2011-11-22
Profetas (o no) en su tierra (Diari de Tarragona)
http://www.diaridetarragona.com/tarragona/062239/profetas/o/no/tierra
Los candidatos por Tarragona corrieron suerte dispar en sus municipios de origen. Mientras Alejandro Fernández (PP) ganó en la capital, Francesc Vallès (PSC) sufrió una brutal debacle en su Reus natal
Sólo tres de los seis candidatos por Tarragona y que ya contaban con representación por Madrid triunfaron ayer en su propia localidad, natal o de acogida. Otros tres, en cambio, no fueron profetas en su tierra, aunque dos de ellos sí pueden presumir de resultados en el conjunto de la demarcación. El tercero, ni eso.
La Tarragona de Alejandro
El que más cariño –en forma de sufragios– se llevó de sus paisanos fue Alejandro Fernández. El candidato del PP, nacido en la capital de la provincia en 1976, fue el triunfador, con 16.943 votos, por encima del PSC (15.998) y CiU (14.105). Su victoria le llevó a repetir la que ya es su cantinela preferida: «Seré alcalde en 2015». Fernández habla en más ocasiones como representante de Tarragona ciudad que del conjunto de la provincia.
La victoria del PP se repitió en once localidades más, la mayoría de ellas del Tarragonès (Els Pallaresos, La Pobla de Mafumet, La Pobla de Montornès, Roda de Barà, Salou y Vila-seca). El resto fueron Querol, Mont-roig, Godall, La Sénia y Corbera d’Ebre.
Tivissa quiere a Alba...
También puede estar satisfecha con sus vecinos la aspirante ecosocialista, Alba Benedicto, (ICV-EUiA), de 28 años. En el conjunto de la provincia registró un aumento de votos (pasó de 11.448 a 18.510) pero tuvo que conformarse con el quinto puesto (por detrás de CiU, PSC, PP y ERC). En cambio, en su Tivissa natal situó a su formación en segundo lugar, sólo por detrás de CiU. En 2008, su partido fue el quinto. Los tivissenses le concedieron un centenar más de votos (de 92 a 197, es decir un 114% de aumento), seguramente la mayoría de los 256 que perdió el PSC, que cayó de 372 a 116.
...Y Amposta a Adam
También recibió un considerable apoyó de sus conciudadanos el republicano Adam Tomàs. Nacido en Amposta en 1972, logró invertir en la capital del Montsià la tendencia de su partido a nivel provincial. Si en toda Tarragona, ERC perdió votos –de 35.433 a 25.661–, en Amposta los aumentó de 962 a 1.113. El claro mensaje antitrasvasista de Adam Tomàs le ha permitido lucirse en su feudo del Montsià.
L’Arboç prefiere al PSC
Jordi Jané (CiU), Francesc Vallès (PSC) y Manuel Alba (UPyD) no fueron profetas en su propia tierra. El candidato convergente estaba el domingo noche exultante por una doble noticia: por primera vez CiU había ganado al PSC en la provincia (105.721 votos frente a 90.206) y lograba evitar la peor pesadilla convergente: que el PP les sobrepasase (se quedó en 81.834 sufragios). Sin embargo, no todo puede ser perfecto. Jané nació en L’Arboç en 1963. La localidad del Baix Penedès fue una de las 24 de la demarcación en que ganaron los socialistas (781 votos) a CiU (607), aunque eso sí el descalabro del PSC fue mayúsculo (tuvo 1.290 papeletas en 2008).
Manita para Manuel
Manuel Alba, secretario del Ayuntamiento de Falset y candidato de UPyD, obtuvo sólo cinco votos en su localidad de adopción (Alba nació en Ceuta en abril de 1954), una minucia. Pero Alba puede consolarse si tiene en cuenta que en 2008 nadie votó a su partido –menos da una piedra– y que, si se contabilizan los votos en toda la provincia, la formación de Rosa Díez crece ‘exponencialmente’: de 498 a 3.655, es decir más de siete veces más.
En casa, peor aún
El mayor varapalo se lo llevó el socialista Francesc Vallès y, sobre todo, en su localidad de nacimiento: Reus. Quizá su fracaso total en la capital del Baix Camp le haga replantearse, si es que lo ha pensando en alguna ocasión, aspirar a la alcaldía de Reus. O precisamente esa debacle a nivel estatal le lleve a querer refugiarse en el calorcillo de la Plaça del Mercadal. En 2008, el PSC logró unos impresionantes 20.689 votos (más que CiU –9.880– y PP –9.960– juntos). El domingo pasó a ser la tercera fuerza, con sólo 11.183 sufragios, por detrás de CiU (13.770) y PP (11.502). Es un descalabro aún mayor que el de la provincia, donde ‘al menos’ fue segundo tras Jordi Jané.
Diumenge 20 de novembre - Partit ajornat entre el C.F.Godall i La Sénia.
Partit ajornat degut a les plujes patides durant el fi de setmana que feien impracticable el camp del Godall.
Set carreteres tallades a les Terres de l'Ebre per les pluges
http://www.naciodigital.cat/noticia/37175/set/carreteres/tallades/terres/ebre/pluges
La zona de Tortosa és la que presenta més problemes de circulació viària
Set carreteres de les Terres de l'Ebre estan tallades aquest diumenge a causa de les fortes pluges de les darreres hores al sud de Catalunya que han provocat inundacions a la via i problemes per a la circulació. Segons informa el Servei Català de Trànsit, aquest matí es troben tallades la C-12 a Tortosa on hi ha desviaments senyalitzats, la C-42 entre l'Aldea i Tortosa, l'N-235 a l'Aldea, la TP-3311 a Galera on també hi ha desviaments senyalitzats, la TV-3321 a Alcanar i la T-301 a Tortosa està tallada per obstacles a la via.
A més d'aquestes vies tallades, hi ha altres vies que també presenten inundacions i problemes per circular-hi. Són l'AP-7 a l'Aldea on les sortides a la C-42 i l'N-235 estan tallades per inundacions, a la BP-1103 hi ha esllavissades a Marganell on es dóna pas alternatiu, la TV-3314 també presenta inundacions a Godall i s'hi pot transitar però amb precaució, a la TV-3421 a Mas de Barberans també s'hi pot circular però amb precaució per l'aigua acumulada a la via i a la T-1025 també s'ha de circulació amb precaució des de Santa Bàrbara fins a Mas de Barberans.
2011-11-08
Problemes externs per a entrar al Fòrum de Godall
El cas es que hi ha gent que al anar a entrar al Fòrum de Godall (http://boards4.melodysoft.com/app?ID=Godall), els surt un missatge d'advertència de que hi ha software malintencionat.
La veritat es que el Foro de Godall està lliure d'aquest tipus de software. El problema radica en que l'empresa que l'ubica físicament (Melodysoft) és una empresa que es dedica a la creació de tot tipus de Foros, amb lo que entre els mils i mils que té, n'hi ha de descàrregues de películes, de generació de codis per a "petar" programes (cracks), de programes pirata, programacions de software... fins i tot d'antivirus, etc etc. En algun d'aquests altres foros segurament hi hauran posat algun programa (Crack, malware, etc) que ha fet saltar el missatge de precaució per a tot el domini (no unicament per al foro en concret)
Si voleu seguir igualment el foro fins que aquesta gent no ho arregli podeu seguir els link que estan marcats en vermell a les captures que s'adjunten.
Una es per al missatge amb el navegador Firefox i l'altra per al Chrome.
La veritat es que el Foro de Godall està lliure d'aquest tipus de software. El problema radica en que l'empresa que l'ubica físicament (Melodysoft) és una empresa que es dedica a la creació de tot tipus de Foros, amb lo que entre els mils i mils que té, n'hi ha de descàrregues de películes, de generació de codis per a "petar" programes (cracks), de programes pirata, programacions de software... fins i tot d'antivirus, etc etc. En algun d'aquests altres foros segurament hi hauran posat algun programa (Crack, malware, etc) que ha fet saltar el missatge de precaució per a tot el domini (no unicament per al foro en concret)
Si voleu seguir igualment el foro fins que aquesta gent no ho arregli podeu seguir els link que estan marcats en vermell a les captures que s'adjunten.
