El Consell Comarcal del Montsià acaba de treure una guia turística que inclou dotze itineraris per la serra del Montsià. Un d'aquests passa pels jaciments ibèrics d'Alcanar i Ulldecona.
Senderisme i turisme cultural. Semblen dues propostes incompatibles d'entrada; però a la serra del Montsià es complementen a la perfecció. Així, el Consell Comarcal acaba d'editar una guia turística que inclou dotze rutes a peu per la serra del Montsià, les ha senyalitzat in situ, s'han creat àrees interpretatives a cadascun dels recorreguts i també s'hi han habilitat espais per poder-hi deixar el cotxe i iniciar la ruta a peu. Una d'aquestes rutes és la dels poblats de la primera edat del ferro, que inclou els principals jaciments ibèrics d'Alcanar i Ulldecona: la Cogula i la Ferradura, a Ulldecona, i la Moleta del Remei, a Alcanar. La iniciativa ha coincidit, a més, amb la recent adquisició per part de l'Ajuntament d'Ulldecona dels terrenys on hi ha els assentaments ibèrics del municipi, que fins ara estaven en mans privades i amb diversos propietaris, per tal d'excavar-los, recuperar-los i aprofitar-los turísticament. En el cas de la Ferradura, excavat els anys 80 per la Universitat de Barcelona, l'Ajuntament fins i tot hi ha posat en marxa una escola taller d'arqueologia per netejar-lo i condicionar-ne els accessos.
Cadascun d'aquests jaciments tenien la seua funció. Així, mentre a la Moleta del Remei vivia el gruix de la comunitat, la Cogula i la Ferradura eren punts de vigilància sobre la vall i es complementaven amb un altre jaciment: el de Sant Jaume-Mas d'en Serra, també a Alcanar, que era la residència del cabdill. A banda de passejar per les restes d'un passat de prop de 3.000 anys d'antiguitat, el visitant podrà gaudir d'unes vistes espectaculars sobre la costa Mediterrània, la serra de Godall, el massís dels Ports o la vall d'Ulldecona. Aquesta ruta, que fusiona a la perfecció turisme cultural i senderisme, surt des de l'ermita de la Pietat, a Alcanar, i dura aproximadament cinc hores.
La resta de recorreguts que formen part d'aquesta xarxa de senders turístics de la serra del Montsià són el del bosc del Burgar, el de la serreta de Freginals, el del barranc del Mas Comú, el de les Fonts i els Cocós, el del Corral Nou, a Mata-redona, el sender de llarg recorregut GR-92, el camí de l'Astor, el camí de la Torreta i el sender de l'ermita de la Pietat, que encara no està inaugurat. Es tracta de dotze propostes que afecten cinc municipis: Alcanar, Amposta, Freginals, la Ràpita i Ulldecona. En el projecte que forma part del pla de dinamització turística de les Terres de l'Ebre i que va presentar i inaugurar la setmana passada el secretari general del Departament d'Innovació, Universitats i Empreses de la Generalitat de Catalunya, Enric Aloy, hi han participat el Consell Comarcal del Montsià, els cinc ajuntaments implicats, el Departament de Medi Ambient i Habitatge i el Consorci de Dinamització Turística de les Terres de l'Ebre, amb una inversió de 100.000 euros. També hi ha col·laborat el Museu del Montsià.
Amb aquesta iniciativa també s'ha volgut donar valor a tota una sèrie d'actuacions anteriors a la serra del Montsià, un espai natural que forma part del pla d'espais d'interès natural (PEIN) –que actualment està força ben conservat tant des del punt de vista de la fauna com de la flora–, un espai que fins als anys seixanta, quan en van marxar els últims masovers, va estar considerablement humanitzat.
Senderisme i turisme cultural. Semblen dues propostes incompatibles d'entrada; però a la serra del Montsià es complementen a la perfecció. Així, el Consell Comarcal acaba d'editar una guia turística que inclou dotze rutes a peu per la serra del Montsià, les ha senyalitzat in situ, s'han creat àrees interpretatives a cadascun dels recorreguts i també s'hi han habilitat espais per poder-hi deixar el cotxe i iniciar la ruta a peu. Una d'aquestes rutes és la dels poblats de la primera edat del ferro, que inclou els principals jaciments ibèrics d'Alcanar i Ulldecona: la Cogula i la Ferradura, a Ulldecona, i la Moleta del Remei, a Alcanar. La iniciativa ha coincidit, a més, amb la recent adquisició per part de l'Ajuntament d'Ulldecona dels terrenys on hi ha els assentaments ibèrics del municipi, que fins ara estaven en mans privades i amb diversos propietaris, per tal d'excavar-los, recuperar-los i aprofitar-los turísticament. En el cas de la Ferradura, excavat els anys 80 per la Universitat de Barcelona, l'Ajuntament fins i tot hi ha posat en marxa una escola taller d'arqueologia per netejar-lo i condicionar-ne els accessos.
Cadascun d'aquests jaciments tenien la seua funció. Així, mentre a la Moleta del Remei vivia el gruix de la comunitat, la Cogula i la Ferradura eren punts de vigilància sobre la vall i es complementaven amb un altre jaciment: el de Sant Jaume-Mas d'en Serra, també a Alcanar, que era la residència del cabdill. A banda de passejar per les restes d'un passat de prop de 3.000 anys d'antiguitat, el visitant podrà gaudir d'unes vistes espectaculars sobre la costa Mediterrània, la serra de Godall, el massís dels Ports o la vall d'Ulldecona. Aquesta ruta, que fusiona a la perfecció turisme cultural i senderisme, surt des de l'ermita de la Pietat, a Alcanar, i dura aproximadament cinc hores.
La resta de recorreguts que formen part d'aquesta xarxa de senders turístics de la serra del Montsià són el del bosc del Burgar, el de la serreta de Freginals, el del barranc del Mas Comú, el de les Fonts i els Cocós, el del Corral Nou, a Mata-redona, el sender de llarg recorregut GR-92, el camí de l'Astor, el camí de la Torreta i el sender de l'ermita de la Pietat, que encara no està inaugurat. Es tracta de dotze propostes que afecten cinc municipis: Alcanar, Amposta, Freginals, la Ràpita i Ulldecona. En el projecte que forma part del pla de dinamització turística de les Terres de l'Ebre i que va presentar i inaugurar la setmana passada el secretari general del Departament d'Innovació, Universitats i Empreses de la Generalitat de Catalunya, Enric Aloy, hi han participat el Consell Comarcal del Montsià, els cinc ajuntaments implicats, el Departament de Medi Ambient i Habitatge i el Consorci de Dinamització Turística de les Terres de l'Ebre, amb una inversió de 100.000 euros. També hi ha col·laborat el Museu del Montsià.
Amb aquesta iniciativa també s'ha volgut donar valor a tota una sèrie d'actuacions anteriors a la serra del Montsià, un espai natural que forma part del pla d'espais d'interès natural (PEIN) –que actualment està força ben conservat tant des del punt de vista de la fauna com de la flora–, un espai que fins als anys seixanta, quan en van marxar els últims masovers, va estar considerablement humanitzat.
