2016-02-28

Vida quotidiana i mort en temps dels romans



Mònica Miró recull a ‘Perennia’ cinquanta epitafis romans en una edició bilingüe

 En una època en què sembla que el món editorial, sobretot pel que fa a les empreses mitjanes i petites, es troba en dificultats, ens ensopeguem de tant en tant amb petits miracles que mostren el coratge d’algunes persones relacionades amb el món de la cultura. Per un d’aquests estranys miracles trobem un llibre com aquest, en el qual Mònica Miró recull cinquanta epitafis romans i els posa a l’abast dels lectors per primera vegada. No és gens estrany que Perennia (Godall Edicions) s’hagi inclòs en una col·lecció dedicada a la poesia, “Cadup”, ja que aquest volum inclassificable és poesia en estat pur tot i que sigui també moltes més coses.
Perennia ens acosta al món romà a través de la vida quotidiana, dels sentiments a l’entorn de la mort, una mort que sovint s’enduia moltes persones en la infantesa i la primera joventut, cosa que no evitava ni el dol ni la tristor ni que el seu record no anés acompanya d’una tendresa que ens fa molt propera aquella gent del passat. L’edició és bilingüe, un goig  pels qui hem tingut la sort de poder estudiar poc o molt llatí però també, fins i tot, per aquells que no l’han estudiat mai ja que no és tan difícil recórrer a la versió original amb una bona traducció catalana al costat.
Llàstima que s’hagi perdut el gust pels epitafis, seria molt bonic que poguéssim visitar els cementiris i llegir recordatoris i poemes com aquests, alguna cosa es troba però poca i això que l’epitafi va ser relativament habitual en altres èpoques. Molt interessant i imprescindible és el pròleg que l’autora inclou en el llibre amb el títol Mots de pedra erigits contra el temps. El temps se’ns emporta i de nosaltres en resta poca cosa però les paraules, en ocasions, són tossudes i ens sobreviuen d’alguna manera.
Aquest és un llibre per tenir i rellegir encara que en un primer moment ens l’empassem d’una tirada. Mònica Miró (Barcelona, 1969) és una persona inclassificable, d’una cultura diversa i polièdrica, ben bé una sàvia del Renaixement, posats a comparar. Llicenciada en Filosofia Clàssica i Romànica, màster en Història de les Religions i moltíssimes coses més que pot comprovar qui espigoli una mica per la xarxa. Jo diria que també és una gran poeta, en un sentit ampli i profund. Vaig tenir la sort de tenir-la com a professora de llatí, fa ja vint anys, a la UOC, aleshores una universitat que tot just s’estrenava.
Perennia ha tingut molt bona acollida i ha estat valorat i lloat per molts periodistes culturals però també per estudiants, narradors i poetes i no és estrany que sigui així. Avui, quan sembla que les Humanitats van de baixa i que l’interès pel món clàssic es troba en quart minvant aquests llibres ens sorprenen quan ens adonem del ressò que arriben a tenir i del goig amb el qual són acollits per part de persones ben diverses. I és que els homes i les dones ens continuem preguntant el mateix de sempre, preguntes que es recullen en un dels textos inclosos: Per què existim? Per què parlem? Què és, al capdavall, la nostra vida? I les preguntes, més que no pas les respostes, ens agermanen al llarg dels segles i ens fan humans i fins i tot, ai, civilitzats.

La literatura del món rural es reivindica a través dels premis Serret-Terra de Cruïlla i un fòrum a Ulldecona

font: Aldia.cat

Tortosa.-La Llibreria Serret de Vall-de-roures (Matarranya), que promou des de fa temps el foment de la literatura vinculada al territori i al món rural, ha presentat la segona edició del premi Terra de Cruïlla que impulsa en col·laboració amb la Fundació Carulla i el Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí (Conca de Barberà), amb qui han signat un conveni. L'emblemàtica llibreria del Matarranya també ha signat un conveni amb Òmnium Ebre per compartir avantatges entre els socis de l'entitat cultural i els socis del Club de lectura Serret que s'ha creat per "salvar" la llibreteria. Tots plegats, junt amb l'Ajuntament d'Ulldecona, impulsen el Fòrum de Literatura del Món Rural que es celebrarà al municipi del Montsià el 15 de març.