Una es per al missatge amb el navegador Firefox i l'altra per al Chrome.
L'atur supera els 15.100 parats després d'una pujada de prop del 5%
Font: La Veu de l'Ebre (06-11-2011)
Les últimes pluges podrien salbar el 50% de la collita d'oli d'oliva (LVdE)
Font: La Veu de l'Ebre (06-11-2011)
Vilalba CF 1 - Godall CF 2
El Godall guanya fora de casa i contrapronòstic un disputat partit contra un rival molt fort. Això ens coloca (amb 9 punts) en 14ena posició sortint de la zona de descents i a un punt del Santa Bàrbara i del Sant Jaume.
2011-11-03
Aj Godall: Establiment sobre l'increment del IBI
2011/12578 – AJUNTAMENT DE GODALL
Anunci
El Ple de l’Ajuntament de Godall en sessió de data 26 d’octubre de 2011, va aprovar provisionalment l’establiment i ordenació de l’Impost sobre l’increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana.
De conformitat amb el que estableix l’article 17 de la LHL, l’acord provisional i l’Ordenança fiscal estaran exposats al públic al tauler d’anuncis de l’Ajuntament perquè durant el període de 30 dies comptadors des de l’endemà de la publicació d’aquest anunci al BOP, els interessats presentin si escau les corresponents reclamacions.
Godall, 27 d’octubre de 2011. --- L’alcalde, Francesc J. Miró
Melich.
Aj.Godall: Modificació de les ordenances fiscals reguladores (2012)
Font: http://www.altanet.org/bop/pdf/2011/20111102.pdf
2011/12576 – AJUNTAMENT DE GODALL
Anunci
L'Ajuntament de Godall en sessió plenària realitzada el 26 d’octubre de 2011, va adoptar amb caràcter provisional l’acord pel qual s’aprova la modificació, per a l’exercici 2012, de les ordenances fiscals reguladores dels impostos i taxes que tot seguit es detallen:
- Impost sobre béns immobles (IBI)
- Impost sobre vehicles de tracció mecànica
- Impost sobre construccions, instal·lacions i obres
- Taxa per recollida de residus sòlids urbans, tractament i eliminació
- Taxa cementiri
- Taxa de clavegueram
- Taxa d’abastament d’aigua
- La taxa per llicència d’obertura d’establiments, llicència ambiental i comunicació prèvia.
- Taxa per l’ocupació de terrenys d’ús públic amb mercaderies, materials de construcció, runes, tanques, puntals, estíntols, bastides i altres instal·lacions anàlogues.
- Taxa per l’entrada de vehicles a través de les voreres i reserves de la via pública per aparcament exclusiu, parada de vehicles, càrrega i descàrrega de mercaderies de qualsevol mena.
De conformitat amb el que disposa l’article 17 del RDL 2/2004, de 5 de març pel qual s’aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, s’exposa al públic l’expedient pel termini de 30 dies, a comptar des de l’endemà d’aquest anunci al BOP, als efectes que els interessats puguin presentar les reclamacions que considerin pertinents. Si transcorregut el termini esmentat, no s’ha presentat cap reclamació, els acords adoptats es consideraran aprovats definitivament, sense perjudici de la publicació del text íntegre de les ordenances o de les seves modificacions.
Godall, 27 d’octubre de 2011. --- L’alcalde, Francesc J. Miró
Melich.
2011/12576 – AJUNTAMENT DE GODALL
Anunci
L'Ajuntament de Godall en sessió plenària realitzada el 26 d’octubre de 2011, va adoptar amb caràcter provisional l’acord pel qual s’aprova la modificació, per a l’exercici 2012, de les ordenances fiscals reguladores dels impostos i taxes que tot seguit es detallen:
- Impost sobre béns immobles (IBI)
- Impost sobre vehicles de tracció mecànica
- Impost sobre construccions, instal·lacions i obres
- Taxa per recollida de residus sòlids urbans, tractament i eliminació
- Taxa cementiri
- Taxa de clavegueram
- Taxa d’abastament d’aigua
- La taxa per llicència d’obertura d’establiments, llicència ambiental i comunicació prèvia.
- Taxa per l’ocupació de terrenys d’ús públic amb mercaderies, materials de construcció, runes, tanques, puntals, estíntols, bastides i altres instal·lacions anàlogues.
- Taxa per l’entrada de vehicles a través de les voreres i reserves de la via pública per aparcament exclusiu, parada de vehicles, càrrega i descàrrega de mercaderies de qualsevol mena.
De conformitat amb el que disposa l’article 17 del RDL 2/2004, de 5 de març pel qual s’aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, s’exposa al públic l’expedient pel termini de 30 dies, a comptar des de l’endemà d’aquest anunci al BOP, als efectes que els interessats puguin presentar les reclamacions que considerin pertinents. Si transcorregut el termini esmentat, no s’ha presentat cap reclamació, els acords adoptats es consideraran aprovats definitivament, sense perjudici de la publicació del text íntegre de les ordenances o de les seves modificacions.
Godall, 27 d’octubre de 2011. --- L’alcalde, Francesc J. Miró
Melich.
2011-11-02
Bases reguladores dels ajuts per a la diversificació econòmica de les zones rurals del programa Leader de Catalunya
http://www.gencat.cat/diari/5995/11293097.htm
ORDRE
AAM/283/2011, de 24 d'octubre, per la qual s'aproven les bases reguladores dels ajuts per a la diversificació econòmica de les zones rurals del programa Leader de Catalunya, mesura 410, en el marc de l'eix 4 Leader, del Programa de desenvolupament rural de Catalunya 2007-2013, i es convoquen els corresponents a l'any 2011.
...
Àmbit territorial: inclou dues comarques:
Comarca del Baix Ebre: l'Aldea, Aldover, Alfara de Carles, Benifallet, Camarles, Paüls, el Perelló, Roquetes, Tivenys, Xerta i les entitats municipals descentralitzades i nuclis de població de Tortosa, excepte l'àmbit del nucli urbà de Tortosa.
Comarca del Montsià: Freginals, Godall, la Galera, la Sénia, Mas de Barberans, Masdenverge, Santa Bàrbara i Ulldecona.
ORDRE
AAM/283/2011, de 24 d'octubre, per la qual s'aproven les bases reguladores dels ajuts per a la diversificació econòmica de les zones rurals del programa Leader de Catalunya, mesura 410, en el marc de l'eix 4 Leader, del Programa de desenvolupament rural de Catalunya 2007-2013, i es convoquen els corresponents a l'any 2011.
...
Àmbit territorial: inclou dues comarques:
Comarca del Baix Ebre: l'Aldea, Aldover, Alfara de Carles, Benifallet, Camarles, Paüls, el Perelló, Roquetes, Tivenys, Xerta i les entitats municipals descentralitzades i nuclis de població de Tortosa, excepte l'àmbit del nucli urbà de Tortosa.
Comarca del Montsià: Freginals, Godall, la Galera, la Sénia, Mas de Barberans, Masdenverge, Santa Bàrbara i Ulldecona.
2011-10-30
Godall 1 - Perelló 1
Un molt bon partit del Godall, amb molta entrega i sacrifici. El resultat hauria pogut estar un altre si l'arbitre hagués pitat un penal claríssim a favor del Godall la segona part.
Cal dir que tot i el mal inici de la temporada, aquests tres ultims partits, s'han "saldat" en 2 empats i una victòria, cosa que ens coloca en 6 punts (a 1 punt del Sant Jaume i de l'Aldeana), mentre que per baix trobem al Jesus Catalònia (amb 3) i el Tivenys amb 2.
http://www.icompeticion.com/torneo.php?id_torneo=10&opcion=jornada&id_jornada=8
Cal dir que tot i el mal inici de la temporada, aquests tres ultims partits, s'han "saldat" en 2 empats i una victòria, cosa que ens coloca en 6 punts (a 1 punt del Sant Jaume i de l'Aldeana), mentre que per baix trobem al Jesus Catalònia (amb 3) i el Tivenys amb 2.
http://www.icompeticion.com/torneo.php?id_torneo=10&opcion=jornada&id_jornada=8
2011-10-25
Jesús Catalonia 2 - C.F.Godall 3
El Godall guanya el seu primer partit a la nova categoria. Tot i això el balanç fora de casa es prou bo ja que només ha perdut un sol partit fora de casa. L'assignatura pendent continúa sent un any més el guanyar partits quan juga de local.
