Diumenge 12/12/10. Jornada 14. 3ª Territ. Grup 20.
RESULTAT: 3 – 3
“REMONTADA VISITANT I CANGUELO ARBITRAL ”.
Rasquera: Joan Borràs, Roger, Hicham, Josep Borràs, Juan José, Jordi, Enrique Josende, Said, Edison Giovany (Jaume 46’), Rafel, Enrique Sentis
Godall: Hugo, Jaume, René, Abel, Ivan, Vargas, Robert, Marius, Alin (es lesiona i entra Marc 55’), Villaroya, Esteve (Aleix 75’).
Gols: 1-0 Rafel de xut des de dins l’àrea, vaselina al travesser i dins amb Hugo un pèl avançat, 1-1 Màrius de jugada personal, 2-1 Jordi Margalef contratac al limit del fora de joc, 3-1 Rafel després d’una llarga jugada en superioritat, 3-2 El Rasquera a pròpia porta en un còrner molt tancat d’Abel, 3-3 Robert, jugada encarant porteria i xutant ras i ajustat al pal.
CRÓNICA DEL PARTIT
Típic partit a Rasquera. Jugant a camp de terra es posen al davant al marcador i tenim una feinada per remontar. Intentaven fer un joc molt directe, sense complicacions.
A la segona part, i amb 3-1 i el partit gairebé sentenciat, el Rasquera entra en la seua habitual dinàmica de provocacions, joc brut, desconsideracions... i els expulsen tres jugadors. Al Godall també un.
El Godall comença a remontar fins el 3-3.
L’àrbitre, tota la valentia que havia tingut durant el partit, per tallar el joc violent del Rasquera, la perd a les acaballes de l’encontre. La jugada després d’advertir-nos que quedàven cinc minuts per al temps reglamentari, més el temps de descompte, que no era poc entre agressions, joc aturat, pèrdua de temps, pica-baralles, etc (és a dir debien quedar un mínim de 10-12 minuts) xiula el camí dels vestidors. A St Jaume va afegir almenys 10 minuts inexplicablement i a Rasquera va xiular molt abans d’hora, quan el Godall, hagués acabat guanyant el partit tal com anava tot i les clares arribades que tenia. És molt fàcil usar aquest abús de poder per fer el que a un àrbitre li ve de gust, i sense que això pugui ser demostrat i sancionat de la forma pertinent. Si un col·legiat no està capacitat per afrontar situacions de risc, tensió... s’hauria de quedar a casa. Tot el Godall va anar inmediatament a mirar el seu cronòmetre, a la qual cosa ensenyà el rellotge i digué: “ui, mireu, ja s’ha esborrat” (això és rapidesa!!!)
