només 54 habitants, segons les dades de l'Institut d’Estadística de Catalunya com el poble més petits de les comarques de Tarragona que reben l’ajut. Una de les veïnes de Senan, la Núria Albà, escollida a les últimes eleccions, té a partir d’ara el seu sou d’alcaldessa.