La setmana que bé li espera un partit a casa molt difícil contra el Perelló (5è classificat), que compta amb una gran plantilla i que encara no ha perdut cap dels partits disputats.
La setmana que bé li espera un partit a casa molt difícil contra el Perelló (5è classificat), que compta amb una gran plantilla i que encara no ha perdut cap dels partits disputats.
2011-10-24
3 nits del millor Rock en català. Festival IDENTIFICAT
Escenari Oliveres - Godall 11/11/11
Escenari Algues - La Ràpita 4/11/11
Escenari Ametllers - Santa Bàrbara 18/11/11
Comença la campanya d'Oli d'oliveres mil·lenàries del Territori del Sénia (Font: La Plana Ràdio)
De moment,la setmana passada van començar a moldre 2 de els 8 cooperatives.
Aquesta setmana s ‘espera que o facin 3 més i la resta començaran al novembre.
(Redacció/J. Roig).-La setmana passada va començar la collita d’olives d’oliveres mil•lenàries per a posar en marxa la producció de la nova Campanya 2011-2012 d’Olis d’oliveres mil•lenàries del Territori del Sénia que elaboraran els 8 molins acollits baix aquesta denominació i que,entre altres,inclou també el que es produeix a la Cooperativa de segon grau Montebre de Santa Bàrbara.Els altres set productors d ‘aquest singular oli són ,el Moli de La Creu de la família Porta i Ferré, ubicat a La Galera. La Cooperativa Agrícola de Godall . Acomont, Cooperativa de segon grau ubicada a Ulldecona. La Cooperativa Alboredes que agrupa els pagesos de La Jana.La Cooperativa La Union de Calig i finalment el dos de Traiguera ,el molí de tradició familiar Oli del Mas i la Cooperativa de segon grau, Cervol.
Enguany la gran sequera ha reduït considerablement la collita i a més l’ha avançat sobre les dades previstes. Per això, a la vista dels resultats dels anàlisis i dels panells de gust oficials preliminars, s’ha posat en marxa la campanya començant per la collita de les olives de dalt de l’arbre, portant-les al molí de forma immediata i molent-les el mateix dia. Es treuen les mostres i s’envien al Centre oficial que fa tots els anàlisis i ho passa pel panell de gust més exigent i sols si obté la màxima qualificació es guarda i després s’envasa amb la marca de cada molí, però sota la denominació comú d’oli d’oliveres mil•lenàries del Territori del Sénia, amb un número que certifica cada una de les botelles i estant controlat tot el procés per una empresa de certificació agroalimentària.
Tota la notícia a:
http://laplanaradio.cat/24102011/comenca-la-campanya-d%E2%80%99oli-d%E2%80%99oliveres-mil%E2%80%A2lenaries-del-territori-del-senia/
Tota la notícia a:
http://laplanaradio.cat/24102011/comenca-la-campanya-d%E2%80%99oli-d%E2%80%99oliveres-mil%E2%80%A2lenaries-del-territori-del-senia/
La producción de aceite de olivo milenario decrece en el área del Sénia
Font: Levante-EMV
La cosecha de la aceituna en los 4.520 olivos milenarios del territorio del Sénia ha arrancado con motivo de una nueva campaña de producción de aceite milenario. Este año la sequía propiciará una menor producción de este prestigioso aceite, según reconoció el gerente de la Mancomunitat de la Taula del Sénia, Jaume Antich. "La sequía ha reducido considerablemente la cosecha y, además, la ha avanzado sobre las fechas previstas", dijo.
En cifras, si el año pasado se envasaron un total de 12.500 botellas de aceite virgen extra de olivos milenarios con una capacidad de medio litro cada una, a juicio de Antich "este año, pese la incorporación de un molino más, no se superará esa cifra". "Pensamos que la producción podría situarse en torno las diez mil botellas, pero aún es pronto para aventurar cifras definitivas", dijo.
En cuanto al proceso de producción, Antich indicó que "a la vista de los resultados del análisis y de los paneles de gusto oficiales preliminares, se ha puesto marcha la campaña comenzando por la cosecha de las aceitunas de arriba del árbol, llevándolas al molino de forma inmediata y prensándolas el mismo día".
Las muestras se remiten a un centro oficial que se encarga de hace todo el análisis, que pasa por el panel de gusto más exigente y, si se obtiene la máxima calificación, éste se guarda y después se envasa con la marca de cada uno de los ochos molinos que este año elaboran bajo la denominación común de "Aceite de olivos milenarias del territori del Sénia".
Una producción limitada que se certifica con un número en cada una de las botellas, con un proceso controlado por una empresa de certificación agroalimentaria.
Ocho molinos
Los molinos que elaboran este aceite milenario son el de la cooperativa Alboredes de La Jana, el de la cooperativa Cérvol de Traiguera, el de la cooperativa de Càlig, el de la cooperativa Acomont de Ulldecona, el de la cooperativa del Godall, el de la cooperativa Montebre de Santa Bàrbara, el Molí de La Creu de La Galera y el Molí Olí del Mas de Traiguera, que se ha incorporado este año.
Dos de los ocho molinos comenzaron la semana pasada la recolección y durante esta semana se sumarán tres más. A principios de noviembre lo harán los otros tres molinos y se prevé acabar la cosecha "antes del 13 de noviembre", detalló Antich.
Oferta treball Infojobs: Experto en liofilización sector alimentación
Experto en liofilización sector alimentación
Fecha de la oferta: 21-10-2011
Nombre de la empresa: ecosolar, C.B.
Población: Godall
Puesto vacante:
Experto en liofilización sector alimentación
Categorías: Ingenieros y técnicos - Otras ingenierías
Nivel: Especialista
Número de vacantes: 1
Descripción de la oferta:
Experto en procesos de liofilización, sublimación, perfil preferible, ingeniero de alimentos, biólogos,etc.
Experiencia mínima 2 años, NO VALIDA en sector farmaceutico,cosmético e investigación.
Imprescindible sector alimentación.
Se valorará experiencia adicional en hongos y setas , así como frutas y verduras.
Incorporación en 2012.
Requisitos
Estudios mínimos:
Ciclo Formativo Superior - Industrias Alimentarias
Experiencia mínima:
Al menos 2 años
Requisitos mínimos:
VEHICULO PROPIO
NIVEL BÁSICO INGLÉS
Contrato
Duración: 6 MESES A INDEFINIDO
Jornada laboral: Completa
Horario: 9 A 13 Y 15 A 19
Salario: 1.200 € - 3.000 € Bruto/mes
link directe: http://www.infojobs.net/godall/experto-liofilizacion-sector-alimentacion/of-iba32f2ba424d948dae220d57a0f991
El MARM suscribe un protocolo de colaboración para la construcción de tres caminos naturales en la Taula del Sènia
El proyecto
promovido por la Mancomunidad Taula del Sènia, que abarca los trazados
de los caminos naturales de Tossal del Rei, Cervol al Matarranya y
Serres Litorals, pretende promover un turismo ecosostenible y
diversificarlo entre las zonas más visitadas.
El
secretario de Estado de Medio Rural y Agua, Josep Puxeu, ha firmado
este viernes en Madrid, junto al gerente de la Mancomunidad de la Taula
del Sènia, Jaume Antich, un protocolo de colaboración para el desarrollo
del proyecto de construcción de tres caminos naturales en la Taula del
Sènia.