El Premi Serret-Terra de Cruïlla, que es convoca cada dos anys, vol fomentar la producció literària relacionada amb el territori i el món rural. Per al propietari de la Llibreria Serret, Octavi Serret, "la literatura rural és realment la base per recuperar els valors dels mons rurals" i ha defensat que es potenciï "la creació literària" perquè faci "d'aparador cap enfora" de tot allò que passa al territori, en aquest cas, en l'entorn lligat a l'antiga diòcesi de Tortosa, considerat el cor dels Països Catalans i que emmarca part del País Valencià, Aragó i Catalunya. En la primera edició del premi Terra de Cruïlla es van presentar 150 obres en tres categories. Aquest any, es pot participar en les categories de narrativa i assaig i està oberta la inscripció fins al 26 de maig. L'obra premiada rebrà una dotació econòmica de 1.500 euros, atorgada pel Museu de la Vida Rural de la Fundació Carulla, la publicarà l'editorial Barcino i el jurat que l'escollirà està format per Emigdi Subirats, Silvestre Hernández, Albert Pujol, Carme Martí i Jordi Llavina. Justament Octavi Serret i Carles Duarte, president de la Fundació Carulla, han signat un conveni de col·laboració, en un acte de presentació dels premis, aquest dimecres, a la seu del Col·legi de Periodistes de les Terres de l'Ebre a Tortosa.  Serret ha fet una crida a la participació. "Ens interessa donar a conèixer els valors i la nostra manera de fer per la literatura", ha apuntat el llibreter. Per la seva part, Duarte ha defensat que defensar l'aspecte rural en el món literari no està desfasat. "Ens sembla del tot oportú, esperançador i ple de sentit, en un món globalitzat, donar la veu d'allò que és local, fruit del diàleg de l'ésser humà i l'espai on està arrelat, des de punt de vista de la creació de talent i entenent que la literatura rural té singularitat, força i capacitat de commoure i interessar, i aconseguir lectors que se sentin propers a la realitat que s'hi descriu", ha apuntat el president de la Fundació Carulla.Per a Duarte, també és important el concepte de "cruïlla". "És un territori de connexió. Ha de ser viscut i experimentat com un pont, com una porta que uneix mirades diferents i perspectives diferents, realitats comunes on podem confluir", ha apuntat. "En interessa que la realitat humana associada a les terres d'aquest Tossal del Rei emergeixi. Des de la fundació Carulla entenem que cal posar-ho en evidència", ha afegit. Fòrum i educació ruralL'avantsala dels premis Terra de Cruïlla serà el Fòrum de Literatura del Món Rural que es farà a Ulldecona el mes vinent, el 15 de març. La jornada es dedicarà al matí als xiquets. Un centenar d'escolars de diversos cursos d'Ulldecona i també de Godall coneixeran les oliveres mil·lenàries de l'Arion on se'ls exposarà la importància etnogràfica i alimentària del món rural i gaudiran d'una representació de la tortosina Pilar Cugat amb la qual, a través de sons medievals, coneixeran un cant molt especial a les oliveres. També es faran lectures de clàssics rurals i presentacions d'algunes obres. A la tarda escriptors de diversos entorns rurals debatran a l'entorn d'una taula rodona. Hi seran Pep Coll, Mercè Ibars, Joan Todó i Jesús Maria Tibau.   Col·laboració amb Òmnium També s'ha signat aquest dimecres un conveni entre la Llibreria Serret i Òmnium Ebre. Com ha explicat Josep Moragrega, president d'Òmnium Ebre, es pretén que els socis vinculats al Club de Lectura Serret (CLS) i els socis de l'entitat cultural comparteixin avantatges i descomptes en parts específiques dels programes "més oberts". "Ser la perifèria de la perifèria té desavantatges però també et fa veí de la perifèria de la perifèria d'altres territoris i crear una permeabilitat a la frontera que es fàcil de traspassar", ha descrit Moragrega. El CLS s'ha creat aquest mes de febrer per captar socis a la llibreria de Vall-de-roures i evitar que hagi de retornar al seu origen de papereria i abandonar la venda de llibres. Serret ha destacat que la resposta a la crida per "salvar-la" ha estat molt bona perquè s'han subscrit una quarantena de socis en poques setmanes.

