Alcanar negocia adquirir la Casa del Marqués per ubicar-hi el llegat de Galià
La Casa O’Connor d’Alcanar és com una capseta de joies exquisida que amaga, al seu interior, part del tresor Galià. L’Ajuntament d’Alcanar va escollir un dels seus edificis més emblemàtics i singulars per acollir, temporalment, les 50 obres que el pintor tortosí Narcís Galià ha volgut donar al seu poble d’adopció. Es tracta, però, d’una ubicació provisional, degut a l’espai insuficient que alberguen els baixos d’un edifici destinat a ser el Centre d’Interpretació dels Ibers. Ara, el consistori canareu negocia l’adquisició d’una altra de les perles urbanístiques del poble, la casa del Marquès, un altre edifici excels, digne dipositari de l’obra d’un dels “millors artistes figuratius a cavall dels segles XX i XXI”, en paraules de la comissària del llegat i de l’exposició, Núria Prades. Serà el nou reducte on esclaten tots els colors del Montsià, si s’aconseguix tancar l’operació, admet la regidora Carme Navarro.
Nu, 2006
Galià parla dels setze tons de cada color per tal de donar, sobre la tela, la idea de volum. Quedeu-vos amb esta dada, ‘setze tons per cada color’, quan decidiu anar a visitar l’exposició del seu llegat cedit al municipi d’Alcanar, si encara no ho heu fet. Una visita amb Núria Prades té el valor afegit que dóna la visió d’una coneixedora i admiradora excepcional de la prolífica producció pictòrica de l’artista, que supera el miler de quadres _a més d’algunes escultures i baix gravats-. M’aproximo, a suggeriment seu, a un oli que du el nom de ‘Port de Beseit’, pintat el 1963. “Te n’adones de quantes tonalitats de verd podem trobar en només esta porció del paisatge?”, apunta. Fem el mateix exercici amb el quadre ‘Flors’, pintat l’any passat. I encara amb la pell de l’obra ‘Nu’, del 2006. Fixar la mirada en una esquena, en una cuixa, és tota una lliçó magistral sobre el color. El color com a artífex de la forma, com a eina per representar el volum. Galià capta el paisatge, el trasllada en pigments de tela, modela les formes amb taques perfectes de color, es deté, intensifica, satura, insistix, matisa… i poc a poc, el gruix del pigment, i la seua força, augmenta.
L'ermita del Remei, 1998
I així, però sense distorsionar la realitat, seguint el seu traçat figuratiu, ha anat dibuixant, al llarg de la seua vida, molts municipis del Montsià, com Mas de Barberans, Sant Carles de la Ràpita, Godall o La Galera, que es poden contemplar en l’exposició, també paisatges del Port, la Bassa de les Ventalles, la finca de la Tancada on viu, i el seu estimat Alcanar, les Cases, l’ermita del Remei. Muntanya, i també el mar. “Les marines rocoses de les Cases d’Alcanar que pinta Narcís Galià no han estat aturades o arrelades a la terra, continuen en ple moviment, en ple joc. La rugositat pictòrica, l’escuma de les onades que regalima de les queixalades que els esculls rocosos fan a la galta brava de la mar, són un repic als nostres ulls”, ha dixat escrit Joan Maria Pujals, a ‘Seqüències de l’art’. Galià també s’atura als nus femenins, i a les escenes de mariners que, despreocupats de la seua mirada, queden impresos als seus quadres.L’espai Galià permet fer un recorregut pels temes i l’evolució de Galià al llarg de la seua vida. “Encara que la trajectòria artística i estilística de Narcís Galià sempre ha estat personal, la seua pintura ha anat evolucionant i ha experimentat diferents canvis fins arribar a este estil tan inconfusible i únic que el caracteritza, on no és el tema, sinó la forma i el color, els vertaders protagonistes”, explica Núria Prades.Galià, a diferència d’altres artistes, mai ha dedicat massa temps a la part comercial, endut per la seua passió pictòrica més que empresarial. El pintor lliure seguix agafant els pinzells a la seua finca de la Tancada, ja amb noranta anys. Alcanar té el deure moral , i a la vegada el privilegi, d’intentar que el nom del seu artista adoptiu vaja situant-se al lloc que mereix entre els grans pintors figuratius a cavall entre dos segles.