El proyecto promovido
por la Mancomunidad Taula del Sènia, que abarca los trazados de los
caminos naturales de Tossal del Rei, Cervol al Matarranya y Serres
Litorals, pretende promover un turismo ecosostenible y diversificarlo
entre las zonas más visitadas, tanto del litoral como del interior de
Teruel (Aragón), Tarragona (Cataluña) y Castellón (Comunidad
Valenciana).
Estos tres
caminos se han diseñado con criterios de accesibilidad y de seguridad
para que puedan utilizarse por el mayor número posible de usuarios con
plenas garantías en los cruces con otras infraestructuras y cursos de
agua. Asimismo, se facilitará la información necesaria de los diferentes
ecosistemas del Territorio del Sénia.
Desde
el punto de vista técnico se mejorará el firme y el drenaje de los
caminos, se construirán tres pasarelas en Morella, Vinarós y Peñarroya
de Tastavins sobre tres cursos de agua y se construirán elementos que
posibilitarán el cruce con otros cursos de agua de pequeño y gran
tamaño. Además se señalizarán los itinerarios, los elementos culturales y
los paisajísticos, se construirán miradores, áreas recreativas y
refugios y se llevarán a cabo plantaciones y recuperaciones
medioambientales.
El camino
natural del Tossal del Rei, de 116,22 kilómetros, atraviesa numerosos
espacios naturales y protegidos de Aragón, Cataluña y la Comunidad
Valenciana y los municipios de Beceite, y Valderrobres en Teruel; Mas de
Barberans, Roquetes y La Sénia en Tarragona y La Pobla de Benifassà,
Castell de Cabres, Vallibona y Morella en Castellón. Su recorrido
trascurre por por los que transcurre este recorrido.
El
camino natural del Cervol al Matarranya atraviesa las Comunidades
Autónomas de Aragón, Cataluña y Comunidad Valenciana, completando una
longitud de 80,05 kilómetros. Discurre por los municipios de Peñarroya
de Tastavins, Fuentespalda, Valderrobres y Beceite en Teruel; Tortosa y
La Sénia en Tarragona y Vallibona, Castell de Cabres y La Pobla de
Benifassà en Castellón.
El
camino natural de Serres Litorals tiene una longitud de 125,57
kilómetros y atraviesa los municipios de Sant Carles de la Ràpita,
Freginals, Alcanar, Ulldecona y Godall en Tarragona y de Vinaròs, Sant
Jordi, Benicarló y Càlig. También, y debido a titularidad compartida de
uno de los caminos afecta al municipio de Peñíscola, en Castellón.
Este
protocolo de colaboración se suma a otros convenios firmados entre el
MARM y la Mancomunidad de la Taula del Sènia. Así, se han rubricado tres
en materia de infraestructuras. El primero, en 2008, permitió mejorar
26 tramos de caminos rurales para lo que el MARM invirtió 3,9 millones
de euros. El segundo, en febrero de 2009, hizo posible el desarrollo de
59 proyectos en 21 municipios por valor de 3,9 millones. El tercero, en
2010, permitió la mejora de infraestructuras en 22 municipios con una
aportación por parte del MARM de 3,9 millones de euros.
En
materia de desarrollo sostenible, el MARM y la Mancomunidad de la Taula
del Sènia rubricaron un Convenio Marco de Colaboración, en abril de
2010 y con vigencia hasta el 31 de diciembre de 2015, para la aplicación
de un programa de actuaciones en materia de desarrollo rural
sostenible. De este modo, se mantiene y amplia la base económica del
medio rural de este territorio, se preservan las actividades que aún
sean competitivas y se diversifica la economía con nuevas actividades
compatibles con el desarrollo sostenible. Además, se mantiene el nivel
de población de las zonas más rurales y deprimidas y se conserva y
recupera todo el patrimonio natural y cultural del territorio.
Del
mismo modo, durante 2011 se firmó un convenio específico con la
Mancomunidad de la Taula del Sènia para actuaciones de diversificación
económica, infraestructuras y servicios con una inversión del MARM de 4
millones de euros.
Godall acogerá dos plantas que producirán gas con excrementos de animales (Font: ABC)
Més fonts sobre la mateixa notícia:
El Punt: Godall produirà biogàs a partir de purins i gallinassa
Finanzas: Godall acogerá dos plantas que producirán gas con excrementos de animales
ADN: Godall acogerá dos plantas que producirán gas con excrementos de animales
Finanzas: Godall acogerá dos plantas que producirán gas con excrementos de animales
ADN: Godall acogerá dos plantas que producirán gas con excrementos de animales
Ecosolar CB, una empresa dedicada a la
ingeniería de energía sostenible, iniciará en breve la construcción de
dos plantas de biogás de 500 kW cada una que producirán luz a partir del
gas metano generado por la fermentación de residuos ganaderos,
principalmente excrementos porcinos y de aves.
Las plantas, que
empezarían a funcionar a finales de 2012, se instalarán en dos parcelas
de tres y dos hectáreas respectivamente situadas en el término municipal
de Godall, próximos a la carretera de Ulldecona a Tortosa.
Cada
instalación ocupará unos diez mil metros cuadrados y dispondrá de dos o
más digestores (los almacenes donde fermentan los residuos). Cada día
entrarán 130 metros cúbicos de residuos ganaderos y vegetales.
La
inversión inicial es de cinco millones de euros (2,5 por planta), pero
más allá de la generación de electricidad a partir del biogás, la
empresa apuesta por la máxima eficiencia y prevé separar la fracción
líquida de la sólida. Así, la fracción sólida servirá para fabricar
adobo orgánico y humus en invernaderos, un método innovador. Y la
líquida se almacenará en dos balsas de 15 millones de litros.
Cada
día se prevé generar 230.000 litros de agua nitrogenada óptima para el
riego. Por eso, la empresa está trabajando para constituir una comunidad
de regantes con los propietarios de las fincas vecinas para
suministrarles este agua.
Godall és un pueblo de 841 habitantes
situado en el noreste de la comarca del Montsià donde se calcula que hay
más de ciento sesenta mil cerdos que generan 350.000 litros de residuos
ganaderos."Es una gran noticia para nuestro pueblo, ya que podremos
generar electricidad y de paso eliminar gran cantidad de residuos", ha
declarado Francesc Miró, alcalde de Godall.
La empresa Ecosolar
será también una de las primeras en instalarse en el nuevo vivero de
empresas que comparten los municipios de la Galera y Godall y que estará
listo a finales de año. Así, se prevé que Ecosolar pueda involucrarse
en otros proyectos relacionados con la energía sostenible en la zona.
De
momento, tiene tres plantas más proyectadas a parte de las dos que se
construirán en Godall. Concretamente, la empresa ya ha firmado un
contrato con la asociación de Ramaders Units del Montsià (RUM) para
impulsar seis plantas más como las de Godall en otros municipios del
Montsià y del Baix Ebre. EFE
L’Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita, El Consell Comarcal de la Terra Alta i Joan Molas, guardonats a la XXI Nit del Turisme (Font: Tot Tarragona)
Josep Poblet aposta per un canvi en les polítiques turístiques, en què
l’administració sigui més propera a les realitats de cada territori.
Enguany, el Premi Costa Daurada, que reconeix aquelles persones o
organitzacions que duen a terme activitats de gran importància i
transcendència per a la promoció, imatge i millora de les
infraestructures i serveis que efectuïn en el sector turístic de la
Costa Daurada i del turisme en general, s’ha lliurat a Joan Molas,
president de la Confederación Española de Hoteles y Alojamientos
Turísticos (CEHAT).
En relació al Premi Jordi Cartanyà, la categoria de Litoral ha recaigut a
mans de l’Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita, per l’edició de
material audiovisual promocional, format per un curtmetratge en 4
idiomes de 10 minuts de durada i per 3 spots de 25 segons de durada. El
material destaca per un guió, en què la destinació no és una suma sinó
un conjunt d’històries amb desenvolupament i desenllaç. D’altra banda,
el Consell Comarcal de la Terra Alta ha rebut el Premi Jordi Cartanyà en
la categoria d’Interior, per l’edició de material de difusió de la Via
Verda al seu pas per la comarca amb especial atenció als col•lectius amb
discapacitats.