2016-02-27

La Cooperativa d’oli de Godall tanca la campanya amb menys producció, però més qualitat.


Dels 160.000 quilos d’oli que ha processat, entre 70 i 75.000 es podran envasar.
Enguany, per primer cop, la cooperativa de Godall ha pogut elaborar també olis monovarietals d’oliveres fargues, morrudes i sevillenques.



Els primers balanços que s’estan fent a les cooperatives ebrenques, quant s’està tancant l’actual campanya oleícola, coincideixen en que, la d’aquest any, tot i ser menys productiva, ha estat una campanya que està resultant excel•lent en quant a la qualitat de l’oli.
Aquest és el cas també de la Cooperativa Agrícola de Godall que enguany a produït un total de 160.000 quilos d’oli als seus molins, dels quals, gairebé la meitat es podrà envasar. Segons les dades facilitades pel seu gerent Josep M. Simó, l’entitat, encara que enguany ha tingut una tercera part de collita respecte a la de la temporada anterior, veurà compensada la pèrdua per la qualitat de l’oli elaborat i la lleugera pujada del seu preu de mercat, que si bé encara està per sota de lo que seria desitjable, si que serveix al menys per no acabar d’enfonsar el sector.

Simó també destacava que aquesta ha estat la primera temporada que aconsegueixen embotellar olis monovarietals, concretament d’oliveres fargues, sevillenques i morrudes i encara que la producció ha estat solament de cent litres de cada varietat, si que serveix per introduir més productes al mercat.

La Cooperativa de Godall està preparant per al proper mes de març la seua popular fira de l’Oli i l’Espàrrec on es podran degustar i adquirir aquests olis que es comercialitzen sota les marques de “Molí Clapises” i “Lácrima ólea”.

Modificació d'ordenances fiscals per a l'exercici 2016: ICIO i altra



Ajuntament de Godall
ANUNCI

El Ple de l¿Ajuntament de Godall, en sessió plenària de data 7 d¿octubre de 2015, va aprovar inicialment la modificació per a l¿any 2016 de les ordenances fiscals reguladores dels impostos i taxes que tot seguit es detallen:

Impost sobre construccions, instal·lacions i obres.

Taxa per la utilització del ¿Centre d¿Interpretació de la Serra de Godall¿

Aquestes ordenances s¿han sotmès a informació pública, durant trenta dies no havent-se presentat reclamacions durant aquest període, l¿aprovació es pot considerar definitiva. En compliment amb el que disposen els articles 17 i 19 del RDL 2-2004 pel que s¿aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals així com els articles 70 i 111 de la Llei 7-1985 reguladora de les bases de règim local es publica seguidament les modificacions aprovades.

En contra dels acords d¿aprovació definitiva els interessats poden presentar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en el termini de a comptar des del mateix dia de la publicació d¿aquest edicte al BOP de Tarragona.

Ordenances que es modifiquen:

Impost sobre construccions, instal·lacions i obres


Afegir a l¿article 6 Bonificacions i exempcions:


- En cas de rehabilitació: Fins a 75.000,00 euros de pressupost es podrà gaudir fins un 50% de bonificació de la liquidació de l¿impost. El tram de pressupost que superi els 75.000,00 euros no gaudirà de cap bonificació.

Taxa per la utilització del ¿Centre d¿Interpretació de la Serra de Godall¿

Article 8.- Exempcions, reduccions i bonificacions:
Les entitats sense ànim de lucre amb seu social al municipi de Godall estaran exemptes de pagament sempre i quant la utilització del centre tingui per objecte un acte obert al públic en general i no només per als seus socis i-o membres.



(https://www.diputaciodetarragona.cat/ebop/index.php?op=anunci&id=1338&ebop_any=2016)

Godall prepara una nova edició de la Fira de l’Oli i l’espàrrec





Els esmorzar populars amb la truita d’espàrrecs com a principal protagonista, un dels atractius de la fira.
La passada setmana es va presentar el tríptic informatiu de la Fira que enguany es celebrarà el cap de setmana del 13 i 14 de Març.