El president de la Diputació de Tarragona i alcalde de Vila-seca, Josep
Poblet, ha presidit l’acte, acompanyat pel director general de Turisme
de la Generalitat de Catalunya, Joan Carles Vilalta, i pel president del
Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona, Joan Aregio. Altres
autoritats del territori han assistit a l’acte, com l’alcalde de Salou,
Pere Granados; la subdelegada del Govern de l’Estat, Maria Teresa
Pallarès, o el rector de la URV, Francesc Xavier Grau.
Durant la seva intervenció, el president de la Diputació de Tarragona,
Josep Poblet, ha felicitat els guardonats de la nit. En especial, de
Joan Molas ha destacat la seva “llarga trajectòria i enorme experiència
en el sector hoteler” i, “per damunt de tot, la seva actitud vers el
nostre territori”. A més, ha posat de manifest que aquesta trobada “vol
evidenciar la importància del sector turístic”. I ha afirmat que, de
fet, és un “sector vital per contribuir a la recuperació de la nostra
economia”. En aquest sentit, ha ressaltat el paper que ha de tenir
l’administració vers el turisme, essent “coneixedora del funcionament
del sector, accessible i fàcil, eficient, amb vocació descentralitzada,
que faci seu el principi de subsidiarietat, oberta, amable i innovadora,
amb voluntat de servei, i que busqui generar sinergies”.
El president del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona, Joan
Aregio, ha fet balanç de la temporada, destacant “el dinamisme del
sector, que fins i tot en moment difícils és capaç de resistir i de
traduir una molt elevada activitat”. De fet, ha repassat “esdeveniments
rellevants” de l’any com la posada en marxa de la nova hostatgeria del
Monestir de Poblet, el Castell del Vi a Falset, la nova seu del Parc
Natural del Montsant, les noves o renovades oficines de turisme de
Godall, Rasquera, la Fatarella i la Galera o la declaració dels castells
com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat.
Més pernoctacions
A més, el president del Patronat de Turisme de la Diputació de
Tarragona, Joan Aregio, ha repassat les dades de l’Observatori d’Estudis
Turístics, que tot i que en general marquen una tendència de
creixement, han comportat “un esforç comercial molt important que s’ha
traduït en una reducció en general dels comptes de resultats”.
Entre gener i la primera quinzena de novembre, la Costa Daurada ha
assolit les 18.377.000 pernoctacions, que representen un increment del
3% en relació al mateix període del 2009. A les Terres de l’Ebre, el
creixement ha estat de l’1%. L’estada mitjans s’ha situat en els 3,7
dies, mantenint el volum que l’exercici anterior. I a les Terres de
l’Ebre ha augmentat lleugerament, situant-se en 3,5 dies.
Pel que fa als mercats, a la Costa Daurada el 54% dels turistes han
estat catalans o espanyols. La resta procedeixen de mercats
internacionals, sobretot de França, Bèlgica i Alemanya, mentre que ha
disminuït la presència dels mercats britànic i irlandès. A les Terres de
l’Ebre, el 79% dels turistes són catalans o espanyols, refermant-se el
bon comportament dels mercats habituals de proximitat.
De la seva part, el director general de Turisme de la Generalitat, Joan
Carles Vilalta, ha destacat que el turisme és “una de les primeres
activitats econòmiques de Catalunya, i un dels sectors que continuen
sent capdavanters avui”. Vilalta s’ha mostrat partidari de “potenciar
tot allò que ens fa únics” i de cercar les eines per adaptar-se als nous
temps.
Joan Molas, Premi Costa Daurada 2010
En recollir el guardó, Joan Molas s’ha mostrat satisfet de veure
reconeguda “una vocació personal que desenvolupo amb la mateixa il•lusió
que quan vaig iniciar els meus primers passos en el turisme i
l’hoteleria”. Molas ha destacat la necessitat d’unió del sector turístic
i l col•laboració de les administracions per afrontar els actuals temps
de crisi. En aquest sentit, també ha assenyalat que el sector turístic
de la Costa Daurada se’n sortirà abans que altres sectors econòmics,
atès que aquest territori conjuga una oferta singular, variada i d’èxit
que aplega les millors pràctiques turístiques. “Des del lleure, passant
per la gastronomia, la cultura o el clima; les comarques de Tarragona
disposen en pocs km2 d’un nivell d’excel•lència francament òptim”
Des de l’any 2007, Joan Molas és president de la Confederación Española
de Hoteles y Alojamientos Turísticos (CEHAT). Així mateix, és president
del Instituto Tecnológico Hotelero (ITH) des de 2008; president de la
Fundación CEHAT des de la seva creació al 2009; soci/conseller de
diferents establiments hotelers; vocal de la junta directiva de la CEOE.
Amb anterioritat va ser president de la Asociación de Cadenas Hoteleras
Españolas i president de la Confederación Empresarial de Hostelería y
Restauración de Cataluña.
Se li concedeix aquest premi en reconeixement a la seva llarga
trajectòria i experiència en el sector turístic i de forma molt especial
en l’àmbit hoteler. Per la seva constant predisposició al servei de les
necessitats i inquietuds de la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre.
(noticia original)
(noticia original)
2011-09-28
2011-09-26
El sector oleícola a Catalunya
...
La producció d’oli d’oliva a Catalunya, en general, ha augmentat durant les últimes dècades, a causa de diversos factors. Entre ells destaca la divulgació dels efectes saludables de la dieta mediterrània en la salut. El prestigi que ha adquirit l’oli, un dels seus aliments més emblemàtics, ha incrementat la demanda en el mercat interior i també a nivell internacional. Tampoc hem d’oblidar les subvencions procedents de la política agrària comunitària (PAC) i l’aplicació d’iniciatives comunitàries de desenvolupament rural, que han possibilitat la renovació de les tècniques de producció, la promoció de les denominacions d’origen, la modernització de les almàsseres i plantes envasadores i, les tasques de recuperació de varietats vegetals en perill d’extinció.
Així doncs, tradició i innovació es barregen sovint en aquest sector, que cerca constantment la manera de sostenir el seu nivell competitiu i comercial. En aquest sentit, una de les iniciatives que més ha arrelat en el mercat és la producció d’oli verge extra obtingut a partir d’oliveres mil·lenàries, un producte gastronòmic, d’extraordinàries qualitats organolèptiques, adreçat a botigues especialitzades o gourmet. Molí de la Creu, Acomont, Alboredes, Montebre, Cervol, Godall, i Càlig són les algunes de les empreses comercialitzadores.
D’altra banda, la qualitat dels productes es demana cada vegada més en els mercats agroalimentaris, tant pel que fa a les propietats organolèptiques com a la seguretat alimentària. El sector oleícola català ha treballat sempre per oferir un producte diferenciador i de gran qualitat. De fet, una de les primeres denominacions d’origen que es va crear en l’àmbit estatal fou la DOP Garrigues, que pertany a una reconeguda zona productora d’oli localitzada a les comarques de les Garrigues, el Segrià i l'Urgell. La van seguir la denominació d’origen (actualment DOP) Siurana i, més endavant, la DOP Oli del Baix Ebre Montsià i la DOP Oli de la Terra Alta. En total, són quatre les denominacions d'origen protegides reconegudes actualment, i apleguen més del 90 per cent de la superfície d’olivera a les nostres terres. Val a dir que també s’ha sol·licitat el reconeixement comunitari de l’Oli de l’Empordà, on es cultiven varietats originàries de la zona.
...
Tres ferits en un accident múltiple a la carretera de GODALL a la Sénia
Font: La Veu de l'Ebre
Un accident aquest dimarts al matí a la carretera TP-3311, entre Godall i
la Sénia, ha deixat tres ferits. El sinistre ha implicat tres vehicles:
el turisme, una furgoneta i un camió, que han xocat pocs minuts després
de dos quarts d'onze.