-Com tots els anys, des de en farà 13, Godall dedica el segon cap de setmana del mes de Març a organitzar la seua pròpia fira per promocionar l’oli i l’espàrrec que es produeix al seu terme municipal.
Enguany i segons que ja ha avançat la Cooperativa de Godall, entitat organitzadora, l’esdeveniment firal tindrà lloc els dies 13 i 14 de març i Rosabel Arbó, cap de l’oficina comarcal d’Agricultura , serà l’encarregada d’inaugurar-la.
Un dels trets gastronòmics que caracteritza aquesta fira són els seus esmorzars populars, on prèvia adquisició d’un tiquet per dos euros, els visitants poden degustar,entre altres producte locals, les típiques truites d’espàrrecs.
Enguany el dissabte dia 13 també tindrà lloc una interessant xerrada sobre els 10 anys que compleix la Taula del Sènia i que pronunciaran la seua gerent, Tere Adell i l’impulsor i actualment assessor de l’entitat, Jaume Antich.
El marc de la Fira de l’Oli i l’Espàrrec de Godall serà també l’escolli’t per debatre sobre altres interessants temàtiques que afecten la pagesia, com els ajuts europeus als empresaris agraris o els nous models de plantació d’oliveres i el present i futur del sector oleícola dintre del món global en el que vivim.
El concurs de recol•lecció d’espàrrecs o un espectacle col•loqui anomenat “L’interior” i protagonitzat per “La Rabera eclèctica”, són algunes de les moltes activitats paral•leles que presenta la 13éna edició de la fira godallenca que aquesta passada setmana ja va presentar el tríptic informatiu de la mateixa.

Municipis de l’Ebre sumen forces amb la Diputació per a la promoció turística


Optimitzar recursos i vendre la marca Terres de l’Ebre de manera unitària. Aquest és l’objectiu del conveni que ha signat la Diputació de Tarragona amb deu municipis i els Consell Comarcals de la Ribera d’Ebre i la Terra Alta.
L’acte protocol·lari s’ha celebrat aquest matí a l’estació de tren de la via Verda de la Val de Zafán, a Benifallet, per reivindicar un dels principals atractius turístics de les comarques del sud de Catalunya. El conveni permetrà  coordinar  la participació en fires nacionals, estatals i internacionals promogudes per l’Agència Catalana de Turisme i per la mateixa Diputació.

Josep Poblet, president de la Diputació de Tarragona, ha destacat que “aquest conveni és una peça clau en la promoció turística perquè permet un estalvi de costos considerable per als municipis”. “A més, unifica el criteri i l’acció promocional”, ha afegit. Per la seva banda, el President del Patronat de Turisme de al Diputació de Tarragona, Martí Carnicer, ha volgut destacar que “les perspectives turístiques per al 2016 són molt bones” i per això ha animat el sector a implicar-se en la campanya de promoció. Amb la signatura del conveni els municipis d'Alcanar, l'Ametlla de Mar, l'Ampolla, Amposta, Ascó, Deltebre, Sant Carles de la Ràpita, la Sénia, Tortosa i Godall, i dels consells comarcals de la Ribera d'Ebre i la Terra Alta participaran de manera conjunta, entre d’altres, en fires internacionals a Londres, Moscou i França.

2016-02-16

Les 6 exposicions que ens aproparan a l'essència aquest 2016


El Museu de les Terres de l'Ebre recull i revisa la història etnogràfica de les nostres terres

Vols saber com eren els cinemes antics a les Terres de l'Ebre, descobrir els col·leccionistes que amaga el territori o conèixer la història d'una entitat musical centenària com és la Lira Ampostina? El Museu de les Terres de l'Ebre encara aquest 2016 amb 6 exposicions gratuïtes de visita obligada. A més, hi haurà un total de 70 activitats públiques a Amposta, Alcanar, La Ràpita, Godall, Masdenverge, Freginals, Sant Jaume d’Enveja i Santa Bàrbara per apropar-te a una essència que també és la teua. Mira, mira! 

1. Els orígens de la música de banda
Les bandes locals han estat una bona cantera de músics a les nostres terres. Algunes d'elles tenen una llarga tradició i han vist nàixer el talent de moltes generacions. El 2016 serà un any important per a La Lira Ampostina, que ha preparat diverses activitats per celebrar el centenari de la seva fundació. Els actes van començar formalment el dia 16 de gener amb el concert inaugural del Centenari. Des de la Lira i el Museu de les Terres de l’Ebre s’han preparat dues activitats molt destacades: l'exposició 'Un segle de música de banda”, que s’inaugurarà el proper 6 de maig, i també un cicle de taules rodones que començarà a l’abril i s’acabarà al novembre. Passem revista a la història de la nostra banda sonora!

2. Una mirada documental als peixos autòctons
El Museu de les Terres de l’Ebre i la Fundació La Pedrera inauguraran a principis de juliol una mostra itinerant sobre els peixos migradors al tram baix del riu. Quatre espècies d'aquests peixos amenaçats, com són l’esturió, la llampresa, la saboga i l’anguila, seran els protagonistes d'una exposició que girarà, durant dos anys, per diferents municipis riberencs com Tortosa, Flix, Sant Jaume d’Enveja, Deltebre, La Ràpita, l’Ametlla de Mar, Xerta, Móra d’Ebre o Tivenys, entre molts altres. En paral·lel a l’exposició, es crearan materials didàctics que es treballaran amb els escolars de les poblacions que visitarà la mostra.

3. L'art i la música revisiten el patrimoni
Aquest festival que porta la música i l'art a espais amb alt valor patrimonial com finques, convents o cases abandonades arriba a la tercera edició amb una forta aposta per la fotografia artística, que ha estat la disciplina escollida d'enguany. Com en l'edició del 2014, cadascun dels equipaments patrimonials que participen d'aquesta iniciativa acollirà una exposició fotogràfica al llarg dels mesos d'estiu, complementant així la seua oferta d'activitats estivals. El festival Ebre,Art&Patrimoni i Ebre,Música&Patrimoni s'alternen anualment i tenen l'objectiu d'apropar els museus a locals i turistes amb propostes transversals i complementàries d'abast territorial.

 4. Descobrim la història del cinema a les Terres de l'Ebre?
Al llarg del 2015, el Servei d'Atenció als Museus conjuntament amb els equipaments patrimonials del territori que hi formen part, han estat treballant en el guió i predisseny d'una exposició sobre el cinema a les Terres de l'Ebre. Aquesta exposició, que serà itinerant, recull en una primera part la història i evolució del cinema en general, des de les primeres projeccions itinerants fins als multisales i l'era digital; mentre que la segona part mostra la història de les sales de cinema locals a partir d'una selecció de les més representatives i mítiques de cada població participant. Està previst que aquesta exposició s'inauguri a la tardor del 2016. Quines ganes!

5. Destapant els col·leccionistes apassionats de les Terres de l'Ebre
Aquest 2016, i més concretament al mes de novembre, tindrà lloc la segona mostra del cicle d’exposicions sobre col·leccionistes. Aquest any, el protagonista d’aquesta mostra és Salvador Cardero Aguilera, un home resident a La Miliana, nucli pertanyent a la població d’Ulldecona, que és especialista en botànica, fitoteràpia i etnobotànica. El seu treball com a herbolari li va despertar un fort interès per les plantes, especialment per les medicinals, fa més de vint-i-cinc anys. De la seua tasca investigadora, n’ha resultat un arxiu fotogràfic amb més de 20.000 fotografies i un herbari de més de 3.000 espècies de plantes. L’any passat, el protagonista va ser Jesús Bru de Vilalba dels Arcs, que va mostrar un recull del treball de dècades en la preservació del patrimoni etnològic de la Terra Alta i el Matarranya.