Com a conseqüència de la col·lisió, el turisme i la furgoneta han sortit
de la via i han topat contra les oliveres. L’impacte del turisme ha
sigut tant fort que fins i tot ha trencat el tronc d’un dels arbres. Els
seus dos ocupants, dos persones d’edat avançada, han quedat atrapats a
l’interior i ha calgut la intervenció dels Bombers per alliberar-los. El
conductor de la furgoneta també ha resultat ferit, mentre que el del
camió n’ha quedat il·lès. Fins al lloc del sinistre s’hi han desplaçat
els Mossos d'Esquadra, els Bombers de la Generalitat i el Sistema
d'Emergències Mèdiques (SEM), que han treballat durant més de dos hores.
A més, s'ha hagut d'activar un helicòpter per evacuar alguns dels
ferits. Mentre han durat les tasques de rescat s’ha donat pas alternatiu
als vehicles que circulaven per aquesta via.
Josefina Matamoros: “A Catalunya falta encara molta cultura d'anar als museus”
Font: Diari El Punt Avui
Vaig néixer a Godall, al Montsià. Els meus pares van emigrar a França quan jo tenia set anys. Sóc de cultura francesa, encara que a casa sempre parlàvem català. A partir del 68, a França es van desvetllar les qüestions de les identitats de l'Estat francès i el 1978 em vaig involucrar molt en la recuperació de la llengua des del Centre de Documentació de Perpinyà. Quan arribo al museu m'adono que la temàtica del passatge és molt important a Ceret. Els artistes passen per aquí però no s'hi queden. Amb Schengen la línia de frontera entre una banda i una altra queda esborrada. I al cap i a la fi Ceret pertany a França des de 1559, no és tant de temps per a una cultura! Em semblava impensable no obrir el museu al nord i al sud i vaig optar per un projecte molt intel·lectual però que el gran públic també havia de llegir i entendre.
Fa 25 anys que dirigeix el Museu d'Art Modern de Ceret, càrrec del qual es jubilarà el gener del 2012. Matamoros ha convertit el museu de Ceret en un referent de l'art modern i contemporani a França i a Catalunya, aprofitant que aquesta vila fronterera va ser una cruïlla d'artistes de l'avantguarda com ara Picasso, Manolo Hugué, Chagall, Maillol, Gris, Soutine, Braque, Matisse...
La van nomenar directora del museu de Ceret el 1986. Quin era el seu objectiu aleshores?
La
meva missió era reestructurar el museu, que era molt petit però ja molt
interessant per la seva col·lecció de base donada pels artistes que van
passar per Ceret a principi de segle: Picasso, Braque, Matisse,
Chagall, Maillol... Quan el museu es va fundar el 1950 tots aquests
artistes van donar obra. El centre s'havia creat per voluntat de Pierre
Brune i de Frank Burty Haviland. La història de Burty Haviland, que hem descobert recentment gràcies a la compra del museu del seu fons amb 900 peces, és magnífica perquè va ser crucial per a la creació del museu.
I què heu descobert de nou sobre aquest senyor?
Ell
era nord-americà, però familiar dels Haviland de Limoges, creadors de
les famoses porcellanes. De jovenet va anar a París a estudiar i va
rebre classes de piano i es va fer amic de Ricard Viñes. A través del
català, va entrar dins el grup de les avantguardes dels artistes
barcelonins, com Picasso, Casanovas, Junyent... Després va anar a Nova
York i també es va introduir en el cercle avantguardista d'allà. Burty,
com tants altres en aquella època, estava malalt dels pulmons i l'estiu
de 1909 Picasso va aconsellar a Burty i Manolo Hugué d'anar a Gósol
perquè respirés aire pur. Així que Burty i Manolo van decidir anar a
Catalunya, però quan van arribar a la Guingueta d'Ix van comprar els
diaris i van veure que hi havia la guerra del Marroc. Manolo tenia por
de ser allistat i aleshores van decidir quedar-se a la Catalunya del
Nord tot l'estiu. El gener de 1910 Manolo va acabar establint-se a Ceret
i tres mesos després va arribar Burty. L'americà es va enamorar d'una
noia del poble, Josefina Laporta, i es va casar amb ella el 1914.
Després de la Primera Guerra Mundial, molts artistes van passar per
allà. Fins ara no sabíem aquesta gènesi de la història però ara amb el
fons documental podem continuar investigant-la. Aquestes són les últimes
novetats de la història de Ceret. Burty és un personatge clau perquè és
qui convenç els artistes perquè donin obra per al museu. Ara que
pararé, tinc el projecte de treballar sobre la connexió Nova
York-París-Ceret pel que fa a les avantguardes catalanes. I la connexió de tot això és Frank Burty.
El museu es va reinaugurar el 1993 amb el president Mitterrand.
Sí,
el museu pertany a la Reunió dels Museus francesos, que considerava que
si el centre no es rehabilitava s'hauria de tancar. És cert és que ens
vam beneficiar de la remuntada cultural de l'Estat espanyol a principi
dels vuitanta, però també de la política cultural de Jack Lang de
reestructuració del sistema de museus a França. Jo feia uns anys que
havia creat el Centre de Documentació Cultural a Perpinyà i tenia molts
contactes a Barcelona. Va ser una sort perquè vaig disposar de diners
suficients per impulsar el museu. En els primers anys vam organitzar
exposicions d'art contemporani per preparar una mica el terreny i
després vam afegir les mostres més històriques lligades a les
avantguardes. Art contemporani i art de les avantguardes relacionades
amb Ceret ha estat la nostra línia d'actuació. En tots aquests anys, a
més, hem passat de 500 obres a 3.000, entre adquisicions i donacions.
I mirant sempre cap a Catalunya.
Sí,
perquè tenim un triangle d'or amb molts pocs quilòmetres de distància:
Ceret, Cotlliure i Cadaqués. Teníem, per exemple, un projecte
transfronterer amb el Museu Dalí però finalment no s'ha realitzat per
culpa de la crisi. Un altre projecte en què treballo inclou els
llocs de creació del cubisme: Ceret, Gósol, Horta de Sant Joan i
Cadaqués. És un projecte acabat, en col·laboració amb la Reunió dels
Museus Nacionals, que també es veuria a París però està ajornat en
espera de temps millors.
Ha exposat molts artistes catalans: Tom Carr, Riera i Aragó, Tàpies,
Perejaume, Claret Serrahima... És un museu amb una pota a cada banda de la frontera.
Guía Gastronómica Aceite de Olivos Milenarios del Territorio del Sénia
http://www.gastronomiaycia.com/2011/08/14/guia-gastronomica-aceite-de-olivos-milenarios-del-territorio-del-senia/
Hace apenas dos semanas que se presentó en Barcelona la Guía Gastronómica Aceite de Olivos Milenarios del Territorio del Sénia (Guia Gastronòmica Oli d’Oliveres Milenàries del TS),
una iniciativa de la Mancomunidad de la Taula del Sènia y la Asociación
del Territorio del Sènia, financiada por el Ministerio de Medio
Ambiente y Medio Rural y Marino (MARM), fruto de un largo trabajo en el
que se ha contado con la colaboración de la Fundación Alícia, el Instituto de Investigación y Tecnología Agroalimentaria (IRTA) y el Servicio de Ocupación de Cataluña (SOC).
El Territorio del Sénia comprende 27 municipios que se sitúan a ambos lados del río Sénia y alrededor del Tosal del Rey,
donde confluyen tres Comunidades Autónomas, Aragón, Cataluña y la
Comunidad Valenciana. En 2005 se constituyó la Mancomunidad Taula del
Sénia (formada por 15 pueblos valencianos, 9 pueblos catalanes y 3
pueblos aragoneses) con la intención de aunar fuerzas y lograr varios
objetivos, así mismo se creó la Asociación Territorio del Sénia que
además de la Mancomunidad, se completa su formación con sectores
económicos y sociales de la zona.