6. El Vapor Anita continua la singladura
L’any passat es complien cent anys de l'avarament del vapor Anita, la darrera embarcació d'aquest tipus que va circular aigües amunt i avall de l'Ebre i que una riuada el va enfonsar l'any 1937. Aquesta embarcació ha esdevingut una icona contemporània de la industrialització a les Terres de l'Ebre. L'Arxiu Comarcal del Baix Ebre, el Museu de les Terres de l'Ebre i els Serveis Territorials de Cultura han aprofitat l'efemèride per difondre tota la informació coneguda de la història d'aquest vaixell i també d'una època en què la indústria naviliera i els ports fluvials es reivindicaven. En aquesta exposició, es poden veure textos i fotografies que expliquen la història del vaixell i el que va representar, amb un apartat que explica el conjunt de vapors que el van precedir. També està formada per fotografies procedents de fons públics i privats, majoritàriament inèdites, i per objectes i documents originals. Aquesta mostra es podrà veure des de l’11 de març fins al 21 d’abril, a Amposta.

2016-02-10

“Correm el risc que el conflicte basc es banalitzi”

font: Ara.cat

‘Enlloc, mai’ és el primer recull de narracions d’Iban Zaldua publicat en català   

 Fa uns quinze anys hi va haver un petit boom de literatura basca traduïda al castellà i, en menor mesura, al català. Impulsat per Obabakoak, amb què Bernardo Atxaga va guanyar el Premio Nacional de narrativa el 1988, van anar arribant més títols d’Atxaga - Memòries d’una vaca, Aquells cels, El fill de l’acordionista - i es van donar a conèixer nous valors, com Unai Elorriaga, amb Un tranvía en SP (Alfaguara, 2001), i Kirmen Uribe, primer amb els poemes de Mentrestant agafa’m la mà, editats a Visor el 2003 i a Proa el 2010, i després amb la novel·la Bilbao-New York-Bilbao (Edicions 62, 2010).
Actualment, més enllà de Twist, de Harkaitz Cano -publicada a Seix Barral el 2013-, i de la imprescindible antologia de narrativa Pomes perdudes (Tigre de Paper, 2014), són poques les notícies que arriben de la literatura basca. Enlloc, mai, d’Iban Zaldua, és la primera traducció de la microeditorial barcelonina Godall. Se n’han ocupat Ainara Munt Ojanguren i Maria Colera Intxausti. “ Enlloc, mai és el llibre que m’ha costat més de tancar -reconeix l’autor-. Després de Porvenir [2005] vaig anar acumulant material durant uns anys, perquè jo no faig llibres de relats unitaris, sinó compilacions. Enmig de tot això se’m van creuar altres projectes: vaig fer un llibre de contes que s’inspiraven en discos, Biodiscografías [2011], i un conte se me’n va anar de les mans i va acabar convertit en novel·la, La patria de todos los vascos [2012]”.
Nascut a Sant Sebastià el 1966, Zaldua va debutar amb només 23 anys. “ Veinte cuentos cortitos va ser un llibre publicat sense cap tipus de pressió -diu-. Temàticament, eren narracions molt adolescents: llavors m’interessava, sobretot, la literatura fantàstica. Vaig trigar a tornar a publicar. Mentiras, mentiras, mentiras no va sortir fins onze anys més tard, el 2000”. La narrativa s’apropava més al Zaldua d’ Enlloc, mai : més proximitat amb el món quotidià, sentit de l’humor i mirada precisa. I un altre canvi: Mentiras... va ser escrit en basc. “El canvi em va servir per rebaixar l’ampulositat de la llengua que feia servir els primers anys”, recorda.
D’ETA a Twitter
L’últim llibre de Zaldua inclou 39 narracions escrites durant gairebé una dècada. Comença amb un narrador en primera persona que pateix un infart en una plaça plena a vessar de gent i acaba amb una reflexió sobre la distinció entre els països novel·la i els països conte. Per a l’autor, la nació basca dóna més autors de narrativa breu: “No és estrany que l’espasmòdica, esquizofrènica i sempre interrompuda i interminable història d’Euskal Herria -s’hi pot llegir- hagi produït contistes genials que, malgrat que cada vegada més escriuen alguna novel·la, tornarien feliços al conte per ser-hi reconeguts com a mestres de la forma si les peticions afectuoses d’un mercat literari cada cop més difícil d’acontentar no induïssin a la novel·la”.
Enmig de narracions esquitxades d’humor, Enlloc, mai no obvia el conflicte basc en contes com A89, La Transeuropéene, en què dos homes viatgen a França per veure els familiars presoners mentre escolten Kraftwerk, o La cèl·lula dorment, en què una parella de terroristes esperen ordres d’ETA amagats en un pis sense saber que l’organització ha abandonat la violència. “Hi ha lectors que m’han dit que aquest conte té un aire beckettià, i és possible que hi sigui, però jo hi veig més la influència de Kafka, que ha sigut molt important per a mi -reconeix Zaldua-. El vaig tornar a llegir quan van sortir tots els contes en basc i encara ara, un segle després d’haver sigut publicats, són una epifania. Quan van aparèixer a principis del segle XX devien ser molt desconcertants”. Zaldua explica que, un cop acabat el conflicte armat amb ETA, la “sanció social d’escriure sobre el tema és més lleu perquè no hi ha perill que els llibres tinguin conseqüències més enllà d’una crítica positiva o negativa”. Considera que en els pròxims anys es publicarà “més material autobiogràfic, no necessàriament literari”, i que és possible que hi hagi un boom de ficció: “Correm el risc que el conflicte es banalitzi”.
Enlloc, mai és un llibre arrelat al País Basc, encara que s’hi parli de Richard Hawley o de les conseqüències de “morir per Twitter”. “Potser escric coses locals, però homes i dones ens assemblem -diu-. La república mundial de les lletres pot ser un espai indefinit, ple de noms estrangers, o tendir a l’exotisme quan es tracta de literatures perifèriques. Els meus llibres no busquen que el lector faci turisme literari”.

2016-02-03

Els Carnavals de Godall compleixen 128 anys

font: La Plana Ràdio


El proper divendres s’inicia el carnaval més carismàtic de les Terres de l’Ebre amb les batalles de farina, els balls gratuïts i premis per a les “masquerulles”
L’ajuntament vol revitalitzar el dilluns recuperant també la “sardinada” popular.


(J.Roig/T.G.).-Les Festes de Carnaval de Godall ja estan agafant forma.
Des de l’Àrea de Festes de l’ajuntament de Godall, fa setmanes que s’està treballant amb la programació dels seus característics i tradicionals Carnavals que tanta projecció tenen a la resta del territori.
Aquest any, el regidor de Festes del municipi, Santi Albiol, explicava que les festes de Carnaval de Godall seran del divendres dia 5, fins al dimarts dia 9 de febrer i que segueixen complint aniversaris ininterromputs d’una festa, prohibida en èpoques passades, però que Godall ha aconseguit mantenir 128 anys seguits.
Albiol recordava que la singularitat d’aquesta festa l’hem de buscar sobre tot en dos aspectes que la caracteritzen i diferencien de la resta. D’una banda “les masquerulles” o disfressats amb la cara tapada que treuen a ballar als espectadors i d’altra, les seus populars “batalles de farina”, de la que una sola colla en pot arribar a llençar 300 quilos.
El regidor de festes godallenc destacava de l’edició d’aquest any dels carnavals, la recuperació de la “sardinada” popular el dilluns dia vuit, un acte que s’ha cregut important recuperar, desprès que els darreres anys, aquest dia tingues solament el ball com a activitat carnavalesca.

A banda d’això els Carnavals de Godall destaquen per les grans nits de ball amb  reconegudes orquestres com ara la CENTAURO, ATALAIA o MAGIA NEGRA, la continuïtat de la gratuïtat de les nits de ball, la tirada popular de bitlles, o el sorteig de regals, el dimarts de carnaval, per a totes aquelles “masquerulles” que vagin disfressades amb la cara tapada. I com sempre, com hem dit, les batalles de farina el dissabte i dimarts.


Los carnavales que no te puedes perder en Catalunya

font: La Vanguardia

Batalla de harina en Godall

Desfiles, el pregón del rey Carnestoltes, la degustación de coc con sal, la paella popular, la tirada de birles, los bailes, las desfiladas de disfraces... Todo esto y mucho más pueden encontrar todos aquellos que se acerquen a Godall a vivir el Carnaval, que este año celebra su 127 edición. Los actos principales que caracterizan el carnaval de Godall es la batalla de harina y los disfraces de máscara que se utilizan durante el baile de disfraces.

Carnaval de Godall (Joan Gil Raga - Otras Fuentes)