Uno de los objetivos de estas entidades ha sido proteger y poner en
valor los olivos milenarios del territorio y su fruto, el aceite de
oliveras milenarias que se han contabilizado en 4.157 olivos (parece que
hay algunos más según leemos aquí,
y que es la mayor concentración de olivos milenarios de todo el mundo,
con una producción, de 12.500 botellas en 2011) repartidos en 18
municipios, todos cumplen con los requisitos o criterios de los estudios
realizados en Andalucía y en la Comunidad Valenciana, un olivo
milenario o monumental se considera el que tiene un perímetro de tronco
de 3’50 metros a 1’30 metros del suelo. Las variedades casi exclusivas
de los olivos son otro de los bienes que se desean poner en valor,
predominan la empeltre, la farga, la sevillenca y la morruda.
Todo esto y mucho más se explica en la Guía Gastronómica Aceite de Olivos Milenarios del Territorio del Sénia,
con la introducción del Director General de la Fundación Alícia, Toni
Massanés, e interesantes lecturas del biólogo Romà Senar, autor del
inventario de las oliveras, y de expertos del IRTA como Agustí Romero y
Antonia Ninot, así como testimonios y opiniones de grandes chefs o
profesionales relacionados con la gastronomía como Carme Ruscalleda, Carles Gaig, Paco Roncero, Lluís Serra (Fundación Dieta Mediterránea) o Salvador Cubero (AEMO) entre otros.
A través de esta guía podemos conocer los ocho molinos productores de aceite de olivos milenarios del Territorio del Sénia,
y los aceites que cuentan con el certificado de calidad y garantía de
que están elaborados con el fruto de los olivos catalogados en el
inventario, éstos son: El Vilar Mil.lenari del Molí de la Creu (La
Galera), 1000 Tardors de Acomont (Ulldecona), Oli Mil-lenari de Agricola
les Alboredes (La Jana), Iberolei Mil-lenari de Montebre (Santa
Bárbara), Cervol Mil-lenari de la almazara O. Cervol (Traiguera),
Lacrima Olea Mil-lenària de Agrícola CAt. S.C. Godall (Godall), Oro
Milenario de Cooperativa Ag. Unión Cálig (Cálig) y Millenium de Almazara
V. Dellà e hios, Oli del Mas (Traiguera).
La Guía Gastronómica Aceite de Olivos Milenarios del Territorio del Sénia
se completa con el compromiso de los cocineros y restauradores con los
productos de la tierra que aportan una receta de su restaurante
elaborada con Aceite de Olivos Milenarios del TS, entre ellos
encontramos el ‘Bacalao a la plancha con emulsión y aceite de olivos
milenarios’ de Can Bunyoles (Alcanar), el ‘Tubo de cuajada, aromas de
monte y dulces de aceite de olivos milenarios’ de Daulan (Morella), el
‘OlivArt de aceite de olivos milenarios’ de L’Antic Molí
(Barri Castell de Ulldecona), el ‘Helado de aceitunas negras con aceite
de olivos milenarios’ de El Langostino de Oro o los ‘Lomos de bacalao a
la crema de aceite de olivos milenarios’ de La Cocina de Javier Ramos
de Vinaròs.
Aceite y Olivos Milenarios from giraVolt Produccions on Vimeo.
A través de la web
de la Asociación Territorio del Sénia podéis obtener más información
sobre la guía y dónde conseguirla, además nos ilustran con el vídeo que
podéis ver sobre estas líneas. Esperamos que os guste, pues pronto
tendremos más para compartir con vosotros sobre las oliveras milenarias
de este territorio.
Godall farà biogàs amb els purins
Font: La Marfanta
Una empresa construirà dues plantes de tractaments de purins per a la generació de biogàs ·
Godall tindrà dues plantes de tractaments de purins per a la
cogeneració de biogàs. L’alcalde de Godall, el socialista Francesc Miró,
ha detallat en una entrevista a Canal 21 Ebre que l’empresa Ecosolar CB
ja ha presentat el projecte a l’Ajuntament. De fet, el projecte ja ha
obtingut els diferents permisos, i les obres podrien començar molt
aviat. La inversió supera els 300.000 euros, pot arribar a crear quatre
llocs de treball, i posarà el nom de Godall –un municipi molt preocupat
en la protecció de la serra de Godall i la preservació del patrimoni
natural- en el mapa de les energies verdes. A més, les plantes de
cogeneració de biogàs serviran per eliminar els purins, uns residus que
provoquen problemes de contaminació de les aigües subterrànies per
acumulació de nitrats als pobles de la plana del Montsià.
En la mateixa entrevista, Miró ha explicat que l’Ajuntament està
redactant, amb l’ajuda de la Diputació de Tarragona, la seua Agenda 21.
En este sentit, una de les assignatures pendents del municipi, segons la
diagnosi de l’Agenda 21, és la implantació d’indústries. A mig i llarg
termini, l’alcalde confia en què la posada en funcionament del polígon
industrial i del viver d’empreses de Godall i de la Galera puga servir
per generar més llocs de treball.
Amb tot, l’alcalde de Godall ha assumit que tant el polígon com el
viver d’empreses que ja s’està construint a la Galera està acumulant un
cert retard. Miró ha assenyalat que durant esta tardor haurien
d’aprovar-se els últims tràmits urbanístics, i que els dos ajuntaments
ja han començat a adquirir les primeres finques.
Concert de Festes Majors d'Amposta 2011. Bandes: La Lira Ampostina i l'Agrupació Musical de Godall
Font: La Via Augusta
http://laviaaugusta.blogspot.com/2011/08/avui-21-dagost-la-foto-denuncia-del.html
Fitxa: http://www.laliraampostina.com/index.php?option=com_gigcal&task=details&gigcal_gigs_id=575&Itemid=64
http://laviaaugusta.blogspot.com/2011/08/avui-21-dagost-la-foto-denuncia-del.html
... Parlant de Godall, la seva banda de música ha estat avui
la convidada per la Lira per a participar en el XXXVè Festival de
Bandes de Música d’Amposta. El repertori que ens han ofert ha estat el
següent: el pasdoble “Goya” de Julián Palanda, “Dakota” de Jacob de Haan
i “Coliseum” un poema simfònic de Hugo Chinesta. Durant aquesta darrera
pesa, en un moment donat, les músics han recitat “Ave Cesar, los que
van a morir te saludan”. I dic jo perquè no ho han dit en català, ja que
sé suposa que els gladiadors o deien en llatí i no en castellà... El
seu director és el faldut Fernando Guarch Bordes.
...Fitxa: http://www.laliraampostina.com/index.php?option=com_gigcal&task=details&gigcal_gigs_id=575&Itemid=64
CERET, LA CAPITAL DEL VALLESPIR
Font: La Via Augusta
http://laviaaugusta.blogspot.com/2011/07/ceret-la-capital-del-vallespir.html
La primera parada cap a França la
férem al Pertús, on viu mon cosí Miquel, el farmacèutic del Poble. El
dia següent, pel matí, i abans de visitar els espais de la guerra civil
dels que ja us en vaig parlar, visitarem Ceret,
la capital de la comarca del Vallespir (Catalunya Nord) Ceret és
coneguda per les seves cireres i sé de bona tinta que hi ha hagut
contactes amb Paüls per mirar de fer alguna cosa conjuntament (m’ho va
explicar l’Enric Povill, un company de treball que n’és regidor)
http://laviaaugusta.blogspot.com/2011/07/ceret-la-capital-del-vallespir.html
La
primera cosa que em va cridar l’atenció és va ser la porta de França,
És molt pareguda a la porta de Sant Mateu de Morella o les torres dels
Miquelets de València, per a que us en feu una idea. I després l’aigua
que corre pels carrers de tota la població i els plataners, un arbre
present a tots els carrers i places principals de la vila. Segurament
que el més destacat és el Centre d’Art Contemporani, la directora del qual és Josefina Matamoros,
filla de Godall i que de molt petita es va exiliar a França juntament
amb els seus pares. A l’entrada del centre d’art hi ha un gran mural de
Tàpies.
Tal com va passar amb Horta de Sant Joan, Pablo Picasso també va estar durant un temps a la capital del Vallespir.
El viver d’empreses de la Galera, ajornat fins a la primavera del 2012
El viver d’empreses de la Galera podrà entrar en funcionament durant la
primavera del 2012. Les obres, que van començar al juliol de l’any
passat, acumulen un retard de més de sis mesos. El nou alcalde de la
Galera, Ramon Muñoz, ha assenyalat que el projecte s’ha retardat per la
necessitat de soterrar una línia elèctrica de mitja tensió. Tanmateix,
ara les obres continuen a bon ritme i el viver d’empreses de la Galera
podria estar acabat a finals d’any. Muñoz ha fet aquests declaracions
durant una entrevista a Canal 21 Ebre.
El viver d’empreses és una iniciativa del Consorci per al
Desenvolupament Econòmic de l’Interior del Montsià, que formen els
ajuntaments de Godall i de la Galera amb el Consell Comarcal del
Montsià. Així, el viver d’empreses de la Galera es complementarà amb el
polígon industrial de 40 hectàrees que compartiran els dos municipis,
amb accés directe a la futura autovia A-7, l’autovia de l’interior. Però
en la mateixa entrevista, l’alcalde de la Galera ha afirmat que caldrà
posar molta imaginació per posar el viver d’empreses en marxa, degut a
la crisi econòmica. Per exemple, Muñoz ha afegit que una de les
prioritats del seu mandat serà aconseguir una connexió òptima d’internet
de banda ampla, ja que ara per ara no tenen una cobertura correcta
d’ADSL.
D’altra banda, l’alcalde de la Galera ha explicat que un altre dels objectius del seu mandat serà la redacció i aprovació del nou pla d’ordenació urbana municipal (POUM), necessari per garantir el futur de la població. A més, Muñoz també ha dit que ja ha demanat al conseller de Territori i Sosteniblitat, Lluís Recoder, un esforç de la Generalitat per fer les obres de consolidació dels talussos del barranc de la Galera.
D’altra banda, l’alcalde de la Galera ha explicat que un altre dels objectius del seu mandat serà la redacció i aprovació del nou pla d’ordenació urbana municipal (POUM), necessari per garantir el futur de la població. A més, Muñoz també ha dit que ja ha demanat al conseller de Territori i Sosteniblitat, Lluís Recoder, un esforç de la Generalitat per fer les obres de consolidació dels talussos del barranc de la Galera.
Museu de la Terrissa
http://www.tinet.cat/portal/sheet-show.do?id=45528&ch=3
La Galera és una petita població situada al centre de la Plana de la
Galera, entre els Ports i la serra de Godall. Es tracta d'un poble
terrisser per excel.lència, malgrat que en l'actualitat només resta una
terrisseria en actiu, hi va haver un moment en què trobàvem almenys sis
obradors en ple auge. L'origen de la terrissa la Galera s'hauria de
buscar als inicis del segle XVIII, en que trobem les primeres
referències , fins al moment, d'aquest ofici. Pels anys 1714 i 1718,
trobem als Cabanes, Aguilar i Sabater treballant a la Galera com a
terrissers (canterers, per als del poble i les comarques de l'Ebre).
Centre d'Interpretació d'Art Rupestre dels Abrics de l'Ermita d'Ulldecona
http://www.tinet.cat/portal/sheet-show.do?id=30072&ch=3
El Centre d'Interpretació d'Art Rupestre dels Abrics de l'Ermita està
dissenyat per apropar els visitants a les restes de pintures
prehistòriques de la Serra de Godall. Situat a la mateixa Ermita de la
Pietat, al costat mateix dels abrics, el centre ofereix al visitant una
complexa visió general de l'art llevantí i, més concretament, dels 13
abrics que formen el conjunt.
2011-07-22
Poblet és reelegit president d'una Diputació de Tarragona que avança la reducció d'organismes
Font: L'Ebre digital.
Josep Poblet serà quatre anys més el president de la Diputació de Tarragona. Divendres al matí s'ha constituït el nou ens, en què CiU tindrà majoria absoluta. Dels 27 diputats que han pres possessió del seu càrrec hi ha set noms ebrencs, els mateixos que fins ara formaven part de la Diputació als quals s'afegeix un de nou, l'alcalde de Móra d'Ebre, Joan Piñol. En el seu discurs, Poblet ha apuntat la retallada d'alguns organismes i l'impuls d'un nou Pla estratègic com a novetats per a aquest mandat.
L’alcalde de Vila-seca, el convergent Josep Poblet, ha tornat a ser elegit president de la Diputació de Tarragona. Ho ha fet amb els vots dels 27 diputats provincials, assolint així l’unanimitat de totes les forces amb representació a l’ens provincial: CiU, PSC, ERC i PP. En aquest nou mandat, el ple de la Diputació comptarà amb 14 noves cares, provinents de les demarcacions del Camp de Tarragona. Pel que fa als representants ebrencs, sis diputats repeteixen: així, CiU manté els alcaldes de Jesús, Pere Panisello; de Masdenverge, Álvaro Gisbert, i de Prat de Comte, Joan Josep Malràs. A més, hi afegeix l'alcalde de Móra d'Ebre, Joan Piñol. El PSC hi té dos diputats, els alcaldes de Tivenys, Maria José Beltran, i de Godall, Francesc Miró. Finalment, ERC compta amb l’alcalde de Deltebre com a representant a l’ens provincial.
Un cop reelegit, Poblet ha anunciat un nou Pla Estratègic per a aquest mandat, que es desenvoluparà en quatre àrees, dos noves, així com la retallada dels organismes autònoms que passaran de sis a tres. Es mantenen, l’organisme de Gestió d'Ingressos BASE; les Escoles d'Activitats Artístiques, -on s'unifiquen les Escoles d'Art i Disseny i les Escoles de Música i Conservatoris-, i els Patronat de Turisme i Desenvolupament Rural. El president ha justificat aquestes mesures, davant les dificultats econòmiques per la disminució del pressupost.
Pel que fa al cartipàs, hi haurà sis àrees operatives i es mantenen les quatre vicepresidències i la representació territorial de les Terres de l'Ebre.
En el ple, els grups de l’oposició han reclamat al president que aplique mesures d’austeritat, i que tinga done prioritat a l’atenció dels municipis més menuts.
Després del seu nomenament, Poblet visitarà les properes setmanes totes les comarques de la demarcació per recollir les sensibilitats i inquietuds dels alcaldes i autoritats locals.
Centre d'Interpretació d'Art Rupestre dels Abrics de l'Ermita d'Ulldecona
El Centre d'Interpretació d'Art Rupestre dels Abrics de l'Ermita està dissenyat per apropar els visitants a les restes de pintures prehistòriques de la Serra de Godall. Situat a la mateixa Ermita de la Pietat, al costat mateix dels abrics, el centre ofereix al visitant una complexa visió general de l'art llevantí i, més concretament, dels 13 abrics que formen el conjunt. (foto: Daniel Gil)
2011-07-05
1eres Jornades Musicals de l'AMG (del 4 al 17 de juliol)
l'Agrupació Musical de Godall ha preparat un conjunt d'activitats adreçades a tots els públics que es duran a terme entre els dies 4 i 17 de juliol al Casal Municipal de Godall. Entre els actes, destaca el ja reconegut "Cine-forum musical" i "Musica i Musics", a més de noves activitats com poden ser "Taller de Fissioteràpia", "Minipercutes", etc etc.
més info a: http://www.amgodall.com
Documental principalment a les Terres de l'Ebre del 30 minuts "Els altres bous"
Documental on podreu veure diverses opinions (també de godallencs) sobre el tema dels Bous.
Al mateix temps que Catalunya avançava en la prohibició de les corrides, a les Terres de l'Ebre anava creixent la idea que el pas següent seria l'abolició dels seus festejos taurins. Això va desembocar en una dinamització d'aquestes festes sense precedents. Durant un any, el programa ha fet un seguiment, des de l'interior, de tot el procés que va culminar amb la legitimació dels correbous al Parlament, just en el moment en què Catalunya es declarava més antitaurina que mai.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